GUIA D’AUDICIÓ per a l’òpera TANNHÄUSER de WAGNER (1845)

1. GUIA D’AUDICIÓ per a l’òperaTANNHÄUSERdeWAGNER (1845) ANÀLISI: En el 200 aniversari del naixement de Wagner

2. ALGUNS TEXTOS Explicà Wagner a <La meva vida> l’anècdota que, poc després de l’estrena de l’obra: “Una tarda mentre m’estava banyant en el riu, prop de Pirna, per a refrescar-me una mica, em vaig quedar de pedra en sentir, xiulat per un banyista invisible, el motiu del cor dels pelegrins del Tannhäuser. Aquell primer indici de una possible popularitat de la meva obra, que amb tantes dificultats s’havia representat a Dresde, em produí una impressió tan profunda que mai més he oblidat” [▲] Després de les tres primeres òperes, sotmeses a les influències del moment, (Les fades -1833-4-, La prohibició d’estimar -1834-6- i Rienzi, a la que deu en bona part el seu èxit -1839-) “Amb L’holandès errant (1840-41), Tannhäuser (1842-5) i Lohengrin (1845-48) aconseguiria dur a límit l’òpera romàntica alemanya que havia heretat dels seus predecessors, exhaurint-ne el potencial” […] el títol complert de l’òpera va serTannhäuser i el torneig de cantaires de Wartburg. “El títol original era el mont de Venus, però Wagner el va canviar a desgrat seu, seguint el consell d’un amic seu que el va prevenir contra les burles i comentaris que podia suscitar”. [M.A. González Barrio a Samaranch, 2007:125 i 127] A més de Baudelaire un altre literat francès contemporani de Wagner, Émile Zola va defensar l’obra des atacs soferts a París: “L’obertura de Tannhäuser, ah! És l’al.leluia sublim del nou segle” [▲] Tannhäuser va ser la cinquena òpera de Richard Wagner (1813-83). Com és propi de l’autor, el llibret i la música són fets per ell mateix. L’estrena es va fer a Dresde el 1945, amb l’autor com a director de la representació. L’òpera no va tenir gaire èxit en el moment de presentar-se, per diversos motius: per l’equip de cantaires no era massa bo i per les prevencions que despertava una música que trencava amb les tradicions. A Catalunya es va estrenar al Liceu el 1887. L’argument fusiona dues narracions de tradició alemanya medieval en què s’inspira, cosa freqüent en Wagner. En primer lloc, el tema popular del cavaller Tannhäuser, que va viure al regne de Venus i per aquest pecat no obtenia el perdó del Papa; la segona font és la que parla del joglar o Minnesänger Heinrich von Ofterdingen que hauria participat en les competicions de cant en el segle XIII i hauria guanyat, segons diu la llegenda, fent ús d’arts màgiques. . Presentació DUES VERSIONS DE L’ÒPERA Com és habitual en força òperes, existeixen diverses versions. De fet és l’òpera en que l’autor va anar introduint més retocs. Les dues formes bàsiques són la de Dresde, de l’estrena el 1845, i la de París del 1861 Les diferències bàsiques comporten que la versió de París té una extensió més llarga, d’un quartet d’hora més. Va augmentar sobretot l’extensió del primer acte, amb la introducció d’un ballet (per adaptar-se a les tradicions parisenques), peça que va posar immediatament després de l’obertura i que constitueix la descripció del Venusberg. En canvi, el segon i tercer actes van ser lleugerament escurçats. Actualment la versió que més es representa és la de París, tot i que a criteri dels directors es poden introduir diverses variacions experimentades en el seu moment pel mateix Wagner, p. 1 (de 7)

