La disrupció a l’aula: Millora de la relació professor-alumne

1. La disrupció a l’aula: Millora de la relació professor-alumne Qui vol fer alguna cosa troba un camí, Qui no vol fer res troba una excusa (proverbi àrab)

2. Aixecar-se sense demanar permís Retar l’autoritat del professor No portar el material a classe Molestar a un company Preguntar per retardar la instrucció Tirar guixos, avions o boletes de papers... Fer sorolls Interrompre una explicació Arribar tard expressament Enviar MSM i que soni una melodia durant l’explicació del professor Etc. Algunes disrupcions típiques:

3. DISRUPCIÓ: Característiques • Es refereix al conjunt de conductes inapropiades dins l’aula • Indica que les persones de l’aula no comparteixen els mateixos objectius • Retarda i, en alguns casos, impedeix el procés d’ensenyament i aprenentatge • No es pot reforçarni ampliar els coneixements a ensenya (Problema acadèmic) • S’interpreta com un problema de disciplina (manca de disciplina) • La seva repercusió afecta a persones que no intervenen en la disrupció • Propicia un clima d’aula tens on es creen males relacions interpersonals (professor-alumnes, alumnes-alumnes) • És el primer motiu de conflicte a l’aula

4. Prevenció de la disrupció:Aspectes per analitzar i reflexionar • La motivació i expectatives d’èxit i la metodologia de treball • La comunicació, la informació i la participació a l’aula • La programació i la metodologia del currículum que s’imparteix a l’aula • Les relacions interpersonals entre professor-grup i entre alumnes • Les normes de convivència • Els conflictes, el tipus de conflicte i la seva freqüència i les estratègies de resolució • La gestió de l’aula i l’estil del professor

5. ESTIL DOCENT I GESTIÓ DE L’AULA • Control i maneig de l’aula ineficaç => + disrupció • Modificacions per part del professor: • Posar límits • Tenir un repertori docent • Planificar per ensenyar • Crear relacions autèntiques

6. Relacions autèntiques El professor ha de: • tractar l’alumne amb justicia i respecte • treballar per construir relacions cooperatives i de recolzament • demostrar la seva preocupació per a les necessitats i el benestar dels alumnes • donar responsabilitats significatives en el marc de la coparticipació en l’aprenentatge

7. Conseqüències d’aquesta relació amb l’alumnat • El professor està en condicions de potenciar l’aprenentatge dels seus alumnes • Els alumnes troben el recolzament necessari en el professor per treballar (es treballa en un marc d’acceptació mútua i es fomenta l’autoestima i l’autoconcepte) • El professor ha de mantenir la seva autoritat i ha de ser exemple a seguir pels valors que promulga

8. Aspectes per aconseguir ser un model positiu per als alumnes: • Respectar i reconèixer les responsabilitats de figures d’autoritat (pares, col·legues, director...) • Respectar el dret de tots els individus sense sarcasme ni crítiques dures • Acceptar els propis errors i respondre apropiadament a les crítiques justificades per part dels alumnes • Demostrar preocupació pels problemes individuals i els sentiments dels alumnes (ansietat, por, malestar...) • Reconèixer les diferències personals com ara el cas dels alumnes amb necessitats especials, minories ètniques, problemes conductuals... • Donar èmfasis als aspectes positius dels alumnes (en comptes de centrar-se amb els negatius)

9. La bona relació entre professor i alumnes ve determinada per: • Les diferents estratègies utilitzades (depenen de la personalitat del professor) • Els principis educatius que guien l’actuació del docent

10. CADENA DE PENSAMENT Consistència Coherència Predictibilitat Fiabilitat Negociació Justicia

11. 1. CONSISTÈNCIA El professor ha de complir les pautes d’actuació que ha donat a conèixer als seus alumnes. Estan mal vistos els professors que: • Trenquen normes sense explicacions • Són impredictibles • Depenen del seu humor perquè la seva actuació educativa sigui bona • Sempre improvisen • Tracten situacions semblants de manera diferent

12. 2. COHERÈNCIA • Si el professor és consistent en la seva forma d’actuar i en les seves propostes curriculars, se li percebrà una coherència • El seu missatge serà clar (sense ambigüetats) • Hi ha relació entre què diu i què fa

13. 3. PREDICTIBILITAT El professor ha de ser predicible en les seves accions per tal de mostrar que actuarà segons els criteris que defensa

14. 4. FIABILITAT • Si un professor és predicible, els alumnes poden confiar en ell • Aquesta confiança genera una seguretat a l’hora de comentar dubtes i de resoldre conflictes

15. 5. NEGOCIACIÓ • Si un professor és fiable i es pot confiar en ell, s’establirà un espai per a la negociació de conflictes

16. 6. JUSTICIA • Saber negociar i ser predicible és ser just, ja que podrà justificar els seus actes i correccions dins d’un marc equitatiu per a tots els alumnes • Ser just = ser respectat dins els límits de la relació professor-alumnes

17. L’habilitat del professor per controlar eficaçment la disrupció depèn del: • nivell de tolerància a la frustració que pot suportar • Les destresses que utilitza en les seves estratègies de disciplina • La confiança que comuniqui en si mateix quan utilitza aquestes estratègies de disciplina

18. Efecte pigmalió • El fracàs és més fàcil de detectar que l’èxit • Les expectatives cap als alumnes poden contribuir a l’èxit o al fracàs: Quan el pensament del professor cap al seu alumnat és “com no espero res de tu, no t’esforces i et portes malament”, les expectatives d’èxit del professor s’ajusten a les de l’alumne i determinen la seva conducta: “Em porto malament i no m’esforço perquè no esperes res de mi”

19. Estils de reacció davant la disrupció • Agressiu-dominant: • El professor perceb la disrupció com una agressió personal i reacciona agressivament • Imposa la seva autoritat • Intenta controlar l’ordre que s’ha trencat • La relació professor alumne(s) es danya. Haurà de reconquistar el respecte, la cordialitat i la confiança que els alumnes tenien en el professor

20. B. Passiu-permissiu: • El professor permet que es realitzin accions indegudes a l’aula i actua com si no es donés compte. • Intenta guanyar-se l’amistad dels alumnes sense enfrontar-se al conflicte • Pot reinar el caos, el desordre, la irritació, la manca de respecte • Cansament i sensació d’impotència • Les persones es distancien i cadascú satisfà els seus interessos sense tenir en compte als altres • La norma no està present. Incrementen els conflictes Solució: Establir límits i fer el possible per guanyar firmesa i ordre

21. C. Assertiu-democràtic: • El professor expressa el seu descontent amb decisió • Utilitza estratègies de comunicació respectuoses i estratègies variades per al desenllaç del conflicte • Utilitza l’argument de la justícia • Es consideren les necessitats i els interessos de totes les persones implicades i es busquen els guanys i la satisfacció mútua. • Exigeix firmesa per proposar i mantenir les conseqüències

22. Algunes estratègies per tenir el control de l’aula A. Estratègies per guanyar l’atenció de l’alumnat B. Estratègies per millorar l’autoconcepte C. Estratègies punitives

23. A. Estratègies per guanyar l’atenció de l’alumnat • S’ha de passar per alt l’atenció de conductes lleus i s’ha d’intervenir quan la conducta deixa de ser molesta. D’aquesta manera, no es distreu als altres alumnes i no es premia parant atenció a les conductes que es volen eliminar. • Si això no surt d’aquesta manera, llavors s’han de seguir aquestes mesures:

24. 1. Advertència personal a classe Ha de ser: • Breu • Privada • Relaxada • Positiva • Amb intenció de resoldre el problema • ferma

25. 2. Advertència personal en privat • Fora de classe • Es comunica la impossibilitat de seguir d’aquesta manera a classe • Se sol·licita el compromís de l’alumne amb el canvi i les conseqüències possibles • Indicar el seguiment de l’acord • Informar els pares (en cas que l’alumne no faci cas)

26. 3. Adoptar una disposició cambiant de la classe, canvis d’ubicació: • Canvis puntuals en l’ubicació de l’alumne • Canvis d’ubicació d’un subgrup perturbador • Demanar a l’alumne que demani un canvi de lloc per evitar conseqüències negatives

27. B. Algunes estratègies per millorar l’autoconcepte • Es tracta de millorar les opinions que cada persona té sobre si mateixa i que això influenciï les accions que fa • Mantenir converses informals amb els alumnes • Donar responsabilitats per proporcionar oportunitats de col·laboració

28. C. Estratègies punitives Hem d’intentar que siguin les últimes estratègies a utilitzar: • Aïllament temporal de l’aula amb tasques dirigides a una altra sala atesa per un professor de guàrdia • Recuperar el temps perdut fora de l’horari lectiu (Sempre amb l’autorització dels pares) • Desplaçament amb tasques en una classe d’edat molt distant • Expulsió de duració condicionada amb tasques. Pot ser a l’escola (ex. Biblioteca) o a casa. Suposa l’expulsió per un nombre de dies de la marxa normal del centre