Barcelona, una economia que avança cap a un nou model productiu de futur

1. Barcelona, una economia que avança cap a un nou model productiu de futur Informe per a la comissió de promoció econòmica, ocupació i coneixement Octubre 2009

2. Índex • Resum executiu • Situació macroeconòmica i mercat laboral actual • Entorn macroeconòmic • Mercat laboral • Barcelona, una economia que avança amb força cap a un nou model productiu de futur • Barcelona, capital emprenedora nacional i internacional • Barcelona, una economia oberta al món i amb un sòlid posicionament internacional • Barcelona reforça l’aposta per les grans infraestructures productives • Barcelona, plaça d’innovació i creativitat per avançar cap a l’economia del coneixement • Barcelona aposta pels sectors estratègics i els entorns urbans d’activitat econòmica • Barcelona atrau i promou el talent de futur • Barcelona es reactiva com a destí turístic de qualitat i espai de comerç • Barcelona ciutat sostenible i d’alta qualitat de vida • Barcelona, ciutat cohesionada i amb caràcter propi

3. Resum executiu • La situació econòmica actual continua sent de recessió econòmica accentuada a les economies europees, espanyola i catalana, i en conseqüència de la ciutat de Barcelona. • Barcelona compta amb 96.250 aturats el mes de setembre, el que representa la xifra més elevada des que es va iniciar la nova metodologia de recompte de l'atur. Es tracta de l'augment més moderat dels darrers tres mesos i menys accentuat que en el cas de la provincia, Catalunya o Espanya. • Les perspectives d’inici de recuperació a nivell internacional poden contribuir favorablement a la reactivació de l’economia, degut a l’obertura de l’economia de Barcelona (79% de les exportacions de Catalunya). • La ciutat crea ocupació en sectors estratègics i el segon trimestre es veu incrementada l’afiliació als sectors de la recerca i la innovació, transport terrestre, tractament de residus, activitats audiovisuals, publicitat, fabricació de productes farmacèutics i fabricació de material i equips elèctrics, entre d’altres. • Entre les principals actuacions per fer front a l’increment de l’atur, s’han creat més de 8.800 llocs de treball a través del fons estatal d’inversions locals, dels quals més de 4.800 provenen de situació d’atur, i prop de 10.000 persones han participat en el dispositiu “Activa’t per l’Ocupació” des dels seus inicis fa menys d’un any. • En paral·lel, i sense oblidar el model de futur de la ciutat, l’Ajuntament treballa perquè l’economia de Barcelona avanci cap a un nou model productiu més basat en la innovació, la creativitat i el talent, més obert i connectat a l’exterior, amb una aposta clara pels sectors estratègics per la ciutat i per fer de Barcelona una ciutat on viure-hi amb qualitat i cohesionada socialment.

4. 2. Situació macroeconòmica global i mercat laboral actual 2.1. Entorn macroeconòmic • Les economies catalana, espanyola i europea continuen en situació de recessió econòmica. • El segon trimestre de 2009 la caiguda del PIB català en termes anuals assoleix el -4,5%, dada lleugerament superior a la del PIB espanyol (-4,2%) però més suau que la registrada al conjunt de la zona euro (-4,7%). • Continua la moderació de preus, amb un IPC a la província de Barcelona del -0,1% al mes de setembre i en valors negatius també a nivell català (-0,5%) i espanyol (-1%). • El sistema bancari manté la tensió d’accés al crèdit. El 84% de les pimes espanyoles tenen problemes per accedir a finançament bancari. • Tot i aquest entorn macroeconòmic, existeixen factors positius per encarar la recuperació econòmica i el canvi de model de creixement. • L’economia de Barcelona està àmpliament diversificada i terciaritzada, amb alta concentració d’activitats i serveis de valor afegit. La dependència econòmica del sector construcció a la ciutat (4,7% de l’ocupació) és menor que a les altres grans ciutat espanyoles com Madrid (6,6%) o València (10%). • El finançament a les iniciatives empresarials a Catalunya aguanta millor la crisi que a Espanya. Mentre que en el primer semestre de 2009 s’ha produït una reducció del 28% en el volum d’operacions de capital risc a Espanya i d’un 45% a Madrid, a Catalunya aquesta reducció ha estat només del 14%. • Tot i la reducció interanual de la venda d’habitatges, es detecta el segon trimestre per primera vegada un augment en la venda d’habitatges de segona mà a la província de Barcelona (8,3%) respecte al primer trimestre, però aquest no compensa la forta caiguda de la compravenda d’habitatge nou • Les perspectives d’inici de recuperació a nivell internacional (Estats Units, Alemanya) poden contribuir favorablement a la reactivació de l’economia. Barcelona té una economia oberta (79% de les exportacions de Catalunya) fet que permet apuntar una més ràpida recuperació econòmica quan les economies internacionals comencin a repuntar.