3. Venus (soprano dramàtica o mezzo) Deessa de l’amor que està enamorada de ¨Tannhäuser i el vol retenir. Vocalment exigent en el registre agut, té més pes en la versió parisenca de l’obra. El paper ha anat agafant prestigi amb el temps. Wolfram von Eschenbach (baríton líric) Cavaller amic de Tannhäuser i secretament enamorat d’Elisabeth. És el més noble de la narració. Tannhäuser (tenor dramàtic) Un joglar (minnessanger) seduït per Venus però que vol esmenar el seu comportament i recuperar Elisabeth. Trobem la veu del típic tenor heroic wagnerià. Necessita una especial capacitat expressiva (dolçor, eufòria, desesperació, resignació,). Elisabeth (soprano) Neboda del landgrave. Està enamorada de Tannhäuser. Rol molt exigent vocalment, sobretot en la zona aguda. Landgrave Hermann (baix) Landgrave de Turíngia i senyor del castell de Wartburg. Oncle d’Elisabeth. Paper que ha de denotar autorita i solemnitat. Nobles i cantaires i pelegrins(Hi ha els vells –cor masculí- i els joves –cor femení-) (Cor) El paper del cor és important en l’obra. De fet alguns dels moments més cèlebres li corresponen. Personatges p. 2 (de 7)

4. BARREJA D’ESTILS Ateses les diverses modificacions, com a mínim quatre d’apreciables, que l’autor va fer de l’obra, combina elements estilístics de l’òpera romàntica alemanya (amb referències a l’Opera seriaitaliana), de la GrandOpérafrancesa i del propi drama musical wagnerià. [SusanneVill a Samaranch, 2007:125] NO ÉS DE LES OBRES MÉS TRENCADORES DE L’AUTOR Tannhäuser suposa un avenç modest respecte a L’holandès errant i, en certs aspectes, una regressió. Encara que Wagner no va fer ús dels Leitmotiv o “motius conductors” –cèl·lules breus que descriuen personatges, objectes, emocions o conceptes, capaços de ser transformades i sotmeses a un procés constant de metamorfosi i desenvolupament quasi simfònic- com a eines per organitzar el teixit musical fins a Der Ring des Nibelungen, a Tannhäuseramb prou feines hi ha un motiu comparable al de la “redempció” de L’holandès. [...] Però, és molt interessant l’ús associatiu de la tonalitat, que va explotar encara més a Lohengrin, La polaritat entre els plaers pecaminosos del Venusberg i l’ascetisme i la salvació, representats pels pelegrins, s’expressa musicalment per la contraposició Mi major - Mi bemoll major respectivament (sensualitat vs. espiritualitat). Així mateix, el conservador Wartburg està caracteritzat per una música de tall arcaïtzant, diatònica, que s’oposa clarament al món del Venusberg, que rep un tracte musical més avançat –contrast accentuat en la versió de 1861, quan Wagner ja havia compost TristanundIsolde. [M.A. González Barrio a Samaranch, 2007:121] AUSTERITAT EN L’ORNAMENTACIÓ i POTÈNCIA VOCAL Wagner, trencant radicalment amb la tradició anterior a ell, renuncia a coloratures i virtuosismes, i en canvi, Per Wagner la comprensió lingüística és una exigència cabdal, fet que subratlla la preeminència del drama respecte a la sonoritat del “gaudi de la veu”. Les línies cantables mostren uns recursos decoratius escassos i senzills. [...] Les parts cantades […] es basen en el gran estil heroic dels tons llargs, una melodia –que passa de solemne a oscil·lant amblegatosque subratllen el lirisme dels personatges- -i en la declamació sil·làbica. [...] L’estil vocal dels nous tipus de veu –Heldentenor i soprano hochdramatisch (molt dramàtica)- el poder sonor dels quals va fins i tot més enllà del de l’Spintodel