520 likes | 649 Views
SESSIÓ 2-3-4 : divendres, 12 de juliol de 2013 EL TRACTAMENT DE L’AULA MULTILINGÜE DIVERSITAT A L'AULA: EXPERIÈNCIES. LAURA ESTORS SASTRE Universitat Autònoma de Barcelona Centre d’Acolliment Lingüístic de Barcelona (CPNL). El concepte multilingüisme SEGONS la Comissió Europea ( 2007 )
E N D
SESSIÓ 2-3-4: divendres, 12 de juliol de 2013 EL TRACTAMENT DE L’AULA MULTILINGÜE DIVERSITAT A L'AULA: EXPERIÈNCIES LAURA ESTORS SASTREUniversitat Autònoma de BarcelonaCentre d’Acolliment Lingüístic de Barcelona(CPNL)
El concepte multilingüisme SEGONS la Comissió Europea (2007) L’habilitat de les societats, institucions, grups i individus per a comunicar-se i relacionar-se en més d’una llengua en la vida diària. • Però Multilingüisme
En aquests últims anys el concepte de plurilingüisme ha estat cada vegada més important enl’enfocament del Consell d’Europa (CoE) sobre l’aprenentatge de llengües. • Plurilingüisme: el coneixement de diferents llengües. • Multilingüisme: la coexistència de més d’una llengua en una societat determinada. Atenció! Web d’interès: http://www.coe.int
Si caminem per Catalunya*, percebem un mosaic de grups ètnics i etnolingüísticsque dibuixa un marc multicultural i multilingüístic fruit del canvi demogràfic, socioeconòmic i cultural. Espai de convivència multicultural i plurilingüística 1. El multilingüisme a Catalunya
Les llengües a Catalunya: diversitat tipològica. GELA (Grup d’estudis de llengües amenaçades) Descriuen la situació multilingüística que vivim a la societat catalana al segle XXI. Lluïsa Gràcia (2003)
Família indoeuropea del grup romànic (castellà, romanès, francès, italià, portuguès, etc.). • Lengües indoeuropees germàniques (alemany, anglès, danès, etc.) • Eslaves (rus, polonès, ucraïnès, etc.). • Indoiràniques (urdú, pajabi, hindi, etc.). • Uràliques finoúgriques (hongarès, finès). • Afroasiàtiques (berbers, semítiques com l’àrab o txàdiquescom el hansa).
Nigeroconcoleses (mandé, soninké, mandinga) • Africanes atlàntiques (wòlof, fula, kwa com l’igbo, l’ioruba, l’ewe, el kwi, etc.) • Sinotibetanes (xinès) • Austroasiàtiques (tagal) • Ameríndies (andines com el quítxua o equatorials com el guaraní) • Llengües aïllades (basc, japonès, coreà.) Llengüesnaturals (15) senselligamgenètic demostrable ambcapaltrallenguaviva.*
1. Quantes llengües aporten les persones immigrades al nostre país? • 36 • 135 • 320
http://www10.gencat.net/www.linguamon.cat/ http://www.gela.cat/doku.php?id=
2. Quantes persones d’origen estranger viuen a CATALUNYA (7.546.522)? • 609.058 • 950.864 • 1.619.337 Font:http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=12
Algunes dades d’interès Font: Migracat (Evolució de la població estrangera: 2000-2011)
3. Quins són els col·lectius amb més presència a Catalunya Barcelona?
Aula de Català com a LE = multilingüe i multicultural La gestió de la diversitat a l’aula
Tipologies lingüístiques L1/L2 + Carecterístiques culturals * La manera de percebre el món té a veure amb la manera d’estructura el llenguatge. Ens permet crear estratègiesd’ensenyament/d’aprenentatge i materials per arribar de manera mésE/Afectiva al nostre alumnat. Conèixer el nostres veïns…
Quina és la fórmula per trencar barreres i malentesos lingüístics i culturals?
CARACTERÍSTIQUES TIPOLÒGIQUES D’ALGUNES LLENGÜES • Morfologia • Fonologia • Sintaxi Atenció…
QUI SÓN ELS NOSTRES ALUMNES? Persones Característiques lingüístiques Trets culturals identificatius Moltes històries de vida Motivacions i actituds Nivells educatius Edats
«No veiem les coses com són, les veiem com nosaltres som.» Talmud Cadascú filtra els estímuls comunicatius d’acord amb els coneixements i les experiències d’acord amb l’enciclopèdia vital que guardem al nostre cervell personal i intrasferible (התלמוד) obra que recull les discussions rabíniques sobre lleis jueves, tradicions, costums, llengendes i històries
Els trets distintius característics d’una societat i de la seva cultura poden estar relacionats, per exemple, amb...
La vida quotidiana: • • els aliments i les begudes, les hores dels àpats, els comportaments a taula; • • les vacances i les festes; • • els horaris i els hàbits de treball; • • les activitats de lleure (passatemps, esports, hàbits de lectura, mitjans de comunicació). • Les condicions de vida: • • el nivell de vida (amb les seves variants regionals, ètniques i de grup social); • • les condicions de l’habitatge; • • les prestacions socials.
Les relacions interpersonals • (incloent-hi les relacions de poder) • • l’estructura de la societat i les relacions entre classes; • • les relacions entre sexes; • • l’estructura familiar i les relacions de parentiu; • • les relacions entre generacions; • • les relacions a la feina; • • les relacions amb organismes oficials; • • les relacions entre ètnies i comunitats; • • les relacions entre grups polítics i religiosos.
