Març 2007

1. Actuacions de l’administració pública en infraestructures de telecomunicacions Estats Units Jordi López i Benasat Document de treball Amb la col·laboració de: Carlos González Saavedra Pilar Sol I Adriana Alfonzo Març 2007

2. Índex • Accés a la banda ampla: penetració comparativa • Situació del mercat • Propostes del Govern Federal per a la banda ampla • Principals programes federals d'ajudes al sector • Principals polítiques públiques • Anàlisi del mercat de banda ampla • Situació del mercat de fibra òptica (FTTx) • Projectes municipals de fibra òptica (FTTx) • Operadors locals de serveis públics i banda ampla • Xarxes sense fils: el paper del sector públic • Projectes municipals: xarxes sense fils • Xarxes Wi-Fi municipals • Baixa competència en el sector de la banda ampla • Actuacions públiques a Califòrnia • Veus a favor d'una estratègia nacional de banda ampla • Exemples de xarxes municipals de banda ampla • Referències

3. 1. Accés a la banda ampla: penetració comparativa OCDE: Subscriptors de Banda Ampla per 100 habitants, segons tecnologia d’accés. Juny 2006

4. 1. Accés a la banda ampla: penetració comparativa (2) Primeres 20 economies per total de subscriptors al 31 de desembre de 2005 Subscriptors de banda ampla fixa, taxa de penetració, banda ampla en % de subscriptors d'Internet i preus per 100 Kbit/s en USD Nota: Banda ampla és igual a ≥ 256 kbit/s en una o ambdues adreces Font: ITU

5. 2. Situació del mercat (1) Ingressos del sector als EEUU Línies d'alta velocitat (milions) Variation 2003-2007 Font:FCC’s High Speed Services for Internet Access Report, 12/04 Font: IDC, US Residential Landline Telecommunications Forecast & Analysis 2002-2007 and IDC analyst imput.

6. 43% DSL 57% Cable Modem 2. Situació del mercat (2) Cable vs. DSL: subscriptors de banda ampla als EEUU (2004) 32,5 milions de connexions de banda ampla als EEUU (2004) 11,4 milions de connexions DSL; 18,6 milions de connexions per cable mòdem; 2,5 milions d'altres connexions (ex. Fibra òptica, wireless, o satèl·lit) Font: FCC’s High Speed Services for Internet Access Report, 12/04

7. 2. Situació del mercat (3) Primers 10 proveïdors de banda ampla als EEUU. Velocitat i preus Font: Broadband Reality Check II. The Truth Behind America’s Digital Decline. S.Derek Turner. August 2006

8. Principals línies estratègiques plantejades per l'Administració Bush Promoure la confiança del consumidor i la “cyber seguretat”. Assegurar el lliure flux de mercaderies, serveis i continguts online. Reduir la regulació en els serveis de banda ampla. Millorar l'accés als drets de pas. Donar suport la inversió empresarial en equips de banda ampla. Incentivar la inversió en I+D en noves aplicacions i tecnologies. Protegir la propietat intel·lectual i els continguts digitals. Rebutjar els impostos als nous continguts i serveis online. 3. Propostes del Govern Federal per a la banda ampla

9. 4. Principals programes federals d'ajudes al sector Principals programes federals de suport al desenvolupament de les telecomunicacions Font: Broadband Internet Access and the Digital Divide: Federal Assistance Programs. 2006

10. El sistema regulador als EEUU s'ha caracteritzat en els últims anys per la desregulació, malgrat la presència en alguns mercats geogràfics rellevants d'empreses amb un Poder de Mercat Significatiu (SMP, per les seves sigles en anglès). Als EEUU la supressió d’ingrés al mercat de nous operadors competitius condueix, no a un monopoli sinó (especialment en un futur pròxim) a un duopoli. Més concretament, s'avança cap a una sèrie de duopolis geogràficament localitzats per als serveis de banda ampla al detall, i es reforça el declivi d'un mercat majorista que no garanteix eficaçment l'accés fix de banda ampla. En termes econòmics, un duopoli no és una bona notícia. No es tracta d'un objectiu a assolir a (excepte potser per als duopolistes). És només un mal menor al monopoli. Altres factors reforcen un abandó evident dels principis pro competitivitat i una tendència cap al suport als incumbents, inclosos: Una sèrie de fusions a gran escala, permeses amb condicions mínimes imposades a les parts. Canvis en el marc regulatori que causen pèrdues financeres a empreses anteriorment competitives, forcen la seva sortida de mercat o la seva adquisició per part de tercers. A més, disminueixen proporcionalment els fons a favor de la competitivitat. En el context del sistema regulador i polític nord-americà, això crea un bucle de retroalimentació que reforça el declivi regulador. 5. Principals polítiques públiques (1) Font: Is the U.S. Dancing to a Different Drummer? J. Scott MARCUS. 2005

