Neus Sanmartí Granollers, setembre 2011

1. Neus Sanmartí Granollers, setembre 2011

2. “És possible una avaluació que sigui útil al professorat en la seva actuació docent, gratifiqui l’alumnat en el seu aprenentatge i orienti ambdós en el procés d’ensenyar i aprendre?” M. López, 1991

4. De tipus social: classificar, seleccionar, orientar… De tipus pedagògic: regular el procés d’ensenyament i aprenentatge Què entenem per avaluar? Un procés que comporta: Recollir informacions (amb instruments o no) Analitzar la informació recollida i emetre un judici Prendre decisions d’acord amb el judici emès QUALIFICACIÓ/ ACREDITACIÓ AVALUACIÓ FORMATIVA-FORMADORA

5. Quina avaluació avaluació afavoreix que l’alumnat “estudiï” i aprengui? • Sovint es creu que: • L’avaluació i obtenir bones notes és la millor font de motivació i condiciona que l’alumnat “s’esforci” més o menys. • A més exàmens (i més repeticions si no es tenen bons resultats), més esforç hi posarà l’alumnat per aprendre.

6. Algunes dades i contradiccions • Divergència resultats PISA / resultats del país • A PISA “suspèn” el 18% de l’alumnat mentre que no aproven l’ESO el 31% (més el 26% que té el títol però sense haver aprovat algunes assignatures). • Som un dels països europeus que més repetidors té. • Els no aprovats a l’ESO coincideixen amb els repetidors

7. La funció de l’avaluació és molt més que “posar notes”.Que l’avaluació serveixi per aprendre comporta revisar moltes concepcions i pràctiques.

8. Per què pot ser útil l’avaluació? • Com a activitat per aprendre, a partir de regular què i com aprenem (base de les competències d’aprendre a aprendre i d’autonomia i iniciativa personal, a més de tot tipus d’aprenentatges) • Com a activitat per comprovar què hem après (i qualificar)

9. Què es necessita per fer bé una tasca? (Teoria de l’Activitat) A. Leontiev, A. Luria ACTIVITAT

10. “La intel·ligència humana juga amb dues funcions. La primera és la producció d’idees, de càlculs, de programes, de projectes. La segona i definitiva és l’avaluadora. De res ens serveix que tinguem molt per escollir si no sabem separar el gra de la palla”. J.A. Marina a La Vanguardia (1/5/2010)

11. 1. L’avaluació com a activitat per aprendre, a partir de regular què i com aprenem Comporta aprendre a regular: • La percepció dels objectius d’aprenentatge • Com anticipem i planifiquem l’acció • La percepció dels criteris d’avaluació

12. COMPARTIR OBJECTIUS a) Avaluar-regular la percepció sobre els objectius d’aprenentatge

13. Què mengen? Com són per dins? El procés de naixement A regar, a sembrar-les, a cuidar-les, a tocar-les fluixet Què creieu que aprendrem sobre les plantes? (després d’una conversa inicial) (3r CEIP Bellaterra)

14. També podem comprovar si comparteixen els objectius després de realitzar una activitat (Exemple d’escrit en un diari de classe, 2n ESO) R. Rodríguez, IESM Juan de la Cierva

15. “La persona més lenta, que no perd de vista la finalitat del que fa, va sempre més ràpida que la que avança sense perseguir un punt fixe” Frank Kafka (1883-1924)

16. ANTICIPAR I PLANIFICAR L’ACCIÓ b) Avaluació-regulació de la anticipació i planificació de l’acció

17. Anticipació i planificació de l’acció 5 anys CEIP Baloo feta per un nen “superdotat” (traducció de l’original en català) Com ho aprenen a fer els nois i noies que no aprenen sols?

