40 likes | 158 Views
NO NOMÉS FILAREN LLANA . . . DONES ESCRIPTORES A GRÈCIA I ROMA. És pràcticament total la invisibilitat de la producció literària femenina a Grècia i Roma.
E N D
NO NOMÉS FILAREN LLANA . . . DONES ESCRIPTORES A GRÈCIA I ROMA
És pràcticament total la invisibilitat de la producció literària femenina a Grècia i Roma. En efecte, si fem un recompte de les dones que la història ha destacat per la seva producció literària, tenim notícies de dones que a Grècia van prendre la paraula: les dones parlen a Heròdot, són esmentades pels oradors atenesos com Lísies, Diotima parla al simposi de Plató, Aspàsia apareix a l’obra d’Antístenes, etc.
Amb tot, les obres compostes per dones que han sobreviscut són poques: en grec, els poemes de Safo al s. VI aC, de Telèsil·la i Corinna del s. V aC, i alguns poemes de poetesses del període hel·lenístic (s. IV), com ara Erinna, Moero, Anyte de Tegea i Nossis Safo (Gustav Klimt, 1888-1890, Österreichische Galerie, Viena)
Pel que fa a les escriptores llatines, tenim notícies segures d’unes trenta-tres dones escriptores en llengua llatina, que conreaven gèneres com l’oratòria (Hortènsia, Mèsia i Carfània), l’epistolografia (Cornèlia, Servília, Clòdia, Pília, Cecília Àtica, Terència, Túl·lia, Publília, Fúlvia, Hàcia, Octàvia la Menor, Júlia, Lívia Drusil·la, Clàudia Severa, l’emperadriu Júlia Domna, Marcel·la, Paula i Eustòquia, Celàntia, Fabiola, Fúria i l’emperadriu Flàcila), el gènere autobiogràfic (Agripina la Menor) i, per suposat, la poesia (Mèmia Timothoe, Cornifícia, Sulpícia I, Hòstia (Cíntia), Peril·la, Sulpícia II, i Acònia Fàbia Paulina. Tanmateix, de les trenta-tres escriptores només conservem textos originals de vuit d’elles, tot i que en la majoria de casos es tracta de petits fragments. La boda d'Aldobrandini, segle I a. C.- segle I (Roma, Museus Vaticans 139937)