7. LA MEMÒRIA HUMANA

1. 7. LA MEMÒRIA HUMANA

2. 1. El misteri de la memòria • La memòria és la capacitat d'adquirir, emmagatzemar i recuperar la informació. Som els qui som gràcies al que aprenem i recordem. • Hi ha una memòria implícita, que comprèn els hàbits, la sensibilització i el condicionament clàssic, i també les destreses perceptives i motores, com anar amb bicicleta. A més a més, hi ha una memòria explícita que inclou els records conscients sobre persones, llocs, objectes i esdeveniments. • El problema de la memòria és que no sempre es comporta com voldríem i, de vegades, segueix el seu propi programa: guarda informació que no necessitem i, com si volgués destorbar-nos, oblida coses que ens agradaria recordar.

3. 1. El misteri de la memòria • 1.1 Primeres investigacions sobre la memòria • Les primeres investigacions experimentals sobre la memòria es deuen al psicòleg alemany Hermann Ebbinghausque, al final del segle XIX, va estudiar com es retenen les síl·labes sense sentit (BAT, SIT, HET). • Més tard, Frederic Barlettva introduir la teoria dels esquemes, coneixements emmagatzemats en la memòria com a conseqüència de les experiències passades. • El 1956, George Miller va demostrar que les persones poden retenir, aproximadament, de cinc a set elements alhora en la memòria a curt termini. • La psicologia cognitiva actual, inspirant-se en els estudis de Barlett, considera que l'ésser humà interpreta la informació en funció dels seus coneixements previs (esquemes personals) i, així, construeix els seus records.

4. 2. Neuropsicologia de la memòria • 2. Neuropsicologia de la memòria • A diferència d'Aristòtil, que creia que els records eren esperits que viatjaven per la sang fins al cor, avui podem comprovar en un escàner electrònic el que són en realitat: connexions entre neurones. • La neuropsicologia estudia els mecanismes bioquímics de la memòria. Actualment, sabem que a més a més de l'escorça estan implicades en la memòria altres zones cerebrals. • La memòria no és una entitat unitària i homogènia, sinó que consta de diversos sistemes que ens permeten adquirir, retenir i recuperar la informació que ens arriba de l'entorn. Aquests sistemes de memòria, cadascun amb les seves pròpies funcions i modes de funcionament, operen de manera coordinada i simultània.

5. 3. Processos bàsics de la memòria • Codificació: és la transformació dels estímuls en una representació mental. En aquesta fase, l'atenció és molt important per la direcció (selectivitat) i la intensitat (esforç) amb que es processen els estímuls. • Emmagatzematge: consisteix a retenir les dades en la memòria per utilitzar-les posteriorment. L'organització de la informació es realitza mitjançant esquemes, unitats estructurades de coneixement que reuneixen conceptes, categories i relacions, formant conjunts de coneixements. • Recuperació: és la manera com les persones accedeixen a la informació emmagatzemada en la seva memòria. Pot ser espontània, quan els records sorgeixen de forma casual, o voluntària

6. 4. Estructura i funcionament de la memòria • Atkinson i Shiffrin van desenvolupar la teoria multimagatzem de la memòria en la qual van reconèixer tres sistemes de memòria que es comuniquen i interactuen entre si. • 4.1 Memòria sensorial (MS) • La MS explora les característiques físiques dels estímuls i registra les sensacions. • La capacitat de la MS és gran i hi ha un subsistema per a cada sentit. La memòria icònica registra la informació en forma d'icones (imatges o figures) i la memòria ecoica registra sons i paraules. • La durada de la informació depèn del sentit. En la memòria ecoica la informació roman durant dos segons, mentre que la memòria icònica guarda la informació un segon.

7. 4. Estructura i funcionament de la memòria • 4.2 Memòria a curt termini (MCT) • La informació és codificada en la MCT, sobretot, de forma visual i acústica i en menor mesura per signes semàntics. • La capacitat d'emmagatzematge de la MCT és limitada, no pot retenir més de set ítems a la vegada i això si no se la distreu mentre els registra. • La durada temporal de la informació en la MCT és breu, entre 18 i 20 segons. • 4.3 Memòria a llarg termini (MLT) • La informació de la MLT és semàntica quan el material és verbal, i visual quan es tracta de figures o gràfics. • La MLT té una capacitat il·limitada, no existeixen fronteres conegudes per a la informació que s'hi pugui dipositar, però no garanteix la seva recuperació. • Pot mantenir-se durant minuts, anys o tota la vida.

8. 5. Diferents memòries a llarg termini • 5.1 Memòria declarativa i procedimental • Declarativa: (saber què). Emmagatzema informació i coneixements de fets i esdeveniments. • Procedimental: (saber com). És la memòria sobre habilitats i destreses i emmagatzema el coneixement sobre "com fer les coses". • 5.2 Memòria episòdica i semàntica • Memòria episòdica: memòria "autobiogràfica" o personal que ens permet recordar dates, fets o episodis viscuts en un temps i lloc determinats. • Memòria semàntica: emmagatzema el coneixement del llenguatge i del món, independentment de les circumstàncies del seu aprenentatge. • 5.3 Memòria explícita i implícita • Explícita: és intencional, inclou aprenentatges sobre persones, llocs i esdeveniments i suposen un coneixement conscient. • Implícita: és incidental, ens permet aprendre coses sense adonar-nos-en i sense grans esforços (anar amb bici o conduir un cotxe).

