GUIA D’AUDICIÓ per a l’òpera Lucio Silla de W.A. Mozart (1772)

1. GUIA D’AUDICIÓ per a l’òperaLucio Sillade W.A. Mozart(1772) ANÀLISI:

2. UNA MODA D’HISTÒRIES AMB GOVERNANTS CLEMENTS I EL DESPOSTISME IL.LUSTRAT Podem notar com vers el segle XVIII es van posar d’actualitat molts arguments amb governants que actuen de manera clement al final de la història, facilitant així un lietofine (final felic). Això concorda amb l’ideal polític més típic del segle XVIII: l’absolutisme il·lustrat, ideal que defensa el poder absolut dels monarques però amb una suposada intencionalitat de protecció per als ciutadans, integrant així part de l’esperit de progrés humà que va significar la filosofia de la Il·lustració. Mozart és un bon exemple d’aquests arguments en els que el governant reacciona benignament al final de l’òpera: ho veiem en composicions com La clemenza de Tito (1791)i el mateix Rapte en el Serrall (1782). És aquesta una òpera buffa on el Paixà Selim s’apiada de Constanza i altres esclaus i presoners, facilitant la unió feliç de les dues parelles protagonistes. Com viem, l’esquema argumental té un fort paral·lelisme en aquest sentit benvolent de l’autoritat. Lucio Silla és la tercera òpera de Wolfgan Amadeus Mozart (1756-91). És l’últim encàrrec fruit dels seus viatges per Itàlia. L’autor tenia setze anys quan la va composar. Se sol considerar el Lucio Silla la primera òpera en la qual el compositor comença a fer el tomb cap a una música més original i on comencen a despuntar les maneres pròpies de Mozart. El llibret va ser escrit per Giovanni de Gamerra i posteriorment supervisat i modificat pel cèlebre PietroMetastasio. L’estrena, el 26-XII-1772, va tenir lloc a Milà, al TeatroRegio Ducal El gènere de l’obra era l’anomenat “òpera seriosa”. Es tractava d’un gènere que havia de ser edificant i de final feliç: per això la història de la present òpera té un final una mica sobtat i forçat de caire “tots contents”. L’òpera seriosa es basava en arguments mitològics o històrics i era considerada de gust aristocràtic. El gènere d’òpera seriosa dóna a l’obra una important rigidesa pel que fa l’argument i l’estructura musical que ve a ser una successió d’àries que porten situacions de lluïment vocal. Les àries són interrompudes per recitatius, diàlegs lleugerament acompanyats per la música que permeten fer avançar l’acció teatral. Els números de lluïment vocal són 23, ben diferenciables: 18 àries, 2 duets, 1 tercet i 2 cors. Presentació “ Y sería un hermoso tema de meditación para el historiador, esta moda dramática de la misericordia de los monarcas, en tiempos de <despotismo ilustrado>, en vísperas del nacimiento revolucionario que puso fin al elogio de la clemencia, al mismo tiempo que al poder de los <tiranos>. “ [J. i B. Massin, 2003: p. 859, ambal·lusió a la Revolució francesa del 1789] Josep Iid’Austria, emperador il·lustrat que va conèixer i apreciar la música de Mozart p. 1 (de 6)

3. Els retrats utilitzats en aquesta pàgina són realment romans però no corresponen als noms. Per altra part es tracta de personatges imaginaris. L’excepció és Luci CorneliSul·la(138 aC a 78 aC), autèntic dictador romà que aconseguí el poder gràcies als èxits militar. El personatge històric es va retirar l’any 81 aC del càrrec de dictador, casant-se poc després amb una noia de 25 anys: va ser doncs més “afortunat en amors” (esperem que sí) que el personatge de la història literària operística inventada. El retrat de Silla (Sul·la en català) es correspon al personatge. Protagonista que no ho és Primers papers Segons personatges Personatges Lucio Cinna (Soprano travestida) Amic de Cecilio i pretendent de Cecília El paper té més dificultat d’expressió que no pas de capacitat vocal. Celia (Soprano) Germana del dictador, estima a Cinna. Ha d’arribar a un do sobreagut. S’espera un cant en frases tallades (staccato) i certa sensualitat en alguns moments (Se illabbrotimido, del 2n acte). Cecilio (Mezzosoprano) Senador demòcrata caigut en desgràcia. Estima Giuniua. Paper originalment per a castrat. Alterna àries de força (Quest’improvisotremito, del 2n acte) amb peces ben líriques (Pulilleamate,al 3r acte) Giunia (Soprano lírico-lleugera) Protagonista femenina. És desitjada per Cilla, però la responsabilitat de la mort del seu pare i la seva estima per Cecilio fan que refusi radicalment el dictador. És el paper més lluït de l’obra., amb 6 àries Lucio Cilla (Tenor líric) Dictador de Roma. Desitja Giunia i provarà tots els sistemes per aconseguir-la Malgrat és el protagonista formal només té dues àries, i discretes, perquè el cantant que estrenà el paper era força mediocre. p. 2 (de 6)