Valors, creences i actituds en relació amb factors com: • • la classe social; la riquesa;els grups socioprofessionals • • les cultures regionals; • • la seguretat; • • la tradició i el canvi social; • • la història (personatges i fets històrics); • • les minories (ètniques, religioses); la identitat nacional; • • els països estrangers, els estats, els pobles; • • la política; la religió; • • les arts; • • l’humor.
Llenguatge corporal (GESTUAL/ NO VERBAL) • Coneixement de les convencions que regeixen els comportaments que formen part de la COMPETÈNCIA SOCIOCULTURALde l’usuari o de l’aprenent. • Convencions socials • • la puntualitat; • • els obsequis; • • la indumentària; • • els refrigeris, les begudes, els àpats; • • les actituds i convencions de la conversa i els tabús; • • la durada de la visita; • • la manera d’acomiadar-se.
Quantes nacionalitats hi ha en aquestsgrups (fotos) • Quantes llengües s’hi parlen? Dinàmica 3:
Altres àrees adjacents amb l’àrab com a L1 són, p. ex.: • A l’Àsia: al sud de l’Iran (el Khuzestan) , a comunitats d’Afganistan (Balkh), a certs llocs de l’antiga Unió Soviètica (l’Uzbekistan) i al sud de Turquia (el Siirt). • A l’Àfrica: al nord de Nigèria, Senegal, a Mali i al Txad. • Zona mediterrània: a parts de Xipre i a Malta, s’hi parlen varietats de l’àrab. *RECORDEU LLENGÜES COLONIALS DE CADA TERRITORI* Atenció:
Dos principis clars ENSENYAR PER APRENDRE Donar eines i ensenyar estratègies que serveixin de base als alumnes per aprendre català en altres cursos de nivell BÀSIC i que segueixen un model comunicatiu. Tractament de la diversitat a l’aula
ENSENYAR UN MODEL REAL I NATURAL No caure en simplificacions ridícules: cal oferir un model de llengua per a funcions reals de la vida quotidiana amb un llenguatge bàsic, però acurat, («no parleu indi»)
que en la tasca de professor de CLE, el codi queda en 2n pla, • que la competència sociocultural marca el tempo d’un aprenentatge exitós; • que t’especialitzes a provocar l’ús de la llengua i a fer conèixer la cultura catalana fora de l’aula. Entens...
que tens molta responsabilitat: ets el 1r referent lingüístic i sociocultural. • que la tasca docent és multidimensional: lingüística/social/cultural/psicològica/ d’assessorament administratiu/jurídic, etc.
Hola! Àrab مرحبا (salam alaik’um) Hindi नमस्ते (gudafis) Xinès 您好 (Ni hao) Rús привет (priviət) Tai สวัสดีครับ, สวัสดีค่ะ (sàwàddeekráb, sàwàddeeká) Apropament lingüístic
Proximitat > presentació • Complicitat Bona tarda! Jo em dic Laura. Jo NO sóc de CATALUNYA. Després ells Professor/a:
LLENGUA: CATALÀ HOLA! EM DIC... ... ADÉU! Activitat multilingüe
LLENGUA: _________ ... ...
A CATALUNYA.../ A... AMICS NO AMICS ? Activitat intercultural
SIGNIFICAT GLOBAL I PRÀCTIC LES CLASSES: un plantejament
TREBALLAR PERQUÈ ELS ALUMNES S’ADONIN QUE ALLÒ QUE APRENEN ÉS ÚTIL I REAL, PER AIXÒ ÉS NECESSARI POSAR-HO EN PRÀCTICA AL MÀXIM EN SITUACIONS REALS.
LA GESTIÓ A L’AULA MOSTRAR UNA ACTITUD POSITIVA I TENIR SEMPRE UN SOMRIURE ALS LLAVIS AFAVOREIX LA MOTIVACIÓ. • PER ENTENDRE’S DUES PERSONES NOMÉS HI HA D’HAVER LA VOLUNTAT DE TOTES DUES PER ENTENDRE’S CAL FOMENTAR EL TREBALL COL·LECTIU. NO TOTS ELS ALUMNES PORTEN LA MATEIXA MALETA, NI TAMPOC A DINS NO HI DUEN LES MATEIXES COSES.
1. Dia de la Poesia • 2. Diada de Sant Jordi • 3. Trobades de cuina internacional • 4. Programa VxL • 5. Exposicionsfotogràfiques • 6. Festes temàtiques • 7. Sortides en grup (facebook) TRACTAMENT del multilingüismeDINS FORA DE L’AULA
Bibliografia selectiva consultable al Centre de Documentació de la Secretaria de Política Lingüística Material fotocopiat o penjat a la web Multilingüisme i globalització (1998-2010)
SESSIÓ 4: divendres, 12 de juliol de 2013 TALLER D’APLICACIÓ D’ESTRATÈGIES I DEBAT LAURA ESTORS SASTREUniversitat Autònoma de BarcelonaCentre d’Acolliment Lingüístic de Barcelona(CPNL)
Què i com ensenyar...? ... a partir d’aquesta diversitat o igualtat...
Recursos a l’abast d’una persona per arribar a un acord o per solucionar algun tipus de conflicte. • Maneres de fer • Eines de treball [fruit d’una reflexió prèvia] que s’apliquen en un àmbit concret i que permeten arribar a una entesa o solucionar un problema. • N’existeixen de tipus diferents: • Comunicatives • Simbòliques/afectives • Bèliques • Discursives • Amatòries, etc... 1. Estratègies: