Realització de Projectes Final de Carrera lligats a estades en ONGD peruanes

1. Realització de Projectes Final de Carrera lligats a estades en ONGD peruanes Lluís Batet ETSEIB GRECDH

2. Introducció • Model educatiu molt poc crític amb la conjuntura global: • es transmet el missatge que l'estat actual de les coses és un fet inevitable • no és habitual que hom qüestioni el model de desenvolupament actual • els graduats ocuparan llocs de treball dins de l'engranatge del sistema • Experiència formativa que s’aparta d’aquest paradigma: • estada llarga (uns sis mesos) d’un estudiant en una ONGD del sud en el si d’un projecte CCD • realització del PFC • es pretén una actitud de compromís vers la ciutadania global, la justícia social i el DHS • Exemple: dos estudiants de l’ETSEIB han participat en projectes d’obtenció de biogàs a Perú.

3. Introducció • Aquesta estratègia té tres punts clau: • La cooperació per al desenvolupament. Per tal de dur a terme una tasca de cooperació efectiva: • estades prou llargues (sis mesos) per superar la fase de coneixement de la realitat • perquè els estudiants puguin fer aportacions significatives (enginyers en potència) • La formació tècnica. • el treball per a una ONGD és anàleg al treball en pràctiques per a empreses. • avantatge: formació en un context marcat amb uns valors diferents • adicionalment, l’estudiant pot arribar a tenir molta responsabilitat tècnica i el seu aprenentatge és molt més significatiu • Creixement personal: treball en pro del DH, en un entorn carregat de valors positius i en contacte amb la realitat d’un país empobrit.

4. La realitat del Perú • Situació socioeconòmica peruana. Dues peculiaritats relacionades amb aquesta ponència: • Els camperols de les zones més altes dels Andes tenen problemes de subsistència: • duresa de les condicions de vida • dificultat de fer arribar els seus productes al mercat (terreny abrupte i mal estat o inexistència de vies de comunicació) • baixos preus de venda dels productes sense elaborar • A les ciutats més importants (sobretot a Lima) s'han format bosses d'una població paupèrrima que hi ha arribat buscant una quimèrica forma de subsistència i que sobreviu en unes condicions terribles.

5. La realitat del Perú El treball d’algunes ONGD demostra que es pot trencar el cercle viciós de la pobresa i posar en marxa un cercle virtuós de progrés: L’Instituto para una Alternativa Agraria, en coordinació amb la Federación Departamental Campesina del Cusco, està treballant en la capacitació i empoderament dels camperols (s'ha detectat un retorn de persones des de les ciutats cap al camp). Ciudad Saludable millora les condicions de sanejament a les ciutats al mateix temps que ajuda a disminuir les bosses de pobresa extrema (entre d’altres activitats, creació de microempreses de recollida selectiva de residus sòlids domèstics amb “recicladors”)

6. El cas d’en Davide • En Davide (enginyeria química) va estar uns mesos a principi de 2006 col·laborant amb l’IAA de Cusco. • Construcció de dos digestors anaeròbics del tipus “mànega de plàstic” a la microconca del Jabón Mayo, on l’IAA concentra les seves activitats de desenvolupament (12.000 ha, entre 3800 i 4500 m, 11 comunitats, 1800 famílies). • Objectiu: aprofitar els residus ramaders (excrements bovins), que fins ara s’usen directament com a combustible domèstic (inconvenients: deteriorament de la salut, progressiu empobriment del). La conversió anaeròbica permet produir biogàs i reciclar els nutrients. • Principals dificultats: baixes temperatures nocturnes (obliga a escalfar d’alguna forma el digestor) i pobresa dels habitants de la conca (limita el cost inicial de l’aparell) • Solució proposada: digestor tubular de polietilè que es manté calent gràcies a un hivernacle que aprofita l’elevada radiació solar de la zona • El treball d’en Davide va constituir el seu PFC. • S’ha aconseguit finançament (limitat) de l’ACCD, i s’ha pogut continuar la tasca com a projecte de recerca.

7. El cas de na Cristina • Na Cristina (enginyeria industrial) ha viatjat a Lima per treballar amb Ciudad Saludable en el programa “Millora de les condicions de vida dels porcicultors del Parc Porcí de Ventanilla”. • zona periurbana de Lima on es la població que viu en condicions precàries: sense aigua corrent, electricitat ni serveis bàsics de sanejament • principal activitat de subsistència: cria de porcs; engreixats amb escombraries, venda de la carn no legal; els purins s’acumulen indiscriminadament o es cremen (focus de contaminació ambiental i vector de malalties) • L’objectiu és dissenyar i construir biodigestors de baix cost adaptats a les condicions particulars del Parc Porcí: • algun porcicultor engreixa els porcs amb residus de restauració (la carn es pot vendre legalment si els residus s’han bullit). • la idea és que el biogàs serveixi per coure l’aliment dels animals. • Aquest treball constituirà el PFC de na Cristina. • Actualment, després d’unes experiències pilot, el projecte és en fase de disseny.

8. Altres iniciatives i continuïtat • La implicació d’estudiants en tasques de cooperació fa anys que s’està duent a terme (CCD, ESF). Aquesta activitat permet l’Educació per al Desenvolupament (transmissió de valors molt diferents dels que s’acostuma a trobar en les escoles tècniques) • S’ha donat un pas més en aquesta direcció: • no només es proporciona una activitat de sensibilització • sinó que permet formació tècnica en enginyeria (rarament els estudiants desplaçats han rebut durant la carrera una formació específica de les tecnologies que hauran d’aplicar) • alhora que implica una certa transferència de tecnologia i coneixement entre l’UPC i les contraparts (l’intercanvi es produeix en els dos sentits). • Aquest tipus d’activitat també s’està duent a terme a l’estat de Tamil Nadu (Índia), en un projecte finançat pel CCD amb la Fundació Laia Mendoza com a contrapart. • Està previst que el mes de setembre un altre estudiant s’incorpori al projecte de Ventanilla durant sis mesos, fent el relleu de na Cristina.

9. Conclusions • Entre les activitats que permeten l’EpD en els estudis tècnics hi ha les estades a països empobrits de la mà d’organitzacions implicades en projectes de desenvolupament. • Normalment el focus es posa en la sensibilització: l’objectiu principal és la transmissió de valors considerats necessaris i que rarament es troben a les aules. • S’ha presentat una experiència formativa que va més enllà i incorpora la formació tecnològica en enginyeria i la participació activa en projectes de desenvolupament, que permet aconseguir una tasca de cooperació efectiva. • És d’hora per extreure’n conclusions definitives, però els resultats aconseguits fins ara són encoratjadors: • els estudiants desplaçats estan satisfets • les organitzacions d’acollida també, ja que la feina feta ha estat d’una gran qualitat • Cal seguir donant impuls a aquest tipus d’iniciatives des de l’UPC i el CCD

10. Moltes gràcies