Els plans de dinamització i els eixos comercials de Barcelona

1. Els plans de dinamització i els eixos comercials de Barcelona Comerç i Consum

2. El terciari a Barcelona • El 81.6% dels llocs de treball de la ciutat • el 16,4% dels assalariats del terciari en el comerç • el comerç minorista registra un increment d’ocupació del 3,6%, amb un total de 70.785 assalariats. • El comerç majorista incrementa els seus treballadors en un 2,4% i compta amb 57.308 persones. Comerç i Consum

3. El sector comercial • Ocupació al comerç • 162.061 persones ocupades al comerç, representant el 16,4% de l’ocupació total de la ciutat. • Participació de les dones: 60% dels assalariats • En el sector comercial hi treballen el 28,4% dels autònoms de Barcelona • La mitjana de persones que treballa a temps complet en el sector és de 2,7. Comerç i Consum

4. El sector comercial • Facturació al comerç 2004 • 34.826 milions d’euros, increment del 6,6% • Les vendes a Barcelona representen un 32,5% del total de facturació a Catalunya • El comerç majorista a Barcelonarepresenta el 71% del total de la facturació Comerç i Consum

5. El sector comercial • PIB del comerç 2004 • El PIB del comerç de Barcelona s’ha incrementat en un 6,6%, i continua generant un 14% del producte interior brut total de la ciutat. • El dinamisme de la demanda interna ha estat el principal motor del creixement de l’economia barcelonina. Comerç i Consum

6. El sector comercial • Llicències de comerç • 32.310 llicències de comerç minorista • 3.283.549 m2 de superfície de comerç minorista • 11.156 llicències de comerç majorista • 2.490.872 m2 de superfície de comerç majorista Comerç i Consum

7. Que és un centre comercial urbà a cel obert o eix comercial? • Es tracta d’un espai físic amb localització a la trama urbana perfectament delimitat on existeix concentració i diversitat d’oferta comercial i al mateix temps asociacionisme comercial territorial que porta endavant accions de promoció de la zona. • A Barcelona ens trobem amb una diversitat de centres comercials urbans a cel obert que es troben situats als diferents districtes de las Ciutat. Comerç i Consum

8. Els 17 eixos comercials de Barcelona: • Passeig de Gràcia/Rambla Catalunya • Casc Àntic • Eix Comercial Gran de Gràcia • Eix comercial Poble Nou • Sants-Creu Coberta • Sarrià • Eix Comercial Sant Gervasi • Nou Drassanes Comercial • Poble Nou • Barnacentre • Nou Boulevards Centre Comercial • GraciNova • Cor Eixample • Maragall Zona Comercial • Eix de Sant Andreu • La Rambla • Sant Antoni Centre Comercial Comerç i Consum

9. Els eixos comercials de Barcelona: Comerç i Consum

10. Els eixos comercials • Oferta comercial Comerç i Consum

11. Els eixos comercials • Oferta de serveis Comerç i Consum

12. Plans de Dinamització • Instruments per poder executar les polítiques adients encaminades a potenciar el comerç urbà amb la finalitat de revitalitzar centres comercials urbans a cel obert de cara a afrontar amb majors garanties els reptes de futur mitjançant la promoció i difusió de l’oferta comercial existent. Comerç i Consum

13. Quin són els passos que es segueixen? • Els comerciants es coordinen per tal d’afrontar la realització del pla. • Es dirigeixen a les institucions per rebre el seu suport signant un conveni de col·laboració. • Realització d’un estudi de l’àrea a dinamitzar per assegurar la seva viabilitat. • Anàlisi i valoració de l’espai físic a delimitar per dinamitzar. Comerç i Consum

14. Quin són els passos que es segueixen? • Anàlisi i valoració de l’oferta existent per tal d'avaluar les necessitats existents i les correccions necessàries per aconseguir un àrea realment competitiva. • Anàlisi i valoració de la demanda, estudiant la seva àrea d'influència per acabar marcant quin és el seu mercat potencial al que s’hauria d’accedir. • Contractació si s’escau d’un gerent capaç d’afrontar els reptes que el pla indica. Comerç i Consum

