TREBALL DE FILOSOFIA

1. TREBALL DE FILOSOFIA Marc Ariño Bernat Bellavista Lluc Boix Jordi Cayuela

2. Índex Què és la intel.ligència humana? La intel.ligència en els animals Què és l’atenció? Tipus d’atenció Què és la memoria? Tipus de memòria L’aprenentatge Intel.ligència, llenguatge i lògica Sentiments intel.ligents Experiències efectives Valors Intel.ligència executiva Capacitat de projectar Intel.ligència social Buscar la veritat amb els informàtics Comprendre Intel.ligències multiples

3. Què és la intel·ligència humana • El principal objectiu de la intel·ligència no és conèixer, sinó dirigir l’acció, aprofitant el coneixement. • Dirigir el comportament suposa resoldre els problemes que la situació planteja. • En el cas de l’esser humà les mateixes capacitats que tenen els animals –veure, relacionar, respondre, pensar a la seva manera- deixen de ser automàtiques per esdevenir voluntàries. Així doncs podem dirigir la nostra acció pel pensament, projecció o invenció i no només per estimulació

4. La intel·ligència en els animals • Els animals solucionen els seus problemes per mitjà de les rutines instintives. La seva conducta va lligada als estímuls que el cervell pot captar i desencadenen respostes • Així doncs hi ha animals més intel·ligents que altres, que poden aprendre més facilment. Els ximpanzés i els goriles van rere l’esser humà. En el seu cas i en l’esser humà l’augment no és gradual sinó que en algun moment hi ha algun salt.

5. Què és l’atenció • L’atenció és la capacitat de seleccionar una informació que considerem rellevant per centrar-hi la percepció, deixant els estímuls rebuts en la penombra. • És una de les facultats mentals en que es veu amb més claredat la diferència entre la intel·ligència humana i la animal. • Mentre pares atenció a alguna cosa perds la percepció de tot el que passa al voltant.

6. Típus d’atenció La compartim amb els animals. Posem atenció automàticament a un estímul cridaner. • Involuntària És exclusivament humana i ens permet posar atenció en el que volem. Per tant ja no som dependents de l’estímul més fort sinó que podem seleccionar l’estiímul que volem. Aquesta és l’atenció intel·ligent • Voluntària

7. Què és la memòria • La memòria és la capacitat d’adquirir una informació o una habilitat, conservar-la, recuperar-la o utilitzar-la.

8. Els òrgans dels sentits mantenen l’estímul rebut quan ja ha desaparegut, per que el cervell pugui extreure la informació. Típus de memoria • Icònica Es manté una petita part de la informació adquirida durant un curt periode de temps. • Curt termini Es manté durant molt de temps les informacions o habilitats; *Semàntica: informació de conceptes. *Anecdòtica: records concrets de la vida. *Procedimental: manté els habits adquirits. • Llarg termini Memòria temporal que es fa servir mentre es treballa en una tasca per tal d’emmagatzemar i manipular la informació necessaria per la tasca. • De treball

9. L’aprenentatge • Que és? • L’aprenentatge és la capacitat de conservar la informació rebuda

10. L’aprenentatge • Com aprenem? • Els animals aprenen per mitja de 3 mecanismes: • Estímuls condicionats. Es basa en el moviment reflex. És el que es realitza de manera automàtica o involuntària. Es realitza sempre que es presenta un estímul (estímul incondicionat). • El condicionament operant. El psicòleg nord-americà B. F. Skinner Va comprovar que amb premis i càstigs es pot dirigir la conducta d’un animal • La impressió. El zoòleg Konrad Lorenz va descobrir que els animals acabats de néixer conservaven a la memòria la primera imatge que havien rebut .

11. L’aprenentatgehumà • L’aprenentatge humà : • Els humans, a més d’aquets mecanismes, n´hem desenvolupat un de nou i importantíssim: l’aprenentatge per imitació, que ens ha permès aprendre el llenguatge. L’ésser humà, a diferència dels animals podem decidir què volem aprendre.

