730 likes | 875 Views
LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES: LA POLÍTICA FISCAL. El Sector Públic. Anomenem Sector Públic al conjunt d’administracions, organismes i empreses de caràcter estatal, autonòmic o local que no siguin de propietat privada. EL SECTOR PÚBLIC.
E N D
El Sector Públic Anomenem Sector Públic al conjunt d’administracions, organismes i empreses de caràcter estatal, autonòmic o local que no siguin de propietat privada.
EL SECTOR PÚBLIC • Sector Públicconjuntd’administracions, organismes i empreses de caràcter estatal, autonòmic o local que no siguin de propietat privada. Estructura del SP • AdministracionsPúbliques • AdministracióCentral: (Ministeris, INE, SS) • Administracionsterritorials (CCAA i enslocals) • EmpresesPúbliques • Financeres(ICO) • No financeres ( RENFE)
Estructura del SP • Administracions Públiques • Administració Central: (Ministeris, INE, SS) • Administracions territorials (CCAA i ens locals) • Empreses Públiques • Financeres (ICO) • No financeres ( RENFE)
EL SECTOR PÚBLIC • El Sector Públicésl’encarregat de dissenyar i aplicar les polítiqueseconòmiques per tal d’aconseguirdeterminatsfins. • Ésconeixcom política econòmicacom el conjuntd’intervencions del sector públic per a arribar a unsobjectiuseconòmicsconcrets
OBJECTIUS 1. Creixementdel PIB: augment renda personal. 2. Benestari desenvolupament: major grau de prosperitateconòmica i social i que estigui a l’abast de tothom 3. Estabilitatde preus: control de la inflació 4. EquilibriPressupostari: que no hi hagidèficit (és a dir, que no es gastimés del que s’ingressi) 5.Tractar d’equilibrar la balança comercial (respecte a la resta del món) 6. Equitat: aconseguiruna distribució de la renda el més equitativa possible 7. Eficiència: utilització de totselsfactorsproductius i de manera adequada
POLÍTICA ECONÒMICA • Dinsla política econòmicatrobem • Polítiquesde Demanda • Política Fiscal: impostos i despesa pública • Política Monetària: Oferta monetària i interès • Política Comercial: importacions i exportacions • Política Canviària: tipus de canvi de les monedes • Polítiquesde rendes: preus i salaris • Polítiquesd’Oferta: aquelles que es centren en l’Oferta Agregada, com per exemple la innovaciótecnològica
LA POLÍTICA ECONÒMICA • El Sector Públic ha de «jugar» amb les diferentspolítiqueseconòmiques per tal d’aconseguir el major nombre d’objectiuspossibles. • De vegadesaquestsobjectiussóncontradictoris. Per exemple: algunespolítiques que creen ocupaciótendeixen a provocar inflació.
POLÍTICA ECONÒMICA COJUNTURAL • Les polítiquesesmentades i elsseusinstrumentssón de forma cojuntural, ja que és la forma d’intervenció per aconseguirobjectius a curtmigtermini. • Per exemple: una pujada d’impostos, una línia de subvencions a empreses… • Quan les mesures aplicaessón a llargterminiparlem de política econòmica estructural
POLÍTICA ECONÒMICA ESTRUCTURAL • Es tracta de crear a mitjà i llargtermini mesures per aconseguirelsobjectiusanteriormentesmentats. • Sónméscostoses i no donen rèditspolítics. • Elscanvis de govern en elspaïsostendeixen a la sevamodificació
POLÍTICA ECONÒMICA ESTRUCTURAL • Reconversió de sectorseconòmics • Modificaciod’instruments de política econòmica • Alteració del funcionamentdelsmercats (jornada laboral, drets) • Millora de la competència en certsmercats • Aposta per l’economia social i mediambientalment responsable
I COM APLICA LA POLÍTICA • https://www.youtube.com/watch?v=vGn1J6M8o5A
POLÍTICA ECONÒMICA I MACROECNOMIA • I perquèaquestespolítiques poden afectar alsobjectiusmacroeconòmics? • Cominflueixen al PIB, atur, creixement, inflació, i distribució de la renda?
L’OFERTA I LA DEMANDA AGREGADA (pag 192-93) • Recordemque la macroeconomias’ocupa del omportamentde l’economia en el seuconjunt. • Si en microeconomia teníem: oferta, demanda i preu, enmacroeconomia tenim Oferta Agregada, Demanda Agregada i Nivellmitjà de preus
L’OFERTA I LA DEMANDA AGREGADA (pag 192-93) • L’oferta i demanda agregada (o de mercat) expliquen el funcionamentd’unaeconomiaen el seuconjunt. • Elsagentsactuenoferint (empresesnacionals i estrangeres) i demandant (consumidors, empreses i sector públic) • Aixícomés difícil modificar l’oferta agregada d’un país (perquèéscomplicatcanviar la sevacapacitat productiva) si que es pot influir en la Demanda Agregada.
LA DEMANDA AGREGADA LA DEMANDA AGREGADA o EL PIB PM • Ésla quantitat total – o despesa total- que estandisposats a gastar elsdiferentsagents de l’economia a un nivellmitjà de preusdeterminat • Elsagentsque hi participen són les economiesdomèstiques, les empreses, el Sector Públic i el Sector Exterior. • Els components de la DA: C + I + G + (X-M) • Consumde les famílies • Inversióempresarial • DespesaPública • Saldo Nét de Exportacions
LA DEMANDA AGREGADA • Per tantqualsevolalteració en la fòrmula del PIBpmfarà que es desplaci la demanda agregada. Factors que ho condicionen: • Consum • LA Renda disponible de cada any més renda, mésconsum • Si hi ha una riquesaaddicional a part del sou • Ganes d’estalviar • Inversió • Costos: slaaris, tipusd’interès, energia… • Ingressos que espero • Expectatives • Despesa pública • Si l’Estat te més o menysdiners
L’OFERTA AGREGADA • Ésla quantitat total de béns i serveis que estandisposades a vendre les empresesdonat un nivellmitjà de preus, uns costos de producció i unes condicions del mercat. • Ésa dir, el que influeixl’Oferta Agregada són: • El nivellmitjà de preus • El cost dels factors productius • La tecnologia disponible • Les expectativesempresarials
EQUILIBRI • L’oferta i demanda agregada es troben en el mercat. • La corbad’oferta arriba un moment que es vertical, perquèja no podemproduirmés
TREBALLEM • Raonaquinesrepercussionstenen sobre l’oferta i la demanda agregada elsfetssegüents: • a)Descens de la despesa pública • b)Augment de les exportacions • c)Abaratimentdelssalaris • d)Baixada de tipusd’interès • e)Increment de les importacions • f)Reducciódelsimpostos • g)Augment preu del petroli • h)Avençtecnològic
LA POLÍTICA FISCAL • Utilitzacióde la despesa pública i elsimpostos per tal d’incidir en la Demanda Agregada, i aconseguirelsobjectiusmacroeconòmicsfixats (pel que fa al PIB, a la inflació i a l’ocupació). El seuobjectiués un creixementcontinu en el temps. • Té un unfort impacte sobre l’estalvi (elsimpostos afecten les rendes i sobre la despesa privada) i sobre la inversió (mitjançant la despesa pública)
INSTRUMENTS POLÍTICA FISCAL • Elsdos instruments que té el Spubpel que fa a la política fiscal són: • La despesa pública (G): la qualinflueixdirectament sobre la demanda agregada. La despesa pública inclou les compres de béns i serveis i les transferènciesdel Spub a particulars. • Elsimpostos: influeixen en el ConsumPrivat (C) i les inversions a les empreses (I) i per tant a la DA.
INSTRUMENTS POLÍTICA FISCAL DESPESA PÚBLICA IMPOSTOS
TIPUS DE POLÍTICA FISCAL • Expansiva: s’utilitzaquan es vol calentar l’economia, crear ocupació i creixement. Consiteix en o bébaixarelsimpostos o béaugmentar la despesa pública. • Reestrictiva: s’utilitza per refredarl’economiai controlar elspreus.
LA POLÍTICA FISCAL EXPANSIVA • La política fiscal expansiva és aquella que busca, mitjançant la reducciód’impostos i/o l’augment de la despesa pública, augmentar la producció (PIB) i l’ocupació. • Tanmateixuna política fiscal expansiva sol anaracompanyadad’una pujada de preus (inflació) • Vegema la pissarral’esquema i la gràfica de la política fiscal expansiva...
POLÍTICA FISCAL REESTRICTIVA • S’utilitzaper contraure la demanda agregada. Quanl’economia es troba en una fase d’expansió i es comencen a donar tensionsinflacionistes, una política fiscal restrictiva potajudar a frena aquestaugmentdelspreus. • Caldràdoncs, pujar impostos o reduir la despesa pública, per tal de frenar el creixement, l’ocupació i elspreus. • Vegem-hoa la pissarra.
ELS INSTRUMENTS FISCALS Sónelsinstrumentsdelsqualsdisposenelsgoverns per aconseguirelsseusobjectius. Es distingeixen 1.Polítiques Fiscalsdiscrecionals: les apliquen elsgovernsquanvolen influir sobre elsingressos o les despesesintencionadament 2.Estabilitzadors automàtics: ingressos i despesespúbliques que augmenten i disminueixen en paral·lelamb el nivell de producciód’unpaí
POLÍTIQUES FISCALS DISCRECIONALS • Sónel conjunt de mesures que decideix adoptar el Spubexplícitament per aconseguirelsobjectiusmarcatspel que fa a producció, renda o ocupació. • S’utilitzen per reactivar l’economiamalgrat que presenten dificultats per la seva posada en pràctica i lentitud delstràmitsburocràtics
POLÍTIQUES FISCALS DISCRECIONALS Programes d’obrespúbliques:inversions en infraestructures. Tenen un doble objectiu: donar feinaalsaturats i dotar d’infraestructures de millora. Programes públicsd’ocupació: contractar temporalmentpoblació desocupada per reduirl’atur Programes de transferències: ampliació del període de cobrament de l’atur, transferències a col·lectiusdesfavorits, subvencions... Modificacióde tipusimpositius: el % que cal pagar es modifica per incidir sobre la renda o recursos delsempresaris
POLÍTIQUES FISCALS DISCRECIONALS: HABITATGE, SANITAT I MEDI AMBIENT • Habitatge: facilitar l’accés a l’habitatgealssectorsmésdesfavorits (ajudes al lloguer, vivendesprotecció oficial…) • Sanitat: fins ara el Sector Públicintentava garantir unes prestacionsuniversals i gratuïtes. • Ésun sector que requereixinversió i voluntat política • Problema: envelliment de la població • Malaltiescròniques • Mediambient: Cal inversió per revertir la tendència de sobreexplotaciódels recursos i contaminació.
ELS ESTABILITZADORS AUTOMÀTICS • Un estabilitzadorautomàticés un mecanisme que de forma mecànicaafavoreixreduir la dinàmica que porta l’economia (tant les recessionscom les expancions). • Sónelsingressos i les despesespúbliques que augmenten o disminueixalhora que el nivell de producciód’un país. • Ésa dir, sónfets que estabilitzenl’economiasense que calgui aplicar polítiquesdiscrecionals.
ELS ESTABILITZADORS AUTOMÀTICS • Impostosproporcionals: no varien a mesura que ho fa la renda • Impostosprogressis: puja quanaugmenta la renda • Cotitzacionssocials: el que aporten treballadors i empreses a la Seguretat Social • Subsidis de desocupació: ajudesconcedidesaturats
COM FUNCIONEN? • Actuenprovocantefectescontraris a la fase de l’economia.
ELS ESTABILITZADORS AUTOMÀTICS • Si una economia entra en recessió, la càrrega impositiva serà menor i les transferènciesmajors, la qual cosa afavorirà la reactivació de l’economi. • En canvi una economia en expansió, onmésgent treballa, hi hauràmenystransferències i es recaptaranmésimportos i cotitzacionssocials.
TREBALLEM A CLASSE Raona la veracitat o falsedat de les següentsafirmacions: • La impressió de dinerés una política fiscal expansiva • Un augmentdelsimpostospot provocar inflació • La construcciód’unaeroportés una política fiscal discrecional • Un augment de les pensionspotfer pujar la producció de l’economia. • Les polítiquesfiscalsdiscrecionals no tenencapdesavantatge.
Pressupost del Sector Públic Com qualsevol agent econòmic, el Spub, abans d’iniciar un exercici econòmic fa els comptes de la seva previsió d’ingressos i despeses. Amb aquesta previsió elabora un document que anomenem pressupostos, en el qual es recullen la previsió d’ingressos i despeses que té previst realitzar durant un exercici econòmic. Si hi ha més ingressos que despeses parlarem de superàvit pressupostari i si hi ha més despeses que ingressos dèficit pressupostari.
Pressupost: instrument de política econòmica És un instrument molt important de política econòmica, ja que mitjançant la despesa pública es pot influir sobre l’economia: PIB, ocupació... A més és un instrument de planificació financera que ajuda al Spub a concretar que podrà fer i que no. Tots els pressupostos estan esbiaixats ideològicament depenent de qui hi ha al poder perquè influeixen en com es reparteix la renda de la societat.
Contingutdels PGE Estat de les despeses Estatdelsingressos Estas financers de les societatsestatals A més de les previsions de despeses i ingressos, en els Pressupostos, hi apareixen també els seus objectius econòmics generals i els instrument de política macroeconòmica i microeconòmica que utilitzaran per fer-ho.
Els pressupostos generals de l’Estat • Fem-nos algunes preguntes: • Perquè han provocat tant de debat i conflicte? • Perquè els partits polítics discuteixen? • Com es realitzen?
Fases dels pressupostos: • Preparació: són competència del Govern, del Ministeri d’economia • Discussió i aprovació: el Govern els presenta a les Corts Generals, per al seu examen i aprovació • Execució: posada en pràctica de despeses i ingressos • Intervenció i control
ESQUEMA INGRESSOS I DESPESES Ingressos Ordinaris Impostos Directes Impostos Indirectes Activitat d’empreses públiques que generen beneficis Cotitzacions Socials Taxes Extraordinaris Deute Públic Privatitzacions Corrents Compra béns i serveis Pagament funcionaris De Capital o inversió Transferències i subvencions: Pensions Beques Atur ... Ingressos Despeses
Els ingressos • Ingressos Ordinaris: • Impostos, Tributs i taxes: la diferència rau en que els impostos són obligatoris i es paguen sense contraprestació, mentre que els tributs i taxes es paguen per un servei (recollida d’escombreries, renovació del DNI...) • Cotitzacions Seguretat social • Activitat d’empreses públiques que generen beneficis • Extraordinaris • Deute Públic • Privatitzacions
Impostos Són una imposició del Spúb als individus, unitats familiars i empreses, perquè paguin una certa quantitat de diners amb relació a determinats actes econòmics. Els són el principal ingrés del Sector Públic i per això de la seva importància de que tothom en pagui. Tanmateix també poden tenir altres finalitats: buscar que es redueixin certes activitats (tabac o contaminació).
Els impostos i el sistema tributari • Tot sistema tributari (el conjunt d’impostos d’una economia) cerca aconseguir 3 objectius: • Neutralitat: que els impostos no influeixin en el funcionament de l’economia de mercat • Simplicitat: han de ser comprensibles per tothom i fàcils de recaptar • Equitat: cal que sigui el + equitatiu possible
PREGUNTES QUE CAL FER-NOS SOBRE ELS IMPOSTOS • Sobre qui o quèrecau? • Quil’ha de pagar? • Afecta a tothom igual? Quintipusimpositiu té?
Classificació dels impostos D’acord a la proporció que recau sobre la renda • Progressius: % que s’aplica augmenta quan augmenta la renda (IRPF) • Regressius : a major renda, menor % • Proporcionals: el % que s’aplica és el mateix (IVA) Segons sobre què o qui recau l’impost • Directes: recauen sobre el contribuent (sigui una persona o una empresa: IRPF, Impost de Societats) • Indirectes: recauen sobre un acte concret: per exemple l’IVA recau sobre el consum