290 likes | 396 Views
Antonio Ariño Universtat de València. DESIGUALTATS CULTURALS I INCLUSIÓ SOCIAL. Interès per un tema rellevant. Plantejament encertat i innovador (innovació sociocultural)
E N D
Antonio Ariño Universtat de València DESIGUALTATS CULTURALS I INCLUSIÓ SOCIAL
Interès per un tema rellevant Plantejament encertat i innovador (innovació sociocultural) Argument: Estat de la qüestio; marc de referència; organització i distribució de la cultura; nous fenòmens: fragmentació socio-cultural; micro-clusters locals per la inclusió; apologia per la innovació sociocultural. Pulcha es paucorum hominum
I. Estat de la qüestió: La dimensió cultural de la desigualtat no apareix als informes sobre exclusió social.
El silenci sobre les desigualtats culturals: evolució de polítiques • les desigualtats culturals han tingut escassa importància(acadèmica) i mai han constituït un programa explícit de l’acció de govern. Cultura: bé o recurs. • La polìtica del reconeixement en el marc de l’Estat de les Autonomies. Cultura: modus de ser (identitat). • Dimensió econòmica i SDM* *SDM: síndrome de diferenciació marginal
II. Marc de referència • Concepte de cultura • Concepte de democratització cultural
II.1 Les dimensions de la cultura: recurs, regla, camp, producció de sentit i identitat. • Recurs, capital. La distribució es important. Magrat tot, és un bé singular: no excloent. Els comunals. • Sistema de regles, dimensió normativa. Complexitat i diversitat normativa. • Camp de relació i de lluita. • Marc de produccio de sentit i de la identitat. • Per tant, participació i inclusió cultural no son exclusivament qüestions de distribució de bens o serveis discrets.
II.2. La democratització: Insuficiència, fracàs i retòrica • 1978. Creació del Ministeri, primera enquesta de demanda cultural • Persitència de desigualtats en la participació cultural (accés). • Fracás escolar (competències). • Peculiaritats de la transicio letrada-audiovisual – digital (Canvi de paradgima: mobilitat i conectivitat permanent).
Què hem d’entendre per democratització cultural? • Para Olivier Donnat, cal diferenciar quatre escenaris: • a) efecte d’estructura: creix el volumen de la població de referència sense canvi en el %; • b) intensificació dels pùblics preexistents: increment de la freqüencia; • c) extensió dels pùblics o categories més representats (>% del mateix perfil); • d) modificació dels perfils sociodemogràfics.
Dues condicions i una qüestió • increment del volum de practicants • reducció de les diferencies existents entre categories • Però al modificar el perfil sociodemogràfic, restara inalterat el significat realitzat?
III. Situació actual: organització i distribució • Perspectiva estadística cultural • Altres fonts administratives i estadístiques • ¿Fonts qualitatives?
MAPA DE LECTURAS (Inercia horizontal = 38%, inercia vertical = 27%)
1,5 Comedias UNIVER. SUPERIOR PROFESIONALES Y TECNICOS UNIVER. MEDIOS ALTA DIRECCION PERS. ADVO. Histórico 46 - 55 AÑOS Cine Musicales MUJERES Drama 56 - 65 AÑOS Ópera CUADROS MEDIOS ESTUDIANTES 36 - 45 AÑOS Cine Otros BACHILLER Música clásica TAREAS DOMÉSTICAS PROP. Y GERENTES 26 - 35 AÑOS Jazz HOSTELERIA JUBILADOS Y PENSIONISTAS FP 0 TRAB. SIN CUALIFICAR 18 - 25 AÑOS TRABAJA -2,5 0 Dib. Animados Música ligera PARO Zarzuela Rock-pop Documentales Aventuras Terror SERV. PER. COMERCIANTES MÁS DE 65 AÑOS ESTUDIOS PRIMARIOS Música folclórica TRAB. CUALIF. Y Policíacas SEMICUALIF. HOMBRES Flamenco ESTUDIOS SECUNDARIOS PRIMARIOS SIN ACABAR Guerra -1,5 MAPA DE GÉNEROS MUSICALES Y CINEMATOGRÁFICOS (Inercia horizontal = 55%, inercia vertical = 17%)
Factors explicatius 1) Diversitat sexual 2) Diferències en l’edat 3) Nivell educatiu “Els mecanismes educatius, que acostumem a considerar relativament igualitaris, permeten la promoció cultural d’una minoria procedent de la classe baixa, però alhora serveixen amb gran eficàcia de mecanisme de legitimació de les posicions privilegiades de la classe alta. (Enquesta Metropolitana de Barcelona, Marina Subirats” Las instituciones educativas funcionan de manera justa si sus clasificaciones finales invierten las clasificaciones iniciales; si da oportunidades reales a todos los que no son “herederos” -Dues dinàmiques: diferència i desigualtat.
TRABAJADORES NO CUALIFICADOS AGRICULTORES Y JORNALEROS Discotecas Parques de atracciones Espectáculos deportivos Bares de copas TV Disco-pubs Radio Revistas de otros tipos Conciertos de música actual AMAS DE CASA ESTUDIANTES Toros Prensa diaria de información general PENSIONISTAS Restaurantes y cafeterías Bibliotecas PERSONAL DE OFICINA Ordenador Zarzuela Ballet-danza Centro cultural Internet Galería de arte Clubes de jazz Conciertos de música clásica EMPRESARIOS Conferencias mesas redondas Ópera Archivos
IV. Nous fenòmens: ¿fragmentació social? • De l’edat a la generació: les cohorts d’edat avançada (societat d´edats) • La individualització i l’autonomia personal • La nova ciutadania: l’immigració i els enclavaments multiculturals • El règim de comunicació digital. Noves desigualtats? Natius i migrants digitals?
Dilemes de la metacultura • Cultura objectiva i cultura subjectiva. Els problemes d'accés, competències i individualització. • Nous marcs culturals de referència: complexitat
Els marcs generals de significat INDIVIDU LOCAL GLOBAL COMUNITAT
V. La inclusió cultural: complexitat • No somniar amb el consens, amb la unanimitat. La diversitat es irreductible: un fet, un dret, un valor i pot ser una política. Pluralitat de bens culturals. Negociació i mediació. • La cultura ha desbordat els equipaments culturals. Conectivitat i nomadisme cultural. Eixir del despatx. La oferta activa ha de crear la demanda.
Invisibilitat no es in-cultura i tanmateix els bens culturals tenen una distribució desigual. • Importància del capital simbòlic. • Formes d’ inclusió: activa, associativa, narrativa i participativa. • Tot és social i tot és cultural • Els micro-clusters locals de la inclusió: xarxes de proximitat i serveis integrals
condicions emancipació
La comunitat local com a servei (el barri): Recursos i dimensions transversals • Associacionisme • Festa • Espais de Mediació • Laboratoris d’ idees
Apologia de la innovació sociocultural: SOCULAB • Creativitat humana aplicada a la resolució de problemes socials. • Es un procés, comporta canvis normatius, comportamentals i/o organitzacionals i no merament ni primariament tecnològics. • Espais públics: noves idees. Laboratoris. • Bancs de temps, Microcrèdits, Wikipedia, Copyleft
Moltes gràcies
TRABAJADORES NO CUALIFICADOS TRABAJADORES CUALIFICADOS Prensa deportiva Música CD-Cassette Video Cine Circo EMPRESARIOS AGRARIOS Feria PERSONAL COMERCIAL Zoos Tablaos flamencos AUTÓNOMOS Espectáculos flamencos Lectura de libros ENCARGADOS Y CAPATACES Museos Monumentos y yacimientos arqueológicos Teatro PERSONAL DE OFICINA Prácticas culturales y clase ocupacional -detalle central del Análisis de correspondencias-