11. Sector públic i banda ampla El govern d'EEUU no té una política definida de banda ampla, però l'administració Bush ha plantejat l'objectiu d'assolir el 2007 un accés universal i econòmic a la banda ampla (Gross 2005, White House 2004). 2.049 milions de US$ del pressupost 2006 es destinen a implementar una sèrie de programes federals relacionats amb el desenvolupament de les telecomunicacions. Ciutats d'EEUU: Gairebé 300 ciutats planifiquen o impulsen projectes municipals de banda ampla (Gross, a 2005). 14 estats han aprovat lleis que limiten els serveis municipals de banda ampla (Gross, b2005) Assumptes regulatoris El regulador (Federal Communications Comission, FCC) decideix a favor de les grans operadores a l'alliberar-les de les exigències per obrir les seves línies de banda ampla als ISP rivals. D'aquesta manera els incumbents no estan obligats a compartir amb els competidors els seus accessos DSL (FCC 2003). L'accés a Internet mitjançant banda ampla fixa és considerat “informació” i no “telecomunicacions”. Abans, el Tribunal Suprem nord-americà va decidir alliberar a les empreses de cable de la obligació de compartir els seus sistemes amb la competència. La FCC afirma que la situació en el mercat a l'engròs de DSL i en els serveis d'accés a Internet mitjançant cable mòdem és eficaç, i romandrà així en absència de la regulació (FCC 2005). 5. Principals polítiques públiques (2) Font: Fixed Broadband in the USA. for GIGA Technology Program.November 2005

12. Conclusions clau: Els Estats Units estan quedant endarrerits pel que fa a la resta del món en penetració de banda ampla. El mercat nord-americà de banda ampla està controlat pels duopolis regionals de les companyies de cable i les empreses telefòniques, que afronten una escassa competència. Plataformes alternatives, com el wireless i la banda ampla sobre powerline, tampoc garanteixen una competència viable. La fractura digital nord-americana -entre àrees riques i pobres i urbanes i rurals- no mostra cap signe de declivi. La FCC utilitza mesures enganyoses que no impulsen realment la competència en el mercat de la banda ampla. 6. Anàlisi del mercat de banda ampla (1) 2006 Font: Broadband Reality Check II. The Truth Behind America’s Digital Decline. S.Derek Turner. August 2006

13. Propostes per a una nova política Restaurar els principis de no discriminació i d'accés obert -com la Net Neutrality- que van permetre el naixement i el desenvolupament històric d'Internet. Eliminar les barreres d'entrada existents per incentivar el desenvolupament del sistema d’ "Internet Comunitari" en municipis, societats públic-privades i grups locals. Augmentar la disponibilitat de franges lliures de l'espectre per a Internet de banda ampla i altres innovacions, mitjançant l'obertura de freqüències blanques (bandes entre canals no usades per la ràdio o la televisió). Impulsar la competència prohibint als propietaris de xarxes fixes de banda ampla el control sobre les noves llicències per a banda ampla sense fils. Modernitzar els programes del Fons de Servei Universal per a donar suport al desplegament de banda ampla. És necessari que la FCC millori les seves dades i les seves anàlisis sobre la banda ampla. La FCC usa un estàndard baix per mesurar aquest sector i empra una mètrica desproveïda de significat per a analitzar la cobertura i la competència en el mercat. Impulsar i facilitar els esforços estatals per millorar la supervisió del mercat de banda ampla, de manera que es pugui actuar on el govern federal ha fallat. . 6. Anàlisi del mercat de banda ampla (2) 2006 Font: Broadband Reality Check II. The Truth Behind America’s Digital Decline. S.Derek Turner. August 2006

