1 / 51

DIDÀCTICA DE L’ENSENYAMENT I L’APRENENETATGE DE LA LECTURA I L’ESCRIPTURA

DIDÀCTICA DE L’ENSENYAMENT I L’APRENENETATGE DE LA LECTURA I L’ESCRIPTURA. Montserrat Fons (Universitat de Barcelona) Barcelona, juliol 2006. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Esquema de diferents perspectives sobre l’ensenyament de la lectura. CANVIS DEL CONTEXT. 1.- Factors socioling üí stics

zena-washington
Download Presentation

DIDÀCTICA DE L’ENSENYAMENT I L’APRENENETATGE DE LA LECTURA I L’ESCRIPTURA

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. DIDÀCTICA DE L’ENSENYAMENT I L’APRENENETATGE DE LA LECTURA I L’ESCRIPTURA Montserrat Fons (Universitat de Barcelona) Barcelona, juliol 2006

  2. 1

  3. 2

  4. 3

  5. 4

  6. 5

  7. 6

  8. 7

  9. Esquema de diferents perspectives sobre l’ensenyament de la lectura

  10. CANVIS DEL CONTEXT • 1.- Factors sociolingüístics • llengües dels escolars (L1 - L2- LE?) • expectatives socials respecte a la formació lingüística Font: Guasch, 2004

  11. CANVIS DEL CONTEXT • 1.- Factors sociolingüístics • llengües dels escolars (L1 - L2- LE ?) • expectatives socials respecte a la formació lingüística • 2.-Factors tecnològics • productes nous, gèneres en construcció • domini de la imatge • 3.- Factors psicolingüístics • concepcions sobre aprenentatge de la llengua • característiques del coneixement lingüístic dels multilingües • no són monolingües múltiples • ampliació d’habilitats lingüístiques: traducció, alternança, comparació... • transversalitat de coneixements lingüístics • diversitat lingüística i cultural Font: Guasch, 2004

  12. El llenguatge escrit i els nous codis de representació No es desbanquen els uns als altres, es diversifiquen. • Col·laboren als avantatges proporcionats per la llengua escrita: • Major comunicació gràcies a la superació dels límits imposats • per la presència física dels interlocutors. • Construcciód’una memòria col·lectiva.

  13. UN APRENENTATGE QUE NECESSITA INSTRUCCIÓ Funció bàsica de l’escola Discriminatori al llarg de la història • Enllaça amb la reivindicació d’escolarització obligatòria: • element igualador entre tots els homes i les dones • necessitat d’adequació al desenvolupament industrial • Representa la clau d’accés a la cultura i al coneixement

  14. ANALFABET ABSOLUT: Persona incapaç de llegir i escriure una breu i senzilla exposició de fets relatius a la seva vida quotidiana. (UNESCO, 1958) ANALFABET FUNCIONAL: Persona que no pot emprendre les activitats en les quals l’alfabetització és necessària per a l’actuació eficaç en el seu grup i en la seva comunitat i que alhora li permeten de continuar valent-se de la lectura , l’escriptura i l’aritmètica al servei del seu propi desenvolupament i del desenvolupament de la comunitat. (UNESCO, 1978) Alfabetitzar-se no és només aprendre a repetir paraules, sinó saber la teva paraula: no és només ensenyar a llegir, sinó que també és una eina d'alliberament social. Paulo Freire

  15. LLENGUATGE ESCRITSistema de representació gràfica del llenguatge verbal sotmès a les condicions d’ús que constitueixen les formes del discurs. Activitats cognitives diferenciades ESCRIURE Procés de producció LLEGIR Procés de comprensió ESCRIPTURA: instrument notacional LLENGUATGE ESCRIT: mitjà de comunicació Tolchinsky (1993)

  16. CONTEXT D’APRENENTATGE ÉS COMPLEXL’aprenentatge del llenguatge escrit depèn: Els sabers, les representacions i les creences dels mestres. Les expectatives i les experiències anteriors dels aprenents i les seves famílies. La comunicació en la situació d’aprenentatge. Les activitats Organització dels continguts, el paper del mestre, els agrupaments, l’espai, el temps, els materials, l’avaluació, etc.

  17. Potenciar la lectura i l’escriptura • Llegir per als altres • “L’única i més important activitat per tal de construir la comprensió i les habilitats essencials per a l’èxit en l’aprenentatge de la lectura sembla ser llegir en veu alta als nens “ • (IRA, 1998) • Escriure conjuntament • “L’escriptura conjunta és més útil que la lectura conjunta per augmentar les habilitats alfabètiques bàsiques que són immanents a l’adquisició de la lectura i de l’escriptura” • (Aram, D. i Levin, I. , 2005)

  18. DESENVOLUPAMENT EVOLUTIU ACTIVITAT SOCIOCULTURAL ENSENYAR A LLEGIR I A ESCRIURE PROCESSOS COGNITIUS ASPECTES EMOCIONALS TEORIA D’APRENENTATGE

  19. Evolució de l’escriptura • L’escriptura com a objecte diferenciat • - Diferenciació de l’escrit de les altres formes • - Linialitat i arbitrarietat • Si s’ha tingut contacte amb altres sistemes d’escriptura • es veuen i es reprodueixen com a diferents • Els noms propis com a textos privilegiats • - Permanents i amb càrrega afectiva • - Remet a la seqüència de sons associada a la paraula corresponent • - Funciona com a codi o alfabet (2 vies possibles) • Les claus de la interpretació • - En el sistema alfabètic: relacions grafofòniques • - La primera unitat de correspondència és la síl·laba • - Si ja es coneix una clau d’interpretació s’aplica a la nova llengua Font: Tolchinsky, L. (2005)

  20. Desenvolupament evolutiu de l'escriptura Teberosky, 1996 1- Escriure com a reproducció dels trets de l’escriputra adulta 2- Escriure com a producció fonamentalment regulada per crear escriptures diferenciades. 3- Escriure com a producció controlada per la segmentació sil·làbica de la paraula 4- Escriure com a producció controlada per la segmentació sil·labicoalfabètica de la paraula. 5-Escriure com a producció controlada per la segmentació alfabeticoexhaustiva de la paraula. FUNCIÓ DE DESIGNACIÓ HI HA RELACIÓ ENTRE L’ESCRIPTURA I LA PAUTA SONORA

  21. 2. ESCRIPTURES DIFRENCIADES • Hipòtesi de quantitatMAS • Hipòtesi de varietat interna TORSAMC • Hipòtesi de varietat externa CORMAST 3. ESCRIPTURES SIL·LÀBIQUES • Sil·làbica quantitativa MRA • Sil·làbica qualitativa • consonànticaPLT • vocàlicaIOA

  22. 4. ESCRIPTURES SIL·LABICOALFABÈTIQUES PILOTCATAREMUNACASO 5. ESCRIPTURES ALFABÈTIQUES PILOTA CANTAREMUNA CANSO

  23. Descripció evolutiva del desenvolupament de l’escriputra 1- Escriure com a reproducció dels trets de l’escriputra adulta. 2- Escriure com a producció fonamentalment regulada per crear escriptures diferenciades. 3- Escriure com a producció controlada per la segmentació sil·làbica de la paraula. 4- Escriure com a producció controlada per la segmentació sil·labicoalfabètica de la paraula. 5-Escriure com a producció controlada per la segmentació alfabeticoexhaustiva de la paraula. FUNCIÓ DE DESIGNACIÓ HI HA RELACIÓ ENTRE L’ESCRIPTURA I LA PAUTA SONORA

  24. Respecte per la singularitat de cada procés ACTIVITAT SOCIOCULTURAL DESENVOLUPAMENT EVOLUTIU ENSENYAR LLEGIR / ESCRIURE PROCESSOS COGNITIUS ASPECTES EMOCIONALS TEORIA D’APRENENTATGE

  25. Processos cognitius per escriure SITUACIÓ DE COMUNICACIÓ EL PROBLEMA RETÒRIC EL TEXT QUE ES VA REALIZANT • Tema • Audiència • Propòsits MEMÒRIA A LLARG TERMINI PLANIFICAR REDACTAR REVISAR g e n e r a r • Coneixement del tema i de l’audiència. organitzar llegir • Coneixement dels plans d’escriptura. refer formular objectius CONTROL Model de Hayes y Flower (1980)

  26. Processos cognitius per llegir TIPUS DE PROCESSAMENT I OPERACIONS MENTALS BÀSIQUES EN LA LECTURA PROCESSAMENT DESCENDENT PROCESSAMENT ASCENDENT (processos de baix nivell) (processos d’alt nivell) TEXT PARÀGRAF FRASE PARAULA LLETRA • Formulació i verificació d'hipòtesis • Anticipació • Construcció d’expectatives i inferències • Comprensió • Interpretació • Accés lexical • Reconeixement de paraules • Descodificació Uri Ruiz Bikandi, 2000

  27. Relacions entre l’oral i l’escrit LLENGUATGE-PENSAMENT LLENGUATGE-PENSAMENT TEXT ORAL TEXT ORAL TEXT ESCRIT TEXT ESCRIT (Model dependent- tradicional) (Model equipol·lent- Cercle de Praga)

  28. Consciència fonològica: Habilitat explícita per identificar, analitzar i manipular l’estructura sonora de les paraules. UN REQUISIT PREVI ? UNA HABILITAT CONCOMITANT ? Carlisle J. (1995). Morphological awareness and early reading achievements. L. Feldman ed. Morphological aspects of language processing. Hillsdale, NJ. Erlbaum (189-209)

  29. Respecte per la singularitat de cada procés ACTIVITAT SOCIOCULTURAL DESENVOLUPAMENT EVOLUTIU ENSENYAR LLEGIR / ESCRIURE • Atenció als processos • Reflexió metalingüística PROCESSOS COGNITIUS ASPECTES EMOCIONALS TEORIA D’APRENENTATGE

  30. Teoria d'aprenentatge EL CONSTRUCTIVISME significatius funcionals Coneixements previs Nous continguts ZDP ACTIVITAT MENTAL ACTITUD FAVORABLE MEMÒRIA COMPRENSIVA

  31. Respecte per la singularitat de cada procés ACTIVITAT SOCIOCULTURAL DESENVOLUPAMENT EVOLUTIU ENSENYAR LLEGIR / ESCRIURE • Atenció als processos • Reflexió metalingüística PROCESSOS COGNITIUS ASPECTES EMOCIONALS TEORIA D’APRENENTATGE • Alumne protagonista/Professor mediador de processos. • Situacions d’escriptura cooperativa i d’interacció verbal.

  32. Aspectes emocionals Experiència genera emocions i forma: Escriptor/aLector/a Activitats d’escriure i de llegir • IMPLICACIONS DIDÀCTIQUES • Confiança en els infants. • Seguretat afectiva a aula. • Construcció d’una relació positiva amb el text escrit. • L’autoconcepte • La concepció sobre l’escrit • Les actituds en el procés

  33. Respecte per la singularitat de cada procés ACTIVITAT SOCIOCULTURAL DESENVOLUPAMENT EVOLUTIU ENSENYAR LLEGIR / ESCRIURE • Atenció als processos • Reflexió metalingüística • Relació positiva amb l’escrit. PROCESSOS COGNITIUS ASPECTES EMOCIONALS TEORIA D’APRENENTATGE • Alumne protagonista/Professor mediador de processos. • Situacions d’escriptura cooperativa i d’interacció verbal.

  34. Llegir i escriure com a activitat sociocultural Interacció social LECTOR/A ESCRIPTOR/A espai temps • Comunicació diferida IMPLICACIONS DIDÀCTIQUES • Naturalesa interactiva · Propostes de lectura i escriptura per a satisfer necessitats reals. • Context sociocultural compartit · Atenció al context. · Diversitat de gèneres discursius

  35. Respecte per la singularitat de cada procés • Atenció al context • Atenció a diversitat de gèneres. ACTIVITAT SOCIOCULTURAL DESENVOLUPAMENT EVOLUTIU ENSENYAR LLEGIR / ESCRIURE • Atenció als processos • Reflexió metalingüística • Relació positiva amb l’escrit. PROCESSOS COGNITIUS ASPECTES EMOCIONALS TEORIA D’APRENENTATGE • Alumne protagonista/ Professor mediador de processos. • Situacions d’escriptura cooperativa i d’interacció verbal.

  36. Perspectives sobre l’ensenyament de la lectura

  37. ÚS PRÀCTIC ÚS CIENTÍFIC ÚS LITERARI AUTONOMIA PODER ERUDICIÓ USOS DEL LLENGUATGE ESCRIT

  38. ÚS PRÀCTIC ÚS CIENTÍFIC ÚS LITERARI AUTONOMIA PODER ERUDICIÓ USOS DEL LLENGUATGE ESCRIT

  39. ÚS PRÀCTIC ÚS CIENTÍFIC ÚS LITERARI AUTONOMIA PODER ERUDICIÓ USOS DEL LLENGUATGE ESCRIT

  40. ÚS LITERARI LA BIBLIOTECA

  41. ÚS LITERARI: RODOLINS L’ORIOL JUGA A FUTBOL XUTA I FA GOL !

  42. POESIA POPULAR I POESIA D’AUTOR/AMemoritzar-la, recitar-la i llegir-latantes vegades com ens vingui de gust! La Marina juga al sol amb la closca d’un cargol; s’ha volgut tombar d’esquena i troba un cranc a l’arena. El cranc és petit, li puja pel dit, li passa pel nas, li baixa pel braç, el cranc s’ha espantat i ja s’ha amagat. Olga Xirinacs

  43. JOCS DE LLETRES I PARAULES P R I N C E S A M R R R R R R R R R R R S S D R A C T G D S F F F F F F F F F F R E I C U L O T S S G G G G G G G G G G S A N T J O R D I N N N N N N N N N N T S T S T S T S T S

  44. L’APRENENTATGE DE LA LECTURA I L’ESCRIPTURA A L’ESC LA • Ús pràctic • Ús científic • Ús literari Des de la complexitat Unit als altres aprenentatges Activitats amb sentit:

  45. ESQUEMA D’UNA SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA • Creació de situacions a l’aula amb necessitat real d’usar la llengua escrita (concreció de l’objectiu del que es va a fer). • Recerca de solucions per satisfer la necessitat (concreció d’objectius d’aprenentatge específic). • Resolució • Experiència d’ús de la llengua escrita. • Reflexió (sobre el que s’ha realitzat i sobre el que s’ha après). Montserrat Fons, Didàctica de la Llengua I, maig 2004

  46. EL PAPER DEL MESTRE/AConvidar els infants a participar de la comunitat dels alfabetitzatsLlegir i escriure per als infants, en interacció amb els infants i també en silenci • Conèixer el punt de partida de cada alumne • Estimular els nens i nenes perquè provin d’escriure • Estimular els nens i nenes perquè aventurin hipòtesis sobre un text • Saber esperar • Investigar els perquès • Interpretar les respostes • ... • Interaccionar per facilitar els aprenentatges • Formular reptes assequibles • Orientar la recerca de solucions • Facilitar informació: emparaular la realitat • Potenciar la interacció amb els companys i companyes • .. • Avaluar per millorar la pràctica educativa • Encaminar cap a l’autoregulació • Potenciar la relació família-escola • Regular contínuament les accions a partir de l’observació, el diàleg, la interpretació i l’elaboració d’hipòtesi de millora. • ... Montserrat Fons, Llegir i escriure per viure. La Galera, 2001

  47. Potenciar la lectura i l’escriptura • Llegir per als altres • “L’única i més important activitat per tal de construir la comprensió i les habilitats essencials per a l’èxit en l’aprenentatge de la lectura sembla ser llegir en veu alta als nens “ • (IRA, 1998) • Escriure conjuntament • “L’escriptura conjunta és més útil que la lectura conjunta per augmentar les habilitats alfabètiques bàsiques que són immanents a l’adquisició de la lectura i de l’escriptura” • (Aram, D. i Levin, I. , 2005)

  48. APRENDRE A VIURE EN UNA SOCIETAT ALFABETITZADA “Als nens se’ls hauria d'ensenyar el llenguatge escrit, no l’escriptura de les lletres.” “L’escriptura s’ensenya com una habilitat motora i no com una activitat cultural complexa.” Vigotsky

  49. Potenciar la lectura i l’escriptura • Llegir per als altres • “L’única i més important activitat per tal de construir la comprensió i les habilitats essencials per a l’èxit en l’aprenentatge de la lectura sembla ser llegir en veu alta als nens“ • (IRA, 1998) • Escriure conjuntament • “L’escriptura conjunta és més útil que la lectura conjunta per augmentar les habilitats alfabètiques bàsiques que són immanents a l’adquisició de la lectura i de l’escriptura” • (Aram, D. i Levin, I. , 2005)

  50. APRENDRE A VIURE EN UNA SOCIETAT ALFABETITZADA “Als nens se’ls hauria d'ensenyar el llenguatge escrit, no l’escriptura de les lletres.” “L’escriptura s’ensenya com una habilitat motora i no com una activitat cultural complexa.” Vigotsky

More Related