5. 2.2. Mercat laboral • Tot i l’increment de l’atur registrat, Barcelona presenta un mercat laboral més actiu que el català i espanyol • Amb 1.018.098 afiliats a la Seguretat Social al setembre, Barcelona manté un comportament lleugerament més positiu que als àmbits territorials de referència, amb una disminució interanual dels assalariats (-6%) inferior a les de la província (-7,1%), Catalunya (-7,1%) i Espanya (-6,6%). El setembre ha suposat la primera variació mensual positiva de l’afiliació en més d’un any. (Veure gràfic annexa) • També segons les dades de la Seguretat Social, el segon trimestre es suavitza notablement l’ajust de llocs de treball en algunes de les branques que el 2008 l’havien experimentat amb especial intensitat, com els serveis de mercat –en particular els serveis a les empreses o la construcció. (Veure taula annexa) • En l’àmbit de la contractació, la ciutat registra durant els primers 9 mesos de l’any una reducció interanual del 18,9%, més moderada que les de Catalunya (-22,2%) i similar a la d’Espanya (-18,9%). La nova contractació indefinida es veu perjudicada per la situació i es redueix fins situar-se al 13,2% del total. • El mes de setembre l’atur registrat assoleix la xifra de 96.250 aturats registrats, un 47,3% més que el mateix mes de l’any passat. • En paral·lel, la taxa d’atur EPA del 13% al segon trimestre, segueix essent 3 punts inferior a la catalana i 5 de la de la resta de l’Estat. Aquesta taxa és similar a la d’altres regions metropolitanes caracteritzades per economies de coneixement pròsperes, com és el cas de la regió de San José-Sunnyvale (12%) i inferior a la de ciutats amb altes dosis d’innovació i creativitat com Berlín (16%). (Veure taula annexa) • Amb tot, la taxa d’ocupació a Barcelona segueix superant la mitjana europea (65,9%) i se situa al 67,9%, tres punts per sobre la catalana i 7,1 per sobre de l’espanyola. Així mateix, la taxa d’activitat a Barcelona segueix incrementant-se i se situa al 78%. (Veure taula annexa) • La ciutat crea ocupació en sectors d’alt interès estratègic • El segon trimestre es veu incrementada l’afiliació als sectors de la recerca i la innovació (2% respecte al trimestre anterior), transport terrestre i activitats afins (2%), tractament i gestió de residus (7%), activitats audiovisuals (3%), publicitat i estudis de mercat (4%), serveis d’allotjament (3,5%), fabricació de productes farmacèutics (3%) i fabricació de material i equips elèctrics (28%), entre d’altres. • Sectors com la logística, el químic-farmacèutic i la imatge personal han generat gran nombre d’ofertes de feina a la ciutat, així com perfils emergents de sectors més madurs (com els instal·ladors d’energies renovables en el marc de la construcció).

6. t1.Afiliació a la Seguretat Social

7. t2.Assalariats a Barcelona per activitat

8. t3. Comparatiu taxes d’ocupació, activitat i atur

9. t4. Comparativa evolució taxes d’atur

10. Pel que fa al perfil mig de la persona aturada a Barcelona, aquest correspon al d’un home major de 45 anys, amb estudis bàsics, procedent dels serveis a les empreses, el comerç o la construcció (Veure taula annexa) • L’increment en un 58,4% de l’atur masculí ha provocat que es mantingui una majoria d’atur masculí a Barcelona, que ja representa el 52,1% del total. L’atur femení, amb 46.139 dones aturades es situa al 47,9% del total. • Els estrangers suposen el 20,9% de l’atur registrat, havent augmentat en un 78,8% en el darrer any. • Per edats, destaca com es manté un pes especialment elevat dels aturats majors de 45 anys (un 38,3% del total) i com, per trams d’edat a Barcelona, les persones entre 25 i 35 anys i entre 35 i 45 tenen taxes d’increment interanual de l’atur per sobre el 53%. Els joves menors de 25 anys suposen el 8% de l’atur registrat, havent-se incrementat en un 44,8% en el darrer any. • Per trams d’estudis, es detecta que l’increment de l’atur ha afectat amb similar intensitat tant universitaris (increment del 53,8%) com tècnics mitjos (51,3%). De tota manera, el 70% de l’atur registrat a la ciutat presenta estudis bàsics o no té estudis. • Els serveis a les empreses concentren més d’una quarta part (27%) de l’atur de la ciutat, mentre que el comerç i les reparacions absorbeixen el 15,2% dels aturats. • Indústria i construcció suposen cadascuna al voltant del 12% del total de l’atur.