14. Principals característiques del mercat de FTTx El cable mòdem domina el mercat de banda ampla (59% en 2004) fins i tot quan el gap disminueix: +1,4 milions de subscriptors DSL contra +1,2 milions de subscriptors de cable mòdem en el primer quadrimestre de 2005. Enormes inversions dels operadors de cable. Entre 1996 i 2003, els operadors de cable mòdem inverteixen 85 mil milions de USD per millorar la seva xarxa (l'enginyeria civil). La longitud del bucle local a EEUU: les RBOCs (Regional Bell Operating Companies), han d'actuar. 7. Situació del mercat de fibra òptica (FTTx) Font: www.idate.org

15. Decisions de la FCC Sota la pressió notable de les RBOCs i en el marc dels seus treballs en les normes de desagregació del bucle local, la FCC va fer recentment canvis en les regles de desagregació de les xarxes de fibra òptica. A l'agost de 2004 la FCC va decidir que els complexos d'apartaments residencials no es veurien afectats per les noves regles de desagregació, fins i tot si en ells es realitzaven petites activitats empresarials, que és sovint el cas als EEUU. Persisteixen els dubtes sobre el tipus d'empreses a les quals pot afectar la norma: la decisió de la FCC d'agost de 2004 especifica que s'aplicarà "als edificis que són predominantment residencials", un criteri no molt específic. Les Pimes han criticat aquesta decisió perquè restringeix el seu accés a la fibra. A l'octubre de 2004, la *FCC va prendre la mateixa decisió per a les xarxes de FTTC i FTTN desplegades per els operadors incumbents, amb la condició que aquestes acabessin a 500 peus dels locals coberts. Impuls municipal. 7. Situació del mercat de fibra òptica (FTTx) (2) Font: www.idate.org

16. Els anuncis de les RBOCs Verizon: Segons l'objectiu anunciat a l'octubre de 2004, havia de passar d'un milió d'habitatges a dos milions al 2005, doblant cada any el seu nombre de connexions de fibra. L'empresa també ha anunciat el desenvolupament d'un tipus de FTTP per a hàbitats dispersos (la ciutat de Keller) que és “veritable” FTTH, i exclou l'ocupació de FTTN (+ VDSL) com l'anunciada per l'operador SBC. SBC Lighspeed: Al novembre de 2004, l'empresa va anunciar el Lightspeed, l'objectiu del qual és un servei totalment IP que inclou veu, dades i vídeo. SBC planeja desenvolupar xarxes de FTTN en les zones residencials disperses i usar FTTP per a noves construccions, habitatges residencials i àrees seleccionades. L'objectiu de cobertura és de 18 milions de llars en tres anys, que, segons SBC, hauria de permetre a l'empresa cobrir entre el 90% i el 70% dels clients residencials pertanyents als segments mitjos i alts. BellSouth: FTTN y ADSL2+. VDSL2 en el futur?. AT&T ha fet passos ferms per a reconstruir la vella xarxa que va dominar en el passat les telecomunicacions nord-americanes i en aquesta direcció apunten els seus plans per a comprar per 85 mil milions de dòlars a BellSouth. AT&T controlaria així el 23% del mercat de banda ampla, més d'un terç de les línies fixes nacionals i dominaria el servei local a Califòrnia i altres 21 estats. Qwest: prova la FTTN y la B-PON (Passive Optical Network). Considera la FTTN y el VDSL 2. 7. Situació del mercat de fibra òptica (FTTx) (3) Font: www.idate.org / Los Angeles Times

