Modernisme

1. Modernisme Valencià 4t ESO

2. Què és el Modernisme? • El Modernisme és un moviment de renovació artística i cultural que va aparéixer a Europa al final del segle XIX. • Va refusar tots els plantejaments de la Renaixença. • El Modernisme plantejà el conflicte entre l’artista, que vol viure de l’art, i la societat que l’envolta, endarrerida i materialista. • L’artista modernista s’enfrontarà, per tant, a tot allò que planteja la societat.

3. Art total • En el nostre àmbit cultural, el Modernisme, més que un corrent artístic o literari, va ser un intent de transformació i modernització de la societat que va afectar totes les arts: • Arquitectura • Pintura • Escultura • Literatura • L’objectiu era crear un art total com a síntesi de totes les arts.

4. Arquitectura La Pedrera, Barcelona Mercat de Colom, València Sagrada Família, Barcelona Mercat Central, València Detall Casa Batlló, Barcelona Estació del Nord, València

5. Pintura

6. Escultura

7. Tendències modernistes • Els regeneracionistes. Creien que l’art era um mitjà per a transformar la societat. Volien regenerar el país culturalment i moralment i obrir-lo a les tendències progressistes procedents d’Europa. Tenien una voluntat nacionalista ben clara. • Els esteticistes. Eren partidaris de l’art per l’art. També volien europeïtzar la cultura, però pensaven que els artistes no podien transformar la societat.

8. Narrativa modernista • Durant el periode modernista la narrativa viu un moment d’expansió com a conseqüència de l’augment del públic lector. Els gèneres més conreats seran la novel·la breu i el conte. • Dins de novel·la trobem tres tendències: • Novel·la rural. • Novel·la decadentista. • Novel·la costumista.

9. Novel·la rural Els sots feréstecs, Raimon Casellas Està considerada la primera novel·la modernista. Representa el fracàs de l’artista en el seu intent de transformar la societat. Solitud, Víctor Català (Caterina Albert) Les tensions entre l’individu i l’entorn, entre l’home i la muntanya. La protagonista haurà d’assumir la pròpia solitud per a poder iniciar una altra vida. Presenta una visió indòmmita, salvatge i esquerpa de la natura, que representa les forces negatives que s’oposen a l’individu.

10. Novel·la decadentista Josafat, Prudenci Bertrana Narra la relació amorosa frenètica entre un campaner mostruós de la catedral de Girona, Josafat, i una prostituta, Fineta, que en la religiositat de l’escenari arriba a aconseguir la satisfacció de la seua sensualitat. La bogeria de Josafat el portarà a assassinar-la i arrossegar el seu cos putrefacte per tota la catedral. La descripció objectiva del món és substituïda per la descripció dels efectes que ocasiona en l’artista.

11. Novel·la costumista L’auca del senyor Esteve, Santiago Rusiñol Reflecteix l’enfrontament entre dues visions del món totalment oposades: la de l’artista i la burgesia. Tot i que va tindre gran èxit, va ser la versió teatral de la novel·la, realitzada pel mateix Rusiñol, la que gaudir de major acceptació per part del públic. Ramonet vol viure de l’art, cosa que no està ben vista per la societat i especialment pel seu pare, el senyor Esteve, un comerciant adinerat prototip del burgés de l’època. Presenta un retrat de la societat burgesa del seu temps amb un sentit crític.

12. El cas valencià • El Modernisme literari no va quallar en la societat valenciana, al contrari del que passà amb l’arquitectura, l’escultura o la pintura. • En la narrativa destaca Eduard López-Chávarri amb obres com Cuentos lírics, De l’horta i de la muntanya i Proses de viatge. • Destaquen com a elements modernistes la recerca de l’ànima de la terra, les descripcions i la concepció de l’obra com a objecte artístic.

13. Poesia modernista • Els poetes modernistes s’oposen a la visió que tenien els poetes del Jocs Florals, ja que aquesta mancava de sinceritat, la temàtica era reduïda (pàtria, fe i amor) i el llenguatge arcaïtzant. • Dos grups diferenciats: • Regeneracionistes. Partidaris de la poesia espontània, defensen l’expressió pura i sincera de l’emotivitat de l’artista. • Esteticistes. Propugnen una poesia culta, elaborada i artificiosa.

14. Joan Maragall • Fou el poeta més important de la tendència regeneracionista. • La seua teoria poètica es basa en la paraula viva. La paraula és sagrada perquè revela la vibració més íntima del poeta. Cal dir les coses com se senten, fent cas de la inspiració, sense massa elaboració.

15. La vaca cega Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n va la vaca tota sola. És cega. D’un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre se li ha posat un tel. La vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia; mes no amb el ferm posat d’altres vegades ni amb ses companyes, no; ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats en la ribera, fan dringar l’esquellot mentre pasturen l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria. Topa el morro en l’esmolada pica i recula afrontada... Però torna i abaixa el cap a l’aigua i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set... Després aixeca al cel, enorma, l’embanyada testa amb un gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines, i se’n torna orfe de llum, sota el sol que crema, vacil·lant pels camins inoblidables, brandant lànguidament la llarga cua.

16. La generació de 1909 • El modernisme valencià va tenir una existència fugaç. Les causes són: • La influència de la poesia de Teodor Llorente. • L’èxit del sainet en teatre. • Factors economicosocials, com la inexistència d’un burgesia industrial que donara suport a les noves tendències artístiques. • Els escriptors més reconeguts, com Blasco Ibáñez, Azorín o Gabriel Miró, escrivien en castellà. • Cal destacar, però, els poetes de la generació del 1909 integrada per Miquel Duran, Josep Maria Bayarri i Jacint Maria Mustieles.

17. Teatre modernista • El gènere teatral experimentà una gran renovació durant aquesta etapa. Dues tendències: • Teatre regeneracionista. Teatre d’idees. Conflicte entre l’artista i la societat, entre l’individu i l’entorn. Destaquen Ignasi Iglésias amb El cor del poble, i Joan Puig i Ferreter amb Aigües encantades. • Teatre esteticista. Defensava l’art per l’art. No tracten cap problemàtica social. Destaquen Adrià Gual amb Nocturn i silenci, i Santiago Rusiñol amb l’adaptació teatral de la seua novel·la L’auca del senyor Esteve, en la qual es veuen dues visions enfrontades de la societat, la de l’artista i la de la burgesia.