11. t5. Perfil de l’atur registrat a Barcelona

12. L’Ajuntament impulsa mesures per facilitar l’accés a l’ocupació i la millora de l’ocupabilitat de les persones aturades... Més de 8.800 llocs de treball generats a través del fons estatal d’inversions locals (282 M€), dels quals més de 4.800 provenen de situació d’atur. El pla d’acció 2009 del Pacte per l’Ocupació de Qualitat a Barcelona s’ha executat en un 85% superant els 61.000 participants. Prop de 10.000 persones han participat en el dispositiu d’orientació laboral “Activa’t per l’Ocupació” des dels seus inicis fa menys d’un any, rebent informació sobre el conjunt de recursos ocupacionals existents, coneixent les oportunitats professionals en diferents sectors i millorant les seves competències laborals. 3.600 persones es formaran al llarg de 2009 en ocupacions amb futur mitjançant els diferents programes formatius de Barcelona Activa 737 persones contractades per formar-se i realitzar activitats i serveis d’interès col·lectius en ocupacions emergents com els serveis a les persones i a la comunitat, les arts escèniques, el medi ambient, les noves tecnologies o el turisme. Compromís per realitzar un itinerari d’inserció laboral per tots els joves en atur a la ciutat d’ara fins a juny de 2010 (6.598) ... sense oblidar la capacitació i el progrés professional dels professionals majoritàriament en actiu... Més de 37.000 participants en les activitats de progrés professional i la capacitació en noves tecnologies per adaptar les competències al mercat de treball. ... ni la orientació pre-laboral dels i les joves que han de ser el capital humà futur de la ciutat. 8.500 joves participants en les accions d’orientació professional de 67 centres educatius el 2009. Amb la recentment aprovada mesura de govern per joves, aquest servei arribarà al 100% dels joves de 361 centres educatius de la ciutat el 2011

13. 3.1. Barcelona, capital emprenedora nacional i internacional 3. Barcelona, una economia que avança cap a un nou model productiu de futur • Barcelona és seu d’activitat empresarial dinàmica i flexible • La província és seu de 467.000 empreses, el 14% del total d’Espanya, un percentatge similar al de Madrid i més del doble del de València. • Les empreses de Barcelona són majoritàriament pimes (99,7%) caracteritzades per una major flexibilitat i capacitat d’adaptació a entorns complexos. • El finançament a les iniciatives empresarials a Catalunya aguanta millor la crisi que a Espanya. Mentre que en el primer semestre de 2009 s’ha produït una reducció del 28% en el volum d’operacions de capital risc a Espanya i d’un 45% a Madrid, a Catalunya aquesta reducció ha estat només del 14%. • Barcelona és seu de més de 25 empreses de capital risc i xarxes de business angels que operen en sectors innovadors. • La capital catalana avança en el seu objectiu de convertir-se en capital emprenedora global • La taxa d’activitat emprenedora a la ciutat (8,3) supera la de països amb gran tradició de negocis com Finlàndia i Suècia i la mitjana europea (5,4). • Barcelona encapçala el rati d’empreses creades per 1.000 habitants d’entre les altres grans àrees urbanes de l’estat durant els set primers mesos del 2009. (Veure gràfica annexa) • Mentre que el nombre de societats constituïdes a tot l’Estat entre gener i juliol s’ha reduït en un 25,3% en el darrer any, el seu descens a Barcelona província és menor i assoleix el 22,6%, una xifra també inferior a la d’altres grans àrees urbanes. Pel que fa als centres de cotització a la S.Social, la seva caiguda interanual a Barcelona el mes de juny (-4,6%) és més moderada que l’experimentada a la província, Catalunya i Espanya (-6,9% en els tres casos). • El temps necessari per crear una empresa a la ciutat és inferior que la mitjana espanyola i que en altres ciutats com ara Madrid.

14. L’Ajuntament de Barcelona està al costat de la iniciativa emprenedora i avança cap a la creació d’un entorn més business friendly Barcelona Activa esdevé el primer punt de tramitació electrònica a Catalunya en poder tramitar SL en 10 dies en comptes de 40 i SLNE en 48 hores, avançant cap a la creació d’un entorn més business friendly. 80 noves societats constituïdes al 2009 mitjançant el punt Pait de tramitació electrònica de l’Ajuntament. Més de 1.500 nous projectes empresarials acompanyats per Barcelona Activa fins setembre de 2009, superant el volum de projectes acompanyats durant tot 2008, el que suposaria la creació de més de 800 empreses. Nous programes per facilitar la creació d’empreses en sectors estratègics com el mèdia (nova edició al novembre), les ciències de la vida (recta final del programa Bioemprenedor XXI) i proper inici de la segona edició del Microsoft Pre Incubation Program. Nous programes per generar oportunitats de negoci en sectors en reconversió com ara la construcció (amb 16 participants) i entre diversos col·lectius amb especials requeriments, com ara l’Escola de Dones Emprenedores, on participaran 350 dones durant 2009, i el programa col·lectius vulnerables (23 participants) Més de 300.000 euros concedits en microcrèdit el que portem de 2009. 36 milions d’euros de finançament públic i privat aixecat per les empreses instal·lades en els entorns d’incubació de l’Ajuntament (Incubadora Glòries i Parc Barcelona Nord). 6.525 participants al Dia de l’Emprenedor i 1.200 oportunitats de negoci generades. 312 empreses acompanyades en el seu creixement des de Barcelona Activa, a través de programes d’alt nivell per al desenvolupament de plans estratègics de creixement, programes de preparació per a la inversió en els sectors de tecnologies netes, tecnologies del media i salut, amb la participació de més de 50 empreses, i jornades per a la presentació de projectes d’innovació i creixement a Enisa i al DIUE de la Generalitat, amb 29 empreses del 22@. Compromís d’impulsar la iniciativa emprenedora entre els més joves fins arribar a 2.000 participants el 2011 3.1. Barcelona, capital emprenedora nacional i internacional

