650 likes | 908 Views
LA GEOGRAFIA D’ESPLUGUES. Física Humana. 1a Part. GEOGRAFIA FÍSICA. Cartografia. Unitats del relleu. Les muntanyes. La plana. Els torrents. El subsòl. L’acció humana. Antecedents cartogràfics. N. E. N. E. Unitats del relleu. La muntanya. El pla. Els torrents. Què veiem ?.
E N D
LA GEOGRAFIA D’ESPLUGUES • Física • Humana
GEOGRAFIA FÍSICA • Cartografia. • Unitats del relleu. • Les muntanyes. • La plana. • Els torrents. • El subsòl. • L’acció humana.
N E
Unitats del relleu. • La muntanya. • El pla. • Els torrents.
LES MUNTANYES. • Turó d’En Ramoneda. 197 m. • Turó del Temple. 262 m. • Sant Pere Màrtir. 399 m.
Muntanyes. Evolució dels topònims. • Turó d’En Ramoneda. • Turó del Temple: Puig Marrobí (Del S XI al s.XVI), Muntanya de la Torre (fins principi del s.XX). • Sant Pere Màrtir: Mont Orsera (s.XI), Mont Orsa (s.XII) Puig d’Ossa (fins el s.XVII).
Els colls. • Coll de la Creu d’En Candeler. 180 m. • Coll de la Plaça de les Bruixes. 230 m. • Coll de Finestrelles. 130 m
LA PLANA O GAVARRA • Terreny pla relativament elevat en relació al mar i lleugerament inclinat al sud. • Composició del sòl: argiles toves. • Superfície solcada per torrents. • Usos humans: agricultura i urbanització.
El Pla: Can RamonedaCan Casanoves EscolaIsidre Martí.Al fons Sant Just Desvern.1924
El Pla:St. Pere Màrtir.Ciutat Diagonal.Can Hospital i l’autopista.
ELS TORRENTS Fins el s. XIX.
L’aigua a Esplugues fa 140 anys. (Llibre d'actes de Ple, 24 de juliol de 1868). "Comisionados por el Magnifico Ayuntamiento de este pueblo, para que manifestemos, según nuestro saber y conocimiento nacido de la experiencia, la anchura que suelen abrazar las aguas que discurren por el torrente llamado de la Creu de este termino municipal en sus avenidas ordinarias desde el punto llamado "rocas de la Creu" hasta donde el citado torrente cruza el camino que va de la Iglesia parroquial a la carretera general de Madrid, tomando por punto medio el eje o centro de dicho torrente, y teniendo presente el curso y extensión de dichas aguas que atraviesan la población y cuyas avenidas se verifican casi todos los años en la epoca de lluvias, pueden manifestar: Que el referido trecho de torrente, objeto de nuestra comisión, suelen extenderse dichas aguas del torrente a unos tres metros. Asi lo han considerado tambien todos los propietarios que han construido paredes desde cuarenta años a esta parte a orillas del mencionado torrente, como son el Sr. Barón de Maldà, difunto, José Planas y Ramoneda, el que fue Parroco de este población D.Vicente Janer, N. Pahi y D. Casimiro Grau, que son los unicos que en el citado espacio de tiempo han construido paredes junto a el, todos han dejado un cauce al menos de tres metros de extensión, según puede verse... Es lo que los infraescritos creen poder decir acerca de la consulta hecha por el Sr. Teniente de Alcalde de esta población. Esplugas 24 de Julio de 1868. José Ramoneda. Jose Campreciós y Pedro Brillas"
Els torrentsEvolució dels topònims • Torrent de Sant Pere Màrtir. Abans Torrent dels Albarells. També Torrent de la Torre. Al sortir del municipi s’anomenava Torrent de Can Oliveres. • Torrent de la Moneda. Abans Torrent de les Cucales. • Torrent de la Creu. Abans de La Font. • Torrent d’En Ferré. Abans Torrent d’En Casanoves • Torrent de Can Valls. • Torrent de la Fontsanta. Torrent de Grotemon (s.XI). La part inicial també se la coneixia com a Torrent d’En Mateu. • Torrent d’En Farrés. A la Miranda actual hi havia un bosc i un torrent anomenats d’En Farrés. El Torrent d’En Farrés desguassava a la Riereta. • Torrent de la Torre Melina. Torrent Apiera (sXI).
Els torrents avui. Finals del s.XX.
El Torrent d’Esplugues. • Torrent de la Creu. • Barranc de la Riereta. • Torrent d’En Ferré. • Pont Barranc. • Torrent de La Riba. • Salt del Pi. • Torrent de Can Nyac. Torrent d’Esplugues: Parc dels Torrents.
Torrents d’Esplugues: Imatges. Torrent de la Creu Torrent d’Esplugues
Torrents d’Esplugues: Imatges. Torrent de La Riba Torrent d’Esplugues: les argiles.
Torrents d’Esplugues: Imatges. Salt del Pi
Torrents d’Esplugues: Imatges. Salt del Pi i Torrent d’Esplugues
Torrents d’Esplugues: Imatges. Torrent de Can Nyac Torrent de Can Clota
Mapa Geològic de L'Hospitalet de Llobregat . Carta Geològica 420 IGME Escala 1:50.000 Quaternari. Pleistocè i Holocè. Q b1 = Graves, bretxes, argiles i costres de torturà. Q g = Bretxes i argiles roges. Terciari. Neògen. Pliocè. T8a2 = Argiles grogues, blanques i blavoses. Primari. Paleozòic: Ordivicià i Silurià. Sa-b/1-2 = Filites, sericites i quarcites amb graptolites. O = Quarcites, filites i pissarres quarcítiques.
L’acció humana o antròpica. L’home té capacitat de transformar l’espai físic en un periode curt de temps. La natura, mitjançant l’erosió, triga molt temps en transformar l’espai natural.
LA GEOGRAFIA HUMANA • La comarca • Els veïns • Les vies de comunicació • El creixement urbà. • El topònim.
El Baix Llobregat • Esplugues de Llobregat. 4,5 Km2
Regió Metropolitana de Barcelona. Maresme Vallès Oriental Vallès Occidental Barcelonès Baix Llobregat Esplugues de Llobregat
Els camins d’Esplugues:de poble a ciutat. Cami de Vallvidrera Via Augusta Camí de Pedralbes Camí de La Sagrera Camí de Can Clota Camí del Molí Camí de Sant Joan Camí de Cornella
Un poble fins al S.XIX Les vies de comunicació Via Augusta. Camí de Pedralbes. Carretera (1765).
De poble a ciutat: les vies actuals. S.XX. Carretera (1765) Carretera de Cornellà a Sarrià (1903) Autopista (1968) Ronda de Dalt (1991)
El CREIXEMENT URBÀ Síntesi evolutiva
Els orígens s.X al s.XVI El Raval de Sant Mateu La Sagrera Masies aillades