L’ESTAT CATALÀ

1. L’ESTAT CATALÀ PODER LEGISLATIU I «Poch valdria fer Lleis i Constitucions si no havien d'ésser, per tots los ciutadans i en especial pel rei i llurs oficials, extrictament observades i rigurosamentcomplides, perxó, confirmant els Usatges de Barcelona, volèm i manèm que sian observades al peu de la lletra, per lo que no es válida cap contravenció als usos, práctiques, costums ó constitucions de Catalunya, ancar que fós dictada pel rei ó llurs oficials.» Constitució de l’Obervança (1481) (també coneguda com Constitució “Poc valdria”)

2. L’ESTAT CATALÀ PODER LEGISLATIU I I FONAMENTS DE DRET USATGES (“LLEI GODA”) COSTUMS CORTS REX JURA I SE’L RECONEIX REGNUM POBLE QUE, EN DARRER TERME, OSTENTA LA SOBIRANIA LLEIS DE LA TERRA CONSTITUCIONS CAPÍTOLS ____________________________ COSTUMS I PRIVILEGIS LOCALS (ACTES DE CORT ELEVATS A CONSTITUCIÓ) ELS TRES BRAÇOS REIAL (MANS MAJOR, MITJANA I MENOR) MILITAR (BARONS) ECLESIÀTIC (FEUS ECLESIÀSTICS)

3. L’ESTAT CATALÀ ALGUNES CONSTITUCIONS «Si d'aquí en avant, per algun empleiatpublich fos fet dany ó perjudici á quelcunciutadá de Catalunya seráinmediatament reparat» (1289) «Les causes plenaries tenen de finirse en el terme precís de 100 dies; si son apellacions en el de 50 i la causa de segona apellació en el de 10 dies comtadors de des del en què fou incoada la causa [...] Tants cuants dies se passi d'aquesta regla, perfer la resolució, els pert el jutge, relator, magistrat ó de qui fós la culpa, de son respectiu salari.» (1517) «Ningú pot ésser empresonat sens exprés manament de Jutge competent» (1228) «Inspirantse en alts sentiments de justicia i humanitarísme, la Diputació Catalana donará salari á dos advocats i á dos procuradors pera que s'encarreguin de la defensa i tramitació respectivament de les causes en què els llitigantssian pobres i no pugan sostenir defensor propi.» (1520) «Com que les Constitucions i altres Lleis perque's regeix la terra catalana, son elaborades única i solament per les Corts de Catalunya, sols aquestes tenen poder i forsa per derogar ó esmenar les dites ordenances de modo qué les ordres contraries als Usos, Privilegis generals ó especials, Capitols de Corts, Constitucions, no deuen obehirse ni acatarseancar que fossin ó haguessin sigut dictades pel Rei ó el primogenit seu.» (1422) «La llar catalana, com á domicili de la familia natural, la corporació, la comunitat, etc., es inviolable [...] Si algúpromogués ó cooperés á guerrescivils ó intestines, si es refugía en el seudomicili propi, no es castigat» «A Catalunya, la correspondencia es inviolable.» (1702) «A Catalunya no's cursen ni resolen causes ó sentencies de tribunals forasters.» (1283)

4. L’ESTAT CATALÀ NACIONALITAT SÓN QUALIFICATS COM A “NATURALS” DE CATALUNYA: ELS NASCUTS A CATALUNYA (amb independència de la procedència de la seua família) PROCEDIMENT DE “NATURALITZACIÓ”: Acord pres en el transcurs d’unes Corts: A petició del braç que representaria el sol·licitant Acceptat pels tres braços Sancionat pel Comte-Rei • Raons generalment adduïdes en defensa de la petició: • Parlar català • Haver servit el país • Haver contribuït econòmicament a les necessitats del país • Tenir família catalana • Haver viscut a Catalunya un llarg període de temps