15. Plans de Dinamització En funcionament l’any 2005: • Sant Andreu, iniciat el 1998 • Sant Antoni, iniciat el 1998 • Maragall-Trinxant, iniciat el 1999 • Dreta de l’Eixample, iniciat el 2000 • Gràcia Nova, iniciat el 2000 • Nou Barris, iniciat el 2000 • Cor d’Horta, iniciat el 2001 • Casc Àntic, iniciat el 2003 Comerç i Consum

16. Plans de DinamitzacióQui ha de promoure un pla de dinamització? • Els propis comerciants • Els ajuntaments per potenciar una zona determinada Comerç i Consum

17. Plans de Dinamització Qui ha de continuar amb la dinamització comercial? • SEMPRE ELS COMERCIANTS Comerç i Consum

18. Plans de Dinamització Tot el territori d’un municipi es pot dinamitzar? • Dins d’un municipi podem tenir ccco, carrers comercials i comerç de proximitat. Cada un d’aquests formats de distribució comercials és susceptible de ser dinamitzat Comerç i Consum

19. Plans de Dinamització Que és o hauria de ser un Pla de Dinamització? • Hem de conèixer el producte que oferim i adequar-lo a les demandes del mercat. • Hem de conèixer el mercat al que ens dirigim, la seva localització, el seu potencial. • Hem de conèixer les motivacions de compra, els hàbits de consum, el perfil dels compradors. Comerç i Consum

20. Plans de Dinamització • Hem de conèixer els nostres competidors, la seva capacitat d’actuació, el seu potencial, les seves estratègies de comunicació. • Hem de definir amb claredat l’estratègia de llançament del nostre producte, ccco, on volem arribar, a qui ens dirigim, com ho hem de fer i de quins mitjans disposem. • En definitiva, hem de plantejar clarament quins són els objectius i els procediments per aconseguir-ho. Comerç i Consum

21. Plans de Dinamització En definitiva un Pla de Dinamització no és res més que un PLA DE MARKETING Comerç i Consum

22. Actuacions Municipals Contribucions realitzades o a realitzar des dels ajuntaments per a la millora de la xarxa comercial: • Enllumenat, ampliació de voreres,mobiliari urbà, • Senyalització, transport públic • Pàrkings de rotació, zones blaves • Vigilància, neteja Comerç i Consum

23. Passos a seguir per un municipi Només pretenc marcar unes pautes mínimes que qualsevol municipi hauria de realitzar abans de posar en marxa un “Pla de Dinamització” • Establir un projecte global de desenvolupament de la ciutat. Quin tipus de comerç volem, on volem que s'instal·li, àrees de vianants o no, necessitat de pàrkings i possibilitat de que siguin públics, .... • Realització dels estudis necessaris per poder determinar les característiques exactes del nostre entorn, estudis sociològics, de tendències demogràfiques, d'hàbits de consum, d'oferta comercial i de serveis, urbanístics, ... Comerç i Consum

24. Passos a seguir per un municipi • Podem contar amb els actuals comerciants instal·lats a la ciutat i fins a quin grau s’implicaran en el projecte, els tenim associats o van per lliure, podem anar a buscar nous comerços per que s’implantin al municipi, volem ser nosaltres els promotors o ho han de ser tercers, ... • Quin tipus de centre comercial volem, urbà o tancat. • En definitiva quina és l’oferta comercial que volem pel nostre municipi. • Les respostes a totes aquestes qüestions no són res més que un POEC. Comerç i Consum

25. Passos a seguir per un municipi • No existeix un model a aplicar per igual a tots els municipis. Cadascú té les seves pròpies característiques i per tant les respostes són diferents en cada cas i el projecte final és propi de cada municipi. • No val “el cafe para todos” Comerç i Consum

26. Els plans de dinamització i els eixos comercials de Barcelona Comerç i Consum