ESCOLA I ONGD, UN BON TÀNDEM EDUCATIU L’experiència de Cooper acció*

1. ESCOLA I ONGD, UN BON TÀNDEM EDUCATIU L’experiència deCooperacció* Cooperaccióés una ONG de cooperació al desenvolupament laica i progressista. Treballem en l’educació per al desenvolupament a Catalunya des de l’any 1994. Una de les nostres millors eines de treball són les exposicions didàctiques interactives, especialment dirigides a alumnes de secundària. Les exposicions didàctiques interactives proposen una metodologia de treball que implica els alumnes en la realització d’una activitat mentre treballa d’una manera pràctica continguts relacionats amb l’educació en valors: el dret a l’alimentació, el comerç just o la immigració... A més, els coneixements estan orientats a promoure l’acció de l’alumnat per intervenir en la problemàtica que coneixen. Les nostres exposicions didàctiques interactives han estat visitades per un total de 27.737 persones. *Aquest document ha estat realitzat a partir de l’anàlisi d’una mostra d’informes d’activitat de les nostres exposicions didàctiques interactives, dels anys 1998-2003. Si voleu ampliar qualsevol informació, podeu contactar amb nosaltres al 93 318 34 25 o a info@cooperaccio.org

2. ESCOLA I ONGD, UN BON TÀNDEM EDUCATIU L’experiència deCooperacció  Les nostres exposicions didàctiques interactives MERCAT, L’ALTRA CARA DEL QUE COMPRES L’exposició té com a escenari un supermercat on l’alumne ha de realitzar una compra a través de la qual coneixerà el funcionament de les relacions econòmiques internacionals. Però no només això: si compra responsablement productes que contribueixen al desenvolupament dels pobles, haurà de decidir conjuntament amb la resta del grup com invertir el benefici social d’aquestes compres, triant entre diverses possibilitats. Aquesta exposició va ser inaugurada el 2003. EL COMERÇ JUST ÉS UNA QÜESTIÓ DE DIGNITAT En aquesta exposició cal participar en un joc de les desigualtats, on cal buscar les diferències entre els dibuixos que mostren els efectes socials i mediambientals del comerç just i els del comerç tradicional. Aquesta exposició va ser inaugurada el 2002. L’AIXA I EN DRIS, ELS NOSTRES VEÏNS L’Aixa i en Dris et conviden al seu casament. Coneix la seva família, el seu poble i el seu país. Descobreix la història dels personatges i obre els calaixos que amaguen el seu passat i el present. Travessa per l’estret túnel i pensa què significa creuar el mar en una pastera. Entra en el laberint del que significa, des d’una situació il·legal fins a la legalització d’aquesta, aconseguir viure en el Nord. Retroba l’Aixa i en Dris a casa nostra... Aquesta exposició va ser inaugurada el 1999 i actualitzada el 2002.

3. ESCOLA I ONGD, UN BON TÀNDEM EDUCATIU L’experiència de Cooperacció • Què aportem amb les exposicions didàctiques interactives? • L’eficàcia del joc com a recurs motivador. • La coresponsabilització de l’alumnat en la problemàtica coneguda. • Empatia i implicació socioafectiva • La visualització dels problemes globals a partir de l’o’bservació concreta. • Adaptabilitat a nivells educatius diferents, de preparació, treball previ i motivació per part de l’alumnat, a partir de la tasca del monitoratge. • Què ens diu la nostra experiència? • Sobre els alumnes i les alumnes • És constant l’aparició d’una sèrie d’estereotips i prejudicis: • Apatia o escepticisme respecte de les possibilitats que tenim per incidir en la realitat, ja que «altres decideixen per nosaltres» i «nosaltres no hi podem fer res». • Desconfiança en els països del Sud, lligada a una visió etnocentrista, tot relacionant subdesenvolupament amb manca d’intel·ligència. • Nivell estès de rebuig a la immigració (especialment la d’origen àrab) amb els principals arguments de «ens prenen la feina», «en vénen massa», «fan perillar la continuïtat de la nostra cultura». • Adopció de rols de gènere marcadament estereotipats: els nois manifesten certs prejudicis a l’hora d’assumir el rol femení («això de comprar és cosa de dones»). • Elevat nivell de consumismei resistència a una visió crítica sobre les grans marques de consum després de conèixer els seus amplis efectes negatius al Sud i al Nord. • Visió paternalista a l’hora de cercar solucions a la problemàtica exposada. • Sobre el professorat • La majoria manifesta interès en les temàtiques tractades, però la continuïtat de la feina en l’educació en valors està limitada per diverses dificultats objectives i subjectives: • Manca de temps, dificultats de sumar-les a les matèries habituals quan aquestes ja solen incomplir la finalització dels seus temaris corresponents. • Els continguts que proposa l’exposició no tenen una distribució normativitzada en el currículum escolar i cada docent ho porta cap al seu terreny si vol assegurar-ne la continuïtat. El treball continu dels continguts i valors està subjecte a una total discrecionalitat del professorat. • Alguns mestres prioritzen l’ensenyament tècnic, purament de continguts, davant altres formes que permeten una formació crítica. • Apatia d’una part no menyspreable del professorat per obrir-se a noves experiències educatives.

4. ESCOLA I ONGD, UN BON TÀNDEM EDUCATIU L’experiència de Cooperacció Així doncs...... La nostra experiència ens diu que les exposicions didàctiques interactives donen bons resultats, avalats per les pròpies opinions de docents i alumnat, però...  Percebem un creixement i consolidació de concepcions apàtiques, racistes, etnocèntriques i consumistes entre l’alumnat. Aquestes concepcions moltes vegades estan relacionades amb una exclusiva manca de coneixement sobre opcions reals d’actuació, sobre cultures diferents, sobre altres maneres de fer possibles, sobre l’existència d’un estil de vida alternatiu al consumisme imperant. Hi ha un seguit de limitacions a la feina de les escoles, lligades a la insuficient atenció a l’educació en valors en el currículum educatiu. Això genera manca de temps per treballar-los i ho converteix en discrecional per al professorat. Davant això, què diem? Malgrat l’educació en valors és una tasca compartida entre molts agents socials (la família, les institucions, associacions, mitjans de comunicació...), l’escola té un paper central, sobretot pel que fa a l’ensenyament del contingut (què és la immigració?, per què es produeix?, què obtenen les empreses d’un elevat nivell de consum?...) i també quant a actituds i formes. Per això pensem que és necessari crear espais per a un treball de qualitat en temes d’educació en valors, dins el currículum educatiu. Això implica: sistematitzar, seleccionar, temporitzar, definir diferents nivells d’aprofundiment dels continguts i aplicar-los a les diferents etapes i cicles formatius. Ni més ni menys que com es fa en qualsevol àrea curricular. No es tracta de veure quins continguts hem de treure a canvi (substitució) o com repartim el poc temps de què disposem (acumulació), encara que totes dues alternatives poden ser parcialment vàlides. En molts casos només caldrà canviar de perspectiva.