bel canto, s’imposa com una emissió potent d’una àmplia banda sonora i, amb aquesta sonoritat, els cantants-actors hochdramatisch de Wagner obtenen també un fort poder de convicció. [SusanneVill a Samaranch, 2007:125 i 127] La música del Tannhäuser WAGNER ES PROJECTA EN TANNHÄUSER Wagner s’identifica amb el seu protagonista en relació a dos temes que l’obsedien: la soledat i incomprensió que pateix l’artista i el tema de la redempció per l’amor. [Frank Piontek a Samaranch, 2007:125 i 127] p. 3 (de 7)

5. Una llarga i reeixida obertura preludia la història. En dues seccions ens mostra les dues tendències contraposades que regiran el destí del protagonista: es comença amb el tema dels pelegrins▲, propi del penediment i la redempció. Segueix el motiu de Venus ▲, amb música sinuosa i sensual, pròpia dels plaers. Al Venusberg (cova de Venus) Connectant directament amb l'obertura una llarga presentació també només orquestral acompanya la presentació del regne de Venus, món on regna la sensualitat i l’erotisme, reprenent els temes ja mostrats a l'obertura. ▲. De cop i volta Tannhäuser desperta i Venus li pregunta què ha somiat ▲. Ell confessa que enyora la vida senzilla de la terra que ha abandonat. Continua amb un himne a Venus (Dir töneLob) ▲, acompanyant-se de l’arpa. Finalment li demana a la deessa de l’amor que el deixi marxar del seu regne. Ella, molesta, intenta seduir-lo, demanant que es quedi (Geliebter! komm!) ▲. Com que no el convenç, l’amenaça dient que tornarà ne nou, humiliat (Ziehhin, Wahnsinniger). Tannhäuser assegura que l'orgull l’impedirà tornar ▲, finaloment, demana l'empara de la Verge Maria i el Venusberg desapareix sobtadament. Orquestra: Obertura:Fantàstica obertura, de llarga duració, que compara dos temes. Comença amb el tema dels pelegrins, de caire coral i solemne, sostingut pels clarinets, fagots i trompes. El succeirà el tema del Venusberg, basat en el so dels violins in divisi: és de caire sensual i amb efectes ondulants. Extraordinària 15’ 00” Dr. F. Welser-Möst Zurich, 2003 14’ 43” Dr. C. Thielemann a Roma Acte1(de 3) Sensual Orquestra i cor: Presentació:El Venusberg i el cant de les sirenes:Presentació del regne soterrani de Venus. Després de l’orquestra les sirenes cridaran: Apropeu-vos a la platja, ... Un feliç escalf calmarà el vostre desig. Ballet que representa una bacanal afegit el 1861 a París 9’ 24” Final de l’obertura i Venusberg, ZubinMehta 6’ 25” LevineMet Bonic 5’ 56” Liceu 2008 Sots. Català 5’ 40” 1998 al San Carlo, Nàpols Tannhäuser i Venus : duet:Dir töneLob!:Lloança a tu!. acompanyat per la seva arpa Tannhäuser alava Venus, però, a la vegada li diu que tanta sensualitat el satura i té necessitat de tornar a la terra. La Deessa intentarà fer canviar el joglar d’opinió. Cant agut per al tenor que repeteix tres vegades la tonada pujant cada cop mig to. Vall prop del castell de Wartburg, en primavera Tannhäuser es troba en un paisatge primaveral ▲. Se sent el cant d’un pastor (acompanyat per clarinet i corn anglès). Seguirà l’entrada del cor dels pelegrins (a cappella). El cavaller, agenollat, sent penediment pels seus pecats. Així que els pelegrins han passat arriben el landgrave Hermann i cinc cavallers (entre ells Wolfram, amic del protagonista) ▲. El grup saluda alegre al nou arribat però aquest no vol conversa. Es forma un septet quan els amics insisteixen al cavaller. És l’esment d’Elisabet