La crisi del 98. 1. El desastre del 98.

1. La crisi del 98. 1. El desastre del 98. • El incident del Maine: - voladura del vaixell “Maine”, atribuïda als espanyols. - solucions: intent de compra, mediació o ultimàtum. - desig d’una Cuba lliure i independent - manifestacions patriòtiques a Espanya: la guerra inevitable. • La contesa a Filipines: - suposa la fi de la guerra i derrota espanyola (batalla de Cavite). • La rendició: - Agost: protocol de Washington: armistici fins l’arribada de l’acord definitu. - Desembre: Tractat de París (cessió de Filipines, Puerto Rico i Guam, independència de Cuba).

2. 2. La posició de la societat espanyola davant la guerra del 98. • Classe política: - aconseguir l’estabilitat del sistema polític. • Interessos econòmics: - mitjans industrials catalans favorables al manteniment de la colònia. - agricultors castellans i miners bascos més reformistes. • L’Església, interessada fonamentalment a Filipines com a propietària. • Sectors populars i obrers: - escassa protesta i motins més bé de subsistències. - oposició més tancada del PSOE. - anarquistes contradictoris. - federalistes colonialistes com un estat més. • Nacionalistes perifèrics: - antiespanyolisme dels bascos. - més moderats els catalans.

3. 3. Les conseqüències de la crisi. • “desastre”, encara que es prefereix la utilització del terme “crisi de fi de segle”. • té més el sentit de punt d'inflexió que d'afonament d'una situació econòmica, social o política, cosa que no va ocórrer. • Quant a la situació política no hi ha fallida en el sistema de la Restauració. L'oligarquia sofreix un dur colp, però les forces socials que li són hostils (proletariat, llauradors, burgesia comercial i industrial de la perifèria) actuen de forma dispersa i manquen de maduresa. • En el pla ideològic i intel·lectual sí que és necessari parlar de crisi: la burgesia no integrada en el sistema (especialment situada en la perifèria), la petita burgesia i la classe obrera irrompen ideològicament en el panorama espanyol. • Les dos primeres s'expressen a través del regeneracionisme i el nacionalisme i la segona des del socialisme i l'anarquisme. • Si vam acceptar que el 98 no comporta fallida política i que el sistema no entrarà en crisi fins a 1917, és necessari també assenyalar que només transcorrerà una dècada fins que una nova crisi colonial (El Marroc) produïsca la reactivació de les crítiques al sistema de la Restauració.

4. Tema relacionat: el naixement de la premsa “amarilla”. William Randolph Hearst Hearst a Remington: “tu haz las fotos, yo pongo la guerra”

5. EL BOTIN DE BYNE • CONVENTO DE SAN FRANCISCO DE CUELLAR (SEGOVIA). Fue desmembrado entre 1907 y 1927 con la participación de Byne. Algunas de sus partes se encuentran en la HispanicSociety de Nueva York y otras se utilizaron en la reconstrucción del monasterio de Sacramenia, en Miami. • CASTILLO DE BENAVENTE (ZAMORA) . Byne vendió a Hearst en 1930 parte de su estructura gótica. Actualmente su paradero es desconocido. • MONASTERIO DE OVILA (GUADALAJARA). Hearst lo compró en 1931 con la intención de reconstruirlo en Wyntoon, su residencia de San Francisco. Nunca lo hizo y hoy algunas de sus piedras siguen arrumbadas en el parque del GoldenGate. Existe un proyecto de reconstrucción, paralizado. • REJA DE LA CATEDRAL DE VALLADOLID. Arthur Byne se la vendió a Hearst en 1922. Nunca llegó a usarla. En 1956 se vendió al Metropolitan de Nueva York, que la instaló, después de mutilarla convenientemente para que cupiera. Puede visitarse allí. • CATEDRAL DE SEO DE URGEL (LÉRIDA). Uno de sus arcos de jaspe rojo se encuentra en el Castillo de San Simeón, en California.También la sillería del coro, que Hearst instaló en su comedor. • COLECCION DE ARTE DEL CONDE DE LAS ALMENAS. Byne se la llevó a Estados Unidos con la excusa de montar una exposición y después la vendió. Sus artesonados y mobiliario están desperdigados en ese país.