Projecte de revisió de l’organització mèdica i definició de les unitats organitzatives futures

1. Projecte de revisió de l’organització mèdica i definició de les unitats organitzatives futures • Revisió acords 1er semestre 2.008. • Presentació Comitè Executiu 28 d’abril 2009

2. ORGANITZACIÓ GENERAL DEL TREBALL Projectes Transversals lligats al Pla dels Instituts/Centres Projectes Transversals Plans i eines amb Projectes prioritaris lligats als anteriors • Atenció Integral de Salut de Barcelona Esquerra • Aliances amb d’altres Institucions • Nova Organització Assistencial • Pla d’Innovació • Intensius • Àrea Quirúrgica • Consulta Externa • Urgències • Farmàcia • Autonomia de gestió dels Instituts i Centres • Pla de Qualitat • Projecte “El Millor Centre de Treball“ • Informació per la Gestió • Contractació i Compres • Logística i Serveis Generals • Empreses Filials • Relació amb la UB • Comunicació Externa • Pla d’Activitat • Pla d’Equipament • Pla Econòmic i de Finançament • Pla d’Obres • Pla de Sistemes • Conveni Col·lectiu i Carreres Professionals • Pla de Formació Pla dels Instituts Centres 2010 - 13 Pla de les Direccions Funcionals Pla de les Empreses Filials

3. Metge responsable Metge responsable Metge responsable Metge responsable Metge responsable Metge de referència Unitats de procesos Metge de referència Hospital de dia Sala Hospitalització Sala Hospitalització UCI Gabinet Exploracions Introducció (I) • En plantejar unitats organitzatives amb responsabilitat mèdica cal tenir en compte doble necessitat: • organitzar professionals i activitats al voltant de grups de pacients i processos, • i al voltant de dispositius.

4. Introducció (II) • Al voltant de processos / grups de pacients, els Instituts són un primer pas i no ha existit plantejament ordenat de les Unitats/Unitats Funcionals ni reconeixement Coordinadors en carrera professional ni establiment de retribució específica. • Les Seccions s’estableixen, segons definició, per gestionar i organitzar unitats amb espais i infrastructura propis que representen una part important del pressupost d’un Servei. • Només una part de les Seccions es correspon amb la definició establerta.

5. Seccions (finals 2007) Resta Anestesiología Urgencias Cardiología Clínica Cirugía Bilio-pancreat. Cirugía Cardiaca Cirugía Vascular Ginecología Oncológica Hematología Hepatología (HDinámica) Med.Int. Unid. Geriatría Med.Tropical Neumología Obstetricia Alto Riesgo Orl Oncológica Rehabilitación Segmento Anterior DelOjo Dispositius A.V.I. UCI Hepática Endoscopia Digestiva UCI Quirúrgica CMA-CCE CSMAEE U.R.P.I. Psiq. Hospitalización de Adulto Curas Int. Neonatología Ecografía Obstr. y Gine. Citología Hemodinámica Cardiaca Unid. Arritmias Prueb. Func. Neurológicas Diálisis Sala E.UCI Nefrológica CDB i CDI Anat. Pat. Inmunohistoq. BGM Errores Metabolismo BGM Fármaco-toxicología BGM Genética Molecular Biopsias Citogenética y Genética Clínica Citología Hemostasia Hemoterapia Histocompatibilidad Micro-bacteriología Micro-virología Angioradiología Ecografías Toxicología Serv. Urg. Trasplante Renal méd Traspl. de Hígado Traspl. Digestivo Trasplante Renal quir. Traumatología Urg. Cir. Gral Urgencias Urgencias Medicina

6. Introducció (III) • El projecte actual pretén ordenar situació heterogènia, identificar necessitats futures i establir un Pla d’Implantació a partir de la situació de partida. • Es van constituïr dos grups de treball: Comissió Consultiva: Comissió Permanent : • A. Combalia(ICEMEQ) • J. De Pablo (ICN) • A. Castells (ICMDiM) • A. López-Soto (ICMiD) • F. Pons (CDI) • W. Jiménez (CDB) • J. Salmeron (URG) • R. Valero (ANE) • G. Benarroch (A.Prof.) • R. Molina (C.Del.) • J. Mayoral • D. Font • LL. Forniés • J.M. Piqué • S. Suso (ICEMEQ) • J. Castro (ICN) • P. Ginés (ICMDiM) • A. Coca (ICMiD) • L. Donoso (CDI) • J. Ramírez (CDB) • N. Soler, Ll. Mont (ICT) • B. Puerto, J. Pahisa (ICGON) • J. Esteve, M. Muñoz ICMHO) • A. Botey, R. Álvarez (ICNU) + Permanent

7. Organització al voltant de processos/grups de pacients (I) • Es proposa el nom d’UNITAT amb la següent definició: • Per seleccionar les Unitats es considera la necessitat de tenir en compte els següents aspectes (criteris de selecció): Estructura funcional orientada al pacient que integra a professionals de diferents especialitats amb objectius comuns en assistència, docència i recerca al voltant d’una determinada patologia o grup de patologies. • Producció científica • Compartició de dispositius • Finançament específic(CatSalut, activitat privada, recerca i innovació) • Disponibilitat de bases de dades • Complexitat tecnològica • Importància estratègica per l’Institut/Hospital • Lideratge entre els professionals • Multidisciplinarietat i treball amb protocols compartits • Prevalença de la patologia

