La monarqu ia autoritària: els Reis Catòlics

1. 08 La monarquia autoritària: els Reis Catòlics 2. La monarquia dels Reis Catòlics 3. L’articulació de la nova monarquia 4. L’organització econòmica i social 5. L’Humanisme i el Renaixement a Espanya 6. L’escultura i la pintura renaixentistes a Espanya

2. 08 1.3. L’enfortiment de la monarquia • La monarquia medieval tenia el poder limitat pel de la noblesa i el dels burgesos de les ciutats. • Durant el segle XV, a diversos països europeus, els reis es varen proposar imposar la seva autoritat sobre tots els súbdits. • Es va consolidar un nou model d’organització del poder: la monarquia autoritària.

3. 08 2. La monarquia dels Reis Catòlics 2.1. La unió de Castella i Aragó 2.2. L’expansió territorial • L’expansió territorial de la monarquia (mapa) 2.3. La política exterior

4. 08 2.1. La unió de Castella i Aragó • El 1469 es varen unir en matrimoni el príncep Ferran d’Aragó i la princesa Isabel, germana d’Enric IV, rei de Castella. • Ferran es va convertir el 1479 en rei de la Corona d’Aragó. Aquell any, Isabel es va imposar com a reina de Castella. • La unió dels territoris castellà i aragonès no va comportar la seva unificació en un únic regne, sinó que va ser només una unió dinàstica. • En les seves relacions amb els altres Estats, els Reis Catòlics varen actuar sempre conjuntament en nom dels seus dos regnes.

5. 08 2.2. L’expansió territorial • Els Reis Catòlics varen voler unir la resta dels territoris peninsulars sota la seva corona i per això varen dur a terme una política d’expansió territorial: • Varen conquerir el regne nassarita de Granada, últim reducte musulmà a la Península. • El regne de Navarra va ser envaït per un exèrcit castellà. El 1515 va quedar incorporat a Castella però va conservar les lleis i les institucions. • Els Reis Catòlics varen desenvolupar una política d’enllaços matrimonials amb Portugal.

6. 08 L’expansió territorial de la monarquia

7. 08 2.3. La política exterior • Els Reis Catòlics també varen desenvolupar un paper important en la política europea i varen orientar la seva política internacional en dues direccions: • La primera va ser la conquesta del regne de Nàpols. Així es pretenia frenar les ambicions expansionistes franceses. També es varen ocupar places del nord d’Àfrica per frenar els barbarescos. • La segona s’orientava cap a l’Atlàntic i va establir les bases del futur imperi castellà. L’expansió atlàntica es va iniciar amb la consolidació de la seva sobirania sobre les illes Canàries.

8. 08 3. L’articulació de la nova monarquia 3.1. La consolidació del poder reial 3.2. La monarquia autoritària a Castella 3.3. La uniformitat religiosa

9. 08 3.1. La consolidació del poder reial • El regnat dels Reis Catòlics (1479-1516) va significar la imposició del nou model de monarquia autoritària, sobretot a Castella. • Ferran i Isabel es varen proposar imposar als seus estats l’autoritat del rei per damunt de qualsevol altre poder. • A la Corona d’Aragó, les institucions medievals varen seguir vigents, però es va instituir la figura del virrei, representant del monarca a cada territori de la Corona. • A Castella la monarquia va aconseguir, realment, imposar el seu poder i dur a terme una reforma profunda de les institucions.

10. 08 3.2. La monarquia autoritària a Castella • Quan Isabel va pujar al tron de Castella, al regne hi havia una situació d’anarquia i desordre. • Per posar fi a aquesta situació, es va crear la Santa Hermandad (1476), un cos armat encarregat de perseguir malfactors i criminals. • Les corts varen mantenir el seu caràcter consultiu. Es varen crear un sistema de consells, formats per juristes escollits i pagats pel rei. • També es va crear un exèrcit professional i permanent. • Es va crear l’Audiència Reial i es va instituir la Comptadoria Reial d’Hisenda.

11. 08 3.3. La uniformitat religiosa • La uniformitat religiosa es va convertir també en un objectiu de la nova monarquia dels Reis Catòlics. • Es va instar els jueus a convertir-se, i els que no ho varen fer foren perseguits i expulsats d’Espanya el 1492. • Després de la conquesta de Granada, es va garantir als musulmans el manteniment de la seva religió i dels seus costums. • Però a partir de 1499, el cardenal Cisneros va posar fi a la tolerància i va impulsar els bateigs obligatoris, fet que va donar lloc a l’aparició dels moriscos (musulmans batejats). • Per controlar el manteniment de l’ortodòxia catòlica i vigilar els conversos, els Reis Catòlics varen instituir una altra vegada el Tribunal de la Inquisició (1478).

12. 08 4. L’organització econòmica i social 4.1. Castella: una economia ramadera 4.2. La lenta recuperació de la Corona d’Aragó 4.3. Els grups socials

13. 08 4.1. Castella: una economia ramadera • Durant el regnat dels Reis Catòlics, l’economia castellana va continuar orientada cap a la ramaderia, fonamentalment ovina. • La llana castellana va continuar sent el producte d’exportació principal. • La monarquia va protegir els interessos ramaders, per la qual cosa es varen promulgar lleis que protegien la poderosa Mesta, l’organització que aplegava els ramaders castellans. • L’economia castellana va rebre l’impuls més gran a partir de la colonització d’Amèrica.

14. 08 4.2. La lenta recuperació de la Corona d’Aragó • La crisi de la Baixa Edat Mitjana va delmar la població de la Corona d’Aragó i va debilitar la seva economia. • Per pal·liar la crisi, el rei Ferran va propiciar una sèrie de mesures per revitalitzar l’economia dels seus regnes. • Va voler posar fi a la conflictivitat dels pagesos a Catalunya, decretant la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486), que va abolir alguns drets feudals al camp. • A Catalunya es varen promulgar lleis per afavorir el comerç, la navegació i les manufactures. • A Aragó va continuar el predomini de l’agricultura i es va reforçar el règim senyorial.

15. 08 4.3. Els grups socials • La noblesa i el clero constituïen les classes privilegiades i posseïen la major part de la terra i dels ramats. • La noblesa va augmentar el poder econòmic gràcies a la institució de la primogenitura, que prohibia la venda del patrimoni familiar i obligava a deixar-lo en herència al primogènit. • La majoria de la població la integraven pagesos sense terres. • A les ciutats es va desenvolupar una burgesia dedicada a activitats comercials i artesanals.