8. Orígens i consolidació del catalanisme (1833-1901)

1. feblesa del liberalisme espanyol, que fracassa a l’hora de modernitzar l’Estat • pervivència del sentiment català, intensificat des del moviment romàntic de la Renaixença (literària i popular) • adhesió de la burgesia després de la desfeta colonial Els moviments polítics nacionalistes 8. Orígens i consolidació del catalanisme (1833-1901) sorgeixen a • Memorial de Greuges (1885): • preparat pel Centre Català com a iniciativa d’Almirall • defensa el proteccionisme econòmic, el dret civil català, la llengua i la personalitat cultural catalana degut a • Bases per a la Constitució Regional Catalana [Bases de Manresa] (1892): • elaborades per l’Assemblea de la Unió Catalanista amb un caràcter autonomista, conservador i corporativista • delimiten les competències entre el poder regional i el central • Valentí Almirall: • trenca amb Pi i evoluciona cap al catalanisme • publica Escritos catalanistas (1878) i Diari Català (1879) • organitza el I Congrés Catalanista (1880) • 1882: funda el Centre Català • 1886: publica Lo catalanisme Catalunya destaca irrupció del catalanisme a la vida política després del desastre del 98 8.1., 8.2, 8.3. i 8.4. El catalanisme polític dóna lloc a a través • fundació d’associacions i diaris regionalistes a les zones rurals, amb un fort component tradicionalista i catòlic • vigatanisme: moviment cultural impulsat per institucions eclesiàstiques de Vic que apropa els catòlics al catalanisme • setmanari La Veu del Montserrat (Jacint Verdaguer, Torras i Baiges): representa la incorporació al catalanisme de la jerarquia catòlica • 1899: creació Unió Regionalista (per dirigents econòmics, després del Tancament de Caixes): autonomia política i administrativa • 1900: creació Centre Nacional Català (un grup que abandona la Unió Catalanista): Prat, Cambó, Carner, ... • 1901: candidatura unitària d’ambós grups (‘dels quatre presidents’), que s’imposa a Barna. • 1901: fusió i creació Lliga Regionalista: poc a poc amplia la base social i territorial • 1887: fundació de la Lliga de Catalunya (Prat de la Riba, Puig i Cadafalch, Cambó) que: • actua el 1888 (Mª Cristina: Missatge a la reina regent) i 1889 (campanya sobre el manteniment del dret civil català) • 1891: impulsa la creació de la Unió Catalanista (agrupació d’entitats) que fa el pas al nacionalisme

2. Els moviments regionalistes 8. Orígens i consolidació del catalanisme (1833-1901) • pèrdua Furs després de la derrota carlina • immigració provocada pel creixement ind. • procés de recuperació cultura basca • conformació d’una visió llegendària • societat rural (burgesia feble davant noblesa territorial i Església) amb tradicions arrelades • galleguisme cultural durant la 2ª meitat s. XIX (Rexurdimento): Pondal, Curros, Murguia, R. de Castro sorgeixen a arran arran País Basc Galícia destaca destaca • Alfredo Brañas: inicia el regionalisme polític gallec (moderat, catòlic i tradicionalista) • 1891: fundació de l’Associació Regionalista Gallega per Brañas i Murguía • primeres dècades s. XX: plantejament més polítics i més influent (Risco, Castelao) • Sabino Arana: inicia el nacionalisme basc a l’entorn de la raça, els furs i la religió: • 1894: Societat Euskalerria • 1895: fundació del PNB: primer independentista i antiindustrial, després autonomista altres regions 8.5. Nacionalismes i regionalismes a l’Estat espanyol com són proposa • València: • reivindicació llengua i cultura pròpies (Renaixença) • Teodor Llorente i Constantí Llombart • València Nova (1904): promou la Primera Asamb. regionalista • recolleix i exalta la idea de raça basca • defensa la vella societat des d’una perspectiva antiliberal, catòlica i tradicionalista Aragó: - recuperació patrimoni cultural i mitificació romàntica dels orígens del regne i les institucions medievals • Andalusia: • Blas Infante • 1916: Centro Andaluz • 1918: Primera Asamb. regionalista: proposta d’autonomia