Ètica i Deontologia professional

1. Ètica i Deontologia professional Magisteri. Curs 2003-04 Universitat Internacional de Catalunya 27 de gener de 2004

2. Programa • Ètica general i ètica aplicada • La docència com a professió • Emergència actual d’una ètica professional en educació • Sentit i abast dels codis deontològics • Els codis deontològics educatius • L’ethos professional docent • El paper del mestre i l’essència de l’acte d’ensenyar Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya

3. 1. Ètica general i ètica aplicada • Introducció • Estatut científic i metodològic • Nivells de l’experiència moral • Estructura de l’ordre moral • La vida feliç (el bé com a fi de la voluntat) • Les virtuts i les normes (el bé com a regle de la voluntat) • Realització de l’ordre moral • L’estudi de les virtuts: conceptes i psicologia • El coneixement moral particular: consciència i prudència • Criteris per al judici moral • Concepcions modernes per jutjar èticament • L’ètica especial en àmbit professional Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya

4. La vida feliç (annex) • els hàbits morals determinen el projecte de vida: “como cada cual es, así le parece el fin” (Aristòtil) • felicitat: inclinació atemàtica, àmplia, però... afectada “dispositivament” per: passions i hàbits morals • Raó: els ingredients de la felicitat – com a tipus de vida – han de ser les virtuts (segona naturalesa) Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya

5. Les virtuts i les normes • Les normes o lleis morals: proposicions pràctiques de caràcter universal que qualifiquen moralment una acció. Expressen una obligació • Cal analitzar tres elements: • recta raó: dictamen sobre una acció quan la raó procedeix rectament (raó pràctica + sindèresi + virtuts = prudència) • virtuts: maneres de viure que es realitzen mitjançant accions lliures: perspectiva axiològica (en sí mateix) o bé psicològica (operativa). La justificació de les normes es troba en les virtuts • llei moral natural: concreció racional de la naturalesa humana [llei eterna concretada en la moral natural: ordenació de la raó] Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya

6. Les virtuts i les normes • Hi ha accions amb una moralitat intrínseca i altres depenen d’algunes circumstàncies (ètica especial) Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya

7. 1. Ètica general i ètica aplicada • Introducció • Estatut científic i metodològic • Nivells de l’experiència moral • Estructura de l’ordre moral • La vida feliç (el bé com a fi de la voluntat) • Les virtuts i les normes (el bé com a regle de la voluntat) • Realització de l’ordre moral • L’estudi de les virtuts: conceptes i psicologia • El coneixement moral particular: consciència i prudència • Criteris per al judici moral • Concepcions modernes per jutjar èticament • L’ètica especial en àmbit professional Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya

8. L’estudi de les virtuts (1) • Es poden considerar com a: • conceptes morals (classes de bé) • segons la funció psicològica subjectiva (com a hàbits) • Són dos aspectes inseparables en la pràctica, però amb diferents perspectives d’estudi: • estudi objectiu o axiològic: categories normatives i base de tota norma. Hi ha així una pluralitat de gèneres del bé moral (des de Plató es distingeixen virtuts o aspectes en la realització del bé propi de l’home) • estudi subjectiu: hàbit operatiu bo. Fa fàcil i agradable la realització d’actes bons.Només tenen sentit aplicats a les potències lliures (exemple: no hi ha virtuts de la nutrició) Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya

9. L’estudi de les virtuts (2) • Des d’aquesta perspectiva subjectiva, les virtuts poden ser: • intel.lectuals: perfeccionen a la raó especulativa (intel.lecte i sindèresi; saviesa; ciència) o bé la raó pràctica (tècnica i prudència – entesa com a virtut) • morals: perfeccionen la voluntat i les tendències sensibles. Es centren en les anomenades cardinals (prudència, justícia, fortalesa i moderació) • Els hàbits intel.lectuals donen la capacitat d’obrar però no n’asseguren el seu ús recte. L’única excepció és la prudència. Com que no tenen la qualitat de fer bo a qui les té, no són “totalment” virtuts Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya

10. L’estudi de les virtuts (i 3) • Cal assenyalar: • adquisició – i també pèrdua! – per repetició d’actes. Hi ha dos hàbits naturals, relatius als primers principis, en part innats: intel.lecte i sindèresi (disposicions naturals, que en part poden modificar-se pels actes que es fan) • terme mig: s’han d’adequar al dictamen o mida de la raó. Cal atendre a les condicions específiques de cadascú. En el cas de la justícia (ni més ni menys) i de la prudència (la mesura és la persona) el mig és especial • connexió de les virtuts: és impossible que una es doni en estat perfecte, si no es donen les altres. Raó: totes les virtuts participen de la prudència (recta raó). La prudència necessita totes les virtuts Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya

11. Coneixement moral particular (1) • Dos nivells de coneixement moral: l’universal (primers principis i continguts de les virtuts) i el particular i concret (pràctic). El segon depèn força de l’ànim del subjecte; en aquest podem parlar de: • Prudència: virtut intel.lectual i moral a la vegada. Guia del comportament (és complex) • Consciència (moral): en sentit ample, es la capacitat humana de coneixement moral; i, en sentit precís, és el judici de la bondat o maldat moral d’una acció que hem fet o anem a ferÉs una personalització de les exigències ètiquesNomés és un judici personal (no la sindèresi o una llei) Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya

12. Coneixement moral particular (2) Dues observacions sobre la consciència: Primera: és aplicar el saber moral que un té al cas concret • Té modalitats: • per l’acte: antecedent o conseqüent • per al bé de la persona: vertadera o errònia • pel tipus d’assentiment: certa, probable o dubtosa • És menys àmplia que la prudència: no és un acte o decisió, sinó només una valoració o judici Principis a seguir respecte a la pròpia consciència: • sempre cal seguir la consciència vertadera; també si és invenciblement errònia • si és errònia venciblement, cal sortir de l’error • no és lícit obrar amb consciència dubtosa Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya

13. Coneixement moral particular (i 3) Segona: cal una formació de la consciència:Tenir la consciència tranquil.la per no haver actuar amb mala voluntat no és suficient. Els actes lliures sempre deixen petjada en qui els fa: els hàbits. La immaduresa moral no realitza la vida feliç. Per tant, cal: • reflexionar i estudiar sobre l’aspecte moral del què es fa • practicar les virtuts amb bona disposició: demanar consell, rectificar • moderació, per a no identificar plaer o sentiment amb bé, i dolor amb mal (morals) • evitar deformacions del judici per pressió ideològica, passions, ambient social...: consciència laxa (farisaica, cauteritzada...) o escrupulosa (angoixa, quasi patològica...) Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya

14. Criteris per al judici moral (1) La conducta humana sol ser complexa. Per això, cal començar per les actuacions més senzilles: 1. L’objecte intencional dels actes voluntaris és el que els especifica. Són dos elements: acció i intenció: l’acte d’intenció és el fi, l’acte d’elecció és el que es fa (l’acció) • Qui està ben format fa una bona elecció del que comença amb bona intenció • L’acció que lesiona essencialment una virtut és “intrínsecament dolenta” perquè destrueix la persona i la vida feliç. La bona intenció no ho pot arreglar Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya

15. Criteris per al judici moral (2) 2. Les circumstàncies i les conseqüències: poden augmentar o disminuir la bondat o malícia. Son característiques que en sí mateixes no tenen relació amb l’ordre moral (qualitats, lloc, mitjans, manera d’actuar, temps, motivacions secundàries...) Per a què una acció sigui bona ho han de ser tots els seus components Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya

16. Criteris per al judici moral (3) Observacions pràctiques: • les conseqüències previstes i volgudes són responsabilitat de qui fa l’acció (objecte intencional). Si eren imprevisibles de manera invencible són moralment involuntàries (pot haver-hi culpa jurídica, si hi ha danys econòmics o personals) • les conseqüències només tolerades són “objectes indirectes”: licitud especial • si era raonable preveure una conseqüència i no s’ha fet, pot atenuar-se una mica la responsabilitat (però no es suprimeix) Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya

17. Criteris per al judici moral (i 4) • Mai una acció dolenta es pot fer bona per les seves conseqüències (ètica clàssica). Les condicions de licitud d’accions bones amb efectes indirectes dolents són: • l’acció en si ha de ser bona o indiferent • l’efecte bo ha de ser immediat • la intenció ha de ser bona • hi ha d’haver una necessitat proporcionadament greu Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya

18. Concepcions modernes del judici moral (1) • És freqüent el punt de vista “de l’observador extern” (del públic) • Les dues postures principals són les anomenades: • deontològica: la licitud de certs comportaments és independent de les conseqüències • teleològica: les accions es jutgen per les conseqüències o resultats sobre la felicitat o el be de la comunitat humana • És una distinció poc adequada: l’ètica té sempre els dos moments. Sinó, apareix l’utilitarisme de la acció (Kant: principi formal) o de la regla (benestar, judici normatiu). Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya

19. Concepcions modernes del judici moral (2) Dos casos freqüents • Moral conseqüencialista: el comportament s’ha de valorar per les conseqüències, la felicitat que produeix • Moral proporcionalista: és una revisió dels criteris de les accions de doble efecte o la moralitat dels efectes indirectes. La licitud d’una acció depèn que hi hagi una raó proporcionada per a fer-laMai hi hauria accions inadmissibles o intrínsecament dolentes (sempre és possible trobar un cas “proporcionat”) Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya

20. Concepcions modernes del judici moral (i 3) Problemes d’aquestes dues posicions: • no són teories del judici moral sinó autèntiques “concepcions globals de la vida moral” • no proposen res sobre la vida bona de l’home (només càlcul) • són un mètode que tothom pugui acceptar (només formal) • fan que la virtut estigui en funció de la norma i no al revés Sembla que una ètica de la tercera persona és poc adequada i l’alternativa deontològica (“normes”) sembla massa senzilla Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya

21. 1. Ètica general i ètica aplicada • Introducció • Estatut científic i metodològic • Nivells de l’experiència moral • Estructura de l’ordre moral • La vida feliç (el bé com a fi de la voluntat) • Les virtuts i les normes (el bé com a regle de la voluntat) • Realització de l’ordre moral • L’estudi de les virtuts: conceptes i psicologia • El coneixement moral particular: consciència i prudència • Criteris per al judici moral • Concepcions modernes per jutjar èticament • L’ètica especial en àmbit professional Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya

22. Agenda • Propera classe: 29 de febrer • Control unitat 1: 3 de febrer • Veure pla presentacions Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya