330 likes | 437 Views
Les enquestes en la base de l’estratègia electoral: Eleccions generals 20-novembre 2011. Estudio de opinión. I. Radiografia sociopolítica dels catalans. I.1 Llengua habitual.
E N D
Les enquestes en la base de l’estratègia electoral:Eleccions generals 20-novembre 2011 Estudio de opinión
I.1 Llengua habitual • L’electorat de CiU en les darreres eleccions generals (779.425) sobretot va ser catalanoparlant (73,0%), mentre que només el 9,4% eren d’expressió castellanoparlant. En canvi, la base electoral de CiU en les eleccions al Parlament de Catalunya (1.202.830 persones) va tenir un perfil més bilingüe (54,6% catalanoparlants; 18,6% parlen indistintament català i castellà, i un altre 26,4% eren castellanoparlants). • Societat bilingüe, amb una distribució per usos lingüístics similars per tots els grups d’edat, i presència molt significativa de la llengua castellana en la franja entre PP-CiU i PSC-CiU. Font pròpia
I.2 Auto-ubicació ideològica subjectiva • L’opinió pública catalana se situa en l’escala ideològica com de centre esquerra (valor de 4.28, entre 1 a 10). • Centre ampli. L’electorat de CiU a les eleccions generals de l’any 2008 es va situar en unes coordinades de centre-dreta (5.39), mentre que el perfil dels electors de CiU a les darreres eleccions al Parlament va ser de centre-centre (5.07). • Les franges de frontera potencial per CiU més importants numèricament, se situen en unes coordenades ideològiques de centre-esquerra (4.47 en la franja entre PSC-CiU i 4.80 en la franja entre ERC-CiU). • En canvi, els sectors més sobiranistes es situen en unes coordenades ideològiques molt lluny de la base tradicional de CiU (2.95).
I.3 Auto-ubicació nacional subjectiva • Catalanisme majoritari i difús, de forma que la mitjana catalana se situa en un valor de 3.43 en una escala que oscil·la entre el 1 i el 5, segons sigui màxim espanyolisme o catalanisme. • Més electors però de base menys catalanista. L’electorat de CiU a les eleccions generals de l’any 2008 es va situar en unes coordinades clarament catalanistes (4.04), mentre que el perfil dels electors de CiU a les darreres eleccions al Parlament va ser moderadament menys catalanista (3.62) –només lleugerament superior a la mitjana catalana-. • Les franges de frontera potencial per CiU més importants numèricament, se situen en unes coordenades nacionals més similars a la mitjana catalana (3.44 en la franja entre PSC-CiU i 3.56 en la franja entre ERC-blanc-abstencionistes / CiU).
I.4 Mapa de posicionament per record de vot eleccions al Congrés 2008 • Els punts en el mapa representen com es posicionen els electors de cada partit, i sempre en referència a la mitjana catalana. • Els electors de CiU’08 estaven molt allunyats de la mitjana catalana, i menys la franja CiU-PPC, les més nombroses (PSC-CiU i ERC-CiU) tenien un perfil ideològic més similar a la mitjana catalana.
I.5 Mapa de posicionament per record de vot eleccions al Parlament 2010 • Els punts en el mapa representen com es posicionen els electors de cada partit, i sempre en referència a la mitjana catalana. • L’electorat de CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any 2010 va tenir una base socio-electoral més propera a la mitjana catalana, que no els votants de les eleccions generals de l’any 2008.
II. Escenari precampanya Treball de camp: del 29 de setembre al 13 d’octubre de 2011
II. Escenari precampanya Treball de camp: del 29 de setembre al 13 d’octubre de 2011
III.1.a Factors decisors de vot (espontània) Font pròpia
III.1.b Factors decisors de vot (suggerida) I II III Font pròpia
III.1.c Partit polític que millor defensa els temes del seu interès a Madrid Font pròpia
III.2 Partit més preparat per sortir Espanya de la crisi econòmica Font pròpia
III.3 Millor defensa dels interessos de Catalunya a Madrid Font pròpia
III.4 Escenari preferit Font pròpia 44,3% 36,8%
III.5 Qui creu que guanyarà? Font pròpia 3,9% 91,7%
III.6 Preferència de candidats Font pròpia 50,5% 28,0%
III.7 Concert econòmic Font pròpia Favorables 75,8%
III.8 Intenció directa de vot Font pròpia
V. Explicació de resultats:Resum de fluctuacions electorals entre les eleccions generals 2008-2011
V. Explicació de resultats 3.510.366 votants (66,82% del cens) 880.000 persones es varen comportar diferent respecte l’any 2008 Descens de la participació: -3.48 punts “Altres partits” – Vots nuls – Blancs +147.453 Abstenció 300.000 persones Perden vots Guanyen vots
CiU Consolida els 779.425 de l’any 2008 i millora en +234.838 sufragis = 1.014.263. (Representa una millora del 30,13% de la seva base electoral de partida). • En segon terme, CiU ha estat el “valor refugi” de molts votants d’un centre-esquerra ampli, degut a la combinació de tres factors: • Major credibilitat en l’eix econòmic que el PSC-PSOE. • Capitalització molt majoritària de la idea de la defensa dels interessos de Catalunya a Madrid. • Davant la segura majoria absoluta del PP, CiU esdevé el “tercer partit” en unes eleccions inicialment bipolaritzades pel “vot natural” dels electors de centre-esquerra.
PSC Reté 920.323 votants i perd en -769.588 sufragis (representa el 45,54% de la seva base). • L’enfonsament del PSC-PSOE: • En primer terme ho ha capitalitzat l’abstenció (+300.000 persones). • En segon terme CiU. • En tercer terme: (1) “Altres partits” + Nul + Blanc; i després, (2) IC-V. • Finalment, el PPC. L’explicació dels resultats d’aquestes eleccions generals a Catalunya les marca la magnitud de la frustració que ha generat el PSC-PSOE en una part molt rellevant de l’opinió pública catalana al no haver complert expectatives (econòmiques + nacionals).
PPC Consolida els 610.473 de l’any 2008 i millora en +105.329 sufragis = 715.802. (Representa una millora del 17,25% de la seva base electoral de partida). Fidelitza bé els seus votants tradicionals, i suma poc més de cent mil vots de persones que prioritzen en exclusiva el canvi polític a Espanya, amb el que implica de canvi econòmic i que s’acabi el govern socialista. El PP ha fet una campanya associada a les ganes de canvi (percebut com a necessari per una majoria de catalans), i ha evitat qualsevol polèmica. • En la recta final de campanya, aquesta vegada l’expectativa d’una gran majoria absoluta del PP: • Frena alguns vots en la frontera entre CiU-PP. • Una part important de votants ubicats en el centre esquerra, molt decebuts del PSC-ZP-Chacón, a darrera hora decideix votar CiU, abandonant la preferència de l’eix esquerra-dreta habitual en unes eleccions generals, per prioritzar l’eix Catalunya.
IC-V Consolida els 183.338 de l’any 2008 i millora en +96.261 sufragis = 279.599. (Representa una millora del 52,50% de la seva base electoral de partida). IC-V va captar només el vot més d’esquerra que va fer confiança a ZP per evitar un triomf del PP’08. Concentra el rebuig ideològic més actiu (i activista), i més frontal als governs de “dreta”. Fracassa en el seu intent de reivindicar-se com el catalitzador de la indignació popular (amb nivells d’acceptació passiva superiors al 70%).
ERC Reté 244.245 votants i perd en -47.287 sufragis (representa el 16,22% de la seva base). Pèrdues en termes absoluts per sobre de l’efecte “menor participació”. ERC només aconsegueix concentrar una part del vot independentista més actiu, però encara es manté en la banda baixa (mateix suport en termes absoluts que el 28-N-2010, però amb 8.04 punts més de participació).
Altres partits + vots nuls + blanc Consolida 188.681 electors i incrementa en +147.453 sufragis = 336.134 persones. Representa un increment del 78,15% respecte les dades de l’any 2008 i seria el quart partit. Una part important del desencís amb el govern socialista ho canalitza la suma i dispersió de “vots de protesta” manifestada per l’increment dels vots a partits que no tenen cap possibilitat d’assolir escó, però també l’increment dels vots nuls i els vots en blanc.
Abstenció ABSTENCIÓ DE 300.000 PERSONES, que és la diferència entre les pèrdues del PSC i ERC, més els nous votants potencials (increment del cens), i allò que no recull els increments de votants que obtenen la resta d’opcions. L’enfonsament del PSC-PSOE pel desencís vers el partit de govern, sumat a la lleu però progressiva pèrdua d’ERC (encara ara), en primer terme ho ha capitalitzat una abstenció selectiva (8% de l’electorat potencial). Abstenció estructural: entorn el 25% del cens.