15. Barcelona com a ciutat de negocis d’atractiu internacional Els executius europeus consideren Barcelona com la quarta millor ciutat del continent per a fer negocis l'any 2009, després de Londres, París i Frankfurt, escalant una posició. Catalunya com la 4a localització més atractiva per ubicar un negoci (la classificació està encapçalada per la regió de Greater London) El territori català és seu de més de 3.100 empreses estrangeres, amb un flux total d’IED de 2.138 milions d’euros. Barcelona concentra el 87% dels projectes d’IED de Catalunya el 2008. Recentment la província de Barcelona ha atret un centre d’R+d de la companyia de software Nivaria, el primer centre de recruitment de McDonalds, Acciona ha invertit 36 M€ al Port de Barcelona, i Cibek Lab i GE han augmentat els seus projectes d’R+d+i a la ciutat, entre d’altres. Barcelona segueix sent motor exportador, i en aquells sectors més innovadors La província de Barcelona genera una cinquena part de les exportacions espanyoles (39.814M€), pes molt per sobre del seu pes relatiu en PIB, tot i la reducció del comerç internacional que ha suposat un descens interanual del 25% de les exportacions de la demarcació els cinc primers mesos de l'any. Barcelona lidera les exportacions d’alt i mitjà-alt contingut tecnològic a nivell espanyol, amb el 25% de les exportacions espanyoles d’alt i mitjà-alt contingut tecnològic (1r trimestre 09), i el seu pes dins de les d’alt contingut tecnològic s’apropa al 31% del total. Així mateix més del 15% de les exportacions de Barcelona són d’alt contingut tecnològic i el 44% de mitjà-alt, percentatges superiors als d’Espanya i la Unió Europea. 3.2. Barcelona, una economia oberta al món i amb un sòlid posicionament internacional

16. 3.2. Barcelona, una economia oberta al món i amb un sòlid posicionament internacional • L’Ajuntament de Barcelona impulsa el posicionament internacional de la ciutat i l’atracció de nova activitat econòmica: • Promoció del Barcelona Economic Triangle, sobre el potencial inversor immobiliari de la regió metropolitana de Barcelona, en col·laboració amb la Generalitat a Exporeal de Munich. • Llançament del programa Do it in Barcelona per emprenedors, investigadors i professionals internacionals que volen iniciar la seva activitat professional i empresarial a la ciutat, amb més de 25 participants estrangers interessats en iniciar una empresa a Barcelona. • Signatura de convenis de col·laboració amb ESADE Alumni i amb IESE Business School per projectar la imatge internacional de Barcelona com a entorn pels negocis a través de la xarxa d’antics alumnes a tot el món. Presentació del projecte Do it in Barcelona a IESE Global Alumni Reunion a New York • Organització dels Barcelona Updates amb altres agents privats-públics sobre nous serveis que ofereix la ciutat en l’àmbit dels negocis adreçats a Consolats i Cambres de Comerç estrangeres (Consolat USA, American Chamber of Commerce in Spain, American Society i UK Trade & Investment) • Assistència i participació a fires i congressos per aixecar projectes d’inversió relacionats amb sectors estratègics de la ciutat (shared services, TIC, etc.): World Forum of Direct Investment a Vilnius, Lituània, Call Center Expo a Birmingham, ETRE a París. • Lideratge de la xarxa ULI Urban Investment Network, destinada a reduir el dèficit d’inversions a les ciutats europees.

