1. LA PRIMERA INTERNACIONAL DE TREBALLADORS (1864-1876).

1. LA PRIMERA INTERNACIONAL DE TREBALLADORS (AIT). 1. LA PRIMERA INTERNACIONAL DE TREBALLADORS (1864-1876). 2. CONFLICTES INTERNS EN LA PRIMERA INTERNACIONAL. - L’oposició entre Marx i elsseguidors de Proudhon. - El llarg i agre debat entre Marx i Bakunin. 3. CRISI I DISOLUCIÓ DE LA PRIMERA INTERNACIONAL. 1. La Comuna de Paris. 2. La disolució de l’AIT.

2. 1. LA PRIMERA INTERNACIONAL DE TREBALLADORS. Després de les revolucions del 1848 hi va haver un retrocès general dels drets dels obrers, sobretot, en allò referent al dret de sindicació i de vaga. Només a la G.Bretanya continuaven existint Trade Unions (unions sindicals), estríctament professionals, que oblidaven els plantejaments revolucionaris. Malgrat això, el 1863, arran de la invitació dels obrers britànics, es va constituir un Comité a Londres i es va fer una crida en la qual es destacava la necessitat d’organitzar congresos que reuniren els obrersde tots els països per a fer un front comú de lluita contra els governs i les pràctiques del capitalisme.

3. El 28 de setembre de 1864, en unaassembleapúblicacelebrada al Saint Martin's Hall de Londres (Anglaterra) convocadapel London Trade Council, esfundal'AssociacióInternacionaldelsTreballadors (AIT),mésconeguda com La PRIMERA INTERNACIONAL, amb la intenciód'establirrelacions permanents amb les associacionsobrereseuropees. Després de diversos antecedents que no van reeixir (Flora Tristan en 1843, Marx i Engels en 1847, Dejacque i Coeurderoy en 1855, reuniólondinenca de juliol de 1863, etc.),aquestavacrear les bases de l'associacióobrera. Van participarespecialmentsindicatsobrersbritànics i francesos, i també algunsexiliatsprocedents de diversospaïsoseuropeusquealeshores residien a Londres. Van aprovar la creació de seccionsobreres i la redacció d’un projected’Estatuts de la Internacional.

4. PRINCIPIS RECTORS DE LA PRIMERA INTERNAICONAL. Marx va ser l’encarregat de redactar el projecte d’estatus. Aquestos defensaven: • L’emancipació de la classe obrera havia de ser obra exclusiva dels • mateixostrebalaldors, independentmentdels pactes ambaltressectors • socials. - La classe obrera no podia ser indiferent a la conquesta del poder polític. - L’emanciàció de la classe obrera havia de tindre un abast internacional per a evitar elsfracassosanteriors. - Es proposa impulsar la fundació de partits i sindicatsobrers. L’AIT va crear dos òrgansprincipals: un Consell General (executiu), entre congrés i congrés, onestavenrepresentades totes les seccionsnacionals, i un congrés, òrganmàxim. Però la influèncianumèrica de la Primera Internacional va ser modesta. En el momentd’apogeu, mentre les TradeUnionstenien 800.000 afiliats, l’AIT no en tenia més de 50.000 a la G.Bretanya.

5. 2. CONFLICTES INTERNS EN LA PRIMERA INTERNACIONAL. Prompte van sorgir conflcites ideològics interns: a). L’oposició entre Marx i elsseguidors de Proudhon. Elsproudhonians, moltsfrancesos, eren partidaris de la propietat privada i d’unarevolució pacífica i progressivaallunyada de la concepció revolucionaria del marxisme. Rebutjaven la vaga per a aconseguir una lesgislació favorable alstreballadors. En elsprimerscongressos, a Brusse·les, 1868, i Basilea, 1869, van imposarelsseuscriteris. PROUDHON MARX

6. b). El llarg i agredebat entre Marx i Bakunin. En el Congrés de Basilea (1869) va fer la seuaparicióMihaïlBAKUNIN. Haviafundat en 1868 L’Aliança Internacional per a la democràcia socialista, que comptavaamb el suport de les seccionsnacionalsmésnombroses. Va demanarl’adhesió a l’AIT i, malgratl’oposició de Marx, va entrar. A partir d’ací, en elssuccessiuscongressos es van produiracarnissats debats entre els dos gransteòrics del movimentobrer. Tot i que pretenien un mateixobjectiu (una societatsenseclasses) elspunts de divergènciaconstituïen un abisme insalvable entre ells: MARX BAKUNIN

7. EL DEBAT ENTRE BAKUNIN I MARX: 1.Les idees de Marx difereixen de les de Bakunin en la concepció de l’ESTAT. Per al primer, l’objectiu de la revolució social és la conquesta de l’Estat per part del proeltariat, mentre que el segon era partidari de la destrucció de l’Estat i de totes les institucions que el sostenen (exèrcit, església, etc.). 2.Mentre que Marx pensa que la revolucióserviràperquèels que ara estan explotatss’alcen contra el pdoer, és a dir, la revoluciósignificarà el triomfd’una classe i la derrota d’unaaltra, Bakunincreu que beneficiarà tota la Humanitat. 3.En quant a l’organització de la Internacional, Bakunin era partidarid’una organitzaciódescentralitzada i s’oposava al domini del Consell General sobre les seccionsobrers. 4.Elsseparavenelsmètodes que la classe obrera haviad’adoptar per aconseguir el triomfrevolucionari; es tracta de la qüestió de la participació delsobrers en la vida política, punt que recolzavenelsmarxistes i rebutjaven elsanarquistes, partidaris de l’apoliticisme.

