Qualitat i seguretat assistencial

1. Qualitat i seguretat assistencial

2. �ndex Concepte Qualitat Com �percebem� la qualitat: dimensions Com quantifiquem i avaluem: indicadors Mecanismes per treballar per a la qulitat: Iso, acreditacions, comparatives, etc. Iniciatives nacionals i internacionals Alian�a per a la Seguretat del Pacient A quin preu: costos Conclusions

3. Definici� de qualitat assistencial La qualitat assistencial �s el grau en que els individus i les poblacions incrementen la probabilitat d�obtenir resultats desitjats en salut i que aquests s�n consistents amb el coneixement cient�fic (Institute of Medecine, 2001). ... fer correctament el que �s correcte

4. Dimensions de Qualitat Efic�cia, efectivitat, efici�ncia, acc�s, compet�ncia t�cnica, equitat, adequaci�, disponibilitat, seguretat,oportunitat, elecci�/disponibilitat d� informaci�, continuitat, prevenci�/detecci�preco� i avaluaci�...

5. � s�n efectius � s�n segurs � tenen pacients informats � proporciona continuitat assistencial i cooperaci� entre nivells � utilitza els recursos de manera efectiva � �s accessible sense desigualtats Els serveis sanitaris s�n de bona QUALITAT s�...

7. Algunes informacions que ens orienten sobre la Qualitat i Seguretat

8. Estimated Deaths Due to Medical Error This figure comes from the Philadelphia Inquirer. This figure comes from the Philadelphia Inquirer.

9. TO ERR IS HUMAN: BUILDING A BETTER HEALTH SYSTEMInstitute of Medicine - November 1999 2.9%-3.7% hospital admissions result in adverse events 44-98,000 deaths/year $17-29 billion costs 2 million nosocomial infections/year average ICU patient experiences almost 2 errors per day 7000 deaths from medication errors

12. INCIDENTS A CIRURGIA: PROCEDIMENT CORRECTE DEL LLOC CORRECTE Una de les principals barreres per a la seva reducci� �s la baixa incid�ncia: els sanitaris es considerin immunes a aquest tipus d�errors fins que es veuen involucrats en un d�ells (Seiden 2006).  Meinberg 200 (J Bone Joint Surg Am. 2003 Feb;85-A(2):193-7) d� una enquesta confidencial als 1560 membres actius de la Societat Americana de Cirurgians de la m� (percentatge de resposta 67%).� D�aquest col�lectiu 217 cirurgians (21%) reconeixien com a m�nim un error de lateralitat al llarg de la seva experi�ncia professional.

14. Ratio tasa estandarizada mastectom�a conservadora vs no conservadora 2002-04

15. Estudi de la qualitat com a element de millora La Qualitat �s un dels elements estrat�gics en qu� es fonamenta la transformaci� i millora dels sistemes sanitaris.

16. Actors per a la millora de la qualitat Personal assistencial Regualadors, planificadors, compradors Pol�tics Pacients Familiars Competidors Investigadors

20. Com es pot medir la qualitat assistencial? Necessitat d�INDICADORS (taxes, proporcions, raons, etc) de les diferents dimensions de la qualitat Necessitat d�elaborar criteris de qualitat per construir els indicadors Els criteris adequats han de ser acceptats pels professionals, basats en evid�ncia cient�fica, ser realistes i de formulaci� senzilla Necessitat de fonts d�informaci� (import�ncia de la bona documentaci�) Establir nivells est�ndar: valors desitjats de compliment

21. Alguns indicadors de Qualitat assistencial �ndice de mortalidad ajustado por riesgo: cociente entre el n�mero de defunciones observadas en la unidad de an�lisis (hospital,servicio,�) y el n�mero de defunciones esperadas �ndice de complicaciones ajustado por riesgo: cociente entre el n�mero de episodios que presentan alg�n tipo de complicaci�n y el n�mero episodios con complicaci�n esperados, de acuerdo con el riesgo individual de cada uno de los pacientes atendidos. �ndice de readmisiones ajustado por riesgo �ndice de estancias ajustado por riesgo Tasa de infecci�n de herida quir�rgica Etc, etc, etc.

