1 / 44

Justícia ambiental: origen, evolució i relacions amb la desigualtat a la salut pública

Justícia ambiental: origen, evolució i relacions amb la desigualtat a la salut pública. Barcelona, 28 d’abril de 2011 Miquel Ortega Cerdà. Índex. Introducció i marc teòric 2. Justícia ambiental a l’escala autonòmica: Catalunya com a exemple

kelsey-preston
Download Presentation

Justícia ambiental: origen, evolució i relacions amb la desigualtat a la salut pública

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. Justícia ambiental: origen, evolució i relacions amb la desigualtat a la salut pública Barcelona, 28 d’abril de 2011 Miquel Ortega Cerdà

  2. Índex • Introducció i marc teòric • 2. Justícia ambiental a l’escala autonòmica: Catalunya com a exemple • 3. Justícia ambiental a l’àmbit local: el cas de Barcelona • 4. Conclusions

  3. 1. Introducció i marcteòric 2. Justícia ambiental a l’escala autonòmica: Catalunya com a exemple 3. Justícia ambiental a l’àmbit local: el cas de Barcelona 4. Conclusions Introducció i marc teòric

  4. Introducció • Filosofia ambiental: drets dels animals,... • Dret ambiental: accés a la justícia, compensacions,... • Sociologia ambiental i l’ecologia política

  5. Introducció • 80s. Aparició del concepte als EEUU • 90s. Arrelament i incorporació a l’administració dels EEUU • Finals dels 90s i primera dècada del segle XXI. Extensió internacional

  6. Marc teòric Reconeixement Distributiva Schlosberg (2007) Participació Capacitats

  7. 1. Introducció i marcteòric 2. Justícia ambiental a l’escala autonòmica: Catalunya com a exemple 3. Indicadors de justícia ambiental a l’àmbit local: el cas de Barcelona 4. Conclusions Justícia ambiental a l’escala autonòmica: Catalunya com a exemple

  8. Àmbits característics dels estudis de justícia ambiental

  9. Àmbits característics dels estudis de justícia ambiental

  10. Àmbits característics dels estudis de justícia ambiental

  11. Àmbits característics dels estudis de justícia ambiental

  12. Àmbits característics dels estudis de justícia ambiental

  13. Metodologia. Justícia ambiental a Catalunya Un grup d’experts on s’inclouen membres de l’Administració Pública, Universitats, ONGs i consultors ambientals suggereixen un conjunt de variables ambientals i socio-territorials a analitzar. Criteris: Impactes o riscs locals, així como globals. Ha d’estar disponible algun tipus d’informació. Les temàtiques han de ser rellevants a Catalunya. En la mesura del possible s’han de poder comparar els resultats amb altrs països.

  14. Metodologia. Justícia ambiental a Catalunya 41 comarques 946 municipis: RFBD per als>5000 habitants i capitals de comarca (21% municipis) 5284 seccions censals: població, edat i nacionalitat

  15. Metodologia. Justícia ambiental a Catalunya TIPUS D’ANÀLISI DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL I SOCIOECONÒMICA DE LAS VARIABLES CONFLICTES I DEMANDES

  16. Metodologia. Justícia ambiental a Catalunya TIPUS D’ANÀLISI DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL I SOCIOECONÒMICA DE LAS VARIABLES CONFLICTES I DEMANDES • DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL • Mapes de distribució • Definició d’indicadors:densitat territorial (número d’indústries contaminants per km2), intensitat per càpita (producció energètica per càpita a les diverses comarques), etc.

  17. Instal·lacions EPER 2006

  18. Número d’instal·lacions EPER per unitat de superfície

  19. Justícia ambiental a Catalunya Kg de residus municipals gestionats per càpita i dia Potència instal·lada per càpita corregida segons ús (kW per càpita) Distribució territorial Concentració alta de varies de las variables estudiades a algunes comarques del Sud de la província de Tarragona. Font: Elaboració pròpia a partir de los dades de tractament de residus en plantes de compostatge, digestió anaeròbica, abocador i incineradores de l’any 2006. Agència Catalana de Residus Font: Elaboració pròpia a partir de dades de producció elèctrica en règim especial de l’ICAEN, i dades de Red Eléctrica. Any 2007.

