QUÈ ENTENEM PER LÍRICA EN EL CONTEXT DE LA CIVILITZACIÓ GREGA?

1. QUÈ ENTENEM PER LÍRICA EN EL CONTEXT DE LA CIVILITZACIÓ GREGA?

2. Què és la lírica grega? • Es tracta de poesia principalment cantada [1] amb acompanyament musical d’un instrument de corda (la lira, la cítara, el bàrbitos, l’epigònion, la panduris, la iambyké, el klepsíambos...[2]) i/o de vent (la siringa, l’aulós o la flauta doble, la flauta, la trompeta..), ocasionalment amb altres instruments de percussió (les castanyoles, els cròtals,el timbal...). • Es diferencia de l’altre gran gènere: l’èpica, que també era cantat (però amb la fòrminx) en no emprar l’hexàmetre dactílic èpic de manera estíquica (execepció els 33 Himnes Homèrics), en l’amplitud dels temes tractats que evolucionen d’allò col·lectiu cap a allò privat i íntim de manera inclusiva i l’estructura formal compositiva. • L’èpica serà la seua referència hipertextual principal que es mantindrà fins i tot quan el propi corpus líric esdevé hipertetx per a les produccions posteriors. • Els aedes són els qui canten els poemes homèrics i també les composicions líriques. [1] També recitada. [2]Vid. Instruments musicals en recursos wiki.

3. o • Els crítics antics definien el gènere de literari de la lírica de variades formes: • El terme s’aplicava a la composició poètica, en un principi monòdica, és a dir, a una sola veu, cantada amb l’acompanyament d’una lira. • També es consideraven lírics els poemes cantats amb l’acompanyament d’uns altres instruments, com ara la fòrminx i la cítara - de la mateixa família que la lira, la dels instruments de plectre - i com l’aulos, que és, en canvi, un instrument de vent. • Una altra definició considerava lírica la producció mèlica, formada per poemes cantats per un cor i amb l’acompanyament d’un conjuntd’instruments, a tall d’orquestra. • Una última definició incloïa també l’elegia i el iambe, que no eren semprecantats, sinó molt sovint recitats, i que rebien l’acompanyament de l’aulos o d’uns altres instruments de plectre de caire més senzill, com ara la iambyke i el klepsíambos, però en cap cas de la lira. EL CONCEPTE DE POESIA LÍRICA

4. o La crítica moderna Atribueix un inqüestionable valor de veritat a la teoria que no s’observa entre els crítics antics, sinó que és producte de les investigacions o de la simple intuïció dels moderns i distingeixen així entre: • Lírica Coral • Lírica Mixta • Lírica Monòdica • L’Elegia • El Iambe

5. QUÈ VA SER PRIMER LA LÍRICA POPULAR O L’ÈPICA POPULAR?

6. QUÈ VA SER PRIMER LA LÍRICA POPULAR O L’ÈPICA POPULAR? • Del mateix mode que l’èpica literària prové d’un desenrotllament anterior sobre l’èpica popular, de caràcter oral, tradicional i anònim, també en el gènere de la líricasucceí el mateix encara que la crítica literària considera l’aparició de la lírica un fenomen cronològicament posterior al de l’èpica. • Tanmateix la qüestió no està gens clara perquè açò suposaria que abans dels fets de la guerra de Troiano existiria producció lírica popular quan els propis poemeshomèrics donen compte de l’existència de diverses composicions líriques emprades en variats actes rituals. • També les obres d’Hesíode en recorden formalment l’estructura de les típiques composicions líriques preliteràries. • Tot indueix a pensar que si la lírica preliterària no és anterior a l’èpica popular, és de fet un fenomen contemporani i coetani amb aquesta última

7. Quines són les fonts que posseïm per conèixer a la lírica popular tradicional preliterària?

8. Fonts de l’èpica literària • IL.1.472 i ss (un pèan dels aqueus per lliurar-se’n de la pesta) • IL.16.182-183 (un parteni) • IL.18.490 i ss (un cant de l’himeneu) • IL.18.567 i ss (un cant monòdic del Lino o cant de la collita) • IL.18.50 i ss, 314-16 (un treno) • IL.24.723 i ss (un treno o un epicèdi pels funeral d’Hèctor) • IL.24.746 i ss (un treno) • Od.4.17 i ss (una monòdia de Demòdoc amb fòrminx sobre l’adulteri d’Afrodita i dansa dels feacis) • Od.6.99 i ss (una monòdia de Nausicaa) • Od.13.256-265 (un hiporquema) • Hesíode en el proemi de la Teogonia, o els Treballs i Dies: els proemis hesiòdics (=hime als déus). Les obres d’Hesíode amb el seu proemi líric i el centre èpic constitueixen en certa mesura conjunts lírics amb trets especials en la part narrativa i amb un final desfilat.