23. Mecanismes per avaluar i treballar per la Qualitat Des de sempre, s�ha buscat el millor pel pacient (�tica/qualitat): identificar, quantificar, valorar, comparar, introduir correccions i avaluar Cicle de millora cont�nua

26. Models de certificaci�/acreditaci� Joint Comission Accreditation Health Organization: model d�acreditaci� americ� ISO (Organitzaci� internacional de normalitzaci�). Desenvolupa est�ndars internacionals en xarxa a 159 paisos (seu central a Su�sa). Inicis en el m�n industrial. Normes i procediments, amb uns estandars per assolir. Auditories externes per auditors acreditats. Acreditaci� catalana. Des del 1981 Promoure la filosofia de la millora cont�nua de la qualitat en els centres sanitaris. M�tode reconegut d�avaluaci� externa, pel qual es verifica que un centre sanitari assoleix un conjunt d�est�ndards pr�viament establerts L�acreditaci� sanit�ria a Catalunya es planteja des de la perspectiva del Model Europeu d�Excel�ncia de l�European Foundation for Quality Management (EFQM, 1988). El nou model vol contemplar tamb� la integraci� d�altres models, com el model ISO, el model del Medical-Audit que aplica la King�s Foundation anglesa en el Regne Unit, el model de la Joint Comission, etc.

27. Mesura de la qualitat: AHRQ

30. Els TOP 20 de IASIST TOP 20, Qu� es? Hospitales TOP 20 es un programa de evaluaci�n de hospitales basado en indicadores objetivos, obtenidos a partir de datos que se registran de forma rutinaria (cmbd,etc.) Ofrece al sector sanitario una comparativa (benchmark) �til para la mejora de resultados, basado en indicadores de calidad, funcionamiento y eficiencia

31. Per disminuir variabilitat en l�assist�ncia �s de protocols: documents que senyalen les passes a seguir, de forma normativa. De guies de pr�ctica cl�nica: recomanacions sistem�tiques per a l�ajuda de presa de decisions sobre les intervencions sanit�ries m�s adequades Vies cl�niques: plans assitencials que s�apliquen en malalts amb determinada patologia i que presenten un curs cl�nic previsible. Seq��ncia de les accions davant determinades situacions cl�niques

32. Iniciatives per a millorar la qualitat i seguretat

33. L�Alian�a per a la Seguretat del Pacient L�Alian�a per a la Seguretat dels Pacients a Catalunya �s una iniciativa impulsada des del Departament de Salut de la Generalitat, amb la coordinaci� de la Fundaci� Avedis Donabedian, per establir una xarxa de grups d�inter�s que s�impliquin en la promoci� de la seguretat i en la integraci� d�idees que potenci�n la conscienciaci� i l�abordatge de la tem�tica a Catalunya.

34. La Seguretat del pacient �s un aspecte clau de l�atenci� sanit�ria i una condici� per a la qualitat Els professionals s�n fal�libles i els sistemes han d�estar preparats per evitar l�aparici� de problemes de seguretat Per impulsar la seguretat, el sistema de salut ha de desenvolupar i mantenir una cultura de la seguretat

35. Models per a l�abordatge de la seguretat Centrat en la persona Centrat en el sistema: Els professionals s�n fal�libles i els sistemes han d�estar preparats per evitar l�aparici� de problemes de seguretat No es tracta de canviar la condici� humana sino les condicions en les que treballen les persones Crear escuts o defenses per minimitzar l�error

38. Per exemple: tenim ambig�itat organitzativa

39. L�objectiu estrat�gic: Redissenyar processos per tal que simples errors no acabin fent mal als pacients Eliminar oportunitats pels errors Construir �escuts� per neutralitzar o corregir errors abans que arribin al pacient.

40. Emprendre accions per reduir riscos Proactives: Monitoritzar la seguretat del pacient, identificar aspectes de millora i redissenyar processos per a prevenir incidents Reactives: Investigar incidents de rellev�ncia un cop han passat (esdeveniments sentinella). Eines: an�lisi causa-arrel, AMFE, sistemes notificaci�

43. Determinants de la salut i despesa sanit�ria

45. Progenec:Resultados

48. Conclusions Qualitat com a fomanent de transformaci� i millora. Import�ncia de la informaci� escrita i codificada per quantificar i tenir indicadors Reduir variabilitat Import�ncia de coneixement cient�fic La import�ncia dels costos: efici�ncia