12. L’aprenentatgehumà • Característiques: • Aprenem millor quan podem donar un significat a la informació • Aprenem assimilant la informació nova a la informació ja coneguda. • Aprendre és una operació activa • La memòria sempre resumeix la informació • Les activitats apreses es poden tornar “autodidàctiques” • Podem saber una cosa encara que no la recordem

13. Intel·ligència, llenguatge i lògica • La intel·ligència humana és lingüística(pensem i aprenem amb paraules). D’aquesta manera, l'ésser humà usa el llenguatge per comunicar-se amb els altres i amb ell mateix Gràcies al llenguatge, l'ésser humà aprèn a controlar els seus actes. • Podem distingir entre: • Llenguatge natural (són llenguatges imperfectes) (tots els idiomes) • Llenguatge artificial (són llenguatges perfectes) (llenguatge matemàtic) • La intel·ligència jutja i infereix • Quan afirmem o neguem, atribuïm un predicat a un subjecte Exemple: la taula és de fusta = taula + fusta • Inferir significa passar d’una informació a una altre. Exemple: El carrer està mullat = ha plogut

14. Els sentiments intel·ligents • Podem dividir els sentiments intel·ligents en : VALORS EXPERIÈNCIES AFECTIVES

15. EXPERIÈNCIES AFECTIVES: • Les experiències afectives son el conjunt d'experiències per mitjà de les quals percebem els valors positius o negatius de la realitat. Hi ha tres classes d’afectes: • DESIG: Es la consciència d’una necessitat o l’anticipació d’un premi. • SENTIMENTS: Tenen dues funcions: • 1. Informar sobre l’estat del nostre organisme • 2. Informar sobre si els nostres desitjos o expectatives es compleixen o no . • 3. AFERRAMENT: Són lligams afectius profunds, que poden provocar sentiments de moltes classes.

16. VALORS: • Un valor es la qualitat positiva o negativa, agradable o desgradable, atractiva o repulsiva, bona o dolenta, que tenen les persones, les coses o les accions, en relació al subjecte que les percep. Els valors es poden percebre de dues maneres: Valors viscuts: Són les valors que vivim i experimentem. Valors Pensats: Els podem conèixer malgrat que no estem experimentat l’afecte corresponent

17. INTEL·LIGÈNCIA EXECUTIVA • És la capacitat que te la intel·ligència de dirigir el seu propi comportament. • La voluntat es el conjunt de quatre habilitats: • Capacitat d’aturar els impulsos • Deliberar • Projectar i decidir • Suportar l’esforç per realitzar l’acció.

18. Capacitat de projectar. • Un projecte és una anticipació del futur, per mitjà de la qual planegem i dirigim la nostra acció. • La intel·ligència pot dirigir i controlar les activitats mentals. • La intel·ligència humana esta dirigida per projectes.

19. INTEL·LIGÈNCIA SOCIAL: • La nostra intel·ligència es desenvolupa en un entorn social, ja que som éssers socials. • D’aquesta interacció social sorgeixen fenòmens emergents, fenòmens imprevisibles i que superen la mera suma dels elements. • La intel·ligència humana assoleix la llibertat,l’autonomia, precisament d’aquest origen social. • En conclusió la ciència i la ètica estan produïdes per aquesta racionalitat comuna, per aquesta intel·ligència compartida, que, ajuda a construir nu humanitat intel·ligent.

20. BUSCAR LA VERITAT AMB ELS INFORMÀTICS Els programes d’ordinador estan dissenyats perquè aquest faci algunes operacions que imiten la intel·ligència humana. Significat; significant 2 mètodes per a resoldre problemes algorítmic heurístic

21. COMPRENDRE Definició (1) : Un ordinador comprèn un text quan és capaç de respondre. Definició (2): Un ordinador comprèn un text quan és capaç de fer-ne deduccions, expressar la informació d’una manera diferent i extreure’n la idea principal. L’ésser humà té la capacitat d’aprendre per mitjà de l’experiència; els ordinadors no.

22. INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES La intel·ligència és la capacitat per resoldre problemes. Com que hi ha diferents maneres de resoldre problemes, hi ha diferents tipus d’intel·ligència.

23. INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES Visual-espacial: capacitat per identificar objectes. (orientació i lateralitat). Lingüística: facilitat per als idiomes, per comunicar-se verbalment i entendre textos. (s’estimula amb: lectura). Lògico-matemàtica: capacitat per al càlcul i el raonament abstracte. (s’estimula amb: exercicis de lògica). Cinestèsica: habilitat física (coordinació i equilibri). Musical: identificar sons i tenir sentit del ritme. Naturalística: facilitat per a relacionar-se amb altres éssers vius. Interpersonal: habilitat per a relacionar-se amb els altres (empatia, sociabilitat…) Intrapersonal: capacitat de tenir un bon autoconeixement (intel·ligència emocional)