170 likes | 282 Views
CENTRE DE RECURSOS PEDAGÒGICS VALLÈS OCCIDENTAL VI Montcada, 7 de març de 2012 L ’ ESCOLA INCLUSIVA Reflexions i propostes Climent Giné Facultat de Psicologia, CC de l ’ Educació i de l ’ Esport Blanquerna Universitat Ramon Llull. GUIÓ Presentació Què entenem per inclusió?
E N D
CENTRE DE RECURSOS PEDAGÒGICS VALLÈS OCCIDENTAL VI Montcada, 7 de març de 2012 L’ESCOLA INCLUSIVA Reflexions i propostes Climent Giné Facultat de Psicologia, CC de l’Educació i de l’Esport Blanquerna Universitat Ramon Llull
GUIÓ • Presentació • Què entenem per inclusió? • Què ens diu la recerca? • Algunes estratègies per avançar • El rol dels mestres d’EE – mestres de suport • Algunes condicions
Presentació • És necessari promoure una reflexió col·lectiva sobre la necessitat de que l’Escola / Institut esdevingui un entorn d’aprenentatge i de progrés personal per a tots els estudiants. • El que ara necessitem és passar del “discurs” a “les evidències”en relació a la inclusió. • El discurs sobre la inclusió s’ubica més en l’esfera dels valors que no pas en les metodologies, tècniques, etc. És una manera de pensar i d’entendre l’educació.
Presentació • Hem de considerar la inclusió com un valor per a tots els alumnes, i no com un “problema de difícil solució”. • Construir una escola inclusiva té més a veure amb el desenvolupament i capacitació de les escoles que amb la voluntat d’escolaritzar grups vulnerables. • S’associa a l’atenció a la diversitat a l’aula. • La inclusió és un compromís ètic; és una qüestió de voluntat. • És contracultural.
El que entenem per inclusió • Canvi de “mirada”: La inclusió suposa traslladar el focus d’atenció de “l’alumne” al context: • Context cultural: societat; escola (el pensament del professor/a) • Context institucional: centre; aula • La inclusió té a veure amb la identificació i progressiva reducció de barreres a l’aprenentatge i a la participació (Ainscow, 2005). • Substituir “n.e.e.” per “barreres a l’aprenentatge i a la participació” posa de relleu l’adopció d’un model social en la comprensió de les dificultats. • Els components crítics de l’escola inclusiva: • PRESÈNCIA – PARTICIPACIÓ – RESULTATS • (èxit en l’assoliment de fites)
El que entenem per inclusió • En conseqüència, suposa desenvolupar contextos i crear oportunitats per tal que tots els alumnes puguin aprendre: • Incrementar la participació (en particular dels col·lectius amb major risc). • Promoure que tots els alumnes se sentin valorats. • La inclusió (Ainscow, 2005) és un procés que mai acaba de millora de l’escola (inclou tota la comunitat educativa). Una escola en moviment. • La importància dels resultats (valuosos per a la persona).
El que entenem per inclusió • Educació Inclusiva resta íntimament associada a Educació Integral dels nois i noies. Com afirma Tedesco (2005): l’objectiu de viure junts constitueix un objectiu d’aprenentatge i un objectiu de política educativa. • El llegat més transcendental de l’educació ha de ser la capacitat de treballar i conviure junts (gent diversa). • I aquesta és una aspiració que ha de ser construïda socialment (Tort, 2005).
Què ens diu la recerca? • Sis “canvis” es revelen com a decisius: • Promoure (trobar) espais i temps per tal que el professorat tingui l’oportunitat de dialogar amb els companys/es sobre el que fan o els agradaria fer. • Analitzar les pràctiques a través de l’observació/reflexió. • Treball cooperatiu (tutoria entre iguals) • Canviar el rol dels especialistes d’EE • Promoure la complicitat de la comunitat educativa (professorat; pares; alumnat) i la complicitat social (altres escoles, serveis de la comunitat). • “Lideratge” compartit del procés.
Algunes estratègies per avançar • 4.1. La necessitat de promoure (a l’escola; a la comunitat) una definició compartida del principi d’inclusió) • S’observa arreu confusió entorn del què s’entén per inclusió. Les diferències en el concepte, a vegades subtils i a vegades més grolleres, poden dificultar qualsevol intent de progrés i canvi. • Un primer pas, sembla que hauria de ser promoure debat entre els centres i en la zona – que impliqui tots els agents – que permeti arribar a una definició compartida del què entenem per inclusió.
4.2. La necessitat de revisar els principis que guien les prioritats i les normes de l’escola, les pràctiques i les cultures. • Un aspecte que pot ajudar els centres a iniciar i promoure processos de canvi té a veure amb la reflexió entre tots els sectors de la comunitat educativa orientada a la revisió de la normativa (política) de l’escola, de les pràctiques i les cultures. • L’Index for Inclusion / Guia per a l’Educació Inclusiva proveeixen el marc idoni per revisar el desenvolupament de les polítiques, les pràctiques i les cultures de les escoles en relació a la inclusió. • La importància de la cultura escolar i el seu impacte “conformador” de les pràctiques ha estat posat en evidència per múltiples autors.
4.2. La necessitat de revisar els principis que guien les prioritats i les normes de l’escola, les pràctiques i les cultures. • Hargreaves (1994) introdueix una distinció afortunada i fèrtil entre el contingut de la cultura del professorat (les actituds, valors, creences i hàbits que comparteixen un determinat grip de professors i professores) i la forma que adopta aquesta cultura (les relacions que estableixen i que es concreten en les maneres de col·laboració). • Ainscow (2005) associa el desenvolupament de pràctiques inclusives a processos d’aprenentatge social en un lloc determinat que influencien la manera de pensar i actuar de les persones.
4.3. A la cerca d’evidències • En els darrers anys, el que més ha marcat la recerca i la pràctica en l’àmbit de la inclusió ha estat la voluntat de passar del “discurs” a “les evidències”. • Els centres despleguen moltes maneres d’avançar cap a una escola més inclusiva. • És necessari comprometre’s en buscar evidències de canvis en les nostres escoles que reflecteixin el progrés cap a la inclusió. Es tracta d’evidències pel que fa a: • Presència • Participació • Resultats • Aquestes evidències s’han de trobar en el professorat, alumnat i famílies.
El rol dels mestres d’educació especial - mestres de suport(Hoover i Patton, 2008)
El rol dels mestres d’educació especial - mestres de suport(Hoover i Patton, 2008)
Algunes condicions • Capacitació del centre • Lideratge (distribuït) • Reflexió i treball en equip (a diferents nivells de l’organització) • Actitud ètica. • L’ètica comença amb la insatisfacció del què es fa i la voluntat de millora (V. Camps) • “Tenir cura” com a actitud ètica • Compromís (inclou la pròpia formació). Valors
Algunes condicions • Visió positiva; confiança en les possibilitats de canvi i de progrés dels estudiants i les institucions. • La importància de la comunitat. • La formació continuada i el desenvolupament del professorat.
CENTRE DE RECURSOS PEDAGÒGICS VALLÈS OCCIDENTAL VI Montcada, 7 de març de 2012 L’ESCOLA INCLUSIVA Reflexions i propostes Climent Giné Facultat de Psicologia, CC de l’Educació i de l’Esport Blanquerna Universitat Ramon Llull