5. L’ESTAT CATALÀ PODER EXECUTIU I COMTE –REI 1. CANCELLERIA (Consell general d’Aragó,a partir de Ferran II) Consellers Secretaris • LLOCTINENT GENERAL (GOVERNADOR GENERAL) Lloctinents (governadors o procuradors) (un per cada estat de la Corona) 3. VEGUERIES 4. SOTSVEGUERIES • BATLLIES Més endavant: VIRREI • EN PARAL·LEL: • A. BARONIA TERRITORIAL • Procuradors • B. CAVALLER FRANQUICIAT

6. L’ESTAT CATALÀ PODER EXECUTIU II GENERALITAT (des de 1283, permanent a partir del regnat de Pere III) (Constitució “Volem, estauïm”) COMPOSICIÓ: 3 DIPUTATS 3 OÏDORS DE COMPTES FUNCIONS CONCRETES: • Hisenda especial (i tributs d’automanteniment) • Vigilància de l’acompliment de les lleis • Judicatura de greuges (des de 1409) • Compilació i publicació de els lleis Defensa del territori • Ordre públic

7. L’ESTAT CATALÀ PODER JUDICIAL Des de les Corts de 1701-1702: Tribunal de Contrafaccions (alt tribunal que entén en problemes d’inconstitucionalitat) COMTE-REI/ LLOCTINENT/VIRREI AUDIÈNCIA REIAL (O CÚRIA)/ REIAL AUDIÈNCIA PROCURADOR BARÓ REIAL JURISDICCIONAL (PÈRDUA PROGRESSIVA D’ATRIBUCIONS) VEGUER PROCURADORS SOTSVEGUER BATLLE MOSTASSAF Poder no separat però limitat per garanties (legals i processals)

8. L’ESTAT CATALÀ HISENDA (REIAL) TRIBUTS RECAPTATS: Tributs estauïts de les ciutats i viles reials Taxes duaneres (completes o parcials) Taxes sobre monopolis reials Rendiments emfitèutics Tributs satisfets per minories COMTE –REI (LLOCTINENT / VIRREI) 1. CANCELLERIA MESTRE RACIONAL Escrivà de ració TRESORER (“secretari d’estat d’Hisenda”) CAVALLER FRANQUICIAT BATLLE GENERAL BARONS TERRIORIALS BATLLIES PROCURADORS __________________________________________________ EN PARAL·LEL: GENERALITAT

9. L’ESTAT CATALÀ ADMINISTRACIÓ LOCAL BARCELONA CONSELL DE CENT COMTE-REI Format per: Un conseller en cap VEGUER Els consellers: · Prohoms BATLLE (mà major i cavallers) · Ciutadans honrats Determinen els mem- (mà mitjana i mà menor) bres de la mà major. ____________________________________________________ CIUTATS I VILES REIALS UNIVERSITATS GRAN CONSELL PETIT CONSELL Format per: Format per: Un jurat en cap Consellers Els jurats (o cònsols o paers) Hisenda local __________________________________________________ SENYORIES (baronies, vescomtats, comtats, ducats...) ADMINISTRACIÓ PROCURADORS GENERAL __________________________________________________ SENYORIES ECLESIÀSTIQUES ADMINISTRACIÓ ORDES MONESTIRS BISBATS GENERAL COMANADORS PROCURADORS CÚRIA (CAPÍTOL) PRO- PRO- CURADORS CURADORS PROCURADORS

10. L’ESTAT CATALÀ ORDRE PÚBLIC GENERALITAT VEGUERS SOTSVEGUERS OFICIALS CAVALLERS SOTMETENT SACRAMENTAL • EN PARAL·LEL: • BARONIA TERRITORIAL • SOTMETENT • HOST SENYORIAL

11. L’ESTAT CATALÀ DEFENSA DE FRONTERES En cas de necessitat: provisió d’armes i de reforços (MOBILITZACIÓ PARCIAL) GENERALITAT RECULLETES (s’hi integren jurisdiccions reials i senyorials sota el l’enquadrament de les primeres) Banda occidentalBanda oriental VEGUERIES DE: VEGUERIA DE URGELL PERPINYÀ CERDANYA MASOS DE FRONTERA I PUIGS DE FUM I “SO METRE” MASOS DE FRONTERA I PUIGS DE FUM I “SO METRE” EXISTEIXEN ALGUNES GUARNICIONS PERMANENTS EN CASTELLS DE FRONTERA I EN ALGUNES PLACES FORTES. ES TRACTA DE L’ÚNICA TROPA PERMANENT, SEMPRE A LES ORDRES DIRECTE DEL COMTE-REI AMB EL TEMPS, EN GRAN MESURA ALIENES A LA TERRA), DE VEGUERIES O D’UNIVERSITATS. Suports: VEGUERIES, SOTSVEGUERIES I BATLLIES DE: LLEIDA AGRAMUNT BALAGUER TÀRREGA CERVERA (PER AQUEST ORDRE) Suports: VEGUERIES, SOTSVEGUERIES I BATLLIES DE: VALLESPIR FIGUERES EMPÚRIES GIRONA (PER AQUEST ORDRE) OFICIALS MAJORS: - Comissaris del braç militar - Veguers, sotsveguers, batlles i jurats en cap

12. L’ESTAT CATALÀ DEFENSA (GENERAL) COMTE-REI / VIRREI/ JUNTA DE BRAÇOS GENERALITAT (per delegació) Divisions per a la recluta: Disposa d’arsenal CAPITANIES ( fins a 61) permanent CORONELES CIUTADANES • ORGANITZACIÓ REGULAR: • Regiments o terços de vegueria (fins a 14) • Milícies ciutadanes (fins a 7) / Coroneles (dv. regiments) • Companyies de cavalleria (fins a 11) • FORCES ESPECIALS O AUXILIARS: • Regiments de fusellers de muntanya (“miquelets”) • Regiment de la Generalitat • Regiment de Reials Guàrdies Catalanes (1705-14) ORGANITZACIÓ JERÀRQUICA: SOTSOFICIALS: DESENERS, VINTICINQUATANERS, CINQUANTENERS OFICIALS (BRAÇ MILITAR)

14. L’ESTAT CATALÀ MARINA GENERALITAT COMTE-REI Estol reial (va deixar de ser privatiu de Catalunya) Estol de la Diputació del General ESTOLS AUTÒNOMS: Estol de Barcelona Estols baronials Estol de la Llotja (desaparegut) Antigament sota el comandament de l’almirall (equivalent naval del conestable)

15. L’ESTAT CATALÀ GUERRA EXTERIOR COMTE-REI SENESCAL O CONESTABLE ALMIRALL Estols aliats Almogàvers (sufragats pel com- Tropes mercenàries Estrangeres Estol reial te-rei i les Corts) Host senyorials Tropes reclutades per la Generalitat Estols baronials

16. L’ESTAT CATALÀ MONEDA (POTESTAT REIAL) LLIURA FLORÍ (MONEDA BARCELONESA) DUCAT CROAT BILLÓ SOU ESCUT DINER MONEDA MENUDA: MÉS COURE QUE PLATA • LA MONEDA CATALANA S’ENCUNYA A LA SECA DE BARCELONA I EN PERÍODES CONCRETS, EN ALGUNES ALTRES CIUTATS • Taules de canvis: • Canvi de moneda procedent d’encunyacions de diverses amb diferent llei • Canvi de moneda estrangera • Cobrament d’aranzels

17. L’ESTAT CATALÀ REGNUM PACTUM REX ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL PERÍODE D’EXCEPCIÓ (1697-1714) JUNTA DELS TRES BRAÇOS Màxima representació del Principat Defensa CONFERÈNCIA DEL TRES COMUNS GENERALITAT DE CATALUNYA: Administració del Principat Representació exterior Hisenda Justícia Defensa BRAÇ MILITAR: Defensa CONSELL DE CENT