17. 3.2. Barcelona, una economia oberta al món i amb un sòlid posicionament internacional • L’Ajuntament de Barcelona impulsa la internacionalització del seu teixit empresarial: • Organització del Business Bridge Barcelona-Istanbul, ambpaticipació de 6 institucions i 12 empreses, i preparació del Pont Tecnològicalspaïsosnòrdics al novembre. Pont Invers a Barcelona amb 15 empresesxineses. • 4 empreses de la ciutat a la plataforma d’aterratge i incubadora de Silicon Valley Plug&Play per obrirmercatsals EUA • Trobada empresarial del sector aeroespacial ambrepresentantsd’empreses de Barcelona, la resta de l’Estat i França. • Posada en funcionament de 5 noves oficines del programa Consolats de Mar: Copenhaguen, Los Angeles, Mèxic DF, Nova Delhi i El Caire fins un total de 14 oficines operatives.

18. La millora progressiva en infraestructures de connexió nacionals i internacionals reforça el creixement de la ciutat i la seva atractivitat pels negocis. L’aeroport de Barcelona consolida la seva aposta per la internacionalització amb la inauguració de la T1 el juny de 2009 -que permet atendre 55 milions de viatgers l’any-, l’augment del pes dels passatgers internacionals i l’obertura de noves rutes intercontinentals Entre gener i agost de 2009 l’aeroport va registrar 18.488.435 passatgers, un 13,1% menys que el mateix període de l’any anterior. Tot i així, els passatgers internacionals durant el primer semestre de 2009 ja suposen el 58,1% del total, xifra que supera en 7,7 punts percentuals la de l’any 2005. L’any 2008 es van obrir 3 noves rutes intercontinentals i es va registrar un increment net de 31 freqüències setmanals en aquests tipus de vols. L’aeroport de la ciutat és el 2008 el novè aeroport europeu en volum de passatgers. El Port de Barcelona se situa en 9è. lloc en el rànquing de ports europeus per trànsit de contenidors l’any 2008 i guanya dues posicions respecte l’any 2007. L’activitat portuària ha patit fortament els efectes de la crisi internacional i la reducció de la demanda global, reduint-se el volum de tones gestionades i el tràfic de contenidors entre gener i agost de 2009 un 21,9% i un 33,9%, respectivament, respecte al mateix període de l’any anterior. L’AVE registra un total de 2,3M de passatgers, i entre febrer i agost ha experimentat un increment de tràfic del 29% respecte al 2008 Barcelona ocupa la 3a posició en el rànquing mundial d’organització d’esdeveniments firals i congressuals, amb 280.000 m2 de superfície coberta per a exposicions. Tot i que l’activitat firal rep els efectes de la crisi per la difícil situació de les empreses, cal destacar l’èxit de l’edició 2009 del Saló de l’Automòbil- amb 150 expositors, 55 marques i més d’un milió de visitants- , el primer saló HIT –World Innovation Summit, amb 65 projectes innovadors presentats-, i la primera edició del sector de la moda urbana The Brandery, que va aplegar 113 marques i prop de 10.000 visitants, així com el seu impuls a través de la creació de sinèrgies amb el 080. 3.3. Barcelona reforça l’aposta per les grans infraestructures productives

19. Barcelona es posiciona en recerca i innovació, amb infraestructures científiques de referència internacional Increment de la despesa en R+D/PIB de l’1,48% a Catalunya, per davant de la mitjana espanyola (1,27%, dades 2007), tot i que lluny de l’objectiu europeu del 3%. Tot i així, l’avenç en R+D s’està realitzant de manera compensada entre sector privat (2/3) i públic (1/3), en línia amb els objectius europeus. 303 actius per a la innovació a Barcelona i la seva àrea metropolitana, recollits al Mapa per a la Recerca i la Innovació a Barcelona i la seva àrea metropolitana El Sincrotó ALBA, el laboratori de Ressonància Magnètica Nuclear, el Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria, el Centre Nacional de Supercomputació o el Centre de Computació i Comunicacions de Catalunya són algunes de les dotacions científiques a Barcelona de referència internacional. 65% de les llars de la ciutat tenen ordinador i 60% connexió a Internet i la ciutat compta amb 139 estacions o punts d’accés a la xarxa Barcelona wifi, estesa a tots els centres cívics i biblioteques. Les empreses de Barcelona, líders en innovació Barcelona és el territori que acumula més sol·licituds de models d’utilitat de l’Estat, amb el 24% del total de sol·licituds dels models d’utilitat i el 17% de les sol·licituds de patents (dades provincials), per davant de Madrid, Navarra o València. El 28% de les empreses de la ciutat són de serveis o industries de nivell tecnològic mig-alt o alt i en coneixement. A Catalunya estan ubicades el 23,5% de les empreses innovadores de tot l’Estat, la xifra més elevada del rànquing autonòmic (el segon lloc correspon a Madrid amb el 16,7% del total, segons les dades de 2007). Les empreses catalanes són les que més finançament per a la innovació atrauen de CDTI i ENISA. El 24% de les operacions de finançament a projectes innovadors de CDTI a Espanya provenen d’empreses catalanes. Quant als préstecs participatius atorgats per l’Empresa Nacional d’Innovació, ENISA, el 34% dels projectes aprovats corresponen a empreses de Catalunya. Catalunya rep 103M€ del 7è programa marc europeu al 2008 i es posiciona com la Comunitat amb més participació 3.4. Barcelona, plaça d’innovació i creativitat per avançar cap a l’economia del coneixement