  20. Justícia ambiental a Catalunya Sector químic,EPER 2006 Mapa risc químic, Directiva SEVESO

  21. Metodologia. Justícia ambiental a Catalunya TIPUS D’ANÀLISI DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL I SOCIOECONÒMICA DE LAS VARIABLES CONFLICTES I DEMANDES DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL • DISTRIBUCIÓ SOCIOECONÓMICA • Caracterització de la població a les àrees d’influència de les variables estudiades. • Percentatge dels municipis amb alguna instal·lació en funció de les característiques socioecòmiques estudiades.

  22. Metodologia. Justícia ambiental a Catalunya Caracterització de la població a les àrees d’influència de les variables estudiades • Càlcul de quintils de població per a cadascuna de les variables socio-econòmiques estudiades. • Estudi de les característiques de la població als buffers de 500, 1000, 2000 i 4000 metres, i distribució als diversos quintils. • Anàlisi de la distribució i coherència entre els resultats dels diversos búffers. • Càlcul de l’índex de concentració. N= número de fracciones iguales entre las que se divide la población total (quintiles). Pi= proporción de la población –respecto a la población total afectada- correspondiente al quintil i. P-= porcentaje correspondiente a una distribución homogénea correspondiente a cualquiera de las equiparticiones correspondientes (en nuestro caso un 20%).

  23. Metodologia. Justícia ambiental a Catalunya Percentatge dels municipis amb alguna de les instal·lacions en funció de la característica socioeconòmica estudiada • Distribució dels municipis en quintils en funció de la característica socioeconòmica estudiada. • Comptabilitat de la proporció de municipis amb alguna instal·lació i càlcul de proporcions per a cada quintil.

  24. Justícia ambiental a Catalunya Distribució percentil de la població a l’àrea d’influència de la indústria química, per a les diferents distàncies d’anàlisi, en funció de la RFBD Renda Font: elaboració pròpia

  25. Justícia ambiental a Catalunya Proporció de municipis amb alguna instal·lació en funció de la RFBD Renda Font: elaboració propia

  26. Metodologia. Justícia ambiental a Catalunya Característiques i limitacions de l’aproximació socio econòmica Limitacionsde coherència temporal, escala territorial, mancances d’informació, etc. La metodologia utilitzada permet cobrir un camp ampli de variables, però només permet identificar indicis de possibles injustícies ambientals, requereix completar-se amb anàlisis estadístiques complementàries.

  27. Metodologia. Justícia ambiental a Catalunya TIPUS D’ANÀLISI DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL I SOCIOECONÒMICA DE LAS VARIABLES CONFLICTES I DEMANDES • Existeixen demandes ciutadanes vinculades a la distribució de les variables ambientals que usin una argumentació relacionada amb la JA? • Anàlisi qualitatiu de 79 conflictes socio-ambientals recollides en els anuaris territorials 2003-2007. • Fonts: webs, manifestos, declaracions públiques recollides als mitjans de comunicació, material divulgatiu de les entitats, estudis en profunditat (focus groups), etc.

  28. Justícia ambiental a Catalunya Font: Annuari Territorial de Catalunya 2003-2006 Demandes ciutadanes Font: IPCENA Vertedero de Vinaixa (2004), Vertedero de Tivissa (2004), Planta de residuos de la Conca de Barberà (2004), Vertedero de Collcardús Vacarisses) (2004), vertedero de residuos de la construcción de Andorra en l’Alt Urgell, incineradora de Grefacsa (Térmens) (2005), ECOPARC 2 (Montcada i Reixac) (2005), Vertedero de Pujalt (2005), incineradora de Escarp (2006), almacén nuclear temporal en Vandellòs (2006), instalación de compost en Maldà (2006), etc. Font: Adhesiu de Plataforma per a la defensa de Terra Alta Font: IPCENA

  29. Justícia ambiental a Catalunya

  30. 1. Introducció i marcteòric 2. Justícia ambiental a l’escala autonòmica: Catalunya com a exemple 3. Justícia ambiental a l’àmbit local: el cas de Barcelona 4. Conclusions Justícia ambiental a l’àmbit local: el cas de Barcelona

  31. Justícia ambiental a Barcelona 10 Districtes: Entre 265.511 i 82.745 habitants per districte 73 Barris: 20.000 habitants de mitjana, entre 5.000 i 50.000 habitants 248 ZRP: 6.476 habitants de mitjana entre 543 i 20.889 habitants

