190 likes | 339 Views
TRASTORN DEL SON. Ariadna Casanovas i Gemma Serra 2G. Índex. 1. Definició 2. Tipus de trastorns de son i símptomes 3. Epidemiologia 4. Comorbilitat 5. Gènesi i manteniment 6. Tractament psicològic (sense fàrmacs) 7. Tractament psiquiàtric, farmacològic
E N D
TRASTORN DEL SON Ariadna Casanovas i Gemma Serra 2G
Índex 1. Definició 2. Tipus de trastorns de son i símptomes 3. Epidemiologia 4. Comorbilitat 5. Gènesi i manteniment 6. Tractament psicològic (sense fàrmacs) 7. Tractament psiquiàtric, farmacològic 8. Perspectives del tractament 9. Anàlisi d'un cas 10. Associacions 11. Vídeo 12. Conclusions 13. Bibliografia
1.Descripció del trastorn Anomenem trastorns del son, a qualsevol tipus d’alteració que impedeixi dormir per la nit, que ens interrompi el curs de la son o ens produeixi desig de dormir durant el dia. Els principals símptomes que presenten les persones que pateixen aquest trastorn són: • Incapacitat crònica per dormir adequadament durant la nit • Fatiga crònica • Manifestació conductual anormal en el son
2.Tipus de trastorns del son Els trastorns de la son es divideixen en: • Les disòmnies: trastorns els quals afecten a la quantitat, qualitat o durada de la son, és a dir, que dificulten el mantenir-se dormit. Dintre d’aquest grup es divideixen entre tres tipus: • Insomni: Els experts el defineixen com la incapacitat per conciliar o mantenir el son adequadament segons les necessitats físiques de cada persona. • Hipersòmnia: La hipersòmnia és la presència excessiva de somnolència com a mínim durant un període d'un mes. • Narcolèpsia: Es basa en la somnolència de sobte durant la vigília, independentment que l’individu la nit anterior hagi dormit profundament. Períodes de pocs segons i màxim 30 minuts.
2.Tipus de trastorns del son • Parasòmnies: trastorns els quals es produeixen durant la son. Són trastorns caracteritzats per comportaments o fenòmens fisiològics anormals que tenen durant el son, amb les transicions son-vigília. • Els malsons, són experiències que patim mentre dormim, normalment durant la fase REM (Rapid Eye Movement). • Els terrors nocturns, són menys freqüents que els malsons però quan entren en estat de terror profund, és molt difícil calmar-los ja que no responen a estímuls exteriors. • El somnambulisme és el trastorn més perillós, ja que el malalt pot realitzar les mateixes accions que quan està despert tot i que no és conscient. • El bruxisme, no apareix exclusivament mentre dormim, però si que normalment ocorre en aquest episodi.
3. Epidemiologia • Disòmnies: • Insomni: Un 30-40% de la població adulta dels Estats Units i Europa ho pateix, sent més freqüent en dones que en els homes i produint-se un increment significatiu en augmentar l'edat. • Hipersòmnia: Aproximadament el 5-10% dels individus que acudeixen a consulta per queixes de son són diagnosticats amb hipersòmnia. • Narcolèpsia: El 20-40% dels individus amb narcolèpsia recorden els somnis just abans de quedar adormits o just després de despertar-se.
3.Epidemiologia • Parasòmnies: • Els malsons: Entre un 10 i un 50% dels nens de tres a cinc anys té malsons de suficient intensitat com per inquietar els pares. En la població adulta fins al 50% dels individus refereix haver tingut malsons en alguna ocasió. • Els terrors nocturns: Entre un 10 i un 50% dels nens de tres a cinc anys té malsons de suficient intensitat com per inquietar els pares, ja que no han madurat completament en el que respecta el sistema nerviós central. • El somnambulisme: Té una incidència familiar. Fins al 80% dels individus somnàmbuls presenta antecedents familiars de somnambulisme o terrors nocturns, i aproximadament el 10-20% té algun parent de primer grau (pare o mare) amb somnambulisme. • Apnea del son: Apareix en el 1-10% de la població adulta, encara que sol ser més elevada en l'tercera edat.
