La Seguretat i Salut Laboral des de la perspectiva de gènere

1. La Seguretat i Salut Laboral des de la perspectiva de gènere Carmen Mañas Observatori per a la Igualtat de la UAB

2. La perspectiva de gènere en SSL Temes estudiats Desigualtats al treball Condicions de treball Àrees a explorar Metodologia Temes

3. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS): Els problemes de salut ocupacional de les dones estan infradiagnosticats i les dones reclamen compensacions per alguns problemes de salut rebutjats com a tals (Exemple quadre 1). El treball de les dones en molts països es invisible en les polítiques de seguretat i salut laboral empresarials.(OMS,2004)

4. Segons l’Organització Mundial de la Salut, en els països desenvolupats, les dones (OMS, 2004): •estan mes freqüentment exposades a alguns riscos físics com moviments altament repetitius, postures inadequades, i en els treballs on hi ha una major exposició a agents biològics. • estan exposades més freqüentment a alguns factors de risc psicosocial, com l’assetjament psicològic i sexual i al treball monòton. • Degut al seu baix estatus, conseqüència de la segregació ocupacional,les dones exerceixen menys control sobre el seu ambient de treball, una condició associada con malalties cardiovasculars, mentals i múscul-esquelètiques. • La combinació de les condicions del treball remunerat i del no remunerat afecten particularment a la salut de les dones

5. ●L’OrganitzacióInternacional del Treball afirma que és necessari tenir en compte els factors específics de gènere en el context de les normes, els sistemes de gestió i la pràctica en matèria de Seguretat i Salut en el Treball(OIT, 2003). ●Els riscos laborals continuen essent ignorats en moltes situacions, degut a la perspectiva estereotipada de gènere, cosa que fa impossible un equilibri de gènere que afavoreixi la intervenció en salut laboral (UE, Estratègia Comunitària de Salut en el Treball 2007-2011).

6. L’EstratègiaComunitària de Salut en el Treball 2007-2011)assenyala: Hi ha una necessitat urgent de definir mètodes d’avaluació sensibles a la dimensió de gènere. Per exemple, en l’exposició a substàncies químiques. El conjunt de prioritats ha d’integrar la dimensió de gènere en la seva elaboració, aplicació, avaluació i redefinició periòdica tenint en compte l’objectiu d’igualtat entre homes i dones. Les diferents formes de violencia física i psíquica reflexen relacions jeràrquiques de dominació aplicades a l’organització del treball. La dimensió de gènere d’aquestes relacions de poder justifica que es tracti l’assetjament sexual de forma a abarcar totes les formes de violencia al treball i superposi els mètodes col·lectius de prevenció a la resolució de conflictos individuals.

7. Desigualtats al mercat laboral: ●La segregació ocupacional d’homes i dones per sectors i en determinades categories professionals, és una de les característiques que determina la relació del binomi condicions de treball i salut (CCOO,2004). ● Les dones estan més afectades per factors de precarietat, més temporalitat, baixos salaris i contractació a temps parcial, a més del gruix de l’economia submergida (ISTAS, 2004). ● Les polítiques de salut laboral no consideren riscos diferenciats per gènere i es continuen centrant en l’exposició a factors de risc físics típics de la indústria i de la construcció, i limitant-se pràcticament als accidents laborals (CCOO, 2004).

8. Segons les condicions de treball i salut s’identifiquen alguns tipus de riscos: • Assetjament laboral “la situació en que es produeix qualsevol comportament verbal, no verbal o físic no desitjat d’índole sexual amb el propòsit o l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’una persona, en particular quan es crea en un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant o ofensiu” (Directiva 2002/732).

9. Doble presència i doble jornada (Balbo, 1979): • Doble presència es refereix al treball simultani que fan les dones tant en el mercat de treball remunerat com a la si de la llar. • Doble jornada. A l’horari que compleix una treballadora en el mercat de treball remunerat l’hem d’afegir les hores dedicades al treball domèstic – reproductiu realitzat per les dones. Seria la càrrega total de treball. A més, l’impacte és superior entre les de les classes més desafavorides. Les classes més afavorides subcontracten, produint-se l’etnificació del treball domèstic.

10. Salut reproductiva: l’embaràs i la lactància estan protegides especialment amb la Llei de Riscos Laborals. També amb els permisos, excedències i protecció envers substàncies perilloses durant l’embaràs i la lactància. També dels homes per protegir la seva salut reproductiva. (IMU, 2002). • Exigència en la imatge i el comportament. Exigències en quant al aspecte físic que poden tenir conseqüències per a la salut com anorèxia i bulímia.(CCOO, 2004).