17. El cable es posiciona per a guanyar la cursa de la banda ampla A pesar d'alguns ambiciosos desplegaments de fibra per part d'empreses de telecomunicacions com Verizon, la indústria del cable està "posicionada per 'guanyar' en la majoria del país", segons un informe de Sanford C. Bernstein & Co. Encara que els operadors telefònics comencen a desplegar xarxes de FTTH i FTTN avançades i han creat algunes ofertes competitives, l'abast d'aquestes tecnologies pot veure's bruscament limitat. El cable, mentrestant, ja pot oferir veu, vídeo i serveis de dades mitjançant una sola xarxa. L'informe afirma que les xarxes de FTTH arribaran a menys del 14% de les llars nord-americanes cap al final d'aquesta dècada, mentre que les xarxes FTTN arribaran al 26% del país cap a 2010 Això significa que aproximadament el 60% del mercat seguirà sent servit per tecnologies DSL. I, en la valoració de Bernstein, això no és una bona notícia, en particular si la transmissió de vídeo per Internet segueix proliferant. El DSL no és una bona solució a mig termini. La velocitat terme mitjà per a baixar informació és de menys de 1 Mbps para un usuari de DSL, mentre que per als clients de cable mòdem oscil·la entre els 4 Mbps i els 5 Mbps. En el llarg termini, el DSL pot resultar simplement un pas intermedi entre el dial-up i la banda ampla de molt alta velocitat. 7. Situació del mercat de fibra òptica (FTTx) (4)

18. Projectats: 76 En funcionament: 33 En desenvolupament o consideració: 42 8. Projectes municipals de fibra òptica (FTTx) • 151 Projectes municipals Font: News.com

19. Els serveis locals de banda ampla Més de 2.000 ciutats i pobles a EEUU il·luminen les seves llars, comerços i carrers amb “energia pública”: electricitat subministrada per operadors comunitaris sense fins de lucre que funcionen com serveis públics. Aquestes utilities, que serveixen aproximadament a 43 milions de nord-americans (prop del 14% dels consumidors d'electricitat), també subministren les noves infraestructures demandades per les seves comunitats, com les xarxes de banda ampla. Per a molts organismes del poder públic, els serveis de banda ampla de comunitat són una extensió natural de les seves responsabilitats. Les seves utilities acumulen experiència com a innovadors tecnològics i com a impulsors del desenvolupament econòmic local. Mantenen també certes capacitats de banda ampla per a distribuir l'electricitat de manera eficient i segura, per lo que l'extensió dels serveis de banda ampla als seus clients sigui una alternativa viable. I, finalment, són companyies que s'han guanyat ja la confiança en les seves respectives ciutats com proveïdors de serveis públics econòmics i sense fins de lucre. 9. Operadors locals de serveis públics i banda ampla Administracions locals que proporcionen interconnexió de dades a escala municipal Serveis de banda ampla local disponibles

20. 9. Operadors locals de serveis públics i banda ampla (2) Nombre d'operadors públics que ofereixen serveis de telecomunicacions Font: Written Statement of American Public Power Association To Senate Commerce, Science, & Transportation Committee

21. Xarxes municipals de banda ampla sense fils Ciutats, pobles i comtats nord-americans invertiran al voltant de 700 milions de dòlars en els pròxims tres anys per construir xarxes municipals de banda ampla sense fils: gairebé 300 ciutats projecten o avancen ja projectes municipals de banda ampla (Gross, 2005; Muniwireless, 2005). En 2005 més del 60% de la despesa en xarxes municipals correspon a ciutats grans (Muniwireless, 2005). La prioritat de les xarxes municipals sense fils és connectar els cossos de seguretat. De tots els municipis nord-americans que han desplegat xarxes municipals sense fils, només el 50% ho han fet per a connectar als organismes públics de seguretat (policia, bombers, serveis d'emergència). (Muniwireless, 2005) 14 estats del país han aprovat lleis per limitar els serveis municipals de banda ampla. Grans operadors, menjo Verizon i SBC Communications, pressionen per a limitar els serveis oferts per les ciutats, mentre que fabricadores com Intel fan lobby a favor d'aquests serveis. (Gross, 2005) La Community Broadband Act de 2005, apunta a prevenir als estats sobre la prohibició del servei municipal de banda ampla. 10. Xarxes sense fils: el paper del sector públic Font: Wireless Broadband in the USA. for GIGA Technology Program. 2005

