Anàlisi científic de les xarxes socials

1. Anàlisi científic de les xarxes socials

2. Introducció • L’anomenada “Societat de la Informació, entesa com la definició de la extraordinària expansió de les tecnologies i les comunicacions, i, en especial, d’Internet com a vehicle de la nova societat del coneixement, ha constituït un via de desenvolupament individual i col·lectiva dels pobles • Ens trobem en un moment en el que l’accés a les tecnologies de la informació esdevé essencial en tots els àmbits de la vida personal, ja sigui en l’àmbit laboral, oci o consum • Per a conèixer els motius de l’augment de les relacions interpersonals, la generació de comunitats virtuals i les implicacions que aquests tenen en la vida personal i laboral de les persones, hem volgut establir una taxonomia centrada en: ~ La seva classificació ~ Les xarxes socials avui existents ~ El perfil d’usuari ~ Les conseqüències que comporten aquestes xarxes ~ Les accions de control des dels agents socials

3. Classificació • Segons el seu objectiu i el perfil de l’usuari: • Xarxes socials horitzontals: Dirigides a tot tipus d’usuari i sense una temàtica definida • Xarxes socials Verticals: Concebudes sobre la base d’un eix temàtic • Segons la seva especialització: • Professionals: Dirigides a generar relacions professionals entre els seus usuaris • D’oci: El seu objectiu és congregar a col·lectius que desenvolupen activitats d'oci • Mixtes: Ofereixen a usuaris i empreses un entorn específic per desenvolupar activitats tant professionals com a personals entorn dels seus perfils • Segons la relació que s’estableix: • Xarxes socials Humanes: Uneixen individus segons el seu perfil social i en funció dels seus gustos • Xarxes socials de Continguts: Unineixen perfils a través de contingut publicat • Xarxes socials d’ “Inertes”: Uneixen marques, llocs, etc.

4. Investigació sobre les xarxes socials avui existents • Actualment, el 28% dels espanyols utilitza les xarxes socials; un 7% menys en comparació amb la mitjana de la Unió Europea, que es situa en el 35%. De fet, Espanya es troba entre els països més insatisfets per la seva velocitat i capacitat de connexió a Internet, ocupant el lloc 22 entre els 27 països de la UE • A la taula 1, s’exposen les dades i les operacions realitzades sobre les connexions d’usuaris a l’Estat Espanyol, i a la taula 2 els diferents percentatges de llars amb accés a Internet durant l’any 2007 segons les diferents comunitats autonòmes Taula 1 Taula 2

5. La popularitat de les xarxes socials ve determinada principalment pel nombre d’usuaris que la utilitzen, entre aquestes, destaquem les següents dades extretes de l’informe de resultats de l’Observatori de les xarxes socials a data de gener de 2010. • Facebook i Tuenti presenten un espectacular creixement: de 13% a 64% per a Facebook (líder indiscutible de la categoria), i de 12% a 33% per a Tuenti. • Els forums mantenen la seva penetració, però perden lideratge. • Los dades desmenteixen la tan esmentada "mort dels blogs", encara que confirmen la seva pèrdua de centralitat en termes de penetració (no tant en termes de protagonisme en la difusió i circulació del buzz). • Fotolog i Hi5 veuen danyada la seva penetració i, conseqüentment, creix el seu abandonament. La dinàmica de MySpace és similar, però en aquest cas originada per la seva "reconversió" en plataforma específica de consum de continguts musicals. • Flickr i Twitter, encara sent minoritàries, presenten interessants creixements: aquesta última amb considerable força, encara que també amb un important abandonament.”. • También presenten un (limitat) creixement, potser afavorides pel context de crisi econòmica, les xarxes professionals.”. • Avui en dia, les xarxes socials que predominen són: Facebook, Myspace i Twitter. En taula següent, s’analitzen el nombre d’usuaris que van tenir cadascuna durant l’any 2010

6. Segmentació dels usuaris • Perfil de l’usuari • Avui en dia es categoritza el tipus d’usuari, més que per l’ edat o saber, per la seva capacitat per a comunicar. • S’ estableix una diferència entre els usuaris 2.0 i els usuaris 1.0. Els usuaris 2.0 són usuaris amb uns hàbits adquirits, que tenen capacitat per a crear i gestionar xarxes personals i socials, gràcies a l’ús d’estratègies que permeten l’accés i la gestió de la informació (són grans consumidors i productors). Els usuaris 1.0, en canvi, tenen un perfil més passiu i menys capacitat per a utilitzar i gestionar les noves tecnologies. • Tipus de relacions socials establertes • Les relacions on line són similars a les que es produeixen cara a cara. • Aquest tipus de relació social facilita el manteniment dels llaços dèbils, és a dir aquells en els que es produeixen menys contactes presencials. • El grau d’intimitat en aquestes, però, vindrà determinat per les seves expectatives personals • Més informació: http://www.channels.com/search?search_box=Isidro+Maya+Las+redes+sociales+desde+el+analisis+cientifico&search_type=Episode#/episodes/show/5978318/Isidro-Maya-Las-redes-sociales-desde-el-analisis-cientifico?page=4

7. Inconvenients i avantatges • Inconvenients • Els joves passen a les xarxes socials una hora i mitja al dia, que representa el 70% del temps total amb connexió a Internet (una hora 55 minuts) . Aquestes xifres van en augment ja que els nois ja casi no fan servir el mòbil com a eina per comunicar-se (tant ni converses, ni missatges de mòbil). Un 9% el passen en cercades i un 13% en vídeos • A la taula 4 es senyala com aquest promig diari ha anat en augment des de l’any 2009, que el temps de navegació a les xarxes era d’una hora i sis minuts Taula 4 • L’ús d’Internet està relacionat amb una disminució del cercle social i increment de la soledat i depressió. • Existeixen característiques de personalitat o estats emocionals que augmenten la vulnerabilitat de les addiccions: Dèficit de personalitat (baixa autoestima, introversió), dèficits en les relacions interpersonals (timidesa, fòbia social), dèficits cognitius (atenció dispersa, fantasia descontrolada) i alteracions psicopatològiques (addiccions químiques o psicològiques en el present o en el passat) • L’explicació de l’addicció és una barreja de factors: depèn les característiques de la persona que la fa a vulnerable i l’entorn social. Normalment les relacions socials resulten enriquidores per la majoria de les persones, però no tenim accés a elles pels límits imposats per nosaltres mateixos i la pròpia societat

8. Inconvenients i avantatges (II) • Avantatges • Internet ha modificat els estils d’interacció interpersonals i també les noves formes d’entendre el funcionament del cervell • Les xarxes socials permeten augmentar els cercle d’amistats, gràcies a l’establiment de nous ciberamics • Hi ha una relació entre l’augment de les relacions virtuals i la millora de la identitat, essent la informació personal aportada el mirall social fonamental per al seu desenvolupament • Un estudi fet sobre un grup experimental de voluntaris entre 55 i 76 anys que es varen sotmetre a proves funcionals (ressonància magnètica) quan navegaven per Internet va demostrar que l’ús d’aquesta eina millorava les sinapsis neuronals. Les conclusions senyalen que es produeix una major activació en el cervell i un menor consum energètic, i s'alenteix el deteriorament cognitiu que es produeix en l’envelliment natural. La explicació d’aquest fenomen recau sobre el fet que s’estimulen aquelles àrees cerebrals relacionades amb les habilitats tecnològiques • El seu ús, però, s’ha de fer amb moderació si es vol aconseguir uns resultats positius sobre el funcionament del cervell, perquè s’ha evidenciat que un ús excessiu que sobrepassi de les 10 hores diàries pot perjudicar les capacitats de l’individu per a poder mantenir unes habilitats de comunicació e interacció adequades • Més infomació: http://www.contexto.com.ar/vernota.php?id=15125v

9. Accions de control agents socials • Les pròpies empreses que operen a Internet, posen mitjans a l’abast dels internautes per evitar la difusió d’imatges o noticies que puguin perjudiciar als usuaris. • Des d’una societat especialista en tecnologies de la informació, tal i com s’estableix a la revista plusesmas.com(http://www.plusesmas.com/nuevas_tecnologias/articulos/internet_email/facebook_myspace_tuenti_sabes_lo_que_son/63.html) s’han publicat una sèrie de recomanacions per prevenir possibles riscos, entre els que destaquen, utilitzar els paràmetre de confidencialitat sobre els perfils, no publicar dades de les vacances o altres informacions que puguin exposar a l’usuari a un risc, assegurar-se dels contactes que es fan i no publicar informació que pugui perjudicar possibles futures oportunitats professionals. • L’Agència Espanyola de protecció de dades, també facilita una sèrie de recomanacions tant als usuaris d'Internet com a els responsables dels portals per evitar possibles responsabilitats en l’ús de la informació: http://aui.es/index.php?body=dest_v1article&id_article=3135.

10. Conclusions • Durant els últims anys, s’ha constatat un augment del ús de les xarxes socials al nostre país. • Avui en dia, s’acostuma a categoritzar el tipus d’usuari per la seva capacitat per a comunicar i no pas per la seva edat o sexe, per exemple. • Els joves passen la major part del seu temps amb connexió a Internet dins d’aquestes pàgines (preferentment Tuenti, Facebook i Youtube). En general no són conscients dels perills que comporta penjar segons quina informació de tipus personal. • El seu ús s’ha de fer amb moderació si es vol aconseguir uns resultats positius sobre el funcionament del cervell, perquè un ús excessiu pot perjudicar les capacitats de l’individu per a poder mantenir unes habilitats de comunicació e interacció adequades. • Totes les accions de control que es porten a terme tant des de les pròpies empreses que operen a internet com l’Administració Pública són mesures que han d’adoptar els propis internàutes.

11. Mapa Conceptual

12. Qüestions del debat • DEBATEls joves passen una hora i mitja al dia de mitjana connectats a internet, que representa el 70% del temps total de connexió a internet. Segons s'ha constatat aquestes xifres van en augment. Aquest augment ha fet incrementar els comportaments imprudents dels joves a la xarxa, i segons la Fiscalia de Barcelona han augmentat els casos d'assetjament per internet. Així mateix també s'ha constatat un increment del ciberbullying.Per altra banda cada dia és més freqüent, amb independència de l'edat, l'addicció a internet, que comporta la modificació de l'humor, síndrome d'abstinència, conflicte i recaiguda. Aquesta addicció també comporta una disminució del cercle social i increment de la soledat i la depressió.Així mateix, segons les dades que hem obtingut, les accions de control sobre les xarxes socials que es porten a terme des de les pròpies empreses que operen a internet com des de l'Administració Pública són mesures que han d'adoptar els propis internautes, i serveixen per limitar l'accés a dades personals dels usuaris, controlar l'ús que se'n fa i detectar la comissió de delictes, però moltes d'elles no són utilitzades perquè els propis usuaris desconeixen la seva existència. Així mateix l'Administració Pública es limita a donar una sèries de recomanacions als usuaris així com als pares de menors usuaris, però que són només això, recomanacions. Tot i això les empreses usuàries d'internet col·laboren amb les forces de l'autoritat per la detecció de la comissió de possibles delictes.Per altra banda, internet ha modificat els estils d'interacció interpersonals i el seu ús incrementa les capacitats intel·lectuals. De les dades obtingudes hem constatat que l'ús de les xarxes socials permet augmentar els cercles d'amistat, gràcies a l'establiment de nous ciberamics, així mateix s'ha constat una relació entre l'augment de les relacions virtuals i la millora de la identitat. L'usuari utilitza tots els mitjans al seu abast per tal de donar una imatge sobre si mateix socialment valorada i positiva, fet que repercuteix sobre la seva autoestima. • CREIEU QUE ELS INCONVENIENTS QUE ES PODEN DERIVAR DE L’ÚS DE LES XARXES SOCIALS SUPEREN ELS AVANTATGES QUE GENEREN? • CREIEU QUE SÓN SUFICIENTS LES MESURES DE CONTROL QUE S'ADOPTEN I LA FORMACIÓ QUE ES DÓNA PER EVITAR RISCOS ON SE’N HAURÍEN D’ADOPTAR D’ALTRES? • 3. QUINA INFLUÈNCIA I EFECTES HAN COMPORTAT ELS CANVIS EN LES RELACIONS INTERPERSONALS DE LES XARXES SOCIALS?