4. Comorbilitat Podem trobar tres tipus de trastorns associats: • Tipus son retardat: Les persones que presenten aquest subtipus són les que popularment se les coneixen com "mussols de nit". • Tipus jet-lag: Aquestes persones afligeixen una de sincronització entre l'horari de son que ells volen i el que els ve imposat per la zona on es troben. • Tipus canvis torn de treball: Aquestes persones presenten un cicle circadiari son-vigília normal, però l'alteració neix del conflicte entre el patró son-vigília generat pel sistema circadià.
5. Gènesi i manteniment A l’inici del trastorn la persona que té dificultats per a dormir presenta una sèrie de funcions negatives cognitives, emocionals i conductuals que són les següents: • Canvis d'humor, irritabilitat, fatiga. • Distorsions de percepció i al·lucinacions visuals. • Hiperactivitat , pèrdua d'atenció i dificultats de concentració i desorientació. • Endarreriment cognitiu, declinació de la velocitat de càlcul. • Dificultats en la memòria i l'aprenentatge: menor assoliment acadèmic. • Augment de la prevalença d'accidents
6.Tractament psicològic • Tècniques cognitivo-conductuals: • Restricció del son: Es tracta de reduir i limitar la quantitat d'hores que passem al llit dormint. • Control dels estímuls: Es tracta de reassociar els estímuls evocadors del son. • Relaxació: La relaxació és l’estat que precedeix el son. Si no estàs completament relaxat no et quedaràs adormit.
6.Tractament psicològic • La musicoteràpia: La teràpia musical està molt indicada per augmentar, mantenir i restaurar el benestar, perquè la combinació de les notes musicals en melodies estimula el funcionament físic, cognitiu, emocional i social. • Plantes medicinals: La teràpia amb plantes està especialment indicada en casos d’insomni per ansietat. Però segons uns estudis científics sembla que, només la Valeriana mostra una millora subjectiva en la qualitat del son.
7.Tractament psiquiàtric o farmacològic • Els hipnòtics • Benzodiazepines: L'ús crònic, sense control mèdic, pot portar a casos d'abús o dependència, amb el problema de tenir que augmentar la dosis per tal d'aconseguir el mateix efecte. En canvi, utilitzats correctament, els fàrmacs són de gran utilitat per el pacient amb insomni. • Antihistamínics:Són medicaments que s'utilitzen com a inductors del son i que utilitzen un antihistamínic. Els antihistamínics són fàrmacs indicats sobretot pels problemes al·lèrgics. Dos dels seus efectes secundaris són la somnolència i l'augment de gana.
8. Perspectives del tractament El trastorn del son es pot superar, sempre i quan hi hagi un bon tractament darrera. Avui en dia hi ha molts mètodes, com ja hem vist per poder superar-lo. Poc a poc, dia a dia es pot anar superant una mica més i pots anar aconseguint tornar a agafar el son cada cop que es posa el cap al llit.
9. Anàlisi d’un cas Anàlisi d’un cas amb trastorn de son a una companya de l’escola de 17 anys que actualment cursa 2n de batxillerat. • Vaig començar a patir els trastorns de la son arrel a una malaltia que vaig patir a 4t de la ESO que em va fer estar-me al llit durant 4 mesos. • Vinc a l’escola havent dormit només 3 hores o menys, aproximadament, i els dies que dormo més, me’n vaig a dormir a les 2 del matí. • Anar a dormir és el pitjor moment del dia. • Haig d’anar al metge a que em vegin unes radiografies que em van realitzar perquè segons es veu quan dormo moc la mandíbula a causa de l’estrès i em provoca danys. • Prenc pastilles per dormir, i d’altres per estar desperta durant el dia.
10. Associacions • Asociación de Enfermedades del sueño (ASENARCO) - Zaragoza → http://www.asenarco.es/page1.aspx(Web de l’associació) • Trastorns de Son - Tarragona → http://www.centredeson.com/trastorns.htm
11. Vídeo →http://www.youtube.com/watch?v=U9eSwOELS0w
12. Conclusions • Dins els trastorns del son se'n deriven altres tipus els quals són produïts per diferents factors. • Els trastorns del sons són trastorns que poden començar a la infància i seguir posteriorment a l'adultesa. • Hi ha diversos tractaments per disminuir el seu desenvolupament i millorar-lo o fins i tot acabar-lo extingint, ja sigui mitjançant fàrmacs o bé mitjançant altres tècniques sense la ingestió de medicaments o fàrmacs. • Els símptomes generals dels trastorns del son són bastant destacats. • Els símptomes que se'n deriven són diferents segons el tipus de trastorn del son de l’individu.