8. Organització al voltant de processos/grups de pacients (II) • Es proposa que les Unitats disposin d’un CAP (comandament) i un Comitè amb funcions en assistència, recerca, docència i gestió. • La proposta d’Unitat i Caphauria de néixer d’un Institut d’acord amb la resta d’Instituts i Centres que hi participen i òrgan amb composició similar al Comitè de Nomenament de Càrrecs actual avaluaria la proposta, amb la possibilitat de recolzar-se en un peer review extern. • El nombre inicial d’Unitats i les posteriors que es puguin aprovar haurà d’estar sempre condicionat al pressupost general de l’Hospital. • La Unitat i el seu Cap s'avaluarien cada 4 anys. Com a resultat de l’avaluació es potmantenir la Unitat i el seu Cap, es pot proposar un canvi de lideratgeo es pot suprimir la Unitat.

9. Organització al voltant de processos/grups de pacients (III) • Es proposa un seguiment periòdic de les Unitats en el Comitè de Seguiment de l’Institut del que forma part el Cap, amb possibilitat d’invitar membres d’altres Instituts/Centres. • Caldria establir una relació entre els Caps de les Unitats i les Comissions de Direcció dels Instituts. • És necessari estructurar el Sistema d’Informacióper disposar d’informació d’activitat i econòmica de les Unitats.

10. Organització al voltant de processos/grups de pacients (IV) • S’identifiquen grups al voltant de processos o de grups de pacients que, per característiques de la patologia, per aspectes professionals o d’altres, no assolirien criteri d’Unitat. • En certs casos, podria plantejar-se la creació de GRUPS DE TREBALL i de COORDINADORS de Grup de Treball (no comandament). • Ladecisió sobre Grups de Treball i Coordinadors podria recaure en un òrgan amb àmplia participació dels facultatius i caldria establir un sistema de registre i seguiment més senzill.

11. Organització al voltant de processos/grups de pacients (V) • Tant en les Unitats com en els Grups de Treball caldria estimular laincorporació de personal d’infermeria sota una visió multidisciplinar.

12. Organització al voltant de dispositius (I) • A nivell de dispositius, cal assegurar qualitat i eficàcia dels processos de treball i aplicació dels protocols i política farmacèutica establerta bàsicament per part de les Unitats i dels Grups de Treball. • Alguns dels dispositius necessiten d’un responsable de gestió/comandament pel volum de personal que hi treballa, despesa de consums i requeriments complexes d’equipament i tecnologia. • La proposta seria, per aquests dispositius i els seus responsables de gestió, mantenir nom de SECCIÓ i CAP DE SECCIÓ i el procés de selecció i avaluació actual mitjançant el Comitè de Nomenament de Càrrecs.

13. Organització al voltant de dispositius (II) • En altres DISPOSITIUS -bàsicament Unitats d’Hospitalització, Hospitals de Dia i Gabinets- es planteja figura de COORDINADOR , sense tractar-se com a comandament. • Es proposa que les posicions de Coordinadors de Dispositius s’aprovin en els Comitès de Seguiment dels Instituts a proposta de les Comissions de Direcció dels Instituts i nomenaments recaiguin en les Comissions de Direcció dels Instituts. • A partir d’aquesta definició general, cal analitzar cada cas en concret tenint en compte la variabilitat de cada Institut i aspectes com: • el fet que un dispositiu treballi exclusivament o quasi per una Unitat, • la distribució física i sinèrgies entre dispositius, • la variabilitat de dimensió d’un mateix tipus de dispositiu, • o el rati de comandaments/staff de l’Institut.

14. Organització al voltant de dispositius (III) • En l’escenari final algunes Seccions es convertirien en Unitats i algunes desapareixerien; es planteja un procés progressiu i un escenari de transició que respecti els comandaments vigents.

15. Organització de CDI, CDB, Serveis Transversals • En el cas del CDI, CDB i Serveis transversals com Anestesiologia i Reanimació, Urgències o Salut Internacional, es proposa mantenir el nom de SECCIONS i el seu procés associat, tot i que no es correspon exactament amb la seva definició. • Es respectarien les seccions recentment aprovades, que reforcen l’articulació d’aquests Centres o Serveis amb els Instituts.

16. Resum • El següent quadre resumeix la proposta: Comandament Òrgan d’avaluació Unitats Sí (Cap d’Unitat) Composició similar a Comitè de Comandaments + peer review extern Processos / Grups de Treball Grups de Treball No, però retribució variable (Coordinador de Grup de Treball) Composició similar a Comitè de Promoció Seccions Sí (Cap de Secció) Comitè de Comandaments Dispositius + Serveis Transversals Dispositius No, però retribució variable (Coordinador de Dispositiu) Comissió de Direcció i Comitè de Seguiment de l’Institut

17. Properes passes • Convertir els avanços realitzats en document més normatiu i vincular la part de comandaments a conveni/carrera professional. • Realitzar una primera estimació de pla d’implantació tenint en compte l’escenari econòmic (incloent Pla de Comunicació) • GRUP DE TREBALL: Dr.Brugada, Sr.Fornies, Dr.Llach, Dr.López Soto, Dr.Molina, Dr.Salmeron, Dr.Font