EL MONOPOLI Microeconomía Avançada I

1. EL MONOPOLIMicroeconomía Avançada I Montse Martinez Natalia Orozco Professor:Xavier Martinez-Giralt http://pareto.uab.cat/xmg/

2. 1. Monopoli

3. a) Definició • Situació d’un sector del mercat econòmic en la que un únic venedor/productor (monopolista) oferta el bé o servei que la demanda requereix per cubrir les seves necessitats d’aquest sector. • Extrem oposat de la competència perfecta.

4. 1) Control d’un recurs indispensable per obtenir el producte.  2) Disposar d’una tecnología específica que permeti a l’empresa produir, a preus raonables, tota la quantitat necessària per abastir el mercat; aquesta situació a vegades es denomina monopoli ‘natural’ . 3) Disposar del dret de desenvolupar una patent sobre un producte o procés productiu.  4) Disfrutar d’una concessió otorgada per l’Estat que otorgui a l’empresa el dret en exclusiva per produir un be o servei. b) Condicions necessàries per a l’aparició del monopoli

5. c) Supòsits d’un monopoli • Els venedors són fixadors de preus; • Els venedors no actúen estratégicament; • L’entrada al mercat està totalment bloquejada; • Els compradors són preu acceptants.

6. d) Raons per a l’existència del monopoli • Economíes d’escala i economíes d’amplitud. Exemple→ serveis públics: gas, enèrgia elèctrica, aigua, servei telefònic… • Incentius per a la innovació. Sense protecció, un innovador no pot disfrutar dels beneficis de la innovació molt de temps, pel que debilita l’incentiu a innovar. • Barreres a l’entrada de noves empreses: legals o naturals.

7. 2. Tipus de monopoli Podem distingir entre monopolis naturals, trusts, càrtels i fusions entre empreses, entre d’altres.

8. a) Monopoli natural • Es dóna quan hi ha una única font d’oferta d’una matèria prima o quan una empresa pot abastir tot el mercat a un preu més baix del que podríen fer-ho dos o més empreses. • El monopoli natural no pot controlar preus perqué es troba amb cinc límits: ▪ La competència potencial  ▪ El factor competitiu permanent  ▪ L’elasticitat de la demanda  ▪ Els substituts  ▪ La llei de rendiments decreixents  • És creat pel consumidor, que sempre té l’alternativa de triar un producte alternatiu.

9. b) Monopoli pur • El monopoli pur —una única empresa en una indústria— normalment no es dóna en la economia real, excepte quan es tracta d’una activitat duta a terme mitjançant una concesió pública. • Existeix un monopoli pur si només hi ha un únic venedor en un mercat ben definit amb molts compradors. • A la realitat, tots els productes tenen algún substitut més o menys bo, per això és més correcte parlar de poder de mercat.

10. c) Monopsoni • Quan hi ha un comprador i molts venedors.   ▪ Quan hi ha un únic comprador d’un insumo, diem que existeix un monopsoni. ▪ Si hi ha uns quants compradors diem que hi ha un oligopsoni.

11. d) Trusts • Els productors intenten crear acords per obtenir poder monopolista sobre el mercat tot i que s’ofereixi la imatge de que impera la competència. • Aquests acords no tenen per qué ser il·legals, excepte quan s’adopten amb la finalitat de monopolitzar el comerç. 

12. e) Càrtels • És una organització de productors l’objectiu de la qual és guanyar quotes de mercat, controlar la producció i regular els preus. • La OPEP n’és un exemple clar.

13. f) Fusions • Intent d’organitzar la indústria amb la finalitat d’aconseguir un control monopolista del mercat. • Combinació d’empreses tendent a reduir la competència pot tenir un caràcter vertical, horitzontal o de conglomerat. • Qualsevol fusió que pretengui aconseguir un poder monopolista i actuar contra l’interés públic serà prohibida. 

14. g) Monopoli artificial • Neix com a conseqüència del mandato gubernamental, contrariant els desitjos del consumidor. • Poden ser públics (estatals) o privats. • Se’ls crea per raons estratégiques.

15. h) Oligopoli • Es un mercat que es troba en una posició intermitja entre el que es coneix com a competència perfecta i el monopolio, en el que només existeix un fabricant o distribuidor. • Els productors tenen incentius per colaborar fixant els preus o repartint-se els segments del mercat, la qual cosa provoca una situació semblant a la del monopoli. • Exemple el mercat de petroli i el dels detergents.