22. Disseny de polítiques i paper del sector públic La FCC ha començat a impulsar nous enfocaments sobre les polítiques sectorials i va emetre el 2005 un primer informe sobre l'accés sense fils a la banda ampla (Rockwell, 2005). Assignació de l'espectre radioelèctric La FCC organitza subhastes per a assignar l'espectre Algunes iniciatives públiques: Accés a la banda ampla sense fils: polítiques per a promoure el desenvolupament de les tecnologies sense fils i ampliar l'abast de l'accés de la banda ampla. Iniciativa de interoperabilitat sense fils per als cossos públics de seguretat. Iniciativa conjunta Federal-Rural per a les xarxes sense fils. Visió de la Comunitat Rural. "L'administració Bush dóna suport l'exoneració d'impostos per als accessos de banda ampla, treballa per a permetre el desenvolupament de noves tecnologies de banda ampla, per eliminar les barreres que reduïxen el desplegament de les noves xarxes i per alliberar l'espectre d'usos comercials o no autoritzats". (The White House, 2004). La subhasta de l'espectre programada per a l'estiu de 2006 buscava augmentar l'espectre sense fils en un 45% (Gross, 2005). 10. Xarxes sense fils: el paper del sector públic (2) Font: Wireless Broadband in the USA. for GIGA Technology Program. 2005

23. Projectats: 76 En funcionament: 33 En desenvolupament o consideració: 42 11. Projectes municipals: xarxes sense fils • 650 projectes municipals de xarxes sense fils Font: News.com

24. 12. Xarxes Wi-Fi municipals

25. 12. Xarxes Wi-Fi municipals (2)

26. 12. Xarxes Wi-Fi municipals (3)

27. 13. Baixa competència en el sector de la banda ampla Michael J. Copps, Comissionat de la FCC (9-Nov-2006): • "La situació de la banda ampla a Amèrica és tan pobra que hauria de ser vista amb indignació per cada consumidor i empresari del país." • Copps afirma que el lent servei de banda ampla disponible a EEUU fa mal a l'economia nacional "i les coses només empitjoraran si no actuem." • El problema: el govern federal s'ha dedicat en gran part a desregular la indústria de banda ampla en benefici dels grans operadors de cable i telefonia. Això ha conduït a una situació de duopoli on la major part dels consumidors contracta el servei de banda ampla a un proveïdor de cable o de telefonia. • El resultat: velocitats de banda ampla inferiors a les d'altres països i preus relativament elevats. • Els operadors de telecomunicacions gasten milers de milions per a desplegar fibra òptica, però falten encara anys perquè les xarxes estiguin culminades i, en última instància, es deixarà que els consumidors paguin altes quotes de subscripció vinculades a un paquet de triple-*play que inclou el vídeo.

28. 13. Baixa competència en el sector de la banda ampla (2) Michael J. Copps, Comissionat de la FCC (9-Nov-2006): • Copps cita estadístiques de la UIT que situen a EEUU en el lloc 15 a escala mundial en la penetració de banda ampla i demostren que els consumidors nord-americans paguen gairebé dues vegades més per connexions 20 vegades més lentes de les de la major part del món desenvolupat. • El Comissionat estima que la manca de competència en banda ampla provoca que les empreses paguin "sobrecàrregues anuals estimades en 8 mil milions de dòlars.“ • Copps també apunta que l'adopció del servei universal de banda ampla a EEUU podria crear 1,2 milions d'ocupacions i sumar 500 milions de dòlars a l'economia del país . • Proposa passos concrets per a situar a EEUU al nivell de la resta del món: • impulsar el paper de la FCC com promotor de la competència i de la disminució dels preus • augmentar les llicències per a l’ús de l'espectre disponible • donar suport al desenvolupament de tecnologies de banda ampla alternatives (com les xarxes sense fils i la banda ampla sobre power line) • impulsar una veritable estratègia de banda ampla per als EEUU