4. A Roma, any 79 aC Jardí als voltants de Roma el proscrit senador Cecilio va a veure al seu amic Lucio Cinna demanant noves de la seva amada Giunia. Cinna li aconsella que parli amb la seva amada discretament trobant-la al cementiri on cada dia la noia va a plorar la mort del seu pare. Al palau. Lucio Silla governa com a dictador a Roma. Ha fet córrer el rumor que el seu rival Cecilio, de tendències republicanes, ha mort. Lucio sent una forta passió per la promesa de Cecílio, Giunia però aquesta no li fa cap cas, entre altres coses perquè la noia atribueix al tirà la mort del seu pare (Gai Mari). Lucio Silla està disposat al que sigui per posseir Giunia, inclús recórrer a l’ús de la força. La germana del dictador, vol dissuadir-lot i li explica com “la força mai no venç l’amor” i li recomana paciència. Giunia és tossuda en el seu refús. A les catacumbes. Giunia visita el mausoleu on és enterrat el seu pare, a les catacumbes. Allà descobreix el seu estimat Cecilio, pensant-se de moment que es troba davant d’un esperit, però finalment i feliç constata i que l’estimat no està mort, contràriament al que s’havia dit Onmostramaduresa Orquestra: Obertura :Una bona música instrumental, a l’altura de les composicions classicistes del moment. El mateix Mozart la va reaprofitar per a la simfonia 135+61h 7’ 14” Dr. Tomas Netopil 7’ 56” (so amb foto fixa) Acte1(de 3) Cecilio: 2, Ària:Ilteneromomento:El tendre moment. Cecilio (una mezzo) espera amb impaciència i anhel el retrobament amb Giunia 8’ 09” Celia Bartoli 9’ 58” Paola Gardina (amb recitatiu previ) 6’ 42” Annik Massis (Sots. castellà) 6’ 53” Diana Damrau Giunia: 4, Ària:Dalla sponda tenebrosa:De la tenebrosa riba [es refereix a la vora de la llacuna Estígia que duu al món dels morts]. Ho diu invocant el pare mort i l’estimat que creu difunt Duoguapet 6’ 29” Gruberova - Bartoli 6’ 26” Hammars-tröm - Nold Giunia i Cecilio: Duet:D'Eliso in sen m'attendi: Al si de l’Elisi espera’m, comença la noia en el diàleg en el que descobrirà que el Cecílio que veu no és un esperit sinó que encara és viu. p. 3 (de 6)

