240 likes | 361 Views
CURS TEORICOPRÀCTIC D’ACTUALITZACIÓ DE CONEIXEMENTS DE GEOGRAFIA 200 3 -200 4 AIGUA , SOLS I VEGETACIÓ A ESPANYA. L’AIGUA DRA. FRANCESCA SEGURA BELTRAN DPT. DE GEOGRAFIA. RELACIONS AIGUA-HOME. RECURSOS HÍDRICS: DEFINICIONS.
E N D
CURS TEORICOPRÀCTIC D’ACTUALITZACIÓ DE CONEIXEMENTS DE GEOGRAFIA2003-2004AIGUA, SOLS I VEGETACIÓ A ESPANYA L’AIGUA DRA. FRANCESCA SEGURA BELTRAN DPT. DE GEOGRAFIA
LES UNITATS TERRITORIALS DE GESTIÓ HIDROLÓGICA: LES CONFEDERACIONS HIDROGRÀFIQUES Font: Libro Blanco del Agua, 1998
RECURSOS HÍDRICS ESCOLAMENT x SUPERFÍCIEESCOLAMENT= PP-ET REAL • PRECIPITACIÓ • Mitjana Espanya = 684 mm • 1000 mm: Nord I, II i III; Galícia Costa. • 500 mm: Segura, Canàries i Xúquer Font: Libro Blanco del Agua, 1998
EVAPOTRANSPIRACIÓ REAL • És la que es produeix a través de la vegetació quan hi ha restriccions hídriques. • Mitjana= 464 mm • 600 mm: Galícia Costa, Nord I, II i III • <400 mm: Sur, Segura i Canàries Font: Libro Blanco del Agua, 1998
PRECIPITACIÓ-ET REAL= ESCOLAMENT TOTAL • Mitjana 220 mm • 700 mm: Galícia Costa, Nord II i III. • <100 mm: Segura, Xúquer, Guadiana I, Canàries. Font: Libro Blanco del Agua, 1998
RECURSOS CLIMA I ÀREA • >10000 Hm3/any: Ebre, Nord, II, Duero, Nord I, Galicia Costa i Tajo. • < 2000 Hm3/any: Guadiana II, Segura, Balears i Canàries. Font: Libro Blanco del Agua, 1998
USOS DE L’AIGUA • AGRÍCOLA: 24.094 Hm3/any (68%). • INDUSTRIAL: 1647 Hm3/any (5%). • URBÀ: 4667 Hm3/any (13%). • REFRIGERACIÓ: 4.915 Hm3/any (14%). TOTAL: 35.323 Hm3/any. Font: Libro Blanco del Agua, 1998 Elaboració pròpia Font: Libro Blanco del Agua, 1998
Font: Libro Blanco del Agua, 1998 Elaboració pròpia GRAN DEMANDA: EBRE, TAJO, DUERO, GUADALQUIVIR I XÚQUER
ZONES URBANES • TAJO: Madrid • C.I. CATALUNYA: Barcelona • XÚQUER: València • GUADALQUIVIR: Sevilla Font: Libro Blanco del Agua, 1998 Font: Libro Blanco del Agua, 1998 Elaboració pròpia • DEMANDA TOTAL: 4667 hm3/any • DEMANDES ELEVADES • TAJO: 768 hm3/any • C.I. CATALUNYA: 682 hm3/any • XÚQUER: 563 hm3/any • GUADALQUIVIR: 532 hm3/any
DEMANDA INDUSTRIAL • DEMANDA TOTAL: 1647 hm3/any • -EBRE: 415 hm3/any • -C.I. CATALUÑA: 296 hm3/any • NORD II: 280 hm3/any • NORD III: 215 hm3/any Font: Libro Blanco del Agua, 1998 Font: Libro Blanco del Agua, 1998 • ZONES INDUSTRIALS • C.I. CATALUÑA: Baix Llobregat • NORD II: Torrelavega i Avilés • EBRE: Canal Imperial de Aragón • NORD III: Ría de Bilbao
ORIGEN DE LES AIGÜES DE REG • SUPERFICIALS: 67% • SUBTERRÀNIES: 23% • MIXTES: 10% Font: Libro Blanco del Agua, 1998 Font: Libro Blanco del Agua, 1998 • DEMANDA TOTAL: 24.094 • hm3/any • DEMANDES ELEVADES: • EBRE:6310 hm3/any (26%) • DUERO:3603 hm3/any (15%) • GUADALQUIVIR: 3140 hm3/any (13%) • XUQUER: 2284 hm3/any (9%) Font: Libro Blanco del Agua, 1998
RECURSOS DISPONIBLES- DEMANDA= SUPERÀVITS/DÈFICITS Font: Libro Blanco del Agua, 1998
RECURSOS Embassaments Transvasaments Recursos no convencionals:dessalinització DEMANDA Noves tecnologies per a economitzar aigua (regadiu) Reestructuració dels sectors que consumeixen aigua. POLÍTIQUES HIDROLÒGIQUES
Plan General de Canales de Riegos y Pantanos (1902). (Rafael Gasset). Resoldre la crisis agrària del país a base de construir embassament per tot el país: regadius interiors poc rendibles.. I Plan Nacional de Obras Hidràulicas (1933) (Lorenzo Pardo). Correcciódels desequilibris: Hidrogràfic: entre vessant atlàntica i mediterrània. Econòmic: potenciar regadius en les zones més productives. Enuncia el transvasament de l’Ebre. Resultats: Decanta les polítiques hidràuliques cap a la zona mediterrània. No va entrar en vigor, però ha condicionat la política hidràulica durant tot el segle XX. II Plan de Desarrollo Transvasament Tajo-Segura (1967) POLÍTIQUES HIDROLÒGIQUES: ANTECEDENTS
PLANIFICACIÓ ACTUAL • Ley de Aguas de 1985 (reforma, desembre 1999). • Avantprojecte de Llei del Plan Hidrológico Nacional de 1993. • Libro Blanco del Agua, 1998. • Plan Hidrológico Nacional, 2001.
Ley de Aguas de 1985 (reforma, desembre 1999). • Deroga la Ley de Aguas de 1879. • Considera el cicle hidrològic com un sistema. • Propugna la planificació hidrològica en contra de la hidràulica. • Defineix el domini públic hidràulic, incloent les aigües subterrànies. • Defineix la planificació hidrològica i obliga a l’elaboració d’un Plan Hidrològic Nacional, basat en els Plans Hidrològics de conca.
Avantprojecte de Llei del Plan Hidrológico Nacional de 1993. • Reestructuració hidrogràfica del territori a partir de transvasaments. • Potenciació del regadiu a la façanamediterrània. • Transvasament de l’Ebre i del Duero. • No arriba a ser llei, encara que passa el dictamen positiu del Consejo del Agua. • No s’havien aprovat els Plans Hidrològics de Conca (1998). • Oposició d’Aragó: Pacto del Agua • 221.000 milions per a embassaments. • 11.200 Hm3 de reserves d’aigua de l’Ebre.
Plan Hidrológico Nacional, 2001. • Antecedents: • Aprovació dels plans de conca al 1998. • Libro Blanco del Agua, 1998. • Reforma de la Ley de Aguas (1985), al desembre de 1999 Mercat de l’aigua. • Propostes: • Té un caire més hidrològic que altres anteriors: millora d'infrastructures, depuració d’aigües, reforestacions, etc. • Transvasament de l’Ebre: 1050 hm3. • Limita el regadiu. • Fa estudis de viabilitat econòmica i ecològica de les transferències. • Assumeix el Pacto del Agua d’Aragó.
Arguments a favor Equilibra els recursos a les conques deficitàries Limita el regadiu. Limita els transvasaments. Exigeix estudis d’impacte ambiental per a fer les transferències. Incorpora el Pacto del Agua Arguments en contra Se va aprovar abans que el Plan Nacional de Regadíos. Els estudis econòmics i d’impacte ambiental estan elaborats de forma tendenciosa problemes al delta de l’Ebre i transferència de recursos de l’agricultura al turisme. No se reordena el sector turístic L’increment de l’oferta, augmentarà la demanda. El Pacto del Agua és perjudicial PLAN HIDROLÓGICO NACIONAL, 2001
Indrets L’aigua i els rius són un valor social, no només un recurs. Els rius són ecosistemes que s’han de salvaguardar No més trasvasaments intracomunitaris si no hia ha acord entre comunitats (Xúquer Vinalopò en l’azud de la marquesa) Importància de les desaladores Estalvi i reutilització d’aigua Actuacions per millorar la qualitat de l’aigua -Hi ha que actuar sobre la demanda d’aigua Arguments a favor Responsabilitza sobre l’ús de l’agua en totes les comunitats. Utilitza un recurs inacabable: l’aigua marina Socialitza el paisatge fluvial Arguments en contra Les desaladores utilitzen molta energia i contaminen el mar (salmuera) Impedeix un ús nacional de l’aigua. Que queda masa depenent de les autonomies. No ha solucionat la “guerra de l’aigua” PROGRAMA AGUA2004
BIBLIOGRAFIA - Ministerio de Medio ambiente (1998): “Libro Blanco del Agua en España”.
RÈGIMS FLUVIALS • Bibliografia • Pardé, M. (1955): Fleuves et rivieres. Armand Colin, Paris. • Masachs Alavedra, V. (1945): El régimen de los ríos peninsulares. CSIC. Instituto Lucas Mallada, Barcelona, 511 pp. • Pérez Puchal, P. (1967): “Los embalses y el régimen de los ríos valencianos”. Estudios Geográficos, nº 107, p. 149-196. • Dossier • Capítol “Hidrología” del llibre V.V.A.A.: Prácticas de Geografía Física, Oikos-Tau. • Recopilatori de les principals fórmules per a calcular cabals mitjans, cabals relatius, coeficients i dèficits d’escolament., amb exemples resolts. A més hi ha una classificació dels diferents règims fluvials dels rius espanyols i de les seues característiques. • Adreces d’Internet • http://webworld.unesco.org/water/ihp/db/shiklomanov/part'4/index4_2.html . Aforaments de rius de tot el món • http://www.mma.es/cuencas/jucar/hidrolo.htm. Aforaments rius CH Xuquer (n’hi ha d’altres Confederacions)