9. Altres fonts literàries i epigràfiques • Himne Homèric a Apol·lo (el cant Delíades, cant alternat Apol·lo i Muses, un pèan cretenc). • Vita Homeri Herodotea 33 (el cant eiresione). • Els partenis d’Alcmà: El Parteni I (competicions corals en les festes d’Aotis). • Safo 44 (l’epitalami d’Hèctor i Andròmaca). • Ceràmica i relleus recullen escenes de dansa (vas ceràmic d’Oltos de finals de s. IV amb la dansa dels dofins) • Dades sobre l’execució de la lírica popular i fragments en cites textuals d’erudits d’època clàssica i posterior (Anteu de Nàucratis, Plutarc, Pòlux, escoliastes diversos, etc..). • Inscripcions en temples i santuaris que a partir de la introducció de l’escriptura inscriuen sobre pedra els càntics i composicions líriques que els assistents repeteixen cíclicament en la celebració dels rituals que allí tenen lloc. • Recreacions posteriors de la lírica literària: moltes vegades la lírica literària dóna forma a antigues composicions líriques populars.

10. Existeix una lírica popular preliterària i una lírica literària?

11. LÍRICA POPULAR PRELITERÀRIA • El discurs poètic té un desenvolupament anterior al discurs en prosa en pràcticament totes les cultures que conreen la literatura. • En la civilització grega des dels seus orígens existeix una lírica tradicional oral i àgrafa que està íntimament unida al folklore ritual popular de tots els temps. • La seua transmissió presenta una fase purament oral i àgrafa que pot en un determinat moment passar a la transmissió escrita (discurs poètic literari). • La lírica tradicional oral perdura fins i tot quan després de la introducció de l’alfabet i la creació de la lírica literària amb un desenvolupament paral·lel. • La lírica tradicional oral serà una font inexhaurible d’inspiració per a la lírica literària i es converteix en un hipertex referencial de la literatura escrita. SI

12. Com definim la lírica popularpreliterària ?

13. Definició de la lírica popularpreliterària • La poesia lírica, entesa com a cançó monòdica (cantada per un solista) o coral (cantada per un cor), associada a alguna festa o ritual religiós i acompanyada per un instrument musical (sovint la lira, però no exclusivament) i per la dansa mimètica ritual (circular, processional, mixta, lenta o ràpida, agonal) sembla que existí en Grècia des de època molt antiga i no fou fins la introducció de l’alfabet que aquesta lírica tradicional popular anònima passà a escriure’s com a lírica literària d’autor.

14. Components de la lírica popularpreliterària • Context  (es desenvolupen en l’esfera pública o privada) (la festa religiosa, el ritual o la celebració privada configuren el context on s’articula la performance lírica) • Finalitat  (la finalitat es molt variada des de celebrar una divinitat, un heroi, una persona, una ciutat a la crítica personal i política, o al ritual màgic i apotropaic)  (la finalitat ultima és difondre i mantenir els models hegemònics del sistema de poder imperant) • Discurs Formal: una composició coral, monòdica o mixta  (originàriament anònima i transmesa oralment) • Actors: el solista i/o el cor  (és l'agent que canta, recita, crida , dansa)  (de vegades coincideix el poeta, el compositor i el coreògraf amb el solista) • Dansa mimètica ritual  (la dansa mimètica sembla ser l’actuació bàsica del cor en les composicions líriques primerenques)  (dansa circular, processional, mixta, lenta o ràpida, agonal...que mimetitza el contingut) • Acompanyament musical  (instrument de corda, vent o percussió) • Destinatari  (la composició lírica té un públic destinatari a qui s’adreça el discurs líric amb una finalitat determinada)  (el destinatari per excel·lència de la lírica preliterària es el cor)

15. Quin és el context de la performance lírica tradicional preliterària?

16. La lírica tradicional preliterària és una lírica ritual basada en una sèrie de composicions poètiques en essència corals dedicades a les divinitats o als herois que s’executaven amb motiu dels seus ritus de culte o en els actes festius que se’n derivaven dins el context de les festes religioses. • La lírica tradicional preliterària té sempre un caràcter ritual religiós que s’estén tant en l’esfera pública com en la privada, fins i tot en les cançons aparentment profanes com els cants de joc, de guerra o de treball s’articulen amb aquest rerafons. • La lírica popular està unida a tota mena de festes i celebracions religioses: celebracions del cicle agrícola, celebracions de déus i deesses, celebracions d’herois, celebracions fúnebres, celebracions nupcials, celebracions agonals, celebracions simposials, celebracions bèl·liques. • La festa com a ritual religiós actualitza i renova les relacions de la col·lectivitat amb els poders superiors, demanant la protecció de les divinitats i els herois, celebrant la continuïtat de la vida exemplificada en la fertilitat (vegetal, animal i humana), en la resurrecció (Jacinties d’Esparta, Oscofòries d’Atenes) i el començament del nou cicle que sovint se simbolitzen amb animals (bou, cabrot) o objectes rituals caregats d’aquesta significació ( v.gr.: l’eiresione o “branca d’olivera”, l’oskhos o “sarment de parra”, el kopó o “branca de llorer”, etc.), també allunyant la mort i la destrucció i purificant la comunitat de miasmes de tot tipus (v.gr.: el ritual del fàrmacon durant la celebració de les Targèlies). • La festa com a ritual col·lectiu també actualitza i renova les interrelacions existents entre els membres del la comunitat i amb el poder polític establert reafirmant els models hegemònics i garantint la continuïtat del sistema.

17. Quins són els components de la lírica popularpreliterària?

18. Els elements indispensables de la performance ritual són: els sacrificis, les libacions, les ofrenes, l’oficiant-solista amb els seus ajudants, la composició lírica -la invocació, la pregària, el càntic, l’himne, la fórmula ritual- la dansa mimètica, la música, el banquet i d’altres accions complementàries que envolten la celebració ritual. I com no, el cor que en el seu doble vessant representa al destinatari/beneficiari de la performance ritual però que també és l'actuant principal que interactua amb el solista o un altre cor mitjançant la dansa, els crits rituals i refranys o els seus càntics corals. • Tanmateix no sols dansen homes, dones, persones grans i menuts en cors dirigits per un oficiant, sovint un exarcont que actua com a cap del cor (coreg) i solista principal, sinó també les divinitats (Apol·lo, les muses, Àrtemis, les Nimfes, els Curets, Pan i els Sàtirs, Dionís, el seu seguici, herois, etc..). La dansa humana mimètica del cor els imita i els representa, i el propi solista encarna l’epifania de la divinitat. • La dansa mimètica ritual pot ser molt variada (circular, processional, mixta, lenta o ràpida, agonal) i està sempre relacionada amb el contingut de la composició lírica

19. Quina és l’estructura formal estàndard de les composicions líriques tradicionals preliteràries?

20. A jutjar pels testimonis “indirectes” que ens han arribat sembla que està a la base d’aquestes composicions líriques l’estructura monostròficaseguida de la dansa ritual mimètica executada pel cor. Aquesta estructura arquetípica podia enriquir-se amb la repetició de la seqüència en una mateixa performance o a nivell compositiu dins la pròpia composició.  monòdia solista + dansa mimètica coral +/- refranys o crits rituals • També la intervenció del cor originàriament només dansada podia anar acompanyada de crits rituals i refranys que amb el temps acabarien per desenvolupar vertaderes estrofes corals, establint-ne amb freqüència un diàleg entre ambdós. De desenvolupar plenament aquest diàleg entre els actants s’encarregaria posteriorment el drama a partir de les composicions líriques tradicionals i literàries. • La lírica tradicional preliterària, doncs, era bàsicament una lírica ritual amb predomini de la dansa sobre la paraula i de la repetició sobre la innovació. El tipus bàsic més freqüent i documentat és el de la cançó que demana la vinguda de la divinitat i l’honora: el coreg es dirigeix al déu o al cor; i aquest respon.  Així la cançó de les dones elees (PMG 871) o la de les dones ateneses durant les festes Lenees (PMG 879) o el cant de l’oroneta (PMG 847)

21. Cançó de les dones elees (PMG 871) TLG 25.1 ἐλθεῖν ἥρω Διόνυσε Ἀλείων ἐς ναὸν ἁγνὸν σὺν Χαρίτεσσιν ἐς ναὸν τῶι βοέωι ποδὶ δύων, ἄξιε ταῦρε, ἄξιε ταῦρε. [solista] Vine heroi Dionís al temple dels eleus pur, com les Gràcies al temple entrant amb peu de bou. [cor] bell bou, bell bou. • Cançó de les dones ateneses durant les festes Lenees (PMG 879) TLG 33a.1 καλεῖτε θεόν· Σεμελήι' Ἴακχε πλουτοδότα [solista] invoqueu el déu. [cor] fill de Sèmele, Iacus, que atorga riqueses.