5. Cecilio: 9, Ària:Quest’improvvisotemito:Aquest tremolor inesperat ... No sé si és esperança o és furor, tot exclamant-se contra el rival amorós i tirà Silla. 2’ 27” MonicaBacelli (Sots. castellà) 6’ 12” Paola Gardina (recitatiuprevi) A palau. Aufidio, conseller de Silla, recomana al dictador que demani la mà de Giunia en públic. Giunia torna a negar-se a les pretensions de Silla. Als jardins del palau , Ceciclio està impacient. Sent que ha de salvar la seva estimada i matar el dictador. Cinna intenta asserenar el seu amic Cecilio. Cinna rebutja les insinuacions de matrimoni de Celia. També Cinna aconsella a Giunia que, gaudint de proximitat al tirà, aprofiti per matar-lo. Giunia es nega a un acte tal de vilesa. Finalment, Cinna decideix matar ell al dictador. Silla tip dels despits de Giunia està disposat a usar de tot el seu poder. Celia paral·lelament intentarà convèncer Giunia que accepti Silla per evitar mals majors. Al Capitoli. Silla porta Giunia davant del Senat perquè aquest intercedeixi a favor del matrimoni. Però els representants callen i Giunia amenaça de llevar-se la vida si l’obliguen a casar-se. Cecilio, delirós, va a palau per assassinar Silla però fracassa. Maqueta Celia: 10, Ària:Se illabbrotimido:Si els llavis tímids no gosen descobrir la flama oculta , Celia acaba dient a Cinna que els propis ulls li expressen com l’estima. 4’ 38” Julia Kleiter Sots. castellà 4’ 32” idem Acte2(de 3) Amb coloratura Giunia: 11, Ària:Ah se il crudel periglio :Ah, quan penso en el cruel perill que amenaça al meu estimat, tot m’espanta. Ària amb molta ornamentació vocal i força dificultat tècnica. 7’ 55” Edita Gruberova 7’ 56” AnnikMassis (Sots. castellà) Interessanttercet Cor, recitatiu i tercet (Giunia, Cecilio i Cinna): 17 i 18, Fi del 2n acte:Se gloria il crin ti cinse Si la glòria ha cenyit el teu front; i Quell'orgoglioso sdegno: Aquest orgullós menyspreu avui sabré humiliar. El senat aclama Cinna i les seves pretensions de casament amb Giunia. Però aquesta es revelarà amb el suport del seu estimat Cecilio,donant lloc al un tercet que presenta el triangle amorós 7’ 12” Salsburg, 2006 (Sots. castellà) p.4 (de 6)

6. A l’entrada de la presó. Cinna demana a Celia que convenci el seu germà Silla de canviar d’actitud per tal d’evitar les morts i conflictes que s’acosten. A la presó. Cinna visita el seu marit Cecilio tancat després de fracassar en el seu intent de matar el dictador Silla. El presoner demana al seu amic que vetlli per Giunia després que mori. Giunia vista també Cecilio a la presó. Comenta al seu estimat que Silla insisteix en obtenir-la en matrimoni. Una negativa provocaria la còlera del dictador. Al Capitoli Silla acusa, davant del Senat, a Cecilio d'assassinat, però, sorprenentment comunica que el perdona. Accedeix al matrimoni de Giunia i Cecilio. Després permet el casament entre Cinna i la seva germana, tot i que aquell declara que estava en contra del tirà. Finalment, anuncia que renúncia al càrrec de dictador, i es treu la corona de llorer del cap. Roma celebra que ha recuperat la normalitat republicana i tothom exalta Silla. Vistosa 4’ 06” Julia Kleiter (Sots. castellà) 4’ 00” HellenDonath UN PERSONATGE UNA MICA CREGUT En el diàlegCinna li diu a Celia que en cas de convèncer el seugermà: “En recompensa et prometo la mevamà”. Celia: 19, Ària:Strider sento la procella:Sento el brogit de la tempesta però la noia acaba dient malgrat tant d’horror, l’esperança i l’amor sempre restaran al meu cor. Acte3(de 3) Cecilio: 21, Ària, rondó:Pupilleamate:Ulls estimats, no ploreu, em feu morir abans de morir. Comiat de l’estimada Giunia que Cecilio es tem serà definitiu. 4’ 26” MonicaBacelli (Sots. castellà) 3’ 42” JuluaVarady Un delsgransmoments Giunia: 22, Ària:Fra i pensieripiù funesti di morte:Entre els pensaments més funestos de mort, crec ja veure el cos exànime del meu estimat. Bonica ària que requereix dots interpretatives i que passa d’un aire pausat a una segona secció ràpida. 3’ 49” P. Petibon 2013, Liceu 2’ 56” AnnikMassis (Sots. castellà) 2’ 56” Salzburg 2006 [canviant un xicl’argument final] (Sots. castellà) Tots: Concertant final:Il gran Silache a Roma in seno:El gran Silla davant de Roma ... Avui es mostra vencedor. Celebrant la magnànima actitud del dictador que ha deixat estalvis els amants i els seus adversaris p. 5 (de 6)

7. Enregistraments i referències 1989. Dr. Harnoncourt (2h 34’ 24”) 1985 Dr. SylvainCambreling (2h 54’ 11”) AUTORIA: Joan Manel Barceló Sitjes Girona, juliol 2013 2006 Dr. TomasNetopil. Festival de Salzburg Italià-castellà PelKareol Italià-català PelLiceu Altresguiesd’audició Associaciód’amics p. 6 (de 6)