16. i) Competència monopolística • És dóna quan les empreses, per tal d’augmentar el seu poder de mercat, disminueixen la substituibilitat del seu producte: el diferencien d’altres productes ja sigui pel disseny, pels complements o per tècniques publicitàries. • Exemple: La empresa General Motors té el monopoli dels automòbils Opel. El seu producte ha de competir amb altres productes que a la vegada estàn monopolitzats per altres empreses.

17. 3. Preu i nivell de producció

18. a) Qué succeeix amb la quantitat del monopoli? • El nivell de producció que maximitza els beneficis ve donat per aquella quantitat que permet fixar el màxim preu posible. • Només es maximitzaràn els beneficis quan la producció es trobi en el nivell en el que l’ingrés marginal de l’empresa sigui igual al seu cost marginal.  • El monopoli ofereix una quantitat menor que la competència perfecta.

19. b) Qué succeeix amb el preu del monopoli? • Quan en un mercat hi ha una única empresa, és probable que l’empresa pugui fixar lliurement els seus preus. • El preu que cobra per unitat es deriva directament de la corba de demanda del mercat. Projecta la quantitat que ha decidit produir sobre la corba de demanda, determinant així el preu al que el mercat li comprarà tota la seva oferta. • El monopoli estableix un preu major que la competència perfecta.

20. c) Gràfic del monopoli

21. d) Resultat • El productor monopolista té una gran influència i control sobre el preu del bé, ja que aporta i controla la quantitat total que s’ofereix al mercat. • Al maximitzar el seu benefici particular, es sitúa en un nivell d’activitat inferior a aquell que maximitzaría el benefici global de la societat.

22. * Efecte d’un impost sobre la producció • Un impost pot afectar de forma diferent al monopolista i a la indústria competitiva. • En el monopoli el preu pot pujar de vegades en una quantitat superior a la de l’impost.

23. 4. Discriminació de preus

24. a) Definició • Vendre el producte a diferent preu en funció del tipus de consumidor. • Es requereix que les classes de consumidors siguin identificables i separables. • Es tracta de vendre el producte a un preu més elevat a aquell tipus de consumidor que valori més el bé, i de vendre’l a un preu més baix a qui el valori menys. • La revenda ha de resultar difícil. • D’aquesta manera s’augmenta el benefici.

25. b) Tipus de discriminacióDiscriminació de primer grau o perfecta • El venedor fixa preus diferents per a cada consumidor i per a cada unitat comprada per cada un d’ells, extraient tot l’excedent del consumidor. • No es dóna en el món real. • La pèrdua irrecuperable amb aquest tipus de discriminació es cero, és a dir, desde el punt de vista de l’eficiència en la assignació, un monopoli que practica aquesta discriminació aconsegueix el mateix resultat que la competència perfecta.

26. ▪ El benefici del monopolista és l‘àrea ADF (sense discriminació sería l’àrea BCDE ). ▪ L’excedent del consumidor és 0(sense discriminació sería el triangle ABC). b) Tipus de discriminacióDiscriminació de primer grau o perfecta

27. b) Tipus de discriminacióDiscriminació de segon grau o preu no linial • El preu unitari varía amb la quantitat adquirida però no amb la identitat del consumidor.

28. b) Tipus de discriminacióDiscriminació de tercer grau o (espacial) • El venedor distingueix als consumidors en grups diferents, fixant un preu diferent per a cada grup.

29. c) Per qué dóna un benefici major? • Si posa un preu fixe elevat, perdrà les vendes d’aquells compradors potencials que valorin menys el producte; • Si el preu fixat es baix, perdrà els ingresos adicionals d’aquells compradors potencials que estiguèssin disposats a pagar més per el mateix bé. • Si el monopoli pugués discriminar en preu, aconseguiría incrementar el seu benefici; • Quant més perfectament pugui el monopoli discriminar preus, més s’aproximarà el seu nivell de producció al nivell de producció competitiu.

30. 5. Costos socials i ineficiència del monopoli

31. a) Cost social • El poder del monopoli implica que el preu es superior al cost marginal, per tant, això provoca un empitjorament del benestar dels consumidors i una millora de les empreses. • També existeix una pèrdua d’eficiència quan l’empresa monopolística ha de dedicar recursos a mantenir la seva posició de poder, desalentant possibles competidors, aconseguir franquicia legal, sobornar algún funcionari… • El cost social que porta el monopoli mou als governs a actuar per tractar d’eliminar-los.

32. b) Pèrdua social del excedent del consumidor en el monopoli • En el monopoli, el preu és més alt i els consumidors compren menys, per tant, els consumidors perden una quantitat d’excedent representada pel rectangle. • El productor, en canvi, guanya excedent. *

33. b) Pèrdua social del excedent del consumidor en el monopoli • Restant la pèrdua d’excedent del consumidor del increment del excedent del productor, veiem una pèrdua neta d’excedent, que és la pèrdua irrecuperable d’eficiència provocada pel poder del monopoli. • Es produeix una ineficiència perqué la producció és menor que en condicions competitives, per tant, el cost d’aquesta és la pèrdua irrecuperable d’eficiència.

34. 6. Límits al poder monopolista

35. a) Víes contra el poder monopolista • Les lleis antimonopoli impedeixen que les empreses acumulin excessiu poder de monopoli degut al seu cost social. • Contràriament al mercat competitiu, la regulació de preus pot eliminar la pèrdua irrecuperable d’eficiència provocada pel poder del monopoli. • Hi ha diferents vies que el govern utilitza per tractar d’eliminar el poder dels monopolis:a) Regular-losb) Nacionalitzant-los c) Eliminant-los

36. a) Víes contra el poder monopolistaRegulant-los • Regulant les condicions en les que poden actuar els monopolis, d’aquesta manera l’Estat tracta de protegir al consumidor. • Exemple: fixant tarifes, exigint un nivell de qualitat de serveis

37. a) Víes contra el poder monopolistaNacionalitzant-los • D’aquesta manera l’Estat es qui gestiona el monopoli, en condicions més favorables per als consumidors.

38. a) Víes contra el poder monopolistaEliminant-los • Trencar la situació de monopoli: ▪ Permetre l’accés al mercat de nous competidors; ▪ Obligant a les empreses monopolístiques a realitzar desinversions per a disminuir el seu control del mercat; ▪ Fixant límits màxims de quota de mercat que una empresa pot controlar; ▪ Prohibint determinades operacions de concentració empresarial.

39. b) Beneficis del poder monopolista • Alguns monopolis ofereixen també una sèrie d’avantatges, difonen certs efectes socials beneficiosos, per la qual cosa, són consentits i, fins i tot, promocionats i protegits pels governs. • La protecció legal de la monopolització de patents industrials és una manera d’estimular l’investigació i el progrés tecnològic. • Molts cops, el que desde un punt de vista local és un mercat monopolista, pot ser, en realitat, altament competitiu a nivell internacional.

40. * Per tant… • L’Estat més que prohibir l’existència de monopolis, tractarà d’intervenir mitjançant reglamentacions que promoguin els seus efectes beneficiosos i contrarestant els perjudicials.

41. 7. Comparació amb la competència perfecta

42. a) Competència perfectaDefinició • Es dóna quan les empreses manquen de poder per manipular el preu en le mercat (preu-acceptants), i es dona una maximització del benestar. • Situació ideal del mercat de béns i serveis, en els que la interacció d’oferta i demanda determina el preu.

43. a) Competència perfectaCondicions • Un mercat és perfectament competitiu quan: ▪ Hi ha molts productors i consumidors. ▪ Les empreses venen un producte homogeni. ▪ La tecnología està a l’abast de totes les empreses. ▪ Les empreses i els consumidors tenen informació completa i gratuita, sobre els preus i quantitats ofertades dels béns. ▪ No hi ha problemes d’entrada o sortida al mercat, com tampoc de revenda. • Aquestes condicions són molt estrictes i pocs mercats les compleixen totes.

44. b) Monopoli i lliure competència • La principal diferència entre una empresa monopolista i una empresa competitiva és: ▪ L’empresa monopolista té una major llibertat per ajustar tant el preu com la quantitat produïda en el seu intent de maximitzar beneficis, tot i que aquest control sobre el preu no és absolut. ▪ Per tant, quan una empresa es monopolitza, el preu de venda serà major i el nivell de producció inferior.

45. b) Monopoli i lliure competència • Demanda que enfronta l’empresa i l’ingrés marginal Competència perfecta Monopoli

46. b) Monopoli i lliure competència • Determinació del nivell de producció: Competència perfecta Monopoli

47. b) Monopoli i lliure competència • Beneficis econòmics: Competència perfecta Monopoli

48. b) Monopoli i lliure competència • Eficiència: Competència perfecta Monopoli

49. b) Monopoli i lliure competència • A l’incrementar la quantitat produïda:

50. b) Monopoli i lliure competència • En el punt d’equilibri: