Els Coloms a Manresa .

1. Els Coloms a Manresa. Cens, localització de les colònies, anàlisi de les fonts d’alimentació i propostes de control. Octubre de 2006.

2. Objectius d’aquest estudi: • QUANTS N’HI HA I ON SÓN ? • Realització del cens dels coloms de la ciutat i del seu mapa de distribució i concentració. • ON ES REFUGIEN ? • Determinar les principals zones de nidificació, és a dir les colònies existents en el municipi. • QUANT ALIMENT TENEN DISPONIBLE? • Identificar i analitzar les fonts de recursos alimentaris en les que es suporta la població, tant quantitativament com qualitativament. • ON MOLESTEN ? • Avaluar les molèsties i perjudicis que els coloms ocasionen en les edificacions, espais urbans i col·lectius socials de la ciutat. • SABER QUINA ÉS I COM FUNCIONA LA POBLACIÓ DE COLOMS A MANRESA

3. Només quan sabrem com funciona la població podrem: • Determinar les línies estratègiques i les actuacions que permetran la reducció de la població a uns nivells sostenibles de forma permanent. • Sostenibles en quant el número de coloms existent: • No causi molèsties • Tingui una bona salut • Mai no podrem aconseguir reduir la població a 0.

4. Metodologia: Cens d’individus i mapa de distribució. Localització de les principals colònies. Anàlisi quantitativa i qualitativa de l’alimentació. Diagnosi de la situació Detecció de punts clau i línies estratègoques PLA D’ACTUACIÓ

5. Resultats I. El Cens. Comparativa amb altres ciutats:

6. Resultats II. Les colònies. • Paral·lelament a la realització del cens s’ha procedit a localitzar les colònies existents en el nucli urbà. S’ha confeccionat un llistat composat per 68 adreces i un mapa de colònies. • Aquestes colònies corresponen a llocs on els coloms es refugien i nien de forma permanent al llarg de l’any i en una quantitat significativa. • Si bé hi ha colònies repartides per tot el nucli urbà la major part es concentren al centre de la ciutat, destacant les rodalies de la Plaça Anselm Clavé. • Es colonitzen tant edificis vells com de nous. • La conclusió que s’extreu és que el factor refugi no és un factor limitant.

7. Resultats III. Els punts d’alimentació. • Les bases alimentàries de la població de coloms a Manresa detectades en fer el cens obeeixen a quatre fonts: •   Alimentadors • Patis de les escoles • Granges dels afores • Restes accidentals

8. Resultats III. Els punts d’alimentació (2). • Els alimentadors són la base alimentària dels coloms de la ciutat. • Hi ha dues classes d’alimentadors: regulars i esporàdics. • Els esporàdics individualment no són rellevants. Si que tenen rellevància quan els analitzen globalment. • D’alimentadors regulars n’hi ha de dos tipus: • a)els que alimenten els coloms a la via pública. • b) els que ho fan en balcons o patis interiors dels seus domicilis. • L’alimentació en balcons i patis interiors pren molta importància en relació a altres ciutats. • Aquest fenomen pot ser reflex de la consciència de que alimentar els coloms és un fet malvist, que es pot sancionar i que provoca queixes entre els veïns. Alimentació a l’àtic de la Pl. Anselm Clavé, 3. L’alimentació en aquest punt és molt intensa. Alimentació al C/Na Bastardes, al costat de l’Ateneu.

9. Resultats III. Els punts d’alimentació (3). • S’han detectat 25 punts de la ciutat on s’alimenta els coloms. • Per a cadascun d’ells s’ha determinat: • hora en que es realitza l’alimentació. • persona que la realitza. • tipus d’aliment que es subministra. • quantitat. • Dos alimentadors que actuen a la zona centre mantenen aproximadament a 1/5 de la població total de la ciutat i gairebé la totalitat de coloms de la zona centre. “ Més aliment vol dir més coloms amb mala salut i no una millor salut dels coloms existents ”