20. La ciutat és el principal pol de l’economia del coneixement a Catalunya i Europa El 45% dels llocs de treball de coneixement alt a Catalunya s’ubiquen a Barcelona. El 51% dels assalariats de la ciutat ho són en sectors d’alta intensitat de coneixement, mentre que a Catalunya representen el 41%. Catalunya està entre les 5 primeres regions de la Unió Europea amb major nombre d’ocupats amb estudis terciaris en ciència i tecnologia (5a posició), per darrera de les regions de Paris, Londres, Madrid i Copenhanguen, i en els sectors de manufactures d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta (4a posició). Barcelona acull la seu de l’agència comuna europea de l’ITER, que genera un total de 200 llocs de treball d’alt valor afegit i gestiona un total de 200M€ anuals en contractes administratius per a empreses vinculades al sector de l’energia. Barcelona és una de les àrees més creatives d’Europa Segons el projecte de recerca ACRE, les indústries culturals, l’arquitectura, el disseny i la publicitat generen el 12% de l’ocupació a l’àrea de Barcelona, per davant de Dublín, Amsterdam, Munich o Helsinki. La ciutat aposta per la creativitat i impulsa iniciatives com la conversió d’antigues fàbriques i espais en desús per a la creació, l’atracció de Corporate design centres com Lego, Renault o Volvo, el posicionament de tendències a través de The Brandery, l’impuls del sector creatiu a través del clúster del mèdia i el disseny, la creació del Parc Barcelona Mèdia, l’impuls a l’Innovation festival Barcelona a través del BCD, i l’amplia oferta cultural i creativa de la ciutat amb grans infraestructures de creativitat i cultura. 3.4. Barcelona, plaça d’innovació i creativitat per avançar cap a l’economia del coneixement

21. L’Ajuntament impulsa la innovació i el posicionament internacional de Barcelona en l’àmbit de la innovació i la creativitat: Realització del HIT BARCELONA -World Innovation Summit- amb l’objectiu de posicionar Barcelona en el mapa conceptual de la innovació i el finançament d'empreses basades en l'economia del coneixement. 2.010 participants, dels quals el 27% va ser públic internacional, el 25% inversors, i va comptar amb 80 ponents. S’hi van presentar 65 projectes globals. Més de 150 empreses i investigadors del sector de la nanotecnologia van participar en la tercera edició del 22@Synergys, organitzat per 22@Barcelona amb la col·laboració de Kimbcn, i en el marc del congrés Trends in NanoTechnology. En fase d’edició una nova publicació per a la divulgació de la innovació a partir de la cooperació universitat-empresa, amb un recull de productes que suposen importants casos d’èxit fruit d’aquesta col·laboració. Realització del programa Creamedia de Barcelona Activa per a l’impuls a la creació d’empreses en el sector de les indústries creatives (edició novembre). Impuls a l’IT World Edu, per posar en comú les NTIC i el mon educatiu Impuls a l’Innovation festival Barcelona, amb vàries activitats adreçades a la creativitat i innovació entre joves, professionals i empreses. 3.4. Barcelona, plaça d’innovació i creativitat per avançar cap a l’economia del coneixement

22. L’Ajuntament de Barcelona avança en l’impuls als clústers estratègics i els entorns urbans d’activitat econòmica: Barcelona potencia el desenvolupament de clústers estratègics com el disseny, l’energia, les TIC, el mèdia o les tecnologies mèdiques, i altres entorns de concentració econòmica en sectors estratègics, com ara l’alimentació o la logística. Promoció del Barcelona Economic Triangle: tres àrees motor d’activitat econòmica – Delta BCN a l’àrea Llobregat, 22@Barcelona i Parc de l’Alba a l’àrea Vallès- amb més de 6 milions de m2 per a activitat econòmica amb alt component d’R+D i amb capacitat de generar més de 200.000 llocs de treball Tancament de la primera fase del projecte LIVE, Logística per a la Implementació del Vehicle Elèctric a Barcelona i al seu entorn metropolità, creat per impulsar, des de l’Ajuntament, el desplegament de vehicles elèctrics. S’ha obtingut al mes de juny la notificació d’inscripció del Clúster de Disseny al “Registro Especial de Agrupaciones Innovadoras” Posta en marxa d’un micro-clúster de mobilitat-continguts per al foment del sector dels continguts mòbils a la ciutat. 22@Barcelona signa un conveni amb IESE per col·laborar en la realització de la Clusters Summer School, programa formatiu de promoció i gestió de clústers adreçat a públic internacional Constitució al juliol de l'Associació “Clúster Alimentari de Barcelona” , format per Assocome (Associació de Concessionaris de Mercabarna), el Consorci de la Zona Franca, Mercabarna i 22@Barcelona, amb l'objectiu de millorar la competitivitat de les empreses associades. S’inicia la redacció d’un pla estratègic i la possible inscripció del clúster com a Asociación de Empresas Innovadoras (AEI). 3.5. Barcelona aposta pels sectors estratègics i els entorns urbans d’activitat econòmica

23. La ciutat compta amb un capital humà altament qualificat i centres d’ensenyament superior amb projecció internacional El 40% dels llocs de treball són ocupats per persones amb estudis universitaris La Universitat de Barcelona ha estat reconeguda com l’única universitat de l’Estat entre les 200 universitats més ben valorades del món i entre les 100 primeres d’Europa (Academic Ranking of World Universities, de la Universitat Jiao Tong de Xangai). IESE és la primera escola de negocis del món segons el rànquing de The Economist. L’Ajuntament aposta per l’atracció de talent internacional i la formació del nostre capital humà: Al mes d’agost es va posar en marxa el projecte d’atracció de talent emprenedor i innovador Do It In Barcelona. En el marc d’aquest projecte s’han realitzat sessions d’aproximació a la creació d’empreses a Barcelona, en anglès, amb 26 emprenedors estrangers. L’Ajuntament organitza actuacions d’orientació professional de darrera generació per als estudiants d’ensenyaments secundaris i universitaris, amb més de 10.000 participants des de gener de 2009. També s’ha impulsat un nou programa per promoure els valors del treball entre el jovent. L’oferta formativa de l’Ajuntament per facilitar l’accés a l’ocupació i la millora professional permetrà que durant 2009 3.600 persones rebin nova formació. S’ofereix un programa de progrés professional mitjançant el desenvolupament de les competències professionals, que ha comptat amb prop d’11.000 participants. Des del Cibernàrium de Barcelona Activa s’ha millorat la capacitació tecnològica de prop de 27.000 participants, entre ells treballadors de pimes, estudiants i professionals, entre d’altres. 3.6. Barcelona atrau i promou el talent de futur

24. El turisme mostra indicis de reactivació la ciutat a Barcelona: Barcelona és una de les primeres destinacions del turisme urbà a Europa, tant vacacional com de negocis, amb més de 6,6M de turistes i 12,5M de pernoctacions el 2008. Més del 48% dels turistes arriben a la ciutat per motius de negocis i fires. L’oferta hotelera ha augmentat en un 5% tant en nombre de places com d’hotels el darrer any 2008. Entre juny i agost de 2009 la ciutat ha registrat un 4,7% més de visitants que en el mateix període de 2008, i la despesa dels estrangers amb tarja de crèdit s’ha incrementat en un 5,1%, mentre el segment dels creueristes manté una tendència ascendent en el conjunt dels primers vuit mesos de l’any. Barcelona és la primera destinació en passatgers de creuers (2.069.651 al 2008) entre els ports mediterranis. 3.7. Barcelona es reactiva com a destí turístic de qualitat i espai de comerç

25. Barcelona aposta per un model de comerç de qualitat, divers i de proximitat El sector continua sent un sector prioritari a la ciutat, amb més de 17.000 empreses, més de 160.000 llocs de treball, una facturació global entorn dels 40.000M€ i una estructura al voltant de 25 eixos comercials. En els temps recents, es suavitza el descens en la facturació al sector comerç: la reducció en facturació interanual del comerç català ha oscil.lat entre 1,4 i el 6,4% entre juny i agost, quan els tres mesos anteriors va assolir una mitjana propera al 10%. Malgrat la crisi, el comerç manté una activitat emprenedora significativa. Entre gener i juliol de 2009 s’han registrat 584 constitucions de societats del sector al Registre Mercantil de Barcelona, dada molt similar a la del mateix període de 2008 (607). L’Ajuntament promou i dinamitza el comerç de proximitat i qualitat de Barcelona. L’Ajuntament impulsa a través de Barcelona Activa un programa per a la creació d’empreses en el sector del comerç, amb 14 participants. Consolidació de les jornades de comerç al carrer als diferents territoris de la ciutat. Posada en marxa de la campanya per al comerç sostenible amb el repartiment de 200.000 bosses reutilitzables als 40 mercats municipals Darrera fase d'obres dels mercats provisionals de Sant Antoni, Ninot, Sants i Bon Pastor, que entraran en funcionament successivament els mesos d'octubre i novembre. Últims treballs preparatoris per a la inauguració del remodelat mercat de la Llibertat de Gràcia, que obrirà portes el 20 d'octubre. 3.7. Barcelona es reactiva com a destí turístic de qualitat i espai de comerç

