Economia

1. Economia LES MAGNITUDS MACROECONÒMIQUES NACIONALS I LA SEVA INTERPRETACIÓ

2. VISIÓ MACROECONÒMICA DEL FUNCIONAMENT D’UNA EOCNOMIA • La macroeconomia s’ocupa de l’estudi de l’economia en el seu conjunt. • Estudia els fenòmens agregats, com ara el creixement del PIB, els cicles econòmics, els nivells de vida de la població, la inflació, l’atur,etc.

3. OBJECTIUS • Creixement econòmic: és el principal determinant del nivell de vida d’una societat. L’isntrument per mesurar el creixement és el producte interior brut (PIB). • Estabilitat de preus:quan parlem d’estabilitat de preus, parlem de que no pugi la inflacció, ja que aquesta pot provocar a mitjà termini una pèrdua de competitivitat del país, ja que l’augment de preus redueix la exportació. • Estabilitat dels cicles econòmics: Els cicles econòmics són les fluctuacions a l’alça i a la baixa de l’economia al llarg del temps. Els governs elaboren les seves polítiques per reduir els efectes dels cicles i assegurar un creixement estable. • Atur reduït: Una baixada en l’activitat econòmica provoca un increment de l’atur, en la mesura en què les empreses disminueixen les seves vendes i necessiten menys treballadors.

4. INSTRUMENTS DE L’ESTAT PER ACONSEGUIR ELS OBJECTIUS MACROECONÒMICS • Política fiscal: establir i acomodar els impostos i les despeses públiques. • La política monetària: canviar els tipus d’interès o l’oferta monetària. • Polítiques de tipus de canvi: per exemple, devaluar la moneda nacional perquè els béns del país siguin més barats amb relació al estrangers, a fi de millorar, les vendes o la competitivitat. • Polítiques d’oferta: dirigides a millorar l’eficiència, la productivitat i la competitivitat de les empreses.

5. LA COMPTABILITAT NACIONAL • És l’instrument destinat a mesurar i oferir una representació quantificada, agregada, completa, sistemàtica i detallada de l’economia d’un país, els seus components i les seves relacions amb altres economies.

6. Diferents fluxos • Flux de despesa: les famílies són les propietàries dels factors de producció. Decideixen quant han de gastar, i alhora ofereixen aquests factors a les empreses. • Flux de renda: les empreses retribuiran les economies domèstiques, amb salaris a canvi de treball, interessos a canvi del capital i rendes a canvi de recursos naturals. • Flux de producte: els ingressos que reben les famílies es poden gastar en els béns i serveis produïts per les empreses.

7. PRODUCTE INTERIOR BRUT • És un dels principals agregats econòmics. Representa el resultat final de l’activitat productiva en una economia. • És el valor dels béns i serveis finals generats per una economia a l’interior de les fronteres territorials, en un període determinat, normalment un any. • En el càlcul del PIB els diners seran el patró de mesurament de producció. Per això, s’hi podrà agregar qualsevol tipus de producte, encara que siguin diferents.

8. COMPTABILITZACIÓ DE BÉNS I SERVEIS FINALS • L’expressió de béns i serveis finals indica que no es pot obtenir el producte nacional mitjançant la suma del valor de tots els béns i serveis produïts, sinó tan sols el dels finals acabats. • La raó és que el producte d’una empresa pot ser factor de producció per a una altra empresa. Per exemple, una empresa de confecció compra el teixit, els botons, els fils, etc., a una sèrie de fabricants diferents.

9. EL VALOR AFEGIT • El valor afegit del producte, és el valor d’aquest producte menys el valor dels facotrs de producció adquirits a altres empreses. • Per exemple, el valor afegit d’un forn de pa és el valor del pa i dels altres productes que ven menys el valor del blat i del altres factors de producció comprats a les empreses proveïdores. • El valor afegit mesura el que cada empresa aporta a la producció total d’un país, el valor del que cada empresa produeix, la suma de tots els valors afegits de l’economia és una mitjana de la producción total. • En aquest sentit, el producte interior brut a preus de mercat (PIBpm) també es pot definir com la suma dels valors afegits dels diversos sectors, més l’IVA que grava els productes i que paga el consumidor en el mercat.

10. PRODUCTE NACIONAL BRUT • És el valor monetari totals dels béns i serveis finals generats pels residents d’un país determinat, normalment un any, independentment del lloc on es duu a terme la producció. • Una part de les rendes que componen el PNB d’un país poden provenir d’empreses multinacionals que operen des de l’exterior. De la mateixa manera, algunes de les rendes que es generen dins un país poden ser obtingudes per ciutadans no residents. • Per consegüent, hi ha fluxos de rendes cap a fora i cap a dins d’un país i depenent de si es consideren o no aquests fluxos, s’estarà fent referència a un agregat o bé a l’altre.

11. MÈTODES DE CÀLCUL DEL PIB • Mètode del producte:El mètode del producte consisteix a sumar el valor de tot el que es produeix en l’economia durant un any. Dir totes les empreses que han produït algún tipus de bé o de servei i calcular el valor d’aquesta producció segons el seu preu de venda. • Mètode de la renda: es basa en la suma de totes les rendes que perceben les famílies com a retribució per la participació dels factors productius que tenen. • El mètode de la despesa del PIB referent a un any determinat es calcula sumant totes les despeses en béns i serveis finals que han efectuat els consumidors, les empreses i el sector públic.La despesa total en béns i serveis finals es presenten de forma de consum, inversió i exportacions netes. En definitiva, la producció pot ser adquirida pel sector privat en forma de consum, i d’inversió o formació bruta de capital, a través de la despesa pública o per mitjà d’exportacions.

12. CATEGORIES BÀSIQUES DE LA DESPESA • Consum: despesa que duen a terme les economies domèstiques per afrontar les seves necessitats corrents. • Inversió: equival a la despesa de les empreses en béns de capital més la despesa de les famílies en habitatge. • Despesa pública: és la que realitza el sector públic en béns i serveis. • Exportació neta: és la diferència entre les exportacions i les importacions.

13. MACROMAGNITUS NETES I BRUTES • El desgast, el deteriorament o l’obsolescència que experimenta el capital d’un país al llarg d’un període s’anomena depreciació o consum de capital. El capital de les empreses perd cada any una part del seu valor i ha de ser substituit. Aquesta pèrdua és la depreciació, en aquest sentit, la inversió és qualificada de neta o bruta depenent de si es té o no en compte la depreciació. Així, una macromagnitud serà bruta o neta depenent del fet que inclogui o no la depreciació, de manera que el PNB serà PNN més la inversió en reposició.

14. RENDA NACIONAL, RENDA PERSONAL I RENDA PERSONAL DISPONIBLE • La renda nacional és la renda total que perceben els propietaris dels factors de producció del país. • La renda personal és la renda rebuda pels individus abans de deduir els impostos personals. • La renda personal disponible és el total d’ingressos de què disposen les famílies per gastar en béns i serveis de consum i per estalviar.

15. INTERPRETACIÓ DE LES DADES • El PIB indica el benestar d’un país? Mitjançant el PIB podem conèixer la taxa de creixement econòmic i determinar si el producte o renda per habitant ha experimentat alguna variació. Però, no és un indicador fidel del benestar de la societat, ja que té determinades limitacions i mancances:

16. Minusvalora la producció: El PIB no comptabilitza tota la producció del país. No inclouactivitatsfetesfora del mercat ni tampoccomptabilitza en partl’economiasubmergida (la produccióil·legal i no declarada). • No considera les externalitats • No indica com es distribueix la riquesa

17. EXERCICI Una economia produeix blat i ferro.

19. DEFLACTOR DEL PIB • Compara el que ha passat al PIB nominal i al PIB real al llarg del mateix període comporta l’existència d’un índex de preus que mesuri el canvi dels preus en aquest mateix període. Això s’anomena deflactor.El deflactor del PIB és l’index més utilitzat per valorar la variació del nivell de preus perquè abraça tots els béns i serveis produïts en el conjunt de l’economia.

20. TAXA DEL CREIXEMENT DEL PIB • En l’exemple anterior podem constatar que el PIB va créixer nominalment un 10% entre l’any 1 i 2, però el que va passar realment és que es va reduir un 5%. • Taxa de creixement nominal= (2200-2000/2000)x100=10% • Taxa de creixement real= (1900-2000/2000)x100=-5%