Podem trobar ofertes d’ocupació a:

1. En els darrers 50 anys, la trajectòria laboral de les persones ha canviat considerablement. Avui en dia i en el futur els treballadors patiran diversos canvis professionals al llarg de la seva vida. Pot ser cada 5 o 10 anys comencin una nova etapa professional. El procés de planificaciód’una carrera professional comporta l’anàlisi de: * El potencial professional, interessos, fortaleses i debilitats pròpies. * Els itineraris formatiu professionals (que veurem més endavant). * L’objectiu professional. * El mercat laboral actual.

2. 2 L’últim pas es descriure les ocupacions i els llocs de treball vàlids als nostres interessos, capacitats i aptituds. EL PROCÉS DE PRESA DE DECISIONS: 1. Definir l’objectiu a aconseguir. 2. Identificar totes les vies que permeten assolir la meta plantejada. 3. Recollir tota la informació possible. 4. Decidir la millor opció i establir un pla d’acció per aplicar-la. 5. Avaluar els resultats de la decisió presa.

3. Podem trobar ofertes d’ocupació a:

5. EL PERFIL DEL CANDIDAT: Les característiques més buscades són:

6. És un document on es recull de manera resumida i ordenada, les dades personals, formació, experiència, coneixements, actituds i altres dades d’interès per a la persona que ens ha de contractar. Consells de redacció (Criteris de confecció):

7. ESTRUCTURA: de manera genèrica, es pot estructurar com segueix:

8. Consells pràctics d’actuació davant una entrevista:

10. 4.1.2. Fases del treball en equip: 1.Formació : es solen utilitzar dinàmiques de grup. Cal informar clarament als components sobre el projecte. 2.Enfrontaments o tempesta: el treball es complica i neixen les primeres dificultats i conflictes. Per superar conflictes i promoure el sentiment de pertinença a l’equip es poden organitzar cursos, esdeveniments esportius, d’oci, socials i culturals. 3.Normalització: els membres són conscients que han de superar les seves diferències si volen treure el projecte endavant.

11. 4.Rendiment o maduresa: l’equip es concentra i entra en una fase molt productiva. 5.Dissolució: es tanca el projecte i l’equip s’ha de dissoldre, generalment perquè s’ha finalitzat el treball i ja s’han assolit els objectius. Es una fase on es perd abans d’hora la il·lusió en el projecte. Pot ser aquesta etapa no es doni . Un equip no té perquè dissoldre’s sempre, es pot reorganitzar i assolir noves metes o objectius.

12. 4.2.1. L’escolta activa: Normes per a saber escoltar: -Generar un clima acollidor -Demanar que s’aclareixi tot allò que no s’ha comprés. -Conèixer i interpretar el llenguatge verbal i corporal de les persones. -Evitar comparacions entre la nostra experiència i el que ens expliquen. -Evitar opinar de tot sense tenir informació suficient (síndrome de “l’expert”).

13. 4.2.3. Asertivitat: Concepte: Habilitat d’expressar de manera directa i oberta els pensaments, creences i sentiments, assumint les conseqüències i respectant a la vegada altres persones. Actitud intermèdia entre la passivitat i agressivitat. Tècniques d’assertivitat: - Disc ratllat - Banc de boira - Asserció negativa - Asserció positiva - Interrogació negativa

14. 4.2.4. Comportaments/actituds dels interlocutors: -Assertiu: comportament entre la passivitat i agressivitat, explicat abans. -Passiu: estil propi de persones que no expressen obertament els seus pensaments, creences i sentiments. Donen valor superior als dels altres. -Agressiu: estil propi de persones que defensen els seus pensaments d’una manera inapropiada i impositiva, menyspreant les opinions dels altres. El comportament més adequat per a la vida laboral, personal i familiar és el comportament assertiu.

15. ASERTIVIDAD Como estrategia y estilo de comunicación, la asertividad se diferencia y se sitúa en un punto intermedio entre otras dos conductas polares: la agresividad y la pasividad (o no asertividad). Definición: comportamiento comunicacional en el cual la persona no agrede ni se somete a la voluntad de otras personas, sino que manifiesta sus convicciones y defiende sus derechos. Cabe mencionar que la asertividad es una conducta de las personas, un comportamiento. Es, también, una forma de expresión consciente, congruente, clara, directa y equilibrada, cuya finalidad es comunicar nuestras ideas y sentimientos o defender nuestros legítimos derechos sin la intención de herir o perjudicar, actuando desde un estado interior de autoconfianza, en lugar de la emocionalidad limitante típica de la ansiedad, la culpa o la rabia.

16. 4.3. LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL • Concepte: Capacitat de relacionar-se amb un mateix i els altres i comprendre els nostres sentiments i els dels altres. Principals components: -Autoconeixement emocional: el coneixement de les pròpies emocions. -Autocontrol emocional: permet controlar els impulsos per no actuar irresponsablement. -Empatia: capacitat d’aprenentatge de situar-se en la pell d’un altre. -Habilitats socials: tenir una bona relació amb els altres, serà bo per a la vida personal i laboral.

20. REFORZAR Y RENOVAR REGULARMENTE LAS CUATRO PRINCIPALES DIMENSIONES DE TU VIDA: