Trastorns de l’Espectre Autista (TEA)

1. Trastorns de l’Espectre Autista(TEA)

2. Aspectes evolutius TMG • D’inici a la primera infantesa • TGD (Autisme, Trastorns Espectre Autista) • Psicosis precoces • D’inici a la segona infantesa i adolescència • Psicosis secundàries • Trastorns greus de la personalitat

3. Relació Autisme – TGD - TEA • Estructura ESPECTRE AUTISTA TGD AUTISME

4. Trets fonamentals • Es tracta de nens que mostren formes particulars de: • Instal·lar-se en el llenguatge i en la manera d’usar-lo. • La constitució i la relació amb el propi cos. • La relació amb els objectes de l’entorn. • La relació amb els altres.

5. Una manera d’entendre • Es prioritza el dèficit orgànic (concepció organo-genètica) a la problemàtica d’ordre afectiu. • És fonamental la comprensió dels processos cognitius. • El més rellevant són els dèficits: abstracció de la informació, raonament, selectivitat de l’atenció... • Des d’aquest punt de vista són més una discapacitat que un trastorn psíquic.

6. Una altra • Una organització / estructura psíquica alterada. • Una manera de defendre’s contra un món que es percep com invasor. • Un trastorn de la capacitat de simbolització. • Un mon intern ple de: • Pors i dificultats de vivenciar les emocions pròpies i alienes. • Sentiments de fragmentació, dependència, vulnerabilitat, dolor...

7. Que tenen conseqüències • Repetició i acompanyament • De la intrusió a l’abandó • La regla d’or: • No oblidar mai la singularitat

8. Vincle, comunicació i aprenentatge

9. Què ha d’oferir l’escola • Continuïtat i estabilitat. Marc referent estable (espai, persones...) • Punts de referència clars. • Límits flexibles. • Fites sense dates, sense pressions. • Acolliment i acompanyament

10. El vincle • Cal construir amb ells una relació compartida, un acompanyament afectiu i de confiança. Per això: • Hem d’oferir la possibilitat de vincular-se a persones significatives. • Però també hem de ser sensibles a les seves eleccions vinculars i afectives • Necessitat de continuïtat en les persones significatives. • Pensar les transicions.

11. La comunicació... • Cal: • Trobar la manera de comunicar-nos. • Saber quan respectar l’absència de desig de comunicar-se. • No anticipar-nos sistemàticament en les respostes. • Promoure la verbalització de les seves: • Accions. • Sensacions i l’objecte que les produeix per fer-lo conscient d’allò que fa i sent. • Emocions que produeixen la relació, a través de les sensacions, amb els objectes i persones.

12. I el llenguatge • Cal tenir cura del llenguatge que emprem, és a dir: com l’utilitzem i com ens hi adrecem. • Diferents aspectes en la relació i comunicació: • La modulació de la cadència entre la parla i els silencis. • El to: no ser excessivament imperatius. • El tacte: no ser intrusius. • Volum. • Saber quan i com utilitzar els sistemes de comunicació no orals alternatius i/o augmentatius (signes gràfics, dibuixos, fotos, objectes, llenguatge gestual…).

13. L’aprenentatge: trets i actituds que el dificulten • Grans dificultats per suportar la frustració, per saber esperar i acceptar l’error. • Recel de les novetats i dels canvis. • No deixar-se ajudar. • Dificultat per compartir. • Interessos restringits. • Resposta retardada. • Discontinuïtat. • Imaginar. • Aferrament a la forma i perfeccionisme. • Els trastorns en la comunicació i la relació

14. Per què és tan difícil aprendre 1 • Trastorns de la capacitat per simbolitzar. • Passar d’un pensament concret a un abstracte. • Alteració en la capacitat de representació • Qualsevol modificació fa que l’objecte perdi la seva identitat, no poden conservar-la quan hi ha canvis. • Dificultats per: • Generalitzar. • Processar la informació • La comprensió de la significació de les comunicacions verbals i no verbals. • Llenguatge literal.

15. Per què és tan difícil aprendre 2 • Percepció fragmentada. • Alteracions en el processament temporal (imaginar el que no és present) i a l'hora de contextualitzar. • Dificultats per: • Integrar la informació sensorial i perceptiva procedent de diverses fonts i organitzar-la en la ment.. • Greus dificultats de comprensió i interpretació global dels fets i situacions. Es queden amb els detalls. • Fer significatives les dades encara que tinguin bona memòria mecànica (incapacitat per utilitzar-les per a resoldre problemes).

16. Vincle i aprenentatge Significació simbòlica Vincle afectiu Infant Adult

17. La família

18. La família • Els sentiments i malestar de la família poden ser molt intensos: • Autoinculpatoris, negació, de gran dolor psíquic, sentiment de fracàs, gran sensibilitat, susceptibilitat i desconfiança, preocupació per un futur incert... • Fases: • Negació • Paràlisi • Minimització • Depressió • Acceptació de la realitat • Busca de significats i explicacions • Interiorització del problema

19. La relació amb la família • Els hi hem de reconèixer un saber privilegiat en relació al seu fill. • Hem d’acollir el seu sofriment i dificultats. • No culpabilitzar. • Respectar el seus temps perquè puguin fer el seu recorregut. • Facilitar que es pugui establir un relació de confiança i aliances de treball.

20. Objectius • Objectiu fonamental: aconseguir una nova realitat compartida. • Donar explicacions als símptomes i conflictes. • Construir realitats i explicacions alternatives. • Contextualitzar les situacions i conflictes. Evitar la causalitat lineal i simple en l’explicació de la realitat. • Aprofitar les capacitats de la pròpia família. • Reconèixer les dificultats, abordar els malentesos...

21. La família d’en ? • Del discurs del benestar al dels drets. Els efectes perversos del discurs inclusiu. • De les interpretacions divergents d’allò que produeix el nen. • Dels objectius: aprendre o aprendre a viure. El curricular com a font de conflicte. • El paper dels serveis externs: quin és i què fer quan tenen metodologies i objectius no coincidents amb l’escola.