9. 6. Nivells de processament de la informació • Els magatzems de memòria postulats per Atkinsoni Shiffrin(1968) es concebien com estructures unitàries, cadascuna amb funcions ben diferenciades. No obstant això, Kenneth Craiki Robert S. Lochart(1972) no estan d'acord amb la idea de múltiples memòries i plantegen una teoria alternativa al model multi-magatzem. • La informació pot ser processada a tres nivells: • El nivell superficial de processament atén els trets sensorials (aspecte, gust, color, etc.). Deixa una empremta fràgil que aviat desapareix, perquè les característiques físiques d'un esdeveniment deixen poques empremtes en la ment i la probabilitat d'oblit serà màxima. • El nivell intermedi introdueix el reconeixement d'alguna característica i el nivell profund atén al significat. • L’empremta del nivell profund és duradora perquè s'ha processat amb major esforç mental. • La clau de la perdurabilitat d'un ítem d'informació en la ment resideix en el processament que rep i no en la transferència entre hipotètiques estructures d'emmagatzematge.

10. 7. Recuperació de la informació • Recordar és extreure informació de la memòria d'alguna cosa que hem après o viscut. • Els records no són còpies exactes d'informacions o experiències, sinó que la memòria els reelabora en el moment de la recuperació. • Recordem millor la informació quan és significativa i està ben organitzada, però hi ha altres factors que influeixen en el record: • Recordem millor allò que es relaciona amb esdeveniments emocionalment significatius. • La memòria depèn del context. L'oblit és la impossibilitat d'accedir als continguts de la memòria més que la destrucció del record. • L'estat d'ànim i el record influeixen notablement. La memòria no processa igual tots els estímuls, grava millor l'interessant, la novetat i l'emotiu. • Recordem omplint els "buits" de la memòria. De vegades, extraiem conclusions precipitades i afirmem coses que no han succeït, en el nostre afany per salvar la nostra memòria.

11. 8. L'oblit • L'oblit és la incapacitat de recordar noms, dates, fets o coneixements. Es produeix per una saturació d'informació o errades en la recuperació, encara que recordar tot seria tan terrible com no recordar res. Hi ha diverses causes de l'oblit: • Lesió o degeneració cerebral: l'oblit es produeix perquè la persona té una lesió cerebral o per alteracions neurològiques. • Repressió: la persona oblida perquè la informació és pertorbadora o dolorosa. • Interferència: es produeix a causa de la competència entre les experiències que una persona viu. Hi ha la interferència proactiva (una informació apresa dificulta un aprenentatge posterior) i la retroactiva (un aprenentatge recent interfereix en el record de la informació passada). • Falta de processament: la informació es pot oblidar perquè mai va ésser processada per primera vegada. • Context inadequat: la informació és difícil de recuperar perquè es va aprendre en un ambient diferent.

12. 9. Com millorar la memòria • 9.1 Principis generals • Atenció: és un procés selectiu de la memòria pel qual atenem als estímuls importants i ignorem els irrellevants. • Sentit: la memòria mecànica consisteix en recordar una informació repetint-la diverses vegades i atorgar-li sentit. • Organització: la informació ha d'estar organitzada per recordar-la millor. Una forma d'organització consisteix a combinar dues o més unitats d'informació en una unitat simple. • Associació: consisteix a relacionar el que desitges aprendre amb alguna cosa que ja saps.

13. 10. La memòria col·lectiva • La memòria col·lectiva és un dels signes de la identitat grupal. És el conjunt de records d'un grup o comunitat, que es transmeten de generació en generació. Halbwachs estableix diverses diferències entre la memòria col·lectiva i la història: • La memòria col·lectiva és un corrent de pensament lligat a la vida d'un grup, mentre que la història és un corrent de pensament artificial. • La memòria col·lectiva es situa a dins del grup, mentre que la història s'ubica fora d’ell. • Els límits de la memòria col·lectiva són fràgils i irregulars, els de la història solen estar clarament fixats. • La memòria col·lectiva és àmplia i diversa, mentre que la història és molt més monòtona. • La memòria col·lectiva se sustenta sobre les tradicions, i la història ho fa sobre els fets i els successos. • La memòria col·lectiva és el grup vist des de dins, la història és el grup vist des de fora.

14. 11. Les distorsions i alteracions de la memòria • 11.1 Distorsions de la memòria • Temps: la memòria s’afebleix amb el pas dels anys perquè les noves experiències difuminen els nostres records. • Distracció: es produeixen perquè estem preocupats per altres assumptes i no atenem al que hem de recordar. • Bloqueig: recerca d'informació frustrada. • Atribució errònia: assignar un record a una font equivocada. • Suggestibilitat: tendència a incorporar informació enganyosa que procedeix de fonts externes als records personals. • Propensió: reflecteix la influència dels nostres coneixements i creences sobre la manera de recordar el passat. • Persistència: recordar successos del passat que preferiríem desterrar de la nostra ment.

15. 11. Les distorsions i alteracions de la memòria • 11.2 Alteracions de la memòria • Amnèsia: pèrdua total o parcial de la memòria. Hi ha diferents tipus: • Amnèsia anterògrada o de fixació: incapacitat per adquirir nova informació i recordar els successos després d'una lesió cerebral o un desordre degeneratiu. • Amnèsia retrògrada: incapacitat de recordar el passat, els esdeveniments que han ocorregut abans de la lesió cerebral. • Demència senil: declivi gradual de les funcions intel·lectuals, originat per un trastorn del cervell. • Amnèsies funcionals: les que es deuen a l'estil de vida i factors com l’estrès, l'ansietat i les emocions negatives.

16. 11. Les distorsions i alteracions de la memòria • 11.2 Alteracions de la memòria • 2. Hipermnèsia: exageració de la facultat de la memòria. Aquestes persones recorden dades inútils, com pàgines completes d'una guia telefònica. Sol presentar-se en joves autistes. • 3. Paramnèsia: és l'elaboració de "falsos records", es recorda una cosa que no va ocórrer. Hi ha persones que expliquen records falsos o que són mentiders patològics.