EL MONOPOLI

1. EL MONOPOLI ANNA ESPARTERO CAMPRUBÍ CARLA MARTÍNEZ DÍAZ SÍLVIA FAIXÓ DE MIQUELET MARIA MERCADÉ PEDRERO MERITXELL TUNEU VILELLA SÍLVIA RUÍZ SERRANO

2. ÍNDEX ■ Introducció ○ Definició de Monopoli ○ Comparació amb Compet. Perfecta ■ Monopoli i decisions ○ Producció i preus ○ Ingrés ■ Maximització del Bº ○ Càlcul del Bº ■ Monopoli i benestar ○ Excedents ○ Pèrdua d’eficiència ■ El poder del monopolista ○ Límits del poder ■ Discriminació de preus ○ Tipus de discriminació ■ Impostos a la quantitat ■ Subvencions a la quantitat ■ Tipus de Monopoli ■ Exemples reals de Monopolis

3. Introducció Competència perfecta :→ Mercats organitzats → Preu acceptants → Lliure entrada → Homogeneïtat del producte i varietat d’oferta No sempre funciona així MONOPOLIS

4. Monopoli • Única empresa que ven un producte i no té substitutius propers. • Per què ? Dificultats d’entrada al mercat Resta d’empreses no poden competir • Orígens de les barreres d’entrada : 1) Un recurs clau és propietat d’una única empresa. Exemple : (Pou, Poble) 2) Autoritats donen un dret exclusiu a una empresa a la producció d’un bé o servei. Exemple : (Aigua, Electricitat…) 3) Costos de producció fan que un únic productor sigui més eficient que un nombre elevat de productors

5. Comparació La quantitat produïda per l’empresa no afecta al preu de mercat El monopolista influeix sobre el preu alternant la quantitat produïda

6. Monopoli i decisions • Producció i preus Diferència clau : Empresa competitiva – Preu acceptant Monopoli – Influent en el preu ajustant la quantitat Per a veure aquestes diferències: corba de demanda

7. Competència perfecta Preu representat per corba horitzontal Corba de demanda horitzontal Corba perfectament elàstica (substitutius perfectes) Gràfica 1 Monopoli Únic productor Corba de demanda és la corba del mercat Corba pendent negativa preu, demanda Gràfica 2 Corbes de demanda

8. Gràfica 1 Gràfica 2

9. Conclusió: La corba de demanda del monopoli limita el benefici del monopolista És a dir: el monopolista prefereix Vendre gran Q a preu elevat La corba de demanda no li permet!! On produirà, doncs? Mirem com es forma l’ingrés

10. Ingrés Abans de tot, definim Ingrés total= PxQ Ingrés mitjà= Ingrés total/Q Ime=P(corba demanda) Ingrés marginal= ingrés obtingut per cada unitat addicional de producte Img<P Per la corba de demanda (pendent negativa) Per a Q ha de P

11. Per exemple: Empresa produeix 1 unitat més preu per unitat i ingrés generat per les unitats que ja venia = Img < P 2 corbes Ime Img comencen al mateix eix Per què? Img 1ra unitat = P, però a partir d’aquesta Img<P Per això la corba Img està sota de la de P

12. Maximització de beneficis Max bº quan Img =Cmg i quan P>Cmg Per què? Si.. • Cmg > Img incentius a reduïr producció • Cmg < Img incentius a produïr més • Per tant, monopoli: Qm quantitat, Pm preu

13. Càlcul de beneficis Bº= IT- CT Bº= (IT/Q – CT/Q )x Q Bº= (P - CTMe)x Q Bº= àrea π

14. Monopoli i benestar • Consumidor: problema ---- elevat preu P>CMg • Productor: obté benefici a aquest “alt” preu • Podria ser que Bº productor > costos que “rep” consumidor i en conseqüència, el monopoli fos desitjable? Utilitzem: Excedent total

15. Excedents Excedent consumidor: disposició a pagar – el que realment ha pagat. Excedent productor: quantitat cobrada – cost de produir Competència perfecta: assignació de recursos que fa que l’excedent sigui el més gran possible. Monopoli: assignació de recursos “diferent”. No maximitza el benestar econòmic social (explicació)

16. Pèrdua irrecuperable d’eficiència Q eficient socialment quan Cmg = demanda Però monopoli produeix quan Cmg =Img Conclusió: Q monopoli < Q eficient socialment Pèrdua eficiència (àrea ombrejada)