26. Barcelona és la primera ciutat europea en qualitat de vida per als treballadors. Barcelona afavoreix el predomini del transport públic, el vianant i la bicicleta La ciutat compta amb 140,2 kilòmetres de carrils bici. El 40% dels desplaçaments es fan en transport públic, seguit del 32% a peu i en bicicleta i el 28% en transport privat. La ciutat aposta per l’estalvi i eficiència energètica, i el desenvolupament d’energies renovables El consum d’energia per habitant a Barcelona és de 12,50 MWh, mentre que a Catalunya és de 25,87 MWh i a Espanya de 26,40 MWh. Barcelona ocupa el 5è lloc en el rànquing de ciutats europees amb menor consum d’aigua per habitant al dia. L’energia equivalent produïda a instal·lacions de captació solar a Barcelona ha crescut molt significativament en els darrers anys, passant de 3.149 MWh l’any 2003 a 29.927 MWh l’any 2007. 3.8. Barcelona ciutat sostenible i d’alta qualitat de vida

27. L’increment de l’atur, sobretot en col·lectius específics, en una situació de crisi econòmica planteja reptes pel que fa a la cohesió social a la ciutat Segons dades del 2n trimestre de 2009, les dones presenten una taxa d’ocupació del 64,3%, inferior a la dels homes (71,5%) però superior a l’objectiu de Lisboa per a 2010 del 60%. Tot i així, la taxa d’atur femenina per a aquest trimestre és de l’11,6%, inferior a la masculina (14,2%). Les persones immigrants són el grup on l’increment de l’atur ha tingut una major incidència. Amb 20.141 persones estrangeres inscrites a les oficines de Treball al mes de setembre (el 20,9% del total d’aturats), l’increment d’aturats estrangers en el darrer any ascendeix al 78,8%. Els joves són un dels col·lectius vulnerables al que cal oferir suport. Al setembre hi havia 7.676 joves aturats a la ciutat que, tot i suposar un 8% del total de l’atur, es tracta d’una xifra que s’ha incrementat un 45% en el darrer any. En els darrers anys s’ha evidenciat un increment del fracàs escolar entre els joves que es tradueix en una baixa qualificació i ocupabilitat present i futura. El 30% dels aturats són de llarga durada (més d’un any sense trobar feina). La taxa estimada d’atur registrat per districtes de la ciutat oscil·la entre el 14,5% de Nou Barris i el 8,3% de Sarrià-Sant Gervasi, essent la mitjana de Barcelona l’12% i per tant presentant una relativament reduïda dispersió (7 dels 10 districtes difereixen en un màxim de 2 punts de la mitjana de la ciutat). (Veure gràfic annexa) 3.9. Barcelona ciutat cohesionada i amb caràcter propi

28. t5. Estimació taxes d’atur registrat per districtes

29. Barcelona treballa per millorar el benestar, la qualitat de vida i la cohesió social dels ciutadans i ciutadanes dels diferents barris que composen la ciutat, ara més que mai: Més accions per facilitar l’accés a l’ocupació: des de Barcelona Activa s’han atès fins al setembre un 96% més d’usuaris que al mateix període de 2008. Destaca el programa Activa’t per a l’Ocupació, que en menys d’un any ha atès més de 10.000 persones aturades. Més programes a mida de les necessitats específiques de determinats col·lectius: formació per a dones amb responsabilitats familiars, més formació per a persones aturades, més formació per a joves amb carències formatives (com ara més de 250 joves contractats en escoles taller i cases d’oficis, més de 1.630 joves formant-se i orientant-se laboralment després d’haver abandonat els estudis), dispositius específics de formació competencial i acompanyament en la inserció per a majors de 45 anys i aturats provinents de sectors en reconversió, entre d’altres. Més de 700 persones ja han estat contractades per formar-se treballant en activitats i serveis d’interès col·lectiu vinculats a sectors amb futur Mesura de govern aprovada a l’octubre per a l’orientació professional i inserció laboral dels joves de la ciutat, conformant un potent dispositiu d’orientació acadèmica i laboral, formació professional, foment de l’èxit escolar i dels valors del treball, i estímul de la iniciativa emprenedora. Actuacions ocupacionals i de dinamització econòmica a barris de la ciutat d’especial atenció i basats en el seu propi caràcter demogràfic i socioeconòmic, amb marcada incidència de l’atur, que ja han comptat amb més d’un miler de participants durant 2009. Més programes per facilitar la creació d’empreses adaptats als requeriments de diferents col·lectius: dones, majors de 45 anys, aturats, i persones de col·lectius vulnerables. Més mesures socials, entre elles el Programa d’acció contra la pobresa 2009-2010 amb 148mm€ i l’extensió dels serveis d’Atenció Domiciliària (augment del 109% d’usuaris) i Teleassistència (increment del 127%). 3.9. Barcelona ciutat cohesionada i amb caràcter propi