60 likes | 197 Views
Pàg. 94. 1. Aristòtil 1.3 La concepció del cosmos: cosmologia i física. Constitueix la imatge de la naturalesa i l’univers que es mantindran com a ciència oficial fins la revolució científica dels segles XVI – XVII El concepte de physis Reprèn el sentit milesi del terme com a:
E N D
Pàg. 94 1. Aristòtil1.3 La concepció del cosmos: cosmologia i física • Constitueix la imatge de la naturalesa i l’univers que es mantindran com a ciència oficial fins la revolució científica dels segles XVI – XVII • El concepte de physis • Reprèn el sentit milesi del terme com a: • El conjunt d’éssers naturals (que són per physis a diferència dels artificials) • La constitució o estructura interna d’un ésser (la seva naturalesa) • Recordem que en el conjunt dels: • Éssers naturals hi ha un principi intern (immanent) del canvi (la forma) (per exemple, el pas de l’ou a la gallina) • Éssers artificials el principi del canvi és extern a aquests (causa eficient) (per exemple, pas d’un tronc de fusta a una cadira de fusta) “Allò que té per si mateix i en si mateix el principi del seu propi moviment (canvi), del seu arribar a ser”
Pàg. 94 1. Aristòtil1.3 La concepció del cosmos: cosmologia i física • Cosmologia • Principis i idees generals • L’univers és etern, finit, esfèric i gira en moviment circular cada 24 hores • Al centre està la terra immòbil (geocentrisme i geoestatisme) • Univers de les dues esferes. Hi ha dues regions diferenciades el món sublunar (terrestre) i el món supralunar (celeste) • A la superfície interna de la gran esfera hi ha les estrelles fixes • Fóra de l'esfera res no existeixi dins d’aquesta tot és ple(nega el buit). El moviment s’explica pel desplaçament d’un cos per un altre
Pàg. 95 1. Aristòtil 1.3 La concepció del cosmos: cosmologia i física • Característiques del món sublunar • Totes les coses són compostes dels quatre elements (aire, aigua, terra, foc) que dedueix de les quatre qualitats tàctils principals (humit, sec, calent, fred) que es combinen entre si • S’hi produeixen tot tipus de canvis(substancials i accidentals) • És, per tant, el lloc de la generació i la corrupció, de laindeterminaciói la irregularitat, on res no és perfecte ni etern
Pàg. 95 1. Aristòtil 1.3 La concepció del cosmos: cosmologia i física • Característiques del món supralunar • Constituït pel conjunt d’esferes homocèntriques i els astres (éssers animats i mòbils) que hi ha des de la lluna fins l’esfera de les estrelles fixes • Astres i esferes estan constituïts per èter (“allò que corre sempre i és etern”), el cinquè element, que és incorruptible. Per tant, no hi ha generació ni corrupció • Els astres estan subjectes a les esferes que són corpòries i es mouen de forma circular i uniforme, moviment natural de l’èter (perfecte ). Per tant, l’únic tipus de canvi que es produeix és el de lloc • El primer motor • “Tot allò que és mou, és mogut per alguna cosa”: com que no podem fer una regressió fins l’infinit , en un univers finit, hi ha d’existir un primer motor immòbil que mou sense ser mogut • Aquest és etern, inextens, indivisible i sense magnitud • Situat als llindars de l’univers imprimeix el moviment sobre l’esfera de les estrelles fixes i aquest es transmet successivament • És causa última delmoviment i delser de les substàncies
Pàg. 96 1. Aristòtil 1.3 La concepció del cosmos: cosmologia i física • Física (o Filosofia segona) • Ens centrem només en la descripció d’un tipus de canvi (l’accidental de lloc) • És qualitativa (no en fa ús de les matemàtiques) • Tipus de moviment
Pàg. 97 1. Aristòtil 1.3 La concepció del cosmos: cosmologia i física • Problemes amb el moviment violent: el llançament de projectils • D’acord amb els principis que el regeixen hi havia dos problemes oberts: • La diferència entre el que s’havia d’observar (a) i el que realment s'observava (b) • (a) (b) • Com podia explicar-se la continuïtat del moviment quan deixava d’haver contacte entre el motor i el mòbil • Per resoldre aquesta segona qüestió, es van proposar les següents solucions: • L’antiperístasis (d’origen platònic) • L’aire empeny el cos, ja que quan aquest avança produeix un buit que l’aire que hi ha al davant va ocupant • La solució aristotèlica • El motor mou, alhora, l’objecte llançat i el medi, que és mogut i serveix també de motor • El problema va seguir sense resoldre’s perquè n’assignava al medi un paper contradictori (de motor i de resistència alhora) i no es podia explicar per què el mòbil s’aturava (que n’esgotava la força impulsora) José Vidal González Barredo