8. 3. CRISI I DISOLUCIÓ DE LA PRIMERA INTERNACIONAL. 1. LA COMUNA DE PARÍS. La derota francesa a Sedan, el 1871, en la guerra franco-prussiana, va posar fi al SegonImperi francés. Al mateixtemps, l’avanç de les tropes alemanyes que amenaçaven de bombardejar Parísva desencadenar l’alçament de la ciutat i la formaciód’ungovern provisionalrevolucionari. La comuna va ser alhora una reaccióespontàniadavant de la derrota i una protesta contra l’evoluciósocioeconòmica de la fi del SegonImperi. La Comuna de París: Barricades al boulevard Puebla, 1871

9. Quins van ser els esdeveniments impopulars que provocaren la insurrecció? - Les pèrdues humanes en la guerra. - La derrota militar. - L’anuncid’unarmisticiambAlemanya. • L’apressadaconvocatòriad’unes • eleccions a l’Assemblea Nacional (sense • llisteselectorals fiables ni participació • de l’electorat), que van donar la victòria • a una opció conservadora.

10. A més, l’alçamentparisenc va ser propiciat per l’agitació política de blanquistes, anarquistes i proudhonians, que, conjuntament, van formar un govern insurreccionalalternatiu, el CONSELL GENERAL DE LA COMUNA (desembre del 1870 a maig de 1871). La Comuna va tractar de posar en pràctica un programa de govern radical: - Empresesdirigidespelsobrers. • Supressiódelslloguers i delsdeutesdels • xicotets i mitjansempresaris. - Laicització de les escoles. • Projected’ensenyamentprimarigratuït i • obligatori. - Llibertatd’expressió total, etc. Però la Comuna va fracassar, ja que va ser una experiència urbana aïllada que no va aconseguir captar la resta de França, la qual cosa va afavorir la repressió de l’exèrcitdurant la “SetmanaSagnant”, autèntica guerra civil urbana (30.000 comunardsmorts, 40.000 processats, moltsenviats a l’exili a Nova Caledònia.

11. Interpretació de la COMUNA pelscontemporanis: La versió conservadora va considerar la Comuna com una explosió social que va posar en perillelsinteressos de les “classeslaborioses”. Marx en la seua obra, La guerra civil a França, va considerar la Comuna com el primer intent de crear una governrevolucionariequivalent a la seua Idea de dicatadura del proeltariat. L’Estat va passar de ser opressor a emancipador de la classe obrera. També va cridar l’atenció de Bakunin la desaparició de l’Estat i l’organitzacIó del poder pelstreballadors, la qual cosa representava el pas a la situaciódessitjada pelsanarquistes.

12. 2. DISSOLUCIÓ DE LA PRIMERA INTERNACIONAL En qualsevol cas, en la Comuna, utòpics, bakuninistes i internacionalistespromarxisteses van enfrontar sobre les formes socials que calia implantar: - La concepciócentralitzadora o federativa del govern. - Les mesures socialitzadors, etc. Va ser aixícomelsenfrontamentsideològics i teòricsdetectats en la Internacional van tindre la plasmaciópràctica. Uns i altress’imputaven la responsabilitat del fracàs. L’expulsió anarquista de l’AITnomés va confirmar la pugna acarnissada entre anarquistes i marxistes. Grup de communards, llenç de Jules GIRARDET. La ruptura dels dos sectors es va fomalitzar al Congrés de l’Haia (1872),quan : • d’una banda, la majoria marxista autoritària, va ratificar la decisió de • formar partitsobrersnacionalscom a nova forma d’organització proletaria. • d’altra, elsanarquistesbakininistes van ser expulsats i van formar una nova • organització: la Internacional Antiautoritària, que va durar fins 1881.

13. Després de l’expulsió de Bakunin, el 1872 (Congrés de la Haia), Marx i elsseus decideixen el trasllat del Cosnelll General de Londres a N.York, i el 1876 en el Congrés de Filadèlfia (EEUU) s’acorda la dissolució de la Primera Internacional. Malgrat que va tenir un nombre d’adheritsreduít, l’AIT va exercir: • Una influència moral, pelseucaràcter de tribuna de discussió pública • d’idees sobre l’emancipaciódelsobrers. - Per l’elaboraciód’unprograma comú per a totselstreballadors. - Va posar les bases per a la creació futura delspartitssocialdemòcrates.