29. 14. Actuacions públiques a Califòrnia Mesures contemplades en l'ordre executiva de la Governació de l'estat de Califòrnia (octubre 2006): • Establiment d'un Comitè de Banda Ampla que recomani al governador mesures addicionals per a promoure l'accés i l'ús d'aquesta tecnologia. • Sol·licitar a l'agencia Business, Transportation & Housing (BT&H), coordinadora de les polítiques estatals de banda ampla, la creació d’una base de dades on es vinculi a les empreses privades amb les agències de transport de l'estat, per tal de coordinar la instal·lació de fibra òptica. • Establir una política de preus per a les companyies privades que paguen "drets de pas" per l'ús de les vies públiques i accelerar els tràmits per a l'atorgament d'aquests drets. • Sol·licitar a BT&H que estudiï la situació actual de la banda ampla perquè l'estat pugui conèixer amb exactitud els recursos existents. • Sol·licitar al Departament de Serveis Generals que habiliti accessos sense fil a Internet en tots els edificis de l'estat i que augmenti la capacitat de video streaming per a reunions públiques, distribució de material formatiu i altres recursos públics en línia. • Al gener de 2007 la ciutat de San Francisco i l'empresa EarthLink van arribar a un acord provisional per a oferir accés a Internet gratuït i sense fils, el que la convertirà en la primera gran ciutat nord-americana que proporciona un servei municipal de Wi-Fi en tot el seu territori.

30. 14. Actuacions públiques a Califòrnia (2) • Una investigació del CENIC (Corporation for Education Network Initiatives in California) estima que permetre l'accés de banda ampla al 50% dels californians, sumaria més de 365 mil milions de dòlars anuals a l'economia de l'estat en un termini de set anys i ajudaria a crear o conservar dos milions d'ocupacions. • L'Associació de Comunicacions de Califòrnia estima que cada dòlar invertit en xarxes de banda ampla genera 3 dòlars en activitat econòmica i que cada mil milions en despeses de capital en telecomunicació equival a 7.000 noves ocupacions en aquest sector. • El Cenit ha plantejat com una meta realista assolir l'accés universal a la banda ampla d'un gigabit per a totes les llars, empreses i institucions educatives de Califòrnia abans de 2010.

31. 15. Veus a favor d'una estratègia nacional de banda ampla • L'operadora Verizon demana nous incentius per a la banda ampla. Segons aquesta empresa, una combinació d'ajudes públiques amb les iniciatives privades és necessària per ampliar el servei de banda ampla a les àrees rurals o remotes (12.02.2007). • AT&T, una altra de les grans operadores del país, també reconeix la necessitat d'una política nacional de banda ampla (MuniWireless, 01/03/2007). • La Fundació Benton, una institució privada que promou la importància d'articular una política pública per a l'era digital, també ha sol•licitat formalment al president George Bush que estableixi una estratègia nacional de banda ampla (02/01/2007). • Verizon ha plantejat al govern federal que adopti la iniciativa estatal ConnectKentucky (un pla integral per a accelerar el desplegament de banda ampla, l’alfabetisme digital i l'ús de les TIC) com a model per al desenvolupament de la banda ampla als EEUU. El programa proposat per Verizon contempla usar alguns fons existents, incloent els del Departament d'Agricultura i Servei Rurals (sis mil milions de dòlars de pressupost en 2006). Aquest departament subvenciona diversos tipus de serveis, incloent la banda ampla, l'electricitat, l'educació a distància i la telemedicina. • La iniciativa conta amb el suport operatiu de l'Oficina per al Desenvolupament Local i el Departament de Desenvolupament Econòmic i el suport financer de les oficines estatals d'Administració i Educació.

32. 16. Exemples de xarxes municipals de banda ampla KENTUCKY

33. 16. Exemples de xarxes municipals de banda ampla (2) PORTLAND • La ciutat (529.121 habitants; 237.307 llars) va promoure un estudi de viabilitat inicial al 2005 i va recopilar informació per a quantificar i localitzar les demandes potencials de fibra òptica. Cap a finals de 2006, les autoritats van iniciar l'anàlisi del pla de negocis d'una infraestructura de xarxa oberta per mesurar el desenvolupament econòmic derivat de la proposta. • Per altra banda, la xarxa sense fils de Portland va començar a funcionar al desembre de 2006. La ciutat planteja ambdós projectes com complementaris, no competitius. • D'acord amb els resultats de l'estudi de viabilitat, la ciutat considera establir una xarxa majorista de fibra òptica, propietat 100% municipal, on l'oferta de serveis correspondria als proveïdors privats que lloguin capacitat de xarxa. • La ciutat entén que els operadors incumbents estan centrats exclusivament a augmentar els ingressos a curt termini i no a explotar les potencialitats futures de les xarxes del segle XXI. Segons la ciutat, l'envelliment de la infraestructura dels incumbents -i la seva intenció de re-aprofitar els vells sistemes abans que desplegar nous- impediria a Portland competir i desenvolupar les seves necessitats. FONT: Fiber Optics for Government and Public Broadband: A Feasibility Study. Prepared for the City and County of San Francisco, January 2007

34. 16. Exemples de xarxes municipals de banda ampla (3) SEATTLE • Seattle (563.374 habitants; 270.524 llars) està avaluant la viabilitat d'una societat Public/Privada per a desplegar una xarxa de FTTH. • Sobre la base de les conclusions del grup de treball convocat per les autoritats, la voluntat de la ciutat és ser un soci de la infraestructura, no un proveïdor de serveis o un operador de xarxa. • L’objectiu és que tota la ciutat de Seattle tingui accés a una xarxa oberta de banda ampla capaç de permetre usos i serveis integrats de veu, vídeo i dades, amb suficient capacitat per a cobrir les necessitats d'informació i comunicacions dels ciutadans, les empreses, les institucions i el govern municipal. • La xarxa tindrà una "molt elevada amplada de banda amb màxima escalabilitat“ i funcionarà amb un model no discriminatori en el seu tractament dels proveïdors de serveis i els clients. • Degut a que el projecte està en fase preliminar, la font de finançament encara no s'ha determinat. Segons el director de l'Oficina de Banda Ampla de Seattle, hi ha hagut interès significatiu de part dels mercats de capitals. FONT: Fiber Optics for Government and Public Broadband: A Feasibility Study. Prepared for the City and County of San Francisco, January 2007

35. 16. Exemples de xarxes municipals de banda ampla (4) • La localitat de Corpus Christi, Texas (una de les deu primeres ciutats digitals d'EEUU segons l'enquesta del Centre per al Govern Digital), manté plans d'infraestructura tecnològica per a augmentar l'eficàcia de la gestió municipal, la capacitació del seu personal i la qualitat dels serveis públics. • La ciutat ha desplegat una de les primeres xarxes urbanes Wi-Fi de la nació, que integra la gestió de les xarxes d'aigua i gas, els serveis de seguretat i permet la connexió dels empleats públics i els inspectors municipals perquè puguin accedir permanentment a informació en línia, vital per a l'acompliment de les seves activitats de camp. • Donada l'existència d'una xarxa de fibra òptica en part de la ciutat i en virtut dels costos que implicaria estendre-la cap a tota l'àrea urbana, la solució adoptada va ser desenvolupar una xarxa sense fils (integrada per més de 300 routers) que connectant les àrees perifèriques amb infraestructura fixa. La plataforma Wi-Fi suporta les VLANs que permeten separar l'ús públic del privat. Així, el departament de policia usa una xarxa, els sistemes municipals una altra, i els residents i visitants una tercera, tots compartint la mateixa infraestructura.

36. 16. Exemples de xarxes municipals de banda ampla (5) • La solució Wi-Fi, chaska.net proporciona accés mòbil i sense fils de banda ampla a llars i empreses de la ciutat de Chaska, Minnesota. La velocitat de connexió millora deu vegades l'accés mitjançant dial-up. • Mes del 28% de les llars de la comunitat han subscrit el servei de chaska.net (2.300 cases, d'un total de 8.000 llars). La tarifa (al voltant de 16,99 $ mensuals) és similar a la dels operadors nacionals de cable i a l'Internet d'alta velocitat mitjançant ADSL. • La inversió inicial per al desenvolupament de la xarxa MetroMesh de Chaska va ascendir a $600.000 i va ser dissenyada i instal·lada pels empleats municipals en dos mesos. Més endavant, la ciutat va invertir 700.000 $ addicionals per a implementar usos addicionals i el sistema de gestió de subscriptors. • El finançament per a la xarxa es va obtenir mitjançant un préstec de la Companyia d'Electricitat de Chaska i també a un sistema de deute municipal conegut com a certificats d'equipament.

