1 / 18

H istòria de la Informàtica

H istòria de la Informàtica. 1. Precedents històrics. 2. Màquines mecàniques: precursors. 3. Màquines electromagnètiques. 4. Computadores electròniques. 5. Teòrics i matemàtics. 6. Llenguatges de programació. 7. Microproces s adors i perifèrics. 8. Tecnologia actual.

isleen
Download Presentation

H istòria de la Informàtica

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. Història de la Informàtica 1. Precedents històrics 2. Màquines mecàniques: precursors 3. Màquines electromagnètiques 4. Computadores electròniques 5. Teòrics i matemàtics 6. Llenguatges de programació 7. Microprocessadors i perifèrics 8. Tecnologia actual 9. Les grans corporacions i el software lliure 10. La xarxa. Servidors i clients 11. Perspectives de futur

  2. 1. Precedentshistòrics 30000-20000 aC: Es marcaven ossos per a comptar 6500 aC: Es troba un os (os Ishango, Zaire) marcat amb alguns nombres primers (11,13,17,19) 3000 aC: Es creu que apareix l’àbac a Babilònia 2000 aC: Taula d’argila (Babilònia) contenint els quadrats dels primers 24 nombres sencers  Rudimentària taula de multiplicar

  3. Stonehenge (GB, 2400-1700 aC) Hipòtesis: Lloc de culte al Sol, observatori primitiu, eina de predicció d’eclipsis, etc.

  4. Stonehenge: Esquema general íntegre

  5. L’àbac (Xina, 500 aC): una calculadora primitiva Consta de un marc amb 12 o 13 guies, amb 7 “comptes” a cada guia, separades en dues seccions. Funciona en bases 2 i 5. Cada 5 boles de la secció de sota corresponen a 1 de la zona de dalt: 9 = 4 (baix) + 1 (dalt)

  6. Potència de l’àbac: comparativa Matsuzaki-Wood (1946) L’àbac en l’actualitat: En alguns mercats asiàtics es fan càlculs senzills.

  7. Alerta! Informàtica = Potència de càlcul + emmagatzematge d’informació  3000 aC: Ús de nusos (comptes) a Xina Els inques feien servir una versió més sofisticada (quipus) als segles XV i XVIper a recordar dates, impostos, collites, tropes, etc. 500 aC: Papirs a Egipte

  8. El mecanisme d’Anticitera (87 aC) Al 1900 es van trobar a l’illa d’Anticitera (Grècia)restes d’un naufragi. Entre elles hi havia una màquina dintre d’un estoig de 302010 cm que contenia un conjunt d’engranatges anomenat tornamesa diferencial epicíclica i que podia funcionar com a calculadora analògica!

  9. La màquina de calcular de Da Vinci (1500) Hi ha una controvèrsia sobre un disseny de Leonardo que sembla ser una màquina per a calcular potències de 10. Document original Reconstrucció moderna (Guatelli, 1970?)

  10. 2. Màquinesmecàniques: precursors Els pares fundadors de la Informàtica: Schickard, Pascal, Leibniz, Babbage, com a més importants en hardware i Ada Lovelace, Turing, VonNeumann en software. Hi havia un problema essencial: La necessitat de potència de càlcul per a usos científics

  11. John Napier i el càlcul de logaritmes (1614) El matemàtic escocès Napier introduí, en la seva obra Rabdology un dispositiu auxiliar per a fer multiplicacions que li fou molt útil per a calcular la primera taula de logaritmes, concepte que ell mateix havia inventat. Inspirat pel treball de Napier, William Oughtred inventà el 1622 la regla de càlculcircular, que s’ha fet servir fins fa ben poc a tot arreu del món.

  12. Wilhelm Schickard (1592-1635) Professor d’hebreu i estudiós de llengües antigues Estudià astronomia, geografia i matemàtiques. A les seves estones lliures feia de capellà protestant a Tübingen. Va inventar una màquina que permetia calcular dates astronòmiques.

  13. Schickard descriví a Kepler una màquina mecànica (rellotge de càlcul) basada en la màquina de Napier i en un mètode de sumes parcials. Podia operar amb números de fins a 6 dígits i duia inclòs un mecanisme d’avis d’errors! Tot i que l’original es perdé en un incendi, científics de la Universitat de Tübingen l’han reconstruïda segons les indicacions de Schickard.

  14. Reproducció de la calculadora de Schickard (1623) Feta de fusta. Màquina capaç de fer les 4 operacionsalgebraiques bàsiques. Funcionava amb 6 rodes dentades, tal que la volta sencera d’una d’elles produïa un desè de volta a la següent.

  15. Blaise Pascal (1623-1662) Aportacions a la ciència: 1.Estudis de la pressió atmosfèrica i del buit. Contribució a la teoria de fluids 2.Coeficients binomials. Aportacions a la teoria de probabilitats 3. Màquina de calcular

  16. Calculadora de Pascal “Pascalina” (1645, la idea és de 1642) De metall, dissenyada per ajudar el seu pare (recaptador d’impostos ). Tot i ser molt complexa, “només” servia per sumar! Era molt cara, vendes del 30% de la producció.

  17. Gottfried von Leibniz (1646-1716) Ingressà a la universitat als 15 anys i es doctorà al 20. Va fer múltiples aportacions a la ciència: 1.Inventà el càlcul diferencial i integral (independentment de Newton) 2. Determinants 3. Dinàmica de cossos 4. Màquina de calcular

  18. Màquina de calcular de Leibniz (1670): Cilindre amb 9 forats de llargada progressiva. La màquina era capaç de fer les 4 operacions algebraiques bàsiques de forma totalment automàtica. Ha funcionat durant més de 250 anys!

More Related