280 likes | 414 Views
ESCOLA DE PARES. COMUNICACIÓ I LLENGUATGE. SEMINARI DE MESTRES D’AUDICIÓ I LLENGUATGE DEL TERME DE CALVIÀ. JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE.
E N D
ESCOLA DE PARES COMUNICACIÓ I LLENGUATGE
SEMINARI DE MESTRES D’AUDICIÓ I LLENGUATGE DEL TERME DE CALVIÀ
JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE • Després d’haver treballat durant els darrers anys les actuacions dins l'aula amb l’alumnat i d’haver elaborat material per a la prevenció de problemes de parla i llenguatge, ens hem adonat de la necessitat d'implicar les famílies com a actuació imprescindible per a la millora de les habilitats comunicatives i lingüístiques de l'alumnat.
La bibliografia actualitzada demostra que els resultats són més òptims quan la família té certs coneixements i col·labora de manera activa amb la intervenció mitjançant pautes i activitats d’estimulació proposades.
Què ens trobam a les nostres aules? Poc contacte ocular i manca d’atenció. Mal hàbit postural. Mala higiene bucal i nasal. Dificultats masticatòries i de deglució. Succió digital i de la xupa. Respiració bucal. Alteracions en el desenvolupament dels òrgans bucofonadors.
Parla escassa i inintel·ligible. • Parla infantilitzada. • Alteracions en la comunicació i llenguatge derivades de factors contextuals.
Poc contacte ocular i manca d’atenció • DIFICULTATS • No es poden fixar en els moviments que realitzam per articular. Per tant, no servim de model. • Dificultat en establir converses adequades: manca de torns, interès, respecte,...
Poc contacte ocular i manca d’atenció • SOLUCIONS: • A l’hora d’establir la comunicació ens hem de col·locar davant l’infant i a la mateixa alçada. • Abans de seguir parlant cal assegurar-se que ens està escoltant i ens entén. • S’ha de donar a entendre a l’infant que ens interessa tot allò que fa i diu. • Hem d’aprofitar qualsevol activitat quotidiana (bany, menjar, dormir, …) com a eina comunicativa.
Mal hàbit postural • DIFICULTATS • Capacitat toràcica d’aire insuficient. • Insuficient força i durada per a l’emissió oral. • Problemes a l’hora de mantenir postures adequades a determinats contexts. • Dificultats en les seves produccions.
Mal hàbit postural • SOLUCIONS: • Donar exemple amb una bona postura corporal. • Ajudar a adquirir la postura correcta evitant les ordres verbals i aprofitant el contacte físic. • Fer conscient a l’infant de la necessitat de mantenir un bon control postural per afavorir la respiració i la producció oral.
Mala higiene bucal i nasal • DIFICULTATS • Parlar amb un volum inadequat de la veu (ni cridar ni xiuxiuejar). • Manca d’higiene nasal i poc control del baveig. • Manca d’habilitat per mocar-se. • Hàbit inadequat de xupar i mastegar objectes.
Mala higiene bucal i nasal • SOLUCIONS: • Fer-lo ser conscient de la importància de dur la cara neta mitjançant imatges pròpies i dels altres. • Mostrar-li les dificultats que li provoca tenir mocs o baves a l’hora de parlar, olorar,... • Reforçar positivament tot allò que faci per evitar dur moc o bavejar.
Dificultats masticatòries i de deglució • DIFICULTATS: • Es pot produir una hipotonia dels músculs implicats en el moviment dels llavis i de les galtes. • Com a conseqüència de la hipotonia es poden generar alteracions de la parla de l’infant (dislàlies). • Exercir una pressió constant contra les dents incisives superiors pot provocar una mossegada oberta, que dificultaria la producció de determinats sons.
Dificultats masticatòries i de deglució • SOLUCIONS: • Menjar tot tipus d’aliments, ja que implica una sèrie de moviments de llengua, llavis i dents que són bàsics pel llenguatge. • Introduir de manera definitiva l’activitat de mastegar per reforçar els músculs que intervenen en la parla. • Evitar l’ús de xupa i biberó.
Succió digital i de la xupa • DIFICULTATS: Els moviments que produeix la succió digital i de la xupa poden provocar: • Postures anòmales de la llengua (tendència a l’avançament). • Elevació dels alvèols i paladar dur. • Mal creixement i disposició de les dents incisives, sobretot avançament de les superiors i retrocés de les inferiors, que provocaria alteracions en l’oclusió dentària (mossegada oberta) i en la producció de determinats sons.
Succió digital i de la xupa • SOLUCIONS: • Evitar aquest mal hàbit a partir dels 24-30 mesos, un cop s’han superat diferents etapes com l’adaptació escolar i l’absència de la mare, dormir tot sol, control d’esfínters... • Es poden aprofitar celebracions com l’aniversari o l’arribada dels Reis Mags per arraconar la xupa. • Per evitar la succió digital es poden utilitzar diferents recursos: cosir un guant al pijama, posar una substància desagradable al dit, premiar-lo quan no se’l xupa, etc.
Respiració bucal • DIFICULTATS La postura habitual de “boca oberta” pot ser motiu de: • Baveig • Mals hàbits de deglució • Mala disposició dentària • Disfonies • Mala articulació...
Respiració bucal • SOLUCIONS: • Aconseguir la respiració nasal mantenint una bona higiene nasal. • Entrenar el sentit de l’olfacte. • Descartat obstruccions físiques duent l’infant a l’ORL.
Alteracions en el desenvolupament dels òrgans implicats en el llenguatge • DIFICULTATS: • En ocasions ens trobam amb malformacions als òrgans bucofonadors com llavis, paladar, llengua, dents, fre lingual... • Aquestes malformacions poden provocar: • Problemes d’articulació • Respiració bucal • Poc control d’emissió de l’aire que s’empra per articular. • Problemes de deglució... • Altres: otitis de repetició que poden provocar un baix nivell d’audició.
Alteracions en el desenvolupament dels òrgans bucofonadors • SOLUCIONS: • En moltes ocasions serà necessària una intervenció quirúrgica (fissura en el paladar, fre lingual, llavi leporí...) abans de començar a realitzar una intervenció logopèdica. • Algunes de les malformacions es podrien haver evitat controlant l’ús de la xupa, el biberó, la succió dels dits i altres objectes dins la boca, exercitant els músculs bucofonadors...
Parla escassa i inintel.ligible • DIFICULTATS • Problemes psicosocials associats amb una comunicació ineficàs. • L’autisme, lesions cerebrals, hipoacusies, deficiències psíquiques,immaderesa articulatòria com també pobre estimulació del llenguatge i sobreprotecció poden provocar secuandàriament aquest tipus de parla. • Pot afectar negativament moltes altres àrees. • Les dificultats de llenguatge expressiu interfereixen en el rendiment acadèmic i/o d’interacció social. • Excessiva comunicació gestual en detriment de la comunicació oral (Si l’infant es comunica assenyalant o amb altres tipus de gestos, i les seves necessitats són satisfetes així, no tendrà cap interès per fer-se entendre mitjançant l’expressió oral).
Parla escassa i inintel.ligible • SOLUCIONS • Prevenció primerenca. • Passar molt de temps comunicant-nos amb els nostres fills: conversant diàriament, llegint contes, demnanar que assenyali imatges i les anomeni, etc. Tractar que sigui divertit el parlar amb nosaltres. y tocar texturas. • Aprofitar situacions quotidianes: anomenar productes al supermercat, assenyar yi anomenar objectes de casa, fer-los preguntes i mostra que estam atents a les seves respostes, empran vocabulari senzill però mai fent servir un llenguatge infantil, etc. • No hem de corregit constantment ja que si no agafarà por a parlar i deixarà de fer-ho. És preferible servir d’exemple (després de la seva producció nosaltres li retornam el que ha dit malament amb correcció i dins del context d’una frase). • No l’hem d’interrompre mentre parla. Hem de dona temps per que es pugui expressar i esperar abans de contestar. • Reflexiona sobre la teva manera de parlar. Si ho fas molt aviat i sense pronunciar bé alguns sons, el teu fill parlarà de la mateixa manera. BLA BLA
Parla infantilitzada. • DIFICULTATS • No repetim les coses tantes vegades com ho necessita el nin, de forma natural. • Corregim immediatament les produccions errònies del nin. • Per manca de temps, no li parlam a poc a poc i “el pressionam” per tal que conti coses, sense respectar el seu ritme de pronúncia.
Parla infantilitzada. • SOLUCIONS: • No imitar la seva forma de parlar, ni riure-li la gràcia. • No renyar-lo si parla malament, sinó repetir la seva producció correctament sense donar més importància. • Evitar l’abús d’atenció sobre les errades i dificultats. • Parlar amb frases curtes i senzilles adequades a la seva edat.
Alteracions en la comunicació i llenguatge derivades de factors contextuals. • DIFICULTATS • Manca de capacitat d’escolta i atenció, per l’excessiva presentació d’estímuls. • Manca d’ordre i estructura en el context dels infants. • Manca de valoració de les seves manifestacions i possibilitats.
Alteracions en la comunicació i llenguatge derivades de factors contextuals. • SOLUCIONS: • Conversar amb ells en totes les oportunitats que s’ofereixin, demanant: on? Quan?,...,fer preguntes obertes per ampliar els seus missatges. • Donar temps per tal que respongui i s’expressi, no interrompre les seves produccions i deixar-lo acabar les frases. • Fer referències constants al context, utilitzant objectes reals, mímica, gests,... • Els infants han de crear, fer que s’esforcin i tenguin la necessitat de parlar. • Fer activitats amb l’infant sobretot que estimulin el seu llenguatge espontani.
BIBLIOGRAFIA • Hablando nos entendemos los dos. • Usted hace la diferencia. Tots dos son de A. Manolson. Toronto. The Hanen Centre. (Distribuido por Entha-ediciones). • Estimulación del lenguaje oral. A. Juárez Sánchez i M. Monfort. Entha-ediciones