22. Aquest model monostròfic de la lírica popular evolucionà cap al model mixt on intervenien amb el seu cant un cor i un solista amb una estructura triàdica en les composicions formada per:  un proemi (monòdia solista)  + una intervenció coral amb dansa (crits> refranys> cant coral) • + un epíleg (monòdia solista) • Junt amb aquest model “mixt” també hi havia composicions cantades totalment corals i finalment feu aparició la composició monòdica sense la presència del cor com a actuant. • La critica literària parla de lírica monòdica (solista), lírica mixta (solista-cor) i lírica coral (amb intervenció exclusivament coral)

23. En la lírica popular la distinció entre lírica coral i lírica mixta “proemi (monòdia solista) + intervenció coral + epíleg (monòdia solista)” no està gens clara i sembla una invenció dels critics literaris. • A partir dels testimonis que ens han arribat, en moltes composicions les intervencions del cor, la dansa mimètica i la música no s’han conservat, raó per la qual han estat considerats monòdies solistes. • Açò fa que davant els fragments monostròfics dubtem si són cants monòdics primitius (monòdia solista + dansa coral) o si formaven part d’estructures triàdiques mixtes més elaborades ja que uns podrien se proemis, d’altres, epílegs o de difícil catalogació. • Si que posseïm exemples sobre els crits rituals i els refranys breus molt habituals en la lírica popular, i de parts corals més llargues que ens permeten aventurar l’evolució del gènere (v. gr. La Cançó de l’oroneta). • En resum podem dir que la lírica popular primitiva és en essència una composició coral en la que coincideixen els actants i els destinataris encara que la composició només presente una estructura monostròfica, basada en una monòdia solista, i seguida de la dansa coral ritual i mimètica. Cosa que la diferencia de la lírica monòdica posterior on el cor ha desaparegut i ha deixat de ser actant, en benefici del poeta/solista, passant a ser el destinatari i l’espectador.

24. Conclusions sobre la lírica preliterària

25. La lírica popular, que arranca des de l’antiguitat més remota, és predominantment oral, anònima i àgrafa, fins i tot després de la introducció de l’escriptura alfabètica al segle VIII i després que la lírica literària escrita començara a produir-se. • Malgrat açò a partir del segle V tenim testimoniatge d’algunes composicions populars, que cantaven els assistents a determinades celebracions rituals, gravades en inscripcions en els recintes sagrats sobre esteles i dintells, algunes de les quals incloïen notació musical perquè pugueren ser executades mimètica i cíclicament en les celebracions rituals. Algunes d’aquestes composicions normalitzades com a estructures fixes rituals que executaven cors professionals gaudiren de tanta acceptació i fama que eren també exportades a altres ciutats gregues. • La lírica literària d’autor s’executava també en les celebracions religioses més importants de la ciutat, en els santuaris panhel·lènics i fins i tot en els banquets privats des de finals del segle VIII. Aquesta deriva de la lírica tradicional preliterària, font que mai no abandonà encara que evolucionà incorporant altres influències en el desenvolupament de les seues composicions. Tanmateix en la lírica literària predomina la paraula sobre la dansa i la innovació sobre el referent original.

26. Quan aparegué la lírica literària aquesta continuà cultivant-se paral·lelament i retroalimentant-se mútuament perquè la lírica tradicional preliterària, molt més rica i variada, fou el model de la literària: • quasi tots els tipus de composició de la lírica literària arranquen de la lírica popular. Fins i tot models com el de la lírica dialògica tant del gust de la lírica tradicional només foren tractats ocasionalment per la literària encara que el drama va saber aprofitar-los prou bé. • També el component mimètic, fonamental en la lírica popular, passà a un segon plànol en la lírica literària, que no pas en el drama. • No obstant això, la lírica literària amb formes més enriquides i elaborades també influí en la creació de composicions líriques populars, com ho reflecteixen els testimonis de lírica popular transmesos en inscripcions. Aquestes influències són visibles en els següents aspectes que podem detectar en els exemples de lírica popular que ens han arribat: • Predomini del dialecte dori jonitzant en les composicions corals. • Extensió de composicions a més destinataris (v.gr.: el pèan típic d’Apol·lo, passa als seus descendents i a altres divinitats). • Evolució cap a l’estructura triàdica i antistòfica ( proemi solista + centre coral mitològic + epìleg solista). • La incorporació de composicions i temàtiques típiques de la lírica literària monòdica: tema dels amics bons i fidels (nobles) i els dolents (classe popular o rivals polítics); temes convivals sobre el menjar, la beguda, l’amor, la sàtira, etc.

27. LA LÍRICA LITERÀRIA • De la lírica preliterària a la literària • Composicions líriques • La lírica literària • Lírica coral • Lírica monòdica