11. Temes en SSL amb perspectiva de gènere • Tasques diferents, riscos diferents(ISTAS,2004): • Les patologies músculo-esquelètiques tenen diferent casuística per a homes i dones. Les dones pateixen més dolors al coll, zona dorsal i membres superiors, perquè generalment realitzen tasques més repetitives. També tenen menys control del treball i falta d’autonomia. • Els riscos psicosocials són més alts en les dones, les tasques associades al sector serveis. Ritmes accelerats, estrès, ansietat, exigències emocionals i afectives “invisibles”.

12. Temes en SSL amb perspectiva de gènere • Què significa el TREBALL A TEMPS PARCIAL en quant a riscos de salut en el treball? • Dones espanyoles amb jornada a temps parcial: 82%; 99% addueixen “atenció a obligacions familiars”. També en Europa és una de les principals estratègies per compaginar la vida laboral i la familiar. • Es concentra en poques ocupacions; tasques més monòtones, menys oportunitats per aprendre i desenvolupar habilitats i pitjor pagades. També implica limitacions en el desenvolupament de la carrera professional i la reducció en la pensió de jubilació. • Associat clarament amb la temporalitat.

13. Noves àrees en SSL amb perspectiva de gènere • Temàtiques no explorades (Copsey, 2003): • Epidemiologia. Escassa recerca i identificació de malalties professionals específicament femenines. P. ex. malalties de la pell associades al catering. • Incloure ambdós gèneres en la recerca, amb anàlisis on les diferències es puguin examinar. P. ex. malalties coronàries és la major causa de mortalitat femenina però no als estudis de salut ocupacional. • Temes no estudiats prèviament. P. ex. possible relació entre salut femenina, lligant ocupació i desajustes menstruals i menopausa. • Assegurar que les lesions laborals i molèsties de salut rellevants per a les treballadores es recullen a les estadístiques i recerques. P. ex. les lesions per violència al treball no sempre surten a les estadístiques.

14. Noves àrees en SSL amb perspectiva de gènere Deficiències i biaix en la recerca i recollida d’informació en SSL (Messing, 1998). • Les paradoxes habituals de les enquestes de salut ens mostra la dificultat de definir un enfocament de salut que estigui per sobre de les continues referències a normes masculines per les que es regeixen les dones. Biaix de gènere. • Les malalties específicament femenines (com el càncer de mama) o més freqüents entre les dones per raons biològiques o a causa de la divisió del treball no acostumen a considerar-se com a prioritàries. Recerca menys desenvolupada en Epidemiologia específicament de la salut laboral femenina. • Els riscos femenins es consideren menors perquè danyen aspectes de la salut considerats menys importants. Importància dels riscos establerts segons un padró androcèntric.

15. Noves àrees en SSL amb perspectiva de gènere REPTES: • La incorporació de la perspectiva de gènere en les estratègies de salut laboral és necessària no només per raons d’equitat sinó també d’efectivitat i eficiència. Malauradament les polítiques de salut laboral es discuteixen i dissenyen en fòrums dominats per home, tant en els governs com en els sindicats i les organitzacions empresarials. (SESPAS, 2005). • Dones i homes s’enfronten a riscos sanitaris diferents. La investigació mèdica i moltes normes de seguretat i sanitat es centren més en els homes i en els sectors predominantment masculins. (UE, Pla de Treball 2006-2010) • Estadístiques desagregades per sexe, objectiu encara no assolit.(Fundació Europea per a la millora de les condicions de vida i treball,2001)

16. Noves àrees en SSL amb perspectiva de gènere ¿ Com ha de ser la recerca en SSL amb perspectiva de gènere? (OMS, 2004) • Les dades sobre exposicions als riscos en el lloc de treball han de ser desagregades per sexe i els efectes han de ser recollits sistemàticament, inclosos els de l’economia informal i l’esfera domèstica. • La recollida de dades ha d’incloure informació directa de treballadores i treballadors. • Les eines estàndard de recerca s’han d’adaptar si cal, a l’anàlisi dels treballs de les dones, i desenvolupar-se específicament per determinar les exposicions als riscos dels treballs femenins. • La recerca interdisciplinària amb forts components epidemiològics, biològics i de les ciències socials s’ha de fer donat que és essencial per entendre els temes de gènere en la salut ocupacional.