18. Comencem fent que els nens i nenes expressin les seves idees inicials (en aquest cas, sobre què es descriure i com fer una bona descripció) Mercè Mas CEIP La Roureda, 6èP St. Esteve de Sesrovires

19. Els animem a distingir entre tipus de descripcions segons la seva finalitat • Imagina’t que ets poeta: descriu aquesta flor • Imagina’t que ets una persona que vens flors: descriu aquesta flor • Imagina’t que ets una persona científica: descriu aquesta flor I finalment deduïm què hem de fer per redactar una bona descripció

20. Què hem de fer per definir (científicament)? (a partir de definir què és una flor) • Pensar en: • A quin grup pertany -d’objectes, materials, éssers vius…, o de parts-(per exemple, la flor és una part d’una planta). • Quines parts, propietats o característiques són imprescindibles(ex. totes les flors tenen pistil i/o estams, però no totes tenen pètals). • En quina és la seva funció o aplicacions, és a dir, perquè serveix(per exemple, la flor serveix perquè la planta es pugui reproduir). Una flor és una part d’una planta que sempre té un pistil (òvuls) i/o estams (pol·len) i que serveix perquè la planta es pugui reproduir”.

21. Aquests resums (o “Bases d’orientació”), que han d’elaborar els propis alumnes amb les seves paraules,s’han de avaluar-regular molt bé, perquè és el que ha de quedar ben emmagatzemat a la memòria. Poden anar variant al llarg dels cursos, ampliant-los, matisant afirmacions…

22. No té massa sentit donar fetes aquestes planificacions i sovint no cal arribar a una única formulació, perquè l’alumnat és divers a l’inici i divers al final

23. Títols molt relacionats amb el procediment No pot deixar de posar exemples concrets R. Rodríguez, IESM Juan de la Cierva, 1r ESO

24. Títols relacionats amb el model Operacions plantejades de forma abstracte i molt sintètica

25. L’anticipació i de la planificació en la realització de qualsevol tasca és molt important, però... “Per tenir èxit la planificació sola no és suficient. Una persona també ha de saber improvisar”. Issac Asimov

26. COMPARTIR CRITERIS D’AVALUACIÓ c) Avaluar-regular la percepció dels criteris d’avaluació i si és capaç d’aplicar-los per autoregular-se

27. Han après a descriure, a partir de descriure una flor, i ara ho apliquen a descriure un pantà més o menys ple

28. Criteris d'avaluació consensuats

29. Avaluació entre companys de la descripció M. Mas C.P. St Esteve de Sesrovires, 6è

30. També plantegen les preguntes I intueixen criteris d’avaluació També els petits poden aprendre a coavaluar-se M. Marimon C.P. Baloo, 2n

31. Cada alumne s’autoavalua i també l’avalua la seva parella. Ho fan utilitzant eines del google.doc, i es poden recullir els resultats del grup-classe CRITERIS PER AVALUAR EL TREBALL PER PARELLES IS L’Estatut. 2n ESO. J.Ll. Estaña

32. L’èxit dels aprenentatges es juga més en la correcció dels errors i en l’(auto)regulació contínua que no pas en la genialitat del mètode”. • Philippe Perrenoud

33. Com plantejar preguntes-activitats que avaluïn la competència? Com qualificar el grau de competència? Com compartir l’avaluació amb les famílies Com atendre la diversitat que l’avaluació posa de manifest? –d’aquest aspecte no en parlarem- 2. L’avaluació per qualificar el grau de competència

34. Té sentit una activitat d'avaluació “final”? • Serveix per posar a prova si s’ha après • Possibilita reconèixer quins aspectes encara cal aprofundir • Però només si: • És coherent amb el procés d’ensenyament • Hi ha probabilitats de tenir èxit

35. a) Un primer problema:Com plantejar preguntes (activitats) per avaluar la competència?(cal recordar que hi ha d’haver molts tipus d’activitats d’avaluació, per tenir dades de totes les dimensions de les competències)

36. CONTEXTUALITZADA i en relació a ACTUACIONS PRODUCTIVA DÓNA INDICIS ÉS CLAR EL DESTINATARI Característiques de les BONES PREGUNTES La mare de l’Anna no vol que vagi a dormir a casa de la seva amiga Teresa, perquè la seva germana petita té la rubèola. L’Anna diu que no hi ha cap perill ja que el curs passat la van vacunar. Ajuda l’Anna i la Teresa a buscar arguments per convèncer la seva mare tenint en compte el que hem après sobre el sistema immunitari. Escriu-los per enviar-los per correu electrònic.

