Orígens, principis religiosos i cronologia. Trets generals de l’art islàmic.

1. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ • Orígens, principis religiosos i cronologia. • Trets generals de l’art islàmic. • L’arquitectura islàmica. • L’art hispanomusulmà en les seves etapes: • 4.1. L’època califal. • 4.2. Els regnes de taifes. • 4.3. Època almoràvide i almohade. • 4.4. Etapa nassarita. • 5. L’art mudèjar.

2. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ • Orígens, principis religiosos i cronologia. Islam significa submissió o lliurament incondicional a Déu, i és el nom donat a la religió monoteista fundada per Mahoma a Aràbia al segle VII. Els prinicipis bàsics de la religió islàmica es troben a l’Alcorà i les altres fonts són la Sunna i l’iyma. Es basa en els cinc preceptes o pilars de l’islam: • La professió de fe • L’oració cinc vegades al dia • El dejuni al mes del Ramadà • L’almonia legal • El pelegrinatge a la Meca almenys una vegada a la vida

3. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ • Orígens, principis religiosos i cronologia. L’islam va tenir una expansió ràpida des d’Aràbia, arribant a la formació d’un àmbit cultural islàmic de gran expansió geogràfica

4. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ • Orígens, principis religiosos i cronologia. La religió islàmica i la llengua àrab són els elements que donen unitat a un conjunt de pobles molt diversos, i la seva política com l’art són inseparables de l’element religiós. Així l’islam esdevé una cultura, una forma de vida, una civilització.

5. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ • Orígens, principis religiosos i cronologia. Entre el segle VII i el XV – XVI (època clàssica islàmica) podem establir una periodització: 1. Període de formació i expansió (segles VII – IX)

6. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ • Orígens, principis religiosos i cronologia. Entre el segle VII i el XV – XVI (època clàssica islàmica) podem establir una periodització: 2. Període dels tres califats (segles X – XI)

7. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ • Orígens, principis religiosos i cronologia. Entre el segle VII i el XV – XVI (època clàssica islàmica) podem establir una periodització: 3. Període de disgregació (segles XII – XIV)

8. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ • Orígens, principis religiosos i cronologia. Entre el segle VII i el XV – XVI (època clàssica islàmica) podem establir una periodització: 4. Període dels grans imperis (segles XV – XVI) Imperi otomà Imperi otomà i safàvida

9. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ • Orígens, principis religiosos i cronologia. Entre el segle VII i el XV – XVI (època clàssica islàmica) podem establir una periodització: 4. Període dels grans imperis (segles XV – XVI) Imperi mogol

10. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ • 2. Trets generals de l’art islàmic. El àrabs eren un poble nòmada, per tant la tradició artística inicial era pobra, especialment en l’arquitectura. Com resoldran aquesta pobresa artística? • donada l’amplitud territorial de l’Islam, beurà de les tradicions de cada lloc per donar resposta a les seves necessitats; • de la tradició clàssica a partir de les adaptacions que havia fet el món bizantí (mosaics, cúpules, etc.) • de la tradició jueva en la iconoclastia i de la cristiana en l’espiritualitat • del món oriental el sentit decoratiu i simbòlic Amb totes aquestes influències l’islam no és només una religió, sinó que esdevé també un fenomen cultural.

11. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ • 2. Trets generals de l’art islàmic. Quin concepte de l’art tenien els musulmans? L’art al món islàmic té, bàsicament, dues raons de ser: • funcional: donar resposta a les necessitats de l’Islam (espais per l’oració, per l’estudi, per la gestió, etc.) • formal: recerca de la bellesa suprema o divina reflexada a la realitat, però no a través del naturalisme, sinó de l’abstracció; l’art islàmic és un art intel·lectual, no emocional; és conceptual, no realista.

12. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ • 2. Trets generals de l’art islàmic. Els principis bàsics de l’art islàmic 1. Creació d’aparences il·lusòries: molt respecte a la intimitat, però alhora veure sense ser vist. Per això: • s’amaguen les estructures en l’arquitectura • multiplicació d’elements arquitectònics que juguen amb l’entorn (per exemple, amb la llum i l’aigua) • es recobreixen els interiors, amagant els materials (amb mosaics, estucs, ceràmiques, etc.)

13. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ • 2. Trets generals de l’art islàmic. Els principis bàsics de l’art islàmic 2. Les imatges. No es representen imatges humanes (iconoclàstia). Per tant no hi ha vocació naturalista: no s’imita la realitat (no trobam cromatisme, perspectiva, volumetria, etc..). La plàstica té molta influència oriental: contrastos entre estàtic i dinàmic, jocs de color, rectes-corbes, etc.

14. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ • 2. Trets generals de l’art islàmic. Els principis bàsics de l’art islàmic 3. La cal·ligrafia. Es present a la majoria d’obres islàmiques, amb un doble valor: per significat (representa la paraula d’Al·là) i per la decoració. Hi ha de dos tipus: • cúfica - rectilínia • nasj - curvilínia Pot aparèixer tant per ressaltar els elements arquitectònics o bé mesclant-se amb altres elements decoratius Cal·ligrafia cúfica Cal·ligrafia nasj

15. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ • 2. Trets generals de l’art islàmic. Els principis bàsics de l’art islàmic 4. Elements decoratius geomètrics i florals. L’origen és clàssic, però s’allunyen del naturalisme i tendeixen a l’abstracció. Distingim: • ataurie: floral modelada en guix o estuc • arabesc: entrellaçat de línies i formes geomètriques Les representacions geomètriques no només tenen un sentit decoratiu, sinó que mostren el gust àrab per les matemàtiques i la geometria. Arabesc

16. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ • 2. Trets generals de l’art islàmic. Els principis bàsics de l’art islàmic 5. La llum i el color: l’art islàmic té molta riquesa cromàtica com a reflex de la grandiositat de la natura i d’Al·là. Interior de l’Alhambra de Granada

17. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ • 2. Trets generals de l’art islàmic. Els principis bàsics de l’art islàmic 6. L’aigua i la natura, que apareixen integrades a l’obra islàmica. Poden servir com a elements d’unió o relació entre diferents espais reforçant la idea de continuïtat espacial, de joc visual i de multiplicació d’imatges Pati interior de l’Alcazaba de Màlaga

18. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ 3. L’arquitectura islàmica Materials, elements constructius i elements decoratius • Els materials més emprats són els maons, el guix i la fusta, però poc la pedra. • En els revestiments murals ús habitual de la ceràmica vidrada (alicatat), el mosaic i, menys habitual, les plaques de marbre o pedres decoratives.

19. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ 3. L’arquitectura islàmica Materials, elements constructius i elements decoratius • Sistema constructiu voltat (arcs i voltes) • Els pilars i columnes són generalment prims. Columnes primes

20. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ 3. L’arquitectura islàmica Materials, elements constructius i elements decoratius • Es fa servir el color en les dovelles dels arcs. • Es superposen els arcs (arquació doble) Arcs interiors de la mesquita de Còrdova

21. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ 3. L’arquitectura islàmica Materials, elements constructius i elements decoratius • Capitells molt variats

22. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ 3. L’arquitectura islàmica Materials, elements constructius i elements decoratius • Ús d’arcs de ferradura i lobulats. Arcs lobulats de l’Aljaferia de Saragossa Arc de ferradura de la mesquita de Còrdova

23. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ 3. L’arquitectura islàmica Materials, elements constructius i elements decoratius • Els edificis solen ser cúbics, a vegades rematats amb cúpules. • Edificis de poca alçada

24. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ 3. L’arquitectura islàmica Materials, elements constructius i elements decoratius I també la cúpula gallonada • Usen voltes i cúpules molt variades: de creueria, gallonades, bulbiformes, amb mocàrabs i calades. En aquest cas veim les nervatures de les petxines

25. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ 3. L’arquitectura islàmica Materials, elements constructius i elements decoratius • Usen voltes i cúpules molt variades: de creueria, gallonades, bulbiformes, amb mocàrabs i calades. Cúpula bulbiforme

26. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ 3. L’arquitectura islàmica Materials, elements constructius i elements decoratius • Usen voltes i cúpules molt variades: de creueria, gallonades, bulbiformes, amb mocàrabs i calades. Cúpula mocàrab

27. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ 3. L’arquitectura islàmica Materials, elements constructius i elements decoratius • Usen voltes i cúpules molt variades: de creueria, gallonades, bulbiformes, amb mocàrabs i calades. Cúpula calada

28. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ 3. L’arquitectura islàmica Materials, elements constructius i elements decoratius • Molt de gust per la decoració interior, però molt poc per la decoració exterior. • La decoració dels edificis és iconoclasta (mai mostra imatges de persones o animades), sinó vegetal o geomètrica. Exterior i interior de l’Aljaferia de Saragossa Decoració interior de l’Alhambra de Granada

29. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ 3. L’arquitectura islàmica Materials, elements constructius i elements decoratius • Molt de gust per la decoració interior, Decoració epigràfica

30. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ 3. L’arquitectura islàmica Materials, elements constructius i elements decoratius • Molt de gust per la decoració interior, Decoració atàurica

31. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ 3. L’arquitectura islàmica Materials, elements constructius i elements decoratius • Molt de gust per la decoració interior, Arabesc

32. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ 3. L’arquitectura islàmica Materials, elements constructius i elements decoratius • Molt de gust per la decoració interior, mocàrabs

33. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ 3. L’arquitectura islàmica Materials, elements constructius i elements decoratius • Molt de gust per la decoració interior, Sebka

34. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ 3. L’arquitectura islàmica L’arquitectura religiosa. La mesquita És el lloc de reunió de la comunitat musulmana. La seva estructura deriva de la casa que Mahoma tenia a Medina, i consta de: • el pati o sahn, envoltat d’arcs i amb una font al centre per a les ablucions (sabil); • en un dels costats del pati hi ha una torre o minaret de planta quadrada, octogonal o circular; • una gran sala d’oracions dividida en naus (haram) orientades al mur principal o quibla, que mira a l’est; • al centre de la quibla es troba el mirhab, o nínxol obert, la zona més santa i luxosa de la mesquita; • davant del mirhab està la maqsura, un recinte tancat destinat al califa o imán, al costat del qual es troba el minbar o púlpit.

35. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ 3. L’arquitectura islàmica L’arquitectura religiosa. La mesquita Mirhab o nínxol obert Mur principal o quibla orientat a l’est Sala d’oracions dividida en naus, o haram Minbar o púlpit Maqsura Pati o sahn Torre o minaret

36. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ 3. L’arquitectura islàmica L’arquitectura religiosa. La mesquita Tipus de mesquites: • Mesquites de tipus basilical o hipòstil • deriven de la planta basilical cristiana, i responen al model bàsic explicat: haram rectangular i perpendicular a la quibla, etc. Mesquita de Damasc

37. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ 3. L’arquitectura islàmica L’arquitectura religiosa. La mesquita Tipus de mesquites: • Mesquites de tipus basilical o hipòstil • deriven de la planta basilical cristiana, i responen al model bàsic explicat: haram rectangular a la quibla, etc. Mesquita de Còrdova

38. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ 3. L’arquitectura islàmica L’arquitectura religiosa. La mesquita Tipus de mesquites: • Mesquites de tipus basilical o hipòstil • deriven de la planta basilical cristiana, i responen al model bàsic explicat: haram rectangular a la quibla, etc.

39. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ 3. L’arquitectura islàmica L’arquitectura religiosa. La mesquita Tipus de mesquites: • Mesquites de tipus basilical o hipòstil • deriven de la planta basilical cristiana, i responen al model bàsic explicat: haram rectangular a la quibla, etc. Mesquita de Qairwan

40. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ 3. L’arquitectura islàmica L’arquitectura religiosa. La mesquita Tipus de mesquites: • Mesquites de tipus turc • són de planta central, amb sala quadrada coberta per una gran cúpula, d’influència bizantina Mesquita Suleiman

41. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ 3. L’arquitectura islàmica L’arquitectura religiosa. La mesquita Tipus de mesquites: • Mesquites de tipus turc • són de planta central, amb sala quadrada coberta per una gran cúpula, d’influència bizantina Mesquita blava d’Ahmed I

42. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ 3. L’arquitectura islàmica L’arquitectura religiosa. La mesquita Tipus de mesquites: • Mesquites de tipus persa • deriven de les escoles coràniques, les madrasses, i consten d’un pati quadrangular amb construccions al costat, i al bell mig una sala coberta per una gran volta i oberta al pati, dita iwan Madrassa al-Mustansiriya (Bagdad)

43. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ 3. L’arquitectura islàmica L’arquitectura religiosa. La mesquita Tipus de mesquites: • Mesquites de tipus persa • deriven de les escoles coràniques, les madrasses, i consten d’un pati quadrangular amb construccions al costat, i al bell mig de cada costat una sala coberta per una gran volta i oberta al pati, dita iwan Mesquita Ispahan (Iran)

44. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ 3. L’arquitectura islàmica L’arquitectura religiosa. La mesquita Tipus de mesquites: • Un tipus especial de mesquita és la de Roca de Jerusalem • de planta octogonal amb una gran cúpular al centre Mesquita de la Roca (Jerusalem)

45. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ • 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes. • 4.1. L’època califal (segles VIII – X)

46. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ • 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes. • 4.1. L’època califal (segles VIII – X) La principal obra d’aquesta etapa és la mesquita de Còrdova. Es va anar ampliant progressivament des que el 848 la comencés Abd al-Rahman I, fins el 987. Comença amb influències visigòtiques: l’arc de ferradura, tot i que més tancat i emmarcat amb motllures o arrabans. Per resoldre el problema de l’alçada i de la lluminositat, damunt les columnes es posaren uns pilars combinant arcs de ferradura i de mig punt. Destaca també la rica decoració, des de les dovelles als mosaics.

47. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ • 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes. • 4.1. L’època califal (segles VIII – X) Les diverses ampliacions de la mesquita de Còrdova varen ser: Primera sala d’Abd al-Rahman I Ampliació de la llargada de les naus de Abd al-Rahman II al segle IX Darrera ampliació amb 8 naus laterals més amb Al-Mansur, al segle X Nova ampliació de la largada de les naus de Al-Hakam II (segle X), i construcció de la maqsura i de la cúpula del mihrab.

49. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ • 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes. • 4.1. L’època califal (segles VIII – X) Dibuix de la mesquita de Còrdova

50. ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ • 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes. • 4.1. L’època califal (segles VIII – X) Panoràmica de la mesquita de Còrdova amb les reformes cristianes