80 likes | 231 Views
DOCUMENTACIÓ GENERAL Nom: Reial Monestir de Santa Maria de Poblet Arquitecte: desconegut Cronologia: fundat el 1151 Localització: terme municipal de Vimbodí (Conca de Barberà) Estil: gòtic de transició o cistercenc Materials: pedra calcària. Elements de suport i suportats.
E N D
DOCUMENTACIÓ GENERAL Nom: Reial Monestir de Santa Maria de Poblet Arquitecte: desconegut Cronologia: fundat el 1151 Localització: terme municipal de Vimbodí (Conca de Barberà) Estil: gòtic de transició o cistercenc Materials: pedra calcària
Elements de suport i suportats. Sala capitular i biblioteca: cobertes amb volta de creueria sobre columnes centrals en forma de palmera.
Església: la nau central està coberta per una volta de canó lleugerament apuntada, reforçada per arcs torals apuntats que arrenquen de columnes embegudes en els murs. Les naus laterals estan cobertes amb volta de creueria.
Claustre: corredors coberts amb volta de creueria. Al claustre hi ha el templet del brollador cobert amb volta de creueria. Sala del dormitori: arcs torals apuntats que aguanten un sostre de fusta de dues aigües
SALA CAPITULAR DORMITORI REFETOR
Disposició invertida:l’església està al sud del claustre • Girola amb absidioles circulars • El refetor, la cuina i el calefactòrium estan situats al nord
INTERPRETACIÓ • L’Orde del Císter pretenia tornar a la puresa de la regla de Sant Benet (ora et labora), que implicava una revaloració del treball manual i una disminució del temps dedicat als actes purament litúrgics. Això havia d’anar acompanyat d’un allunyament dels valors mundans. Per això es fundaven en llocs aïllats. • L’observança de la regla de Sant Benet va determinar les dependències del monestir: església, sala capitular, refetor, dormitori. Totes elles articulades al voltant del claustre. L’estructura arquitectònica es va dissenyar en relació amb les activitats que s’havien de fer. • El monestir de Poblet va patir una expoliació important com a conseqüència de la desamortització de 1835. Posteriorment ha estat reconstruït i declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 1991.
Des del regnat de Pere el Cerimoniós (1319-1387) i durant els segles XIV i XV esdevingué panteó reial dels sobirans de la Corona d’Aragó. També acull les restes de reis anteriors, com Jaume I el Conqueridor. Alfons XIII el declarà Monument Nacional el 1921. Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 1991.