ANÀLISI DE LES CAUSES SOBRE LA CONDUCTE DESVIADA I DELINQÜÈNCIA: EXPLICACIONS BIOLÒGIQUES

1. ANÀLISI DE LES CAUSES SOBRE LA CONDUCTE DESVIADA I DELINQÜÈNCIA: EXPLICACIONS BIOLÒGIQUES

2. INTRODUCCIÓ: Delinqüent innat Delinqüent boig moral Delinqüent epilèptic Delinqüent boig Delinqüent ocasional Delinqüent passional Lombroso Causes biològiques -Origen de la delinqüència -Aclarint la delinqüència juvenil Glueck

3. Cesare Lombroso Cesare Lombroso (Verona 1835 - Torí 1909) Va ser metge, antropòleg, penalista italià, professor d'universitat i director d'un hospital psiquiàtric. Va escriure una obra que va marcar l'inici d'unes noves teories sobre la criminalitat "L'home delinqüent" iniciant la branca de l'antropologia criminal. Les condicions independents de la voluntat, com l'herència, la influència de malalties nervioses, per Lombroso tenen un paper principal en la psicologia del delinqüent.

4. Les seves teories van ser molt controvertides i van gaudir d'ampli eco. Tot i que les seves tesis actualment son considerades errònies, caldria assenyalar l'important paper que va ocupar en la separació de l'estudi dels criminals dels problemes de tipus moral

5. Classificació Criminal segons Lombroso Delinqüent innat: Aquest tipus de delinqüent és aquell que presenta tot un seguit d'anomalies d'origen degeneratiu. Lombroso veu l'origen del delinqüent innat un producte de la regressió a etapes primitives de la humanitat, aquestes teories tenen la seva explicació ja que és quan apareixen les idees de Darwin. Al 1872 Lombroso va descobrir en un crani l'existència d'una fosseta en la zona occipital mitjana, aquesta fosseta és un estigma de franca regressió pròpia dels vertebrats inferiors. Al descobrir això, entén que ha trobat allò que justifica tota la seva teoria de regressió d’èpoques primitives. Assenyalarà totes les característiques psíquiques i físiques que el delinqüent innat tindrà: front fugisser, gran desenvolupament dels pòmuls, orelles en forma de rosteix, insensibilitat al dolor, freqüent moncinisme, major robustesa dels membres esquerres, insensibilitat afectiva, falta de remordiments, cinisme, vanitat, crueltat, afany venjatiu, impulsivitat, tendència al fueto, tendència a les orgies, ús freqüent de l'argot.

6. Delinqüent boig moral: Diu que és una espècie d'idiota moral que no pot elevar-se a comprendre el sentiment moral, o per l'educació, aquesta es va estacionar en la pràctica. Són indiferents afectius, i quan entren en col·lisió amb la llei, la indiferència es transforma en odi, venjança, ferocitat, en la convicció de tenir dret a fer el mal. Destaquen per: corpulència física, astúcia, precocitat sexual, perversió afectiva, intel·ligència natural intacta. Sol ser delinqüent des de la infància o la pubertat.

7. Delinqüent epilèptic: És un delinqüent violent i agressiu, seran els delinqüents que cometin delictes gravíssims sense experimentar cap tipus de remordiment. Delinqüent boig: Distingeix entre delinqüent boig alienat, delinqüent boig alcohòlic i delinqüent boig histèric. Delinqüent ocasional: No és aquell que busqui l'ocasió per a delinquir, és aquell que se sent atret pel delicte, o bé cau en el delicte per raons insignificants.

8. Delinqüent passional: És aquell que comet el delicte tenint com substrat la docència d'alguna passió. Lombroso observa que el delinqüent manca de sentiment moral a causa de la regressió en etapes anteriors; regressió d'una banda i no evolució per una altra. Va observar aquesta falta d'evolució en els epilèptics, precisament per això és pel que dóna una explicació del crim: és una causa interna. Arriba a interrelacionar el físic amb les estacions, constata que a l'hivern es cometen més crims, al gener es produeixen més falsificacions i estafes. La criminalitat serà el resultat de tots aquests factors, la naturalesa aportarà la matèria primera i la societat el marc adequat. Dóna importància a les condicions meteorològiques, la raça, densitat de població, alcohol, factors educatius i econòmics. Referent a la classe social observa que la criminalitat violenta es dóna en les capes més baixes de la societat, mentre que els delictes de frau són més propis de les classes acomodades.

9. Distingirà dos tipus de criminalitat: ATÀVICA: És la qual correspon als veritables criminals, aquells fatalment predisposats al crim. EVOLUTIVA: És la qual ve definida per la llei. Aquesta criminalitat evolutiva no són pròpiament del delinqüent perquè li falta la resistència a les temptacions ambientals. Pel que fa a la pena, és contrari a la retribució i a la venjança, la fi de la pena és protegir l'ordre social. En casos extrems, pot aplicar-se la pena de mort. Per a Lombroso, EL DELINQÜENT NEIX I NO ES FA.

10. SHELDON GLUECK • Sheldon va néixer el 15 d'Agost del 1896 a Varsòvia i va morir el 10 de Març del 1980. va estudiar criminologia a la universitat de Harvard. És reconegut pels nombrosos estudis del comportament delictiu i dels resultats del tractament correccional influït profundament en la justícia penal, tant legislatiu com administratiu.

11. Estudis de Glueck: - Sheldon i Eleanor Glueck van realitzar uns dels estudis més extensos i massius de l'origen i la etiologia de la delinqüència, l'any 1940. - En els seu estudi es confirma que el rol del paper central portat a terme amb la disciplina en famílies en forma d'agressivitat antisocial, porta a terme a la delinqüència masculina i a la criminalitat en adolescència i edat adulta. - Van comparar a nois delinqüents i no delinqüents de famílies Angleses, Irlandeses i Italianes de àrees pobres urbanes i van descobrir una conclusiva evidència: l'origen de la delinqüència prové d'experiències de la disciplina i vida familiar en la primerenca infantesa, sent un paràmetre de gran importància.

12. - El que els Gluecks van comprovar és que la delinqüència comença molt abans que els nens arribin a ser adolescents. - Els senyals són sovint visibles quan els nens tenen l'edat de 3 a 6 anys i gairebé sempre abans que arribin a complir els 11 anys. - L'inici persistent en la tendència de mala conducta apareix a la primerenca edat de 7 anys o abans, en un 48% dels nostres delinqüents i de 8 a 10 en un 39% addicional, fent un total de gairebé 9 dècims del total del grup, demostrant clares tendències delinqüents abans del temps de quan els nois arriben a ser membres de colles organitzades. Els Glueck van continuar les seves anàlisis de disciplina en un estudi més gran "Aclarint la delinqüència juvenil" (1950), en el qual ells van encertar que de tot en tot la més marcada diferència entre la pràctica disciplinària dels pares dels delinqüents i d'aquells no delinqüents, s'ha trobat considerablement en major proporció que els no delinqüents acudeixen a càstigs físics.

13. - Els Gluecks creïen que la seva anàlisi és un comentari revelador de l'efectivitat relativa del càstig físic a l'oposat d'una apel·lació per a raonar en el control de la conducta del nen. • - La incidència més baixa de delinqüència i conducta antisocial en l'adolescència i més enllà, és sempre trobat en nois que van ser volguts, respectats, cures i entesos en la seva infantesa. - En una altre investigació realitzada per Sheldon i Eleanor GLUECK (1950) va demostrar que el 60% dels delinqüents provenien d'aquestes llars des estructurades, mentre que la xifra en els no-delinqüents solament arribava a el 34%.6.

14. conclusió En l’actualitat és necessari buscar explicacions multifactorials a la conducta delictiva. El comportament humà, no està determinat per les condicions biològiques, però no podem rebutjar els factors que són inherents a tots els éssers humans.

15. TREBALL REALITZAT PER: SARA BALAGUER STEFAN COLOMINAS SONIA SALAZAR