37. Actuacions de l’administració pública en infraestructures de telecomunicacions REFERÈNCIES Document de treball Abril 2007

38. “Bucks for Broadband Summit” Frankfort, Kentucky. Federal Communications Communication. January 2005 “Community Condo Fiber Networks”. The Customer Empowered Networking Revolution. Canarie A National Imperative: Universal Availability of Broadband by 2010: TechNet. BIG BROADBAND: Public Infrastructure or Private Broadband Internet Access and the Digital Divide: Federal Assistance Programs. 2006 Broadband Reality Check II. The truth behind America’s Digital Decline. August 2006. Broadband Reality Check, August 2005 Business Data Communications and Networking, Jerry Fitzgerald and Alan Dennis, John Wiley & Sons, Inc. 2005 Business Data Communications and Networking. 2005 Cable Broadband Homes Passed – Morgan Stanley, “What Does the Market Expect?” April 8, 2994. Community Involvement in Broadband Deployment in Rural Vermont, USA. Duey Laura.2005 Competition Bureau.April 2006. FCC’s High Speed Services for Internet Access Report, 12/04 Fiber for all! When? Why?: Michael W. McKeehan (Verizon), February 2007. Fiber Optics for Government and Public Broadband: A Feasibility Study. Prepared for the City and County of San Francisco, January 2007 Fiber-to-the-Home Council Calls for “100 Megabit Nation”: FTTH Council,March 7, 2007 Fixed Broadband in the USA. for GIGA Technology Program. Miika Nevalainen, Veijo Iivonen Finpro USA, Silicon Valley. November 2005 FTTH Worldwide panorama. European Situation. Roland Montagne. IDATE. Brussels, July 2005. High-Speed Services for Internet Access:Status as of June 30, 2005. Industry Analysis and Technology Division Wireline IDC, US Residential Landline Telecommunications Forecast & Analysis 2002-2007 and IDC analyst imput. Is the U.S. Dancing to a Different Drummer? J. Scott MARCUS. 2005 LENOWISCO. Comprehensive Economic Development Strategy . Annual Ceds Report – 2003 Los Angeles municipal wireless broadband report, 2006 Municipal Broadband: Deciding whether to build a municipal broadband network, choosing the business plan and entity. December 2-3, 2002. New York’s Broadband Gap. December 2004 Nota Enter 09. March 2006 Referències

39. Referències • Nota enter 09. 14 March 2006. • Pre-hearing Questions from the Committee on Energy and Commerce, Subcommittee on Telecommunications and the Internet: Commissioner Michael J. Copps (Federal Communications Commission), February 7, 2007. • Providing Ubiquitous Gigabit Networks in the United States: IEEE-USA Committee on Communications and Information Policy (CCIP) White Paper, 14 March 2005. • Render Vanderslice & Associates, FTTH Council • Telecom Sector, Bob Mihocik,Mishir Modi • Telecom Sector, Bob Mihocik,Mishir Modi • The Baller Herbst Law Group.The case for public Fiber-ti-the-User System.March 2006. • The council of the city of New York. Oversight: Is Brooklyn business suffering from a broadband Gap?.January10,2004. • The Digital Economy Fact Book, Fifth Edition 2003 • The Dumb Pipe Paradox, Sanford C. Bernstein & Co. February 23, 2007 • The Reality of FTTH in the United States. Its Inherent Stimulus and the “Bottom Line” Results. Michael Kunigonis. March 2005. • Top 10 Municipal Wi-Fi Plans. Business Week Online. By Olga Kharif • U.S. Broadband after Ten Years of Confusing (and Confused) Regulatory Policy. Robert W.Crandall. The Brookings Institution. May 25, 2006. • Wireless Broadband in the USA. for GIGA Technology Program. Miika Nevalainen, Veijo Iivonen Finpro USA, Silicon Valley.November 2005 • Wireless un Boston. Wireless Task Force Report. July 31,2006 • Written Statement of the American Public Power Association To Senate Commerce, Science, & Transportation Committe. State and Local Issues and Municipal Networks. February 2006. • www.spectrum.ieee.org • www.iprovo.net • www.empire.state.ny.us • www.dailywireless.org • www.infoworld.com • www.benton.org • www.point-topic.com • www.Tiaonline.org • www.telecomtv.com • www.utopianet.org • www.APPAnet.org • www.corning.com