1 / 5

3. John Stuart Mill (1806-1873) 3.4 El problema de la política (I): el liberalisme utilitarista

Pàgina 371. 3. John Stuart Mill (1806-1873) 3.4 El problema de la política (I): el liberalisme utilitarista. De la llibertat de gustos i aspiracions: de la individualitat com un dels elements del benestar Punt de partida :

brock
Download Presentation

3. John Stuart Mill (1806-1873) 3.4 El problema de la política (I): el liberalisme utilitarista

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Pàgina 371 3. John Stuart Mill (1806-1873)3.4 El problema de la política (I): el liberalisme utilitarista • De la llibertat de gustos i aspiracions: de la individualitat com un dels elements del benestar Punt de partida: La crítica al costum: posseïm sentit comú i experiència per determinar de manera autònoma i personal el nostre propi mode de vida sense la necessitat d’ajustar-nos a una sèrie de patrons establerts (els costums). Tesis: La individualitat, entesa com a llibertat per viure d’acord amb els nostres gustos i poder definir i aconseguir els nostres propis objectius, és un dels elements principals de la felicitat humana, del progrés individual i social. Argumentació: • En què consisteix? • L'excel·lència humana no és seguir passivament els costums sinó aprofitar el bagatge de coneixements i l’experiència humana acumulades i utilitzar-los de manera personal des del judici crític fruit de l’exercici de les nostres facultats. • La individualitat consisteix en triar les nostres pròpies opcions vitals, però Com? • S’ha de cultivar, en harmoniós equilibri, la nostra intel·ligència i els desitjos i impulsos propis que, són la font d’energia que dirigida vers les metes nobles, esdevenen un aspecte essencial del desenvolupament humà.

  2. Pàgina 372 3. John Stuart Mill (1806-1873)3.4 El problema de la política (I): el liberalisme utilitarista • Quina utilitat té per un mateix? Educa i desenvolupa les qualitats humanes (les potencialitats mentals i morals) i adquireix en aquestes virtut i excel·lència (no és seguir el costum sinó el seu exercici el que les millora), de manera que el conreu de la individualitat dona com a resultat éssers humans més desenvolupats (perfeccionament), valuosos, valorats i amb una major plenitud vital. • Quina utilitat té per a la societat? Com influeix en el benestar col·lectiu? Cultivada la individualitat sorgeix a la societat el vigor individual, l’espontaneïtat i l’originalitat D’aquests: els pioners, els genis i el innovadors. Que ens proposen nous models de vida i noves idees que podem experimentar (diversitat) I així, noves possibilitats de civilització, cultura i benestar. • Quines amenaces té? • Recordem que pel seu desenvolupament es necessitaven dos requisits: llibertat i varietat de situacions. • Però també té duesamenaces: • El despotisme del costum (obstacle per al desenvolupament humà, el progrés, l’esperit de llibertat i millora). • La mediocritat regnant en l’opinió pública: el seu caràcter ideal és no tenir-ne (individualitat), és a dir, ser com tothom, no destacar en res: «[el] caràcter de la qual és no tenir cap caràcter acusat i mutilar tota la part de la naturalesa humana que ressalti i tendeixi a fer la persona dissemblant al que és comú de la humanitat»

  3. Pàgina 373 3. John Stuart Mill (1806-1873)3.4 El problema de la política (I): el liberalisme utilitarista • De la llibertat d’acció: dels límits de l’autoritat sobre l’individu Objectius: • Assenyalar els límits de l'obligació moral de l’individu vers la societat. • Defensar-se de les possibles objeccions a l’aplicació del “principi del dany”. • Límits de l'obligació moral de l’individu vers la societat • Quina és la font de l’obligació moral? La protecció que ens ofereix la societat (no pas un hipotètic contracte social). • Quines són les obligacions que genera? • No perjudicar els altres en el seus interessos (allò que és considerat un dret per consentiment tàcit o llei). • Defensar-los de les ofenses i humiliacions en la part equitativa que ens correspongui. • Per tant, sempre que l’individu incompleixi alguna d’aquestes obligacions, la societat pot intervenir i castigar legítimament, però sempre que: • No afecti en els seus actes els interessos dels altres, o • Aquests no se sentin afectats per ells. → La seva llibertat ha de ser total (amb els límits assenyalats al principi del dany). • Objeccions i respostes a l’aplicació del “principi del dany” Objectiu: La defensa d’aquesta amplia llibertat pretén combatre el puritanisme religiós del seu temps que intentava imposar la seva moral a tota la societat. Tesis: La societat no pot intervenir en els gustos personals o els interessos dels individus. No s’ha de protegir l’individu de si mateix. Argumentació: Perquè només d’aquesta manera s’afavoreix el desenvolupament lliure de la individualitat que fa possible la diversitat en els modes de vida humà.

  4. Pàgina 374 3. John Stuart Mill (1806-1873)3.4 El problema de la política (I): el liberalisme utilitarista • 1a Objecció: No sembla preocupar-se per les virtuts personals. • Les virtuts personals són importants però secundàries respecte de les socials. • Ambdues han de ser cultivades per l’educació (s’ha d’inculcar la reflexió sobre el bé i la importància de desenvolupar les facultats superiors) però ningú està legitimat per dir a un individu adult el que ha de ser millor per a la seva vida. Què fem quan observem un mode de vida inferior? • Mai podem pertorbar la seva vida, considerar-lo un enemic social,ni ha de generar en nosaltres cap ressentiment . • Podem expressar la nostra reprovació moral (antipatia, desgrat o judici desfavorable) però, en comptes de desitjar el seu càstig, la millor manera d’ajudar-lo és mostrar-li com podria evitar el seu mal. • Al final, la seva conducta, per les seves conseqüències en ell mateix , acaba comportant el seu propicàstig o penalitat. Conclusió: Els deures amb un mateix no són socialment obligatoris No es tracta de jutjar la virtut o el vici morals o les qualitats personals, sinó la manera com els seus actes: • Afecten els interessos dels altres, o • Incompleixen els seus deures amb ells. Text pàgina 375 a

  5. Pàgina 375 3. John Stuart Mill (1806-1873)3.4 El problema de la política (I): el liberalisme utilitarista • 2a Objecció: Tota acció acaba afectant també als altres (només sigui com a exemple). • El malno prové de la seva qualitat personal (vici?) sinó dels deures que pot deixar de complir. • El mal exemple: és millor deixar que aquest es mostri i que se’n puguin observar les conseqüències pernicioses que en té. Text pàgina 375 b José Vidal González Barredo

More Related