100 likes | 231 Views
AVALUACIÓ AMBIENTAL DE PLANS. Isabel Boncompte, arquitecta. Orígens i marc normatiu de l’avaluació d’impacte. Estats Units d’Amèrica : 1970 llei de política ambiental (NEPA) Europa : Directiva 85/337/CEE d’avaluació d’impacte ambiental
E N D
AVALUACIÓ AMBIENTAL DE PLANS Isabel Boncompte, arquitecta
Orígens i marc normatiu de l’avaluació d’impacte Estats Units d’Amèrica: 1970 llei de política ambiental (NEPA) Europa: Directiva 85/337/CEE d’avaluació d’impacte ambiental Estat espanyol: Decret legislatiu 1302/1986 d’avaluació d’impacte ambiental Catalunya:, Decret 114/88, d’avaluació d’impacte ambiental, Decret 328/1992 del PEIN
Avaluació de plans i progarmes Europa: Directiva 2001/43 CE d’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient (anomenada també avaluació ambiental estratègica) Estat espanyol: Llei 9/2006 sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient Catalunya: Llei 6/2009 sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient
Objectiu de la directiva 2001/42 avaluació mediambiental de determinats plans i programes que puguin tenir efectes significatius en el medi ambient.
Principals canvis incorporats per la llei 3/2012 de modificació de la llei d’urbanisme el la tramitació de l’avaluació dels plans • Addició d’un nou article, el 86 bis, al text refós de la Llei d’urbanisme • Modificació de la disposició transitòria divuitena del text refós de la Llei d’urbanisme. (fins que s’adapti el reglament)
Consideracions 1. Abans de l’existència de la llei d’avaluació ambiental estratègica ja s’havien fet plans urbanístics coherents i respectuosos amb el medi ambient redactats per equips pluridisciplinars. 2. Des de que es va començar a aplicar al llei d’avaluació ambiental estratègica la complicació dels documents i dels tràmits que han de seguir els plans urbanístics és substancialment major. 3.L’increment de documentació obligatòria i tràmits no garanteix que els plans siguin millors. La proporció de requisits formals fa que tant els redactors com els avaluadors destinin més esforços a requerimetns formals que a planificar. 4. La llei d’urbanisme ha establert l’obligatorietat d’un nou tipus d’informe.
Conclusions 1 1. La directiva deixa clar que només els plans i programes que puguin tenir efectes significatius en el medi ambient són els que s’han d’avaluar, però la llei 6/2009 proposa avaluar plans que no tenen efectes significatius sobre el medi ambient. 2. La trasposició de la directiva 2001/42 a la legislació autonómica no es va fer tenint en compte suficientment els procediments de tramitació urbanística consolidats durant molts anys d’aplicació. 3. Cal simplificar la llei 6/2009 per tal d’assolir l’objectiu de la directiva amb una tramitació més senzilla.
Conclusions 2 4. Les darreres reformes legisltives no han servit per simplificar les tramitacions. Els informes sectorials en els tràmits habituals previstos per la llei d’urbanisme són suficients per vetllar per la integració dels aspectes mediambientals en els plans. 5. Considero més efectiu establir determinades normes, i estàndards per incorporar en la redacció des plans urbanístics, i assimilar l’avaluació dels plans urbanístics als informes sectorials de l’òrgan ambiental en els tràmits d’informe previ i d’aprovació inicial.