  32. Justícia ambiental a Barcelona Temes que cal afrontar més enllà de la distribució territorial o socio-econòmica, relacionades amb la dimensió de “capacitat” CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA SOROLL ZONES VERDES

  33. Justícia ambiental a Barcelona Contaminació atmosfèrica: NO2 i PM10 NO2: valors mitjans anuals límits superats a 4 de les 6 estacions de mesura fixes a l’any 2009. PM10: valors mitjans anuals límits superats en 2 de les 10 estacions, i el número màxim de superacions permeses del valor límit diari a totes les estacions de mesura. Any 2009. Font: (Arimon,J. et al., 2010)

  34. Justícia ambiental a Barcelona Exemples d’estudis de justícia ambiental vinculats a la contaminació atmosfèrica

  35. Justícia ambiental a Barcelona Exemples d’estudis de justícia ambiental vinculats a la contaminació atmosfèrica

  36. Justícia ambiental a Barcelona • Soroll: 52% de la població per sobre de 65 dBA. Distribució dels nivells de soroll a Barcelona en funció de la proporció de la població % Font: (Ajuntament de Barcelona, 2007) Font: elaboració pròpia a partir de dades obtingudes d’ (Ajuntament de Barcelona, 2007)

  37. Justícia ambiental a Barcelona Densitat de verd urbà per habitant als districtes de Barcelona • Zonas verdes Font: elaboració pròpia a partir de l’Annuari estadístic de Barcelona 2007

  38. Justícia ambiental a Barcelona La mobilitat com un eix bàsic de treball Importància als tres factors anteriors. Índex de GINI de propietat de vehícles indica una distribució bastant homogènia, amb un índex una mica superior -0,26- a les motos enfront als turismes -0,12- i motocicletes –0,09-. Distribució irregular de l’ús social: dones, nens, ancians i territorial (vies primàries). No s’ha pogut identificar cap relació entre accidentabilitat i RFBD mitjana del districte on tenen lloc els accidents. Evolució de l’ “Aranya de trànsit” Font: Informe “Dades bàsiques de mobilitat 2009”. Ajuntament de Barcelona.

  39. Justícia ambiental a Barcelona Percepció barri-ciutat S’han identificat inequitats percebudes al: soroll percebut, contaminació atmosfèrica i neteja viària. Districtes més conflictius: Ciutat Vella (tres factors), Sant Martí (contaminació atmosfèrica), Sants-Montjuïc (neteja viària) Font: Enquesta de serveis urbans i medi ambient . Tabulacions tardor 2006. Direcció General de Comunicació Corporativa i Qualitat. Ajuntament de Barcelona.

  40. Justícia ambiental a Barcelona

  41. 1. Introducció i marcteòric 2. Justícia ambiental a l’escala autonòmica: Catalunya com a exemple 3. Justícia ambiental a l’àmbit local: el cas de Barcelona 4. Conclusions Conclusions

  42. Justícia ambiental El concepte de justícia ambiental és cada vegada més important a nivell mundial al discurs ecologista. Permet un enfocament diferent del tradicional a l’anàlisi dels problemes ambientals amb un fort enfocament socio-econòmic i territorial. Conté molts punts de contacte amb els estudis de desigualtat en la salut. Metodològics “Les causes de les causes” dels factors ambientals Alguns temes: contaminació Perfet portar a terme treballs conjunts amb l’àmbit de la salut en analitzar les distribucions, les causes i les polítiques vinculades a determinats factors ambientals vinculats amb la salut. Ex: Proposta alzheimer.

  43. Bibliografia BULLARD, R. The quest for environmental justice. Human Rights and the politics of pollution. Bullard, R. Bullard,R. San Francisco. Sierra Club Books. 2005. LIU, F. Environmental Justice Analysis. Theories, methods and practice. 1-367. London. Lewis Publishers. 2001. SCHLOSBERG, D. Defining environmental justice. Theories, movements and nature. 1-238. Oxford. Oxford University Press. 2007. ANAND, J. International Environmental Justice. A North-South Dimension. 1-149. Hampshire. Ashagate. Ethics and global politics. Lansford, T. and Hayden, P., 2004.

  44. Justícia ambiental: origen, evolució i relacions amb la desigualtat a la salut pública Gràcies per la vostra atenció Miquel Ortega Cerdà mortega@ent.cat www.fundacioent.cat

More Related