el que atreu l’atenció del protagonista i Wolfran explica en una ària (Als du in kühnenSange) ▲ com Tanhäuser amb el seu cant va enamorar a la noia a la vegada que guanyava el darrer torneig de cantaires. El cavaller demana que l’acompanyin a veure la noia mentre s’entona un septet que dóna final a l’acte Wolfram i concertant: Ària i septet final:Als du in kühnenSange:Quan amb un cant audaç. L’amic explica com el joglar, amb el seu cant, va enamorar Elisabeth quan va guanyar el darrer certamen de cantaires 6’ 40” 2008, Liceu Sotscatalà 6’ 22” 1982, Met. Sotscastellà p. 4 (de 7)

6. A la sala de cant del castell de Wartburg Elisabeth ha rebut notícies del retorn del seu amor. Està exultant a la vegada que molt agitada (cosa que ens explica l’orquestra) i canta la seva joia a la vegada que recorda la pena que va tenir amb la desapariió del seu estimat (Dich, teure Halle) ▲. Arriba Tannhäuser acompanyat pel seu amic Wolfram ▲. Ell s’agenolla i ella li reconeix els seus sentiments. Elisabeth recorda com es va enamorar amb el cant del minnsänger (Der Sängerklugen Weisenlauscht) . El duet dels amants (Geprisensei die Stunde) ▲ esdevé un tercet quan Wolram, a part, declara que ha perdut l’esperança d’aconseguir algun dia l’amor d’Elisabeth. Els dos homes marxaran de la sala. Entra el landgrave que celebra el retorn de la seva neboda a la sala de cant ▲. Anuncia a Elisabeth una nova convocatòria d’un concurs de cantaires. Amb una marxa entren els nobles i dames a la sala del certamen ▲. El cor masculí i femení s'alternen. L’entrada dels cantaires ▲ és seguida d’un discurs del landgrave , amb un recitatiu seguit d’un ariós. Comença la competició Wolfram (Blickichumher) ▲ comparant l’amor amb una font d’aigua pura: Tanhausser no compartirà l’aprovació general de la darrera cançó argumentant que hi falta el desig ▲. Altres concursants insistiran que la font de l’amor implica la castedat . Tannhäuser intervé cantant l’himne a Venus [que ja hem sentit al primer acte] ▲. Tant atrevida cançó provoca una gran consternació general: les dames surten de la sala. Quan els homes volen matar Tannhäuser, Elisabeth el protegeix (Der Unglücksel’ge) ▲ defensant el dret al penediment i redempció per a l’agosarat cantaire. L’escena deriva a un concertant amb tots els presents en mig dels quals intervenen Tannhäuser i Elisabeth ▲. El landgrave proposa que el sensual joglar s’uneixi als pelegrins que aniran a Roma ▲, cosa que assoleix un consens. Mentre se sent en off el cor a cappelladels pelegrins joves, Tannhäuser crida Nach Rom! (A Roma!), exclamació que tots secunden. De força COM HO FEIEN 3’ 39” Lisa Gasteen, 1991 4’ 56” Montserrat Caballé Elisabeth: ària:Dich, teure Halle, grüssichwieder:Saló estimat, et saludo novament. La noia torna a la sala en què es va enamorar de Tannhäuser, abans de la fugida del joglar. L’orquestra explica l’agitació d’Elisabeth amb els violins. Acte2(de 3) 4’ 05” Victoria de los Ángeles Guapo Orquestra i cor: marxa:Arribada dels invitats :Amb joia saludem aquesta noble sala. 6’ 36” Gran marxa Sots. Castellà 6’ 40” 1998, T. de San Carlo Wolfram: cant:Blickichumher in diesemedlenKreise:Quan miro aquest noble cercle al meu voltant. Defensa l’amor cast compara l’amor amb una font cristal·lina de la que ell mai gosaria enterbolir-ne les aigües 4’ 54” Bernd Weikl. 1982, Met Sots Castellà 4’ 24” M. Kupfer, 2011 p.5 (de 7)

7. Vall prop del castell de Wartburg, a la tardor Wolfram troba Elisabeth resant a la Verge davant d’una capelletaal bosc, prega per la salvació del trobador . Se sent llunyà el cant dels vells pelegrins que tornen de Roma ▲. Elisabeth manifesta que Tannhäuser no ha vingut amb ells, passant a declamar una oració a la Marededéu (Allmächt’geJungfrau) ▲. Finalment Wolfram intenta consolar la noia la qual rebutja suaument l’intent i retorna al castell. Ja sol Wolfram canta un ariós i després una cançó en la que compara Elisabeth amb una estrella de la tarda (O du, meinholderAbendstern) ▲, afirmant la seva fidelitat inclús més enllà de la mort. Ja de vespre arriba un Tannhäuser abatut i vestit amb robes estripades ▲. Ha tornat de Roma sense el perdó i ara intenta tornar al Venusberg. Com que l’amic li demana expliccions el joglar canta un llarg ariós dels fets (InbrunstimHerzen) ▲: el papa li va fer saber que no hi havia perdó per qui havia romàs al regne de Venus, de manera que seria impossible que tornessin a néixer brots verds en el bastó del seu bàcul. El desesperat insisteix que vol tornar al Venusberg. A partir d’aquesta emotiva narració el desenllaç es precipita ▲. Wolfram fa tot el possible per fer-lo canviar d’opinió. Apareix Venus i hi ha una lluita entre la deessa i l’amic per l’ànima de Tannhäuser: Venç Wolfram quan pronuncia el nom d’Elisabet. Al cap d’un moment se sent un cor en off que anuncia la mort d’Elisabeth, la qual ha donat la vida per salvar el seu estimat. Posteriorment, apareix el seguici fúnebre amb els pelegrins vells i els nobles i cavallers. Tannhäuser s’agenolla al costat del cadàver de la seva estimada tot demanant-li que la morta intercedeixi per ell. Tot seguit el joglar mor. Tot seguit compareix el cor dels pelegrins joves que fan saber un miracle: del bàcul del Papa de Roma n'han sortit brots verds. L’obra acaba amb la proclamació dels assistents que l’ànima de Tannhäuser s’ha salvat. Cèlebre 4’ 41” 1978, a Bayreuth pelegrins vells: Cor:Beglücktdarf nun dich:El cor dels pelegrins té ara el seu moment culminant. En escena la intensitat creix i decreix amb l’arribada i marxa del grup. Se senten les veus d’Elisabeth i Wolfram que esperen el retorn i redempció del protagonista 2’ 34” Cor sol S. Castellà 4’ 31” 1998, a Nàpols Acte3(de 3) Líric Wolfram: recitatiu i romança:WieTodesahnung… O du meinholderAbendstern:En que Wolfram presenteix la fi de la seva secretament estimada. Desitja que la verge l’aculli en el més enllà. 5’ 14” LudwingBaumamm 5’ 55” HermannPrey Dramàtic Tännhauser: Ariós:InbrunstimHerzen: El joglar-pelegrí explica que no ha estat perdonat pel Papa. 10’ 26” JánosBándi, 2008 11’ 06” JonasKaufmann 7’ 54” 2003 a Zurich Tothom una mica: final:Haltein! Haltein, Unseliseg:Prou! Preou, dissortat Wolfram disputarà amb Venus per l’ànima de Tannhäuser. Aquest veurà el cos mort d’Elisabeth i sobre ell morirà de pena. Tots lloaran la salvació del malaurat. 7’ 35” 1990 a Bayreuth p. 6 (de 7)

8. Enregistraments i referències 28 fragments Dr. Robert Carsen Sotstit. en català Liceu 2008 14 fragments Dr. Franz Welser-Möst Sotstit. en castellà Zurich 2004 3h 02’ 08” Dr. Colin Davis Bayreut 1978 3h 06’ 36” Dr. James Levine Met 1982 AUTORIA: Joan Manel Barceló Sitjes Girona, agost 2013 Alemany-castellà, per El Atril Alemany-castellà, per Kareol Altresguiesd’audició Associaciód’amics Presentació dedicada a MariaGlòria Nebot p. 7 (de 7)