37. Un bon exemple de pregunta CEIP Bellaterra. 3º EP

38. Un dels millors instruments per avaluar aprenentatges competencials: La carpeta d’aprenentatge o portafolis Inclou tot el procés d’aprenentatge i “metareflexions” dels alumnes sobre el seu progrés i les seves dificultats (tipus “diari de classe”). L’alumne escull, entre les tasques realitzades, les que creu que millor reflecteixen els seus aprenentatges, perquè el professorat valori els seus resultats. Necessitat de revisar l’activitat d’avaluació “dossier” perquè sigui útil. http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/WQ_PORTFOLIO/index.htm http://blocs.xtec.cat/portfolioproject/

39. Un segon problema:b)Com qualificar el nivell de competència:Necessitat d’explicitar els criteris d’avaluació

40. Què haurem de planificar per qualificar aprenentatges competencials? • D’una banda, definir les dimensions bàsiques de cada competència (el Departament d’Ensenyament està elaborant un document per explicitar les més bàsiques) • D’una altra, identificar en quines disciplines -projectes – tallers... es treballen i s’avaluaran. • Finalment, caldria anar elaborant rúbriques, consensuades entre el professorat del centre, que ens possibilitin identificar el progrés de l’alumnat. http://rubistar.4teachers.org/index.php

41. Dimensions de la competència comunicativa lingüística • Comprensió oral • Comprensió escrita • Expressió oral • Expressió escrita • Interacció en situacions comunicatives • Plurilingüisme i interculturalitat • -de les que es podrien identificar subdimensions-.

42. Dimensió: expressió escrita Esborrany provisional

43. Rúbrica per a l’avaluació: Competència c. lingüística, dimensió E.E. (narrar) Criterisresultats Criteris realització IES Badia del Vallès

44. Algunes reflexions No té sentit separar l’avaluació de coneixements-competències No té sentit qualificar a partir establir una “mitjana” dels resultats a les respostes a preguntes que avaluen aspectes diferents d’una competència. El més normal és que l’alumnat, a l’inici d’una etapa, estigui en un nivell baix, però l’objectiu és que al final de primària i de l’ESO el 85% estigui entre els nivells 3 i 4.

45. c) Un tercer problema:Com compartir amb les famílies els resultats del seus fills?

46. És important que l’avaluació sigui transparent • Avantatges i inconvenients de les notes numèriques • Avantatges (i inconvenients) dels informes qualitatius • Necessitat de compartir els criteris d’avaluació. • Es poden donar i explicar les rúbriques, i fer els informes en funció d’elles. • Es pot aprofitar el butlletí de l’AMPA • Es pot analitzar amb les famílies els treballs, els àlbums..., genèricament, perquè reconeguin en què poden ajudar els fills i filles. • ... més experiències?

47. Informes per a les famílies: . Cada nen/a s’autoavalua . Aquesta autoavaluació es dóna a les famílies junt amb un full amb comentaris fet per la mestra 2n primària CEIP Montserrat Solà Continua amb d’altres competències

48. Exemple d’autoavaluació d’un nen

49. Comentari de la mestra L’autoavaluació s’acompaya d’un escrit de la mestra, que anima als familiars a analitzar-la (i dóna idees sobre com fer-ho) i, al mateix temps, indica el seu grau d’acord amb l’autoavaluació.

50. La funció de l’avaluació és molt més que “posar notes”.Que l’avaluació serveixi per aprendre comporta revisar moltes concepcions i pràctiques.No és estrany que molts pensin: No em toquis la meva avaluació!Perrenoud, 1993