Vicent Andrés Estellés

1. Vicent Andrés Estellés

2. Biografia Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924 a Burjassot, en una família de forners. Durant la Guerra Civil va aprendre l'ofici de forner i d'orfebre, però també mecanografia. La guerra influí molt en la seva obra, en la qual la mort és un tema recurrent. Va passar la joventut a València, on s'aficionà a la literatura de forma autodidacta. El 1942, amb divuit anys, va publicar el seu primer article al diari "Jornada", i a partir de llavors, se n'anà a estudiar periodisme a l'Escola Oficial de Periodisme a Madrid.Tres anys després faria el servei militar a Navarra. Amb vint-i-quatre anys, tornà a València per treballar com a periodista al diari Las Provincias.Allí es féu amic de Joan Fuster i de Manuel Sanchis i Guarner i establí una relació amb la seva futura dona Isabel, que també marcaria la seva obra literària. Anys més tard, es casà i va tindre una filla que va morir als quatre mesos: així s'ancorava per sempre el tema de la mort a la seua obra. El 1958 arribà a redactor en cap del periòdic, càrrec que va ostentar fins què fou substituït sense la menor delicadesa. Despatxar-lo del diari li suposà una espècie de jubilació anticipada que alhora suposava dedicar-se íntegrament a la seua obra i participar en mostres i altres activitats culturals. En els últims anys de la seua vida encara va rebre nombrosos premis i homenatges.

3. L’homeésl’obra En alguns autors personals, vida i obra formen una unitat indestriable, aquest és de Vicent Andrés Estellés. Moments vitals personals marcaran la seua escriptura, i episodis de la seua vida literària tindran conseqüències professionals.

4. El poeta i el seu estil • La llengua literària: té un estil únic. La llengua literària del poeta es forja a partir de tres components, la tradició clàssica (especialment la valenciana), la llengua normativa del segle XX i l’aportació del valencià col·loquial de l’horta de València. En aquest sentit el poeta reivindica per a un llenguatge poètic, una sèrie de mots antipoètics (vulgarisme, falques, expressions i frases populars...). • Les persones gramaticals: un dels elements més característics de Vicent Andrés Estellés és l’existència d’unes persones gramaticals amb les quals el lector ben prompte es familiaritza. Sovint el jo poètic és un jo amb el qual és molt fàcil identificar el poeta, és un jo que es dóna pistes de la biografia de l’escriptor. En altres ocasions, el jo poètic vol ser anònim, “un entre tants”. Però especialment interessant és quan el jo es presenta com un tu que no és un altre que el mateix jo desdoblat, com si el poeta i el poema es miraren a l’espill. Però el tu pot ser també la persona estimada, o la mort... • Tons i formes diversos: en una obra tan extensa com la d’Estellés, l’oferta de formes de tons i d’estructures és ben ampla. Hi podem trobar des de alexandrins, fins a sonets. Hi ha el to cívic del poeta que esdevé la consciencia de la col·lectivitat, el to queixós de qui es creu víctima de les circumstàncies, i el to humorístic obscè i sovint pornogràfic. Però destaca entre tots el to evocador, mitjançant el qual vol salvar de l’oblit tot el que ha viscut. Jugant amb aquesta paleta de tonalitats i canvis de registre, Estellés busca sorprendre el lector i trencar-li les expectatives.

5. Temes Els temes presents en l’obra del poeta de Burjassot són molt diversos. La mort és un dels temes clau, però convé que distingim entre la Mort personificada, amb la qual el poeta fins i tot dialoga, i les morts doloroses especialment dels familiars. Però el tractament que fa Estellés també és divers. A més de la mort tràgica com la de la seua filla, presenta un altra mort més quotidiana i assequible. S’estima apropar les grans veritats, fer-les palpables, humanes, comprensibles, i fins i tot riure-se’n si cal. L’altre gran tema és l’amor, però l’amor en el poeta no és una formulació idealitzada, l’amor en Estellés es barreja i confon amb la fisiologia, el sexe, la vida... El tractament que Estellés fa d’aquest tema universal també té un cert grau d’originalitat en mostrar els grans dubtes i les lluites interiors entre el cos i l’ànima, embolcallats amb un erotisme popular. Altre tema present en l’obra d’Estellés és el compromís amb la classe treballadora i amb la seua terra. Durant la transició política, Vicent Andrés Estellés va mostrar la seua presència en els actes cívics i es va consolidar com a un poeta de poble. Per a ell, el país i el poble són una mateixa realitat.

6. Obres Vicent Andrés Estellés té una obra diversa i molt extensa. Encara que n'és més coneguda la poesia, també escrigué novel·les, obres de teatre, guions de cinema i unes memòries. Els temes centrals de la seua obra són la mort i el sexe, sempre des d'un prisma popular, quotidià, senzill, directe i, fins i tot, vulgar. Tota la seua obra és difícil de catalogar, ja que algunes obres les reelaborava a partir de llibres o anotacions privades, com els Manuscrits de Burjassot, Cançoner o Mural del País Valencià. Les primeres publicacions són Ciutat a cau d'orella, La nit, Donzell amarg, i L'amant de tota la vida, que només són un menut recull de tot el que havia escrit fins a eixe moment. A partir dels anys setanta, publica amb més freqüència i rep nombrosos premis. Publica Lletres de canvi, Primera audició, L'inventari clement. Més tard publicà dues obres molt importants: La clau que obri tots els panys (que conté Coral romput) i el Llibre de meravelles, potser la seua obra més coneguda. A partir d'aquest moment comença a ser reconegut i es publica la seva obra completa. De la seva prosa destaca la novel·la El coixinet, l'obra teatral L'oratori del nostre temps i les seves memòries: Tractat de les maduixes, Quadern de Bonaire i La parra boja. Els premis més importants que va rebre són: • Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978) • Premi d'Honor de les Lletres Valencianes (1990) • Medalla d'Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura (a títol pòstum)

7. Poemesdestacats • ELS AMANTS No hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o l'amor i rodolem per terra entre abraços i besos. No comprenem l'amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliment i teles (i que ens perdone el cast senyor López-Picó). Es desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Jo desitjava, a voltes, un amor educat i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, ara un muscle i després el peço d'una orella. El nostre amor es un amor brusc i salvatge i tenim l'enyorança amarga de la terra, d'anar a rebolcons entre besos i arraps. Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé. Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer. Després, tombats en terra de qualsevol manera, comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser, que no estem en l'edat, i tot això i allò. No hi havia a València dos amants com nosaltres, car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs. • UN ENTRE TANTS Un entre tants com no aguarden i lluiten.Un entre tants com foraden la nit.Un entre tants com no dormen i guaiten. Un entre tants. Si l’amor rebentava les venes, Si l’amor, si la por, si les penes, Ja ni lliris, ni cards, ni assutzenes. Un entre tants. Un entre tants com trencaven els cants.Un entre tants entre fúries i espants.Un entre tants entre tots els amants. Un entre tants. Si l’amor era gràcil com l’ala, Si la vida era bona, era mala, Si el sospir, si el sonet, si la bala. Un entre tants. Un entre tants com es moren d’amor . Un entre tants com foraden la nit. Un entre tants com carreguen els morts. Un entre tants.

8. Influència • Vicent Andrés Estellés és d’aquells poetes que tenen una dimensió universal, i la seua obra traspassa fronteres polítiques, lingüístiques i generacionals, perquè amb el seu verb clar i senzill acara veritats atemporals, encara que paradoxalment la seua obra s’arrela fortament a la seua terra i al seu temps. Per a Estellés, el poeta ha de ser un home que connecte, a través de les paraules, amb les classes mes humils. Sovint, se sol encasellar l’obra d’Estellés dins del corrent poètic realista, però més que realista és un poeta de realitats.

9. Carla Muñoz Moyano • Alba Mª Sierra Requena 2º Batxillerat de Ciències