10. Conclusions (I). • Manresa té en aquests moments una població de coloms molt elevada. • La densitat és de 331 coloms observats/km2 i la població estimada de 5.215. • La població ha arribat al punt de capacitat de càrrega de la ciutat pel que fa als recursos alimentaris, trobant-se en un estat de vulnerabilitat davant de malalties i infeccions (eina de regulació natural de les poblacions). • Els coloms provoquen un grau de molèsties elevat, el qual es veu magnificat pel fet que el gruix de colònies es localitza en el centre comercial i les seves rodalies. • La dinàmica observada mostra que la població de coloms de la ciutat està formada per un conjunt de grups, els quals viuen cadascun al voltant d’un punt d’alimentació sent bastant independents entre ells.

11. Conclusions (II). • La població es sustenta alimentàriament gràcies a persones que els donen aliment i, en molt menor grau, els patis de les escoles. • Entre els alimentadors hi ha una quantitat significativa de persones que els alimenten en patis interiors o balcons. Aquest fet pot manifestar una consciència de que alimentar als coloms provoca queixes i és un fet sancionable. • La concentració extrema del centre de la ciutat és deguda, en bona part, a l’acció de dos alimentadors.

12. Pla de Control. Objectius: a)Reduir la població de forma estable i permanent de coloms . b)Mantenir la població de coloms en un bon estat de salut i, fins i tot, millorar-lo si és possible. c)Aconseguir una menor presència fora dels punts d’alimentació reduint la brutícia dels carrers i les molèsties als veïns/es d)Reubicar els punts d’alimentació, nidificació i repòs, traslladant-los als llocs idonis; és a dir a llocs on les molèsties per al veïnat siguin mínimes.

13. Pla de Control (II). • Línies estratégiques: • Línia 1. Reducció de la disponibilitat d’aliment • Línia 2. Reducció del refugi. Tancament de colònies. • Línia 3. Programa de captures.

14. Línia 1. Reducció de la disponibilitat d’aliment (I) • 1.1. Reducció de la disponibilitat d’aliment deguda als alimentadors. És la línia prioritària del Pla de Control. Inclou • Informació a la població en general sobre l’orientació municipal en el problema dels coloms. • Comunicació amb els alimentadors per tal de dissuadir-los de donar menjar als coloms. Pot requerir haver d’aplicar sancions. • Neteja diària de l’aliment dels alimentadors que actuen a la via pública. 1.2 Reducció de la disponibilitat d’aliment a les granges i la cooperativa de Salelles. S’ha de considerar com una línia d’actuació no prioritària ja que tan sols un grup molt localitzat es fonamenta en aquesta font d’aliment. Les observacions fetes determinen que aquest grup no s’endinsa gaire a la ciutat.

15. Línia 1. Reducció de la disponibilitat d’aliment (II) 1.3. Reducció de la disponibilitat d’aliment deguda a les restes accidentals als carrers: Implica una neteja viària acurada. Línia poc prioritària. 1.4. Reducció de la disponibilitat d’aliment en els patis de les escoles: Implica conscienciació dels alumnes i neteja acurada dels patis. Línia poc prioritària.

16. Línia 2. Reducció del refugi. • En una ciutat com Manresa els llocs de nidificació i repòs s’han de considerar com a il·limitats, tot i així es pot actuar per tal de desplaçar els coloms fora del llocs on produeixin molèsties. • Les mesures a prendre són molt simples: tan sols cal tapar els orificis pels que entren els coloms. • Per poder dur a terme les actuacions d’aquesta línia es pot comptar amb una ordenança municipal que obligui als propietaris d’edificis abandonats a evitar que siguin colonitzats pels coloms.

17. Tardor Hivern Primavera Tardor Captura 1 Captura 2 Captura 3 Captura 4 Línia 3. Programa de captures. • Per que tinguin efectes llargs en el temps cal reduir prèviament el nivell d’aliment disponible. • Asseguren que el número de coloms es mantingui per sota de la capacitat de càrrega, permetent que millori la salut dels coloms existents. • Cal efectuar un programa de captures i una captura aïllada:

18. “Menys coloms vol dir millor salut i menys molèsties per a la ciutat.