100 likes | 214 Views
ELS LÍMITS: COSA DE TOTS. ESCOLA MONTAGUT CURS 2012-13 DEPARTAMENT PSICOLOGIA. 1.- QUÈ SÓN ELS LÍMITS. Plantejament global que permet al nen desenvolupar-se. Implica espais, temps, objectius i mètodes, valors... No són només premis i càstigs. Són inevitables i imprescindibles.
E N D
ELS LÍMITS: COSA DE TOTS ESCOLA MONTAGUT CURS 2012-13 DEPARTAMENT PSICOLOGIA
1.- QUÈ SÓN ELS LÍMITS • Plantejament global que permet al nen desenvolupar-se. Implica espais, temps, objectius i mètodes, valors... • No són només premis i càstigs. • Són inevitables i imprescindibles.
2.- IMPORTÀNCIA DELS LÍMITS • Fan que el nen se senti més segur i protegit. • Augmenten la seva autoestima i confiança. • Minimitzen les frustracions (els efectes i la quantitat). • Faciliten l’adquisició d’aprenentatges i hàbits. • Ajuden a adquirir i millorar les habilitats socials. • Influeixen en la construcció de l’escala de valors. • El nen obté un referent, un model que l’ajudarà a adaptar-se al món que l’envolta.
3.- TENIM UN PROBLEMA? • “No accepta quan li dic que no”. • “Cada cop que sortim fóra ens munta un numeret”. • “A l’escola es porta bé i a casa no”. • “A veure que em trobo quan arribi a casa”. • “Sovint té conflictes amb altres”. • “No sap esperar-se, perdre, compartir...”. • “No puc amb ell”. • “Mai està content”. Ho té tot i sempre vol més”.
4.- CREENCES ERRÒNIES • “És massa petit encara”. • “No és bo que pateixi, li podem crear un trauma”. • “A aquest nen el que li cal és mà dura”. • “D’educar-los ja s’encarrega l’escola” – “D’educar-los ja s’encarreguen els seus pares”. • “Vols dir que ho entén?”. • “No vull que pateixin el que jo he patit”. • “I si li faig mal? I si m’equivoco?”.
4.- CREENCES ERRÒNIES • “Ell és així, ja canviarà”. • “Ho passo malament quan el renyo, i no vull”. • “Poc temps que hi passo amb ell i encara m’hi haig de discutir?”. • “Encarrega’t tu, que jo no en sé” – “Deixa’m a mi, que no en saps”. • “Tinc temps...” - “No tinc temps...”..
5.- REFLEXIONS I PROPOSTES • Seleccionar i prioritzar en què ens centrarem. • 3 fases: INFORMAR – RECORDAR – ACTUAR. • Fer-nos les preguntes adequades. No abusar del perquè i respondre les preguntes. • Sentiments dels pares com element reforçador. • Utilitzar joc simbòlic, contes, dibuixos, riure, música... • Demostracions o explicacions?. • Observar-lo, escoltar-lo... Mateixos conflictes, mateixes respostes?
5.- REFLEXIONS I PROPOSTES • Observar, escoltar, reflexionar. • Alternatives d’actuació: • “psicologia inversa”. • despistar-lo o motivar-lo per altres coses. • indiferència. • que respongui davant dels altres. • demanar ajuda en lloc de donar ordres. • oferir propostes/alternatives. • Càstigs i premis.
6.- NO OBLIDAR… • Un nen sempre és una resposta. • Els nens no depenen només de nosaltres, però si principalment. • Les 3 “S”: sentit comú, sentit del humor, sentiments. • Les 3 “C”: confiança, coherència, continuïtat. • No es pot ensenyar a ser pares, s’ha d’aprendre.
HAY DOS LEGADOS PERDURABLES QUE PODEMOS TRANSMITIR A NUESTROS HIJOS: UNO SON RAÍCES, EL OTRO SON ALAS. Hodding Carter TENER HIJOS NO LO CONVIERTE A UNO EN PADRE, DEL MISMO MODO EN QUE TENER UN PIANO NO LO VUELVE PIANISTA. Michael Levine