17. Explicacions: • Què és la Q socialment eficient? La Q que es produiria en competència perfecta. • Per què la comparem amb la Q del monopoli? Perquè si sabem que Q competència és on demanda = Cmg i sabem que Q monopoli és on Img = Cmg Podem observar que Q monopoli < Q competència perfecta Hi ha una pèrdua irrecuperable d’eficiència: Excedent total perdut a causa del preu monopolístic

18. El poder del monopolista • Poder de mercat:“ capacitat d’un venedor o d’un comprador d’influir en el preu d’un bé". Si poder de mercat recau sobre un únic comprador ---monopsoni Si recau sobre un únic venedor --- monopoli.

19. Poder de monopoli: Empresa té poder sobre el preu modificant la quantitat, o a l’inrevés. El monopolista pot fixar el preu o la quantitat, i al fixar el valor d’una d’aquestes variables el mercat fixa el valor de l’altra; el que no pot fer el monopolista és fixar unilateralment el valor de les dues variables simultàniament.

20. Poder de mercat del monopolista --- totalment condicionat per l’efecte de l’elasticitat-preu de la demanda (EPD) • Estableix la relació de les variacions de les quantitats demandades (QD) motivades per variacions en el preu del producte (P). EPD = Elasticitat preu de la demanda del mercat. IM = Ingrés marginal. IT = Ingrés total. P = Preu. Q = Nivell de producció. m = monopolista. CM = Cost marginal.

21. Per poder maximitzar el seu benefici, el monopolista buscarà incrementar els preus, però això suposarà inevitablement una reducció de la quantitat demandada, que serà més gran o més petita en funció de l’elasticitat-preu d’aquell producte en aquell mercat. La oferta desitjada pel monopolista serà aquella que maximitzi el seu benefici, equilibrant els dos efectes. (també vist a l’apartat monopoli i decisions)

22. El punt de màxim benefici pel monopolista es troba quan CM(Qm) = IM(Qm) pel que: • La diferència entre el preu competitiu i el preu monopolista és inversament proporcional a l’elasticitat de la demanda. Si és molt elàstica (un elevat número negatiu) el preu serà molt proper al cost marginal, pel que el monopoli estarà més proper al mercat competitiu, ja que: • Empresa competitiva: P = IM = CM (poder de mercat=0) • Empresa monopolística: P > IM = CM

23. Empresa competitiva: P = IM = CM (poder de mercat=0) • Empresa monopolística: P > IM = CM • Això no vol dir que qui tingui més poder de mercat tindrà més beneficis, ja que influeixen altres elements com el volum de venda, els costos fixos, etc. • Així, l’existència d’una demanda de mercat no infinitament elàstica com a la que s’enfronta l’empresa perfectament competitiva, dóna la possibilitat de poder col·locar el preu per sobre del preu competitiu. Aquest és el veritable poder del monopoli d’una empresa.

24. En termes qualitatius, per mesurar el poder de monopoli s’utilitza l’índex de Lerner. • Quan més gran és l’índex, més gran és el poder de monopoli. Índex de Lerner:

25. Fonts del poder de mercat del monopolista: • Es fonamenta amb: • 1) Elasticitat de la demanda del mercat • 2) Relació entre les empreses • 3) Nombre d’empreses del mercat • 4) Segmentació del mercat Elasticitat-preu demanda de l’empresa= elasticitat-preu de la demanda de mercat

26. Límits del poder del monopolista • Per evitar els costos socials,com el que representa la pèrdua irrecuperable d’eficiència, l’Estat intervé en l’economia. • Mesures d’intervenció de l’Estat: 1)Augment de competència 2)Regulació de la conducta dels monopolis 3)Convertir monopolis privats en empreses públiques 4)No intervenció

27. 1)Augment de competència: Lleis destinades a frenar poder monopolístic, com per exemple, lleis per impedir fusions. A vegades les fusions tenen beneficis que s’anomenen sinèrgies. *Sinèrgies: reducció de costos, no de competència.

28. 2)Regulació de la conducta monopolística: Fixació de preus, P=CMg Problemes: a) Si P=CMg llavors, P < Cme  empresa perd diners  abandona mercat. b) No incentiva al monopolista a reduir costos.

29. 3) Propietat pública: Gestió del monopoli per part de l’Estat. Exemple: companyies d’aigua, electricitat… Problemes: El monopoli els propietaris tenen incentius per minimitzar costos per obtenir màxims beneficis però la propietat pública no.

30. 4) No intervenció A vegades és millor que l’Estat no intervingui ja que, les anteriors mesures provoquen uns inconvenients que potser no surten a compte. 5)Conclusió: Cal fer una valoració a nivell polític i econòmic per decidir què és el que ha de fer l’Estat.

31. Discriminació de preus • En molts casos les empreses tracten de vendre el mateix bé a dos clients a preus diferents, tot i que els costos de producció de tots dos siguin iguals --- discriminació de preus. • Aquesta discriminació de preus no és possible quan el bé es ven en mercats competitius. • Per tant, perquè una empresa pugui portar a terme la discriminació de preus necessita posseir un poder de mercat.

32. Tipus de Discriminació de preus • Discriminació de primer grau: Es pot considerar la discriminació perfecta en la qual el productor cobra al client el màxim preu que aquest està disposat a pagar. És a dir, capta la totalitat de l’excedent del consumidor. Exemple: Les entrades al cine: als nens i a les persones d’avançada edat cobren preus més baix per les entrades.

33. Discriminació de segon grau: L’empresa no pot observar les característiques i disposicions al pagament dels consumidors, per la qual cosa ofereix un menú d’opcions de qualitat o quantitat, i el consumidor s’autoselecciona. Exemple: Els preus de les línies aèries: els que viatgen per negoci un preu més elevat que els que viatgen per interès personal.

34. Discriminació de tercer grau: Es cobren diferents preus en funció dels segments de la demanda. Aquests segments es detecten ja sigui per variables externes observables (relacionades amb la disposició al pagament) o per condicions creades per la pròpia empresa. En termes més pràctics es tracta d’establir preus diferents en funció de l’elasticitat de demanda dels diferents grups de consumidors. Exemple: Els preus dels bitllets de tren: diferència entre un de segona i tercera classe. El de tercera pagarà menys i el de segona en sortirà beneficiat.

35. Impostos a la quantitat Impost per unitat ↑ Cmg → Img → ↑Preu → ↓Nivell de quantitat ofertada El monopolista surt perjudicat i el consumidor també per que té una pèrdua d’eficiència ja que la producció és menor que en quantitats competitives.

36. Impost sobre la quantitat 1-Ingrés Marginal 2-Demanda de mercat (ingrés mig del monopolista) 3-Cost marginal sense I’impost 4-Cost marginal amb impost 5-Quantitat òptima pel monopolista amb impost 6-Quantitat òptima pel Monopolista sense impost 7-Preu òptim del monopolista sense impost 8-Preu òptim del monopolista amb impost

37. Subvenció sobre la quantitat Subvenció per unitat ↓Cmg→Img→↓Preu→↑Nivell de Producció ofertada. El monopolista surt guanyant i el consumidor també, perquè : • ↓la pèrdua d’eficiència, • ↓ el cost social a l’apropar el preu al del mercat competitiu

38. Subvenció sobre la quantitat 1-Ingrés Marginal 2-Demanda de mercat (ingrés mig del monopolista) 3-Cost marginal sense subvenció 4-Cost marginal amb subvenció 5-Quantitat òptima pel monopolista amb subvenció 6-Quantitat òptima pel Monopolista sense subvenció 7-Preu òptim del monopolista sense subvenció 8-Preu òptim del monopolista amb subvenció

39. TIPUS DE MONOPOLI • Monopoli Natural • Monopoli Pur • Monopoli artificial • Monopoli bilateral • Oligopoli • Duopoli • Monopsoni • Trust • Càrtels • Competència monopolística

40. 1. Monopoli Natural: • Única empresa --- produeix tota la producció del mercat Costos més baixos que si hi ha més empreses • No preocupació d’entrada d’empreses (no preocupació de pèrdua de poder!!) • Per mantenir una posició monopolística cal posseir recurs clau protecció Estat • Els beneficis atrauen a noves empreses --- més competència saben que no gaudiran del mateix baix cost. • Amb l’expansió del mercat un monopoli natural --- mercat competitiu. • És socialment eficient. Exemple: distribució d’aigua potable.

41. 2. Oligopoli • Existència de pocs venedors . • Bé o servei idèntic. • Poder de mercat: preus més alts, producció inferior. • Col·laboració entre empreses per evitar la competència. • Cooperació empreses: millora seu benestar • actuen com un monopoli petita quantitat • preu > CMg • Hi ha dos efectes: • Efecte-preu: si dimensions de l’oligopoli l’efecte-preu. • Si l’oligopoli és molt gran --- efecte preu desapareix i només • Efecte-producció

42. 3.Duopoli • És una forma d’oligopoli • Existeixen dos productors d’un mateix bé • Mercat característic de productes homogenis • Existeix una competència en quantitats i preus entre els dos productors • Actuen simultàniament • Hi ha 2 models de duopoli: 3.1 Model Cournot 3.2 Model Bertrand

43. 3.1 Model de Duopoli de Cournot • Competència en quantitats entre 2 empreses • Competència simultània entre empreses tenint en compte maximitzar la seva utilitat el comportament de l’altre • 1 de les dues empreses reacciona (i produeix) als canvis de producció de l’altra • El model es basa en: Varies etapes d’acció i reacció entre les 2 empreses fins que acaben arribant a punt “d’equilibri de Nash” en quantitats.

44. 3.2 Model de Duopoli de Bertrand • Competència de preus entre 2 empreses • Supòsit: mateixos costos de producció • Cada una varia els seus preus suposant que l’altra els manté constants • Cada empresa anirà disminuint el seu preu fins arribar a: P = CMg • S’acaba arribant a un punt “d’Equilibri de Nash” en el qual cap de les 2 empreses tindrà cap incentiu per variar més el preu.

45. 4. Competència monopolística • Situació entre monopoli --- competència perfecta • Té característiques de cada un d’aquests dos mercats. • Moltes empreses • No barreres d’entrada --- facilitat per entrar i sortir del mercat. • Productes no homogenis. • Productors s’enfronten a demandes decreixents • Pot pujar el preu. • Pot suposar la pèrdua d’alguns clients • Maximització de beneficis: nivell de producció --- Img = CMg (com monopoli) • només a c/t. Ll/t el benefici serà nul.

46. 5. Monopsoni • Monopsoni: monopoli de la demanda (1sol demandant) • Mercat on existeix un únic consumidor i molts productors • Generalment: mercat de factors de producció, mat. primes o béns en procés. • És una situació de “error de mercat” = el mercat no és eficient • L’únic comprador és qui té el poder sobre el mercat ja que pot influir en el preu i la quantitat • El comprador exigeix un preu inferior al que hi hauria en un mercat competitiu P < Valor Mg del bé

47. Exemples reals d’empreses monopolístiques • Eslògan: “Your potential. Our passion. (El teu potencial. La nostra passió.)” • Microsoft desenvolupa, fabrica, llicencia i produeix software i equips electrònics. • Ha estat objecte de crítiques, com acusacions de realitzar pràctiques monopolístiques que l’han portat davant la Comissió Europea i el Departament de Justícia dels Estats Units.

48. Fundació: 1975 • Seu: Redmond, Washington (EE.UU.) • Administració: Bill Gates Fundador Paul Allen Fundador Steve Ballmer Executiu principal • Productes: Microsoft Windows Microsoft Office Microsoft Game Studio Microsoft Visual Studio Windows Live(abans MSN) Xbox 360 • Beneficis: $ 51.120 mil·lions (2007) • Treballadors: 76.539 (2007)

49. Apple iPod, el seu gran èxit, va fer augmentar el valor de la seva marca. Entrada al mercat mundial sense líder clar. Alta qualitat. Acabats sòlids. Dimensió més petita que els altres aparells. Minimitza els costos per cançó que emmagatzema. Apple ha creat un negoci tecnològicament autosuficient, no necessita ningú i ningú pot entrar. El seu èxit és gràcies a: • L’èxit de les cançons online i el seu domini de mercat  punt de mira dels governs. enveges.

50. És enveja per què l’empresa ha aconseguit resoldre problemes tècnics i se n’està beneficiant de la seva posició dominant o és un monopoli que s’ha de controlar? Als polítics això els sona a monopoli i proteccionisme. Punt de mira dels Governs: L’èxit crida l’atenció. Gran Bretanya, França i els països nòrdics volen trencar el candau tecnològic, iTunnes de Appel  iPod de Apple. Volen exigir a Apple que les cançons aconseguides a iTunes es puguin escoltar en altres reproductors que no siguin necessàriament iPod. Apple per part seva va anunciar de forma indirecta que abandonaria els seus mercats.