50 likes | 233 Views
Pàgina 371. 3. John Stuart Mill (1806-1873) 3.4 El problema de la política (I): el liberalisme utilitarista. De la llibertat de gustos i aspiracions: de la individualitat com un dels elements del benestar Punt de partida :
E N D
Pàgina 371 3. John Stuart Mill (1806-1873)3.4 El problema de la política (I): el liberalisme utilitarista • De la llibertat de gustos i aspiracions: de la individualitat com un dels elements del benestar Punt de partida: La crítica al costum: posseïm sentit comú i experiència per determinar de manera autònoma i personal el nostre propi mode de vida sense la necessitat d’ajustar-nos a una sèrie de patrons establerts (els costums). Tesis: La individualitat, entesa com a llibertat per viure d’acord amb els nostres gustos i poder definir i aconseguir els nostres propis objectius, és un dels elements principals de la felicitat humana, del progrés individual i social. Argumentació: • En què consisteix? • L'excel·lència humana no és seguir passivament els costums sinó aprofitar el bagatge de coneixements i l’experiència humana acumulades i utilitzar-los de manera personal des del judici crític fruit de l’exercici de les nostres facultats. • La individualitat consisteix en triar les nostres pròpies opcions vitals, però Com? • S’ha de cultivar, en harmoniós equilibri, la nostra intel·ligència i els desitjos i impulsos propis que, són la font d’energia que dirigida vers les metes nobles, esdevenen un aspecte essencial del desenvolupament humà.
Pàgina 372 3. John Stuart Mill (1806-1873)3.4 El problema de la política (I): el liberalisme utilitarista • Quina utilitat té per un mateix? Educa i desenvolupa les qualitats humanes (les potencialitats mentals i morals) i adquireix en aquestes virtut i excel·lència (no és seguir el costum sinó el seu exercici el que les millora), de manera que el conreu de la individualitat dona com a resultat éssers humans més desenvolupats (perfeccionament), valuosos, valorats i amb una major plenitud vital. • Quina utilitat té per a la societat? Com influeix en el benestar col·lectiu? Cultivada la individualitat sorgeix a la societat el vigor individual, l’espontaneïtat i l’originalitat D’aquests: els pioners, els genis i el innovadors. Que ens proposen nous models de vida i noves idees que podem experimentar (diversitat) I així, noves possibilitats de civilització, cultura i benestar. • Quines amenaces té? • Recordem que pel seu desenvolupament es necessitaven dos requisits: llibertat i varietat de situacions. • Però també té duesamenaces: • El despotisme del costum (obstacle per al desenvolupament humà, el progrés, l’esperit de llibertat i millora). • La mediocritat regnant en l’opinió pública: el seu caràcter ideal és no tenir-ne (individualitat), és a dir, ser com tothom, no destacar en res: «[el] caràcter de la qual és no tenir cap caràcter acusat i mutilar tota la part de la naturalesa humana que ressalti i tendeixi a fer la persona dissemblant al que és comú de la humanitat»
Pàgina 373 3. John Stuart Mill (1806-1873)3.4 El problema de la política (I): el liberalisme utilitarista • De la llibertat d’acció: dels límits de l’autoritat sobre l’individu Objectius: • Assenyalar els límits de l'obligació moral de l’individu vers la societat. • Defensar-se de les possibles objeccions a l’aplicació del “principi del dany”. • Límits de l'obligació moral de l’individu vers la societat • Quina és la font de l’obligació moral? La protecció que ens ofereix la societat (no pas un hipotètic contracte social). • Quines són les obligacions que genera? • No perjudicar els altres en el seus interessos (allò que és considerat un dret per consentiment tàcit o llei). • Defensar-los de les ofenses i humiliacions en la part equitativa que ens correspongui. • Per tant, sempre que l’individu incompleixi alguna d’aquestes obligacions, la societat pot intervenir i castigar legítimament, però sempre que: • No afecti en els seus actes els interessos dels altres, o • Aquests no se sentin afectats per ells. → La seva llibertat ha de ser total (amb els límits assenyalats al principi del dany). • Objeccions i respostes a l’aplicació del “principi del dany” Objectiu: La defensa d’aquesta amplia llibertat pretén combatre el puritanisme religiós del seu temps que intentava imposar la seva moral a tota la societat. Tesis: La societat no pot intervenir en els gustos personals o els interessos dels individus. No s’ha de protegir l’individu de si mateix. Argumentació: Perquè només d’aquesta manera s’afavoreix el desenvolupament lliure de la individualitat que fa possible la diversitat en els modes de vida humà.
Pàgina 374 3. John Stuart Mill (1806-1873)3.4 El problema de la política (I): el liberalisme utilitarista • 1a Objecció: No sembla preocupar-se per les virtuts personals. • Les virtuts personals són importants però secundàries respecte de les socials. • Ambdues han de ser cultivades per l’educació (s’ha d’inculcar la reflexió sobre el bé i la importància de desenvolupar les facultats superiors) però ningú està legitimat per dir a un individu adult el que ha de ser millor per a la seva vida. Què fem quan observem un mode de vida inferior? • Mai podem pertorbar la seva vida, considerar-lo un enemic social,ni ha de generar en nosaltres cap ressentiment . • Podem expressar la nostra reprovació moral (antipatia, desgrat o judici desfavorable) però, en comptes de desitjar el seu càstig, la millor manera d’ajudar-lo és mostrar-li com podria evitar el seu mal. • Al final, la seva conducta, per les seves conseqüències en ell mateix , acaba comportant el seu propicàstig o penalitat. Conclusió: Els deures amb un mateix no són socialment obligatoris No es tracta de jutjar la virtut o el vici morals o les qualitats personals, sinó la manera com els seus actes: • Afecten els interessos dels altres, o • Incompleixen els seus deures amb ells. Text pàgina 375 a
Pàgina 375 3. John Stuart Mill (1806-1873)3.4 El problema de la política (I): el liberalisme utilitarista • 2a Objecció: Tota acció acaba afectant també als altres (només sigui com a exemple). • El malno prové de la seva qualitat personal (vici?) sinó dels deures que pot deixar de complir. • El mal exemple: és millor deixar que aquest es mostri i que se’n puguin observar les conseqüències pernicioses